• Economia
  • Gay de Liébana: "Som els pobres d'Europa"

Gay de Liébana: "Som els pobres d'Europa"

El professor i catedràtic d'Economia celebra les contractacions de Nadal però lamenta la baixada de sous

Gay de Liébana
Gay de Liébana
Aiats Agustí
18 de Novembre de 2014
Act. 13 de Gener de 2015
La contractació per Nadal sempre és una bona notícia per tots aquells que no tenen feina. Les dades indiquen que els nivells de contractació actuals són similars als que hi havia abans de l'esclat de la crisi. No obstant això els sous dels treballadors no s'han mantingut com els nivells de contractes.

El professor en la Universitat de Barcelona i catedràtic en economia Josep Maria Gay de Liébana ha comentat al programa Els Matins de TV3 les últimes dades del Instituto Nacional de Estadística sobre els sous, que en general han baixat però no per a tothom.

De les dades que recull l'INE se'n desprèn que el sou mitjà l'any passat va arribar a ser de 1.868 euros, sent el sou anual d'uns 22.000 euros. No obstant això el sou més estès és de 15.000 euros, per tant, segons el professor, "una remuneració molt baixa". Liébana apunta que a partir de 2010 va començar l'ajust en els salaris per la poca oferta i la molta demanda de llocs de feina.

Els salaris bruts, baixos
Per sectors, els salaris més baixos són els del personal domèstic, amb un sou mitjà brut de 709 euros al mes, seguit dels salaris de l'agricultura (1.175 euros) i l'hostaleria (1.180 euros). Altres serveis i els administratius pugen fins als 1.200 (1.280 i 1.292 euros respectivament).

Les activitats artístiques, el comerç i la reparació de vehicles s'enfilen fins a sous de 1.400 euros, seguits per les activitats immobiliàries, transport i magatzems, amb salaris mitjans de 1.844 euros. Liébana ha apuntat que els salaris en la construcció, que ara són de mitjana de 1.897 euros han baixat molt des que la bombolla immobiliària va esclatar. Ha assegurat que fa uns anys aquest grup tenia uns sous molt més alts que ara per un tipus de feina que requeria poca formació. Ara, en canvi, aquest sector ha hagut de concentrar professionals amb més formació.

El catedràtic assegura que "a més formació, més altes són les retribucions". Els sous més elevats, segons l'INE, es concentren en sectors com ara el de les activitats científiques i tècniques o el subministrament d'aigua i sanejament, amb sous de poc més de 2.000 euros. La sanitat i els serveis socials, la indústria extractiva, amb un salari mitjà de 2.224 euros, on, segons el professor, es recompensa el talent. Aquests sous i la indústria en general queden al mig de la taula dels salaris més elevats.

En els llocs més elevats del rànquing hi ha els educadors i l'administració pública, amb una remuneració mensual mitjana de 2.256 i 2.420 euros respectivament. Al podi dels sous més elevats hi ha els professionals de la informàtica i les comunicacions, amb sous de 2.602 euros al mes i el sector financer: directius de bancs i asseguradores, amb sous superiors als tres mil euros: 3.209. Al capdamunt de la llista trobem els sous de les elèctriques, que tenen remuneracions molt altes perquè la producció està molt automatitzada i "parlem de directius i tècnics superiors", diu Liébana.

"Els salaris en general són molt baixos comparats amb Europa", ha lamentat el professor. "Quan mirem les comparatives ens adonem que som els pobres d'Europa i que tampoc el nivell de vida és el mateix", ha afegit Liébana.

Evolució de la remuneració
"Han descendit", així de clar ho ha esmentat el catedràtic d'economia i ha avisat que aquestes diferències fan que "la classe mitjana estigui desapareixent". En canvi, aquesta classe està florint en les economies emergents.

El professor ha mostrat com les dades indiquen que els sous més baixos s'han reduït des del 2008, en el cas del sector més desfavorit, el del personal domèstic, el seu salari ha disminuït un 17%, ha passat de 857 euros als 709 de l'actualitat.

En canvi, els sous més elevats no han patit aquest retrocés i sí que han pujat fins a un 15%, per exemple, en el cas dels directius de les elèctriques.

Mitjanes per CCAA
El professor ha comparat també els sous per comunitats autònomes. Ha avisat que depenent del tipus d'empreses domiciliades en cada territori, la mitjana varia molt i que les situacions fiscals de les CCAA tenen molt a veure amb els sous que es donen. "Navarra té un salari mitjà de 2.126 euros i funciona, per exemple, gràcies al pacte fiscal i a la gran implicació de la indústria a la zona", diu Liébana.

Les comunitats amb un salari més alt són Madrid (2.189 euros), País Basc (2.162) i Navarra (2.126 euros), mentre que Catalunya amb 1.928 euros es troba lleugerament per sobre de la mitjana.

Així, l'hostaleria fa baixar en general la mitjana dels sous de les comunitats on el turisme és un sector important, com ara el País Valencià (1.741 euros) i les Illes Balears (1.761 euros).

Comparativa amb Europa
"Estem a prop de Malta", avisa Liébana i ha afegit que li agradaria "ser danès", perquè els danesos tenen un sou mitjà de 60.000 euros.

"La bretxa entre l' Europa del nord i del sud està en uns 13.000 euros de diferència", ha dit el professor, que subratlla que "s'ha de tenir en compte el poder adquisitiu que representen aquests sous", per tal de poder fer les comparatives amb coneixement de causa.

Contractació per Nadal
Liébana ha celebrat les dades previstes de contractació pel Nadal d'enguany i ha parlat d'empreses concretes com ara El Corte Inglés, que preveu incorporar unes 2.000 persones durant dos mesos i posen en marxa una campanya molt agressiva de vendes. "Es nota la nova política del nou president", ha dit Liébana.

El catedràtic també ha comentat el cas d'Amazon, que espera créixer juntament amb Seur, que contractaran uns 1.000 treballadors en cada cas. No obstant això, Liébana avisa que en el sector la distribució alimentària hi ha preocupació "perquè si el sou és limitat, la capacitat de despesa es limita i el consumidor tria". Però la bona notícia de la represa de la paga extra dels funcionaris "farà que hi hagi segurament més consum".

Liébana espera que amb la menor recaptació d'IRPF a partir de gener, hi haurà més consum. De totes maneres ha avisat que aquesta mateixa estratègia la va dur a terme a Itàlia el govern de Renzi i "encara avui dia el consum està estancat".