29
de Setembre
de
2015
Act.
29
de Setembre
de
2015
Poques hores després de ser escollit diputat al Parlament de Catalunya; aquest dimarts el catedràtic d'Economia de la UB Germà Bel ha estat l'encarregat de realitzar la ponència inaugural de la 14a Diada de les Telecomunicacions de Catalunya. Tot i reconèixer no ser un expert en el camp específic de les telecomunicacions, Bel ha centrat el seu discurs en la influència de les polítiques públiques en el camp de la innovació.
"Què poden fer els governs per promoure-la o evitar-la?", s'ha preguntat retòricament davant la sorpresa del públic. "Innovar és trobar un error en el sistema o un problema no resolt. Parteix d'una actitud crítica. Només entenent això comprenem perquè els governs no estan capacitats per fer innovació", ