La Generalitat deixa d'ingressar 800 milions d'euros pel frau fiscal

L'Agència Tributària de Catalunya només recapta tres de cada quatre euros que podria arribar a rebre si tots els ciutadans fessin el pagament d'impostos de manera correcta. I és que dels 2.977 milions d'euros de recaptació potencial l'any 2014, n'hi va haver 790, un 26%, que no es van arribar a ingressar, segons un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis elaborat per encàrrec del Departament d'Economia i Hisenda. Els 790 milions que no es van poder cobrar són el que s'anomena bretxa fiscal o tax gap. D'aquests, el Departament d'Economia calcula que l'ATC podria aconseguir que s'acabés ingressant la meitat, ja que l'altre 50% correspon a fets que no té eines per perseguir, com els actius no declarats en paradisos fiscals, que suposen 300 milions d'euros del total del frau fiscal.

L'estudi té l'objectiu de reduir el frau fiscal i permetrà "avaluar l'eficàcia" del pla de lluita contra el frau fiscal 2015-2018, tal com ha explicat el secretari d'Hisenda, Albert Castellanos. De moment, amb aquest pla, l'ATC ha aconseguit aflorar 510 milions d'euros entre principis del 2015 i finals de setembre del 2017, a raó de 190 milions el 2015, 170 el 2016 i 150 milions durant els primers nou mesos d'enguany.

L'informe, amb dades del 2014, ha tingut en compte quatre tributs que suposen el 90% de la recaptació de l'ATC: patrimoni, successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost sobre les estades en establiments turístics. És la primera vegada que es fa un estudi d'aquest tipus i la idea és seguir calculant el 'tax gap' en els propers anys per poder veure l'evolució del frau fiscal a Catalunya. 

Dels quatre impostos analitzats, la diferència més gran entre la recaptació real i la potencial es dona en l'impost de patrimoni i en el de donacions i successions. En el primer cas, 340 milions d'euros de la bretxa fiscal s'expliquen per la infra-declaració (persones que fan la declaració però no hi inclouen tot el que tenen). Concretament, pels actius financers localitzats a l'estranger i no declarats (58% del frau total en aquest impost) o per l'aplicació incorrecta de l'exempció corresponent a les participacions en empreses familiars (37%), tal com ha explicat el director de l'estudi, Alejandro Esteller. En menor mesura, també es deu a joies, objectes d'art, antiguitats i vehicles incorrectament declarats (5%).

Pel que fa a l'impost de successions i donacions, la major part dels 278 milions d'euros de tax gap, un 81%, corresponen a herències de béns a l'estranger no declarats.

Per la seva part, l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, va ser el que més recursos va aportar a l'administració (1.321 euros el 2014, el 61% del total), però en canvi és el que té una bretxa fiscal més reduïda, del 10%.

L'impost sobre estades en establiments turístics només aporta un 2% de la recaptació real. En aquest cas, el frau es concentra en un 76% en habitatges d'ús turístic que no el paguen, fet que suposa un frau d'11,9 milions d'euros.