19
de Gener
de
2017
Act.
19
de Gener
de
2017
El preu majorista de l'electricitat de divendres se situarà en una mitjana de 88 euros per megawatt hora, de manera que supera la referència de 85,79 euros fixada per a aquest dijous i marca nous màxims des del mes de desembre del 2013. En plena onada de fred siberià es dispara el preu de l'energia i el consumidor s'haurà de rascar la butxaca més del normal. El portaveu de Facua-Consumidors en Acció, Gerard Hernández, explica a VIA Empresa les llums i ombres d'aquest pic de preus i com aquesta situació es notarà al rebut.
Per què és més cara ara l'electricitat?
Perquè el sistema que tenim de càlcul del preu es basa en els majoristes, i per tant en el preu de la generació de l'electricitat. Amb el fred s'incrementa el consum, coincidint que ha fet poc vent, per tant poca generació d'energia eòlica, coincideix més demanda i menys producció de les energies que són més econòmiques. Per tant, ara es produeix energia elèctrica mitjançant nuclear, gas o petroli, que són més cares. Però això no és tot el preu de la factura, hi ha una part d'impostos i peatges també important.
Espanya és un dels països amb la factura elèctrica més cara, a altres països d'Europa com és la situació?
Els països amb un sistema liberalitzat similar hi ha una part comuna i per tant a altres Estats també es dóna la mateixa circumstància que aquí. França, Portugal, Itàlia, la part que es computa a l'energia produïda es computa igual. La diferència és que no a tots els països el tipus de producció és igual i no tenen molts conceptes associats a la factura que aquí sí que paguem com poden ser subvencions a les energies renovables, al carbó, impostos, recàrrecs, peatges, etc.
De què es compon exactament la factura elèctrica?
La factura elèctrica es compon a grans trets de dues meitats. D'una banda el consum i el marge de comercialització (el preu de l'energia, la generació, el transport, la distribució) i de l'altra, costos regulats per l'Estat i impostos (dèficits, primes a les renovables, amortitzacions, generació extrapeninsular, IVA o impost sobre l'electricitat).
En aquesta segona meitat es computen costos als consumidors que manquen molta transparència. Molts d'aquests conceptes són molt complicats i el consumidor mitjà no entén, per exemple, quina és la diferència entre comercialitzadora i distribuïdora.
Entenem que les empreses han de tenir un benefici, això no es discuteix. El que creiem és que l'Estat hauria de regular-ne el preu perquè estem parlant d'un bé de primera necessitat. No és lògic que es pagui un 21% d'IVA per l'electricitat. Que faci fred i no es produeixi prou electricitat afecta la part mòbil, però no la part fixa i això es paga sempre.
I com s'ha arribat a aquesta situació de peatges, taxes i complicació?
Arran de la liberalització del mercat elèctric promoguda des d'Europa a finals dels anys 90 qualsevol operador pot comercialitzar l'electricitat. Llavors es va deslligar la producció, transport, distribució i comercialització. Aquest darrer és el que tracta amb el consumidor, però clar, tota la cadena d'empreses implicades busquen el seu benefici. Tot acompanyat d'una privatització d'empreses públiques. Així arribem a tenir un mercat fragmentat amb moltes operadores privades i un Govern que permet pujades del mercat regulat. I això acaba comportant rebuts alts, pobresa energètica, talls, etc.
Fa tres anys en una situació similar a l'actual, el Govern espanyol va intervenir en el preu i va promoure el Precio Voluntario para el Pequeño Consumidor.
El concepte de la tarifa en si no ha variat massa. Només ha canviat com s'arriba a l'import final. Només ha canviat de nom, abans era la TUR (Tarifa de Último Recurso) i ara és PVPC, que ve a ser el mateix. La diferència és com es calcula el preu de l'energia produïda. Abans els operadors posaven en una cistella les seves produccions de manera trimestral i es feia una subhasta majorista per fixar el preu pels següents tres mesos. Ara no. Ara és un mercat diari fluctuant. El PVPC és un barem oficial que fixa el rebut de la llum per a la major part dels consumidors i la seva evolució està influïda pels preus de l'energia que calcula el Govern segons la mitjana del preu per hora.
Ha variat el mètode, però no sabem com calculen el cost de l'energia amb què ara s'obté aquesta mitjana. Hem de creure cegament en les elèctriques.
Quan es va canviar aquest sistema es va vendre allò de "posar les rentadores de matinada" perquè seria més barat, però el ministre ja ha avisat que enguany la factura serà 100 euros més cara.
El PVPC és un bluf. La majoria de consumidors no estaran pendents de consumir electricitat quan sigui més barat. La gent posa la calefacció quan té fred, no quan l'electricitat és més barata. Certs usos es poden discriminar, però d'altres no. I els efectes pràctics són imperceptibles en l'àmbit domèstic. A escala empresarial és diferent, sí que es pot estar més pendent i regular certes activitats, però pel consumidor final és imperceptible.
I com hauria de ser aquesta tarifació del preu de l'energia elèctrica?
