Semblen passats els pitjors moments, aquells en què semblava que Catalunya s'encaminava a una economia ben bé preindustrial (o això induïen a pensar alguns analistes, per així dir-ne), quan deien que l'única activitat que quedaria en peu seria la de la celebració de manifestacions. I ara assisteixen bocabadats a una altra manifestació diferent, la de les empreses que anuncien la instal·lació d'una seu regional o d'un centre d'activitats a Barcelona, especialment del sector tecnològic. Vegin si no els darrers mesos: Microsoft, Facebook, Allianz, Siemens, Media Markt....; s'ha convertit en un no parar. I mirat amb calma, i tranquil·litat, tot considerant les tendències de fons que determinen les decisions de localització de les empreses, fa molt temps que seguim un patró identificable.
Alguna gent pensa que les empreses s'instal·len on diu el Butlletí Oficial de l'Estat. Recorden allò que Franco va fer instal·lar la Seat a Catalunya? Si, allò. I una part de raó tenen. En estats molt centralitzats, algunes empreses, les que depenen de la regulació o dels contractes i concessions de les institucions centrals (i a Espanya es regula, es contracta i es concessiona moltíssim), les empreses que viuen de les relacions amb el poder s'instal·len on es fa el BOE (no fa falta que ho digui el BOE). En aquest sentit, el que vam tenir a la tardor de 2017 va ser una acceleració de la marxa a Madrid d'empreses de sector regulades, propiciada pels moments i per algunes que altres modificacions normatives i impulsos polítics. Tanmateix, les empreses que operen en mercats competitius i oberts no segueixen mansament al BOE, sinó que decideixen en funció de les característiques de cada localització que són més propícies per la seua productivitat i el seu negoci.
I resulta que hi ha empreses que es dediquen a elaborar estudis sobre els factors que atrauen per localitzar activitats, i fan el més normal per aquest objectiu, que és preguntar als que prenen les decisions de localització: els directius. Una empresa que ho fa des de 1990 és Cushman & Wakefield, que ha elaborat diferents productes en el temps. Un d'especialment il·lustratiu va ser l'European Cities Monitor que va fer el 2011, a partir d'enquestes a directius de 501 empreses europees, per elaborar el rànquing d'empreses atractives pels negocis. Barcelona era la sisena entre les principals europees, i destacaven com els seus punts forts la qualitat de vida dels empleats, les condicions de vida familiar, l'autopromoció de la mateixa ciutat, la disposició d'espais d'oficina i el sistema de transport metropolità (s'entén que no tenien en compte rodalies ferroviàries). La cosa es tornava una mica més matisada pel que fa a la qualitat de connexions externes, l'accés a personal qualificat, i la qualitat mediambiental, entre altres, que sense ser els pitjors factors, no passaven de mediocres.
"L'atracció d'activitats innovadores no es fonamenta en una institucionalitat rígida"
És molt probable que la connectivitat internacional de Barcelona, que ha millorat molts en els deu darrers anys, hagi millorat l'atractiu de Barcelona. I que l'accés a personal qualificat s'estigui suplint amb la vinguda de gent qualificada d'altres llocs (probablement el principal element singular de pressió sobre la demanda de lloguer residencial). La qüestió és que Barcelona manté una posició destacada entre les principals ciutats europees, i competeix -sense ser capital d'Estat ni tenir BOE dels de veritat- amb capitals d'Estat importants com Berlín i Madrid (Londres, París queden lluny), juntament amb ciutats no capital com Amsterdam i Munic. I un informe més recent de la mateixa empresa, Cushman & Wakefield, de 2015, situava Barcelona entre les ciutats destacades en qualitat de vida (això ja ho sabíem)... i com a hub tecnològic. Això ja era més sorprenent, però qui ho sàpigues fa uns anys estarà menys sorprès de la processó d'empreses tecnològiques que van arribant a Barcelona, on s'ha creat ja fa un temps un eixam d'startups tecnològiques.... I com una ciutat en l'aspecte econòmic és, sobretot, un clúster de persones que es troben, discuteixen, intercanvien idees i innoven, doncs una de les coses que s'ha clusteritzat a Barcelona és la innovació tecnològica.
I l'atracció d'activitats innovadores no es fonamenta en una institucionalitat rígida, ni en les cotilles regulatòries a la innovació. Ans al contrari, un ambient de llibertat per crear és fonamental. I la capacitat d'accés a les darreres idees i innovacions. Només una ciutat oberta al món pot aspirar a tenir un lloc en aquest segment d'activitat que determinarà, més que qualsevol altre, la posició de les ciutats i els seus territoris d'influència en les properes dècades. Una ciutat que aculli als que vénen a explorar i desenvolupar les seves idees, perquè això és un impuls també pels que ja són aquí, hagin arribat quan hagin arribat.
"Els governs han de tenir clar que la vocació desaforada de control és el pitjor obstacle al camí d'inserció de Barcelona i Catalunya al context global"
És imprescindible que els governs que actuen sobre el territori entenguin i tinguin clar que la vocació desaforada de control, i precisament per això de posar restriccions a tot allò que no poden controlar com voldrien, és el pitjor obstacle que poden interposar al camí d'inserció de Barcelona (i de Catalunya) al context global que es defineix de forma tan accelerada. Inserció de la qual dependrà en gran mesura la capacitat de crear oportunitats de més valor afegit pels locals en aquest i en altres sectors.
Això no vol dir que els governs no hagin de fer algunes coses al respecte, i molt importants. ¿Recorden de més amunt la situació relativament mediocre de Barcelona en accés a personal qualificat, i qualitat mediambiental, per exemple? Doncs aquests són qüestions que el mercat mai ha sabut resoldre molt bé, i on hi ha molts espais per governs que sàpiguen coses com que cal millorar la capacitat i competències dels joves locals pel tipus d'ocupacions que es creen a una Barcelona que no és una Venècia, per molt posats que es posin alguns amb el romanç. I que sàpiguen que la qualitat ambiental, amenaçada pel gran volum de trànsit en vehicle privat pel centre urbà i metropolità, ja demana acció decidida, eficaç, i eficient. Perquè això és el que cada vegada miren més els qui decideixen on instal·len activitats econòmiques d'alt valor afegit que no busquen l'aixopluc d'un Estat intervencionista. Aquest el camí per Barcelona.