La tarifa regulada ha de ser això, regulada. Cal fer una auditoria per saber quin és el cost real de l'energia i a partir d'aquí que s'estableixi un preu social que permeti que tothom pugui accedir a l'electricitat. Amb un IVA reduït, evidentment, comptant-la com a bé de primera necessitat. I incidint sobre els peatges: el Govern no hauria de computar tots aquests costos associats que no són directament fruit del cost de producció, sinó que s'inclouen a la factura perquè no saben com resoldre el conflicte del carbó o les renovables, per exemple.
Per què és més cara ara l'electricitat?
Perquè el sistema que tenim de càlcul del preu es basa en els majoristes, i per tant en el preu de la generació de l'electricitat. Amb el fred s'incrementa el consum, coincidint que ha fet poc vent, per tant poca generació d'energia eòlica, coincideix més demanda i menys producció de les energies que són més econòmiques. Per tant, ara es produeix energia elèctrica mitjançant nuclear, gas o petroli, que són més cares. Però això no és tot el preu de la factura, hi ha una part d'impostos i peatges també important.
Espanya és un dels països amb la factura elèctrica més cara, a altres països d'Europa com és la situació?
Els països amb un sistema liberalitzat similar hi ha una part comuna i per tant a altres Estats també es dóna la mateixa circumstància que aquí. França, Portugal, Itàlia, la part que es computa a l'energia produïda es computa igual. La diferència és que no a tots els països el tipus de producció és igual i no tenen molts conceptes associats a la factura que aquí sí que paguem com poden ser subvencions a les energies renovables, al carbó, impostos, recàrrecs, peatges, etc.
De què es compon exactament la factura elèctrica?
La factura elèctrica es compon a grans trets de dues meitats. D'una banda el consum i el marge de comercialització (el preu de l'energia, la generació, el transport, la distribució) i de l'altra, costos regulats per l'Estat i impostos (dèficits, primes a les renovables, amortitzacions, generació extrapeninsular, IVA o impost sobre l'electricitat).
En aquesta segona meitat es computen costos als consumidors que manquen molta transparència. Molts d'aquests conceptes són molt complicats i el consumidor mitjà no entén, per exemple, quina és la diferència entre comercialitzadora i distribuïdora.
Entenem que les empreses han de tenir un benefici, això no es discuteix. El que creiem és que l'Estat hauria de regular-ne el preu perquè estem parlant d'un bé de primera necessitat. No és lògic que es pagui un 21% d'IVA per l'electricitat. Que faci fred i no es produeixi prou electricitat afecta la part mòbil, però no la part fixa i això es paga sempre.
I com s'ha arribat a aquesta situació de peatges, taxes i complicació?
Arran de la liberalització del mercat elèctric promoguda des d'Europa a finals dels anys 90 qualsevol operador pot comercialitzar l'electricitat. Llavors es va deslligar la producció, transport, distribució i comercialització. Aquest darrer és el que tracta amb el consumidor, però clar, tota la cadena d'empreses implicades busquen el seu benefici. Tot acompanyat d'una privatització d'empreses públiques. Així arribem a tenir un mercat fragmentat amb moltes operadores privades i un Govern que permet pujades del mercat regulat. I això acaba comportant rebuts alts, pobresa energètica, talls, etc.
Fa tres anys en una situació similar a l'actual, el Govern espanyol va intervenir en el preu i va promoure el Precio Voluntario para el Pequeño Consumidor.
El concepte de la tarifa en si no ha variat massa. Només ha canviat com s'arriba a l'import final. Només ha canviat de nom, abans era la TUR (Tarifa de Último Recurso) i ara és PVPC, que ve a ser el mateix. La diferència és com es calcula el preu de l'energia produïda. Abans els operadors posaven en una cistella les seves produccions de manera trimestral i es feia una subhasta majorista per fixar el preu pels següents tres mesos. Ara no. Ara és un mercat diari fluctuant. El PVPC és un barem oficial que fixa el rebut de la llum per a la major part dels consumidors i la seva evolució està influïda pels preus de l'energia que calcula el Govern segons la mitjana del preu per hora.
Ha variat el mètode, però no sabem com calculen el cost de l'energia amb què ara s'obté aquesta mitjana. Hem de creure cegament en les elèctriques.
Quan es va canviar aquest sistema es va vendre allò de "posar les rentadores de matinada" perquè seria més barat, però el ministre ja ha avisat que enguany la factura serà 100 euros més cara.
El PVPC és un bluf. La majoria de consumidors no estaran pendents de consumir electricitat quan sigui més barat. La gent posa la calefacció quan té fred, no quan l'electricitat és més barata. Certs usos es poden discriminar, però d'altres no. I els efectes pràctics són imperceptibles en l'àmbit domèstic. A escala empresarial és diferent, sí que es pot estar més pendent i regular certes activitats, però pel consumidor final és imperceptible.
I com hauria de ser aquesta tarifació del preu de l'energia elèctrica?
La tarifa regulada ha de ser això, regulada. Cal fer una auditoria per saber quin és el cost real de l'energia i a partir d'aquí que s'estableixi un preu social que permeti que tothom pugui accedir a l'electricitat. Amb un IVA reduït, evidentment, comptant-la com a bé de primera necessitat. I incidint sobre els peatges: el Govern no hauria de computar tots aquests costos associats que no són directament fruit del cost de producció, sinó que s'inclouen a la factura perquè no saben com resoldre el conflicte del carbó o les renovables, per exemple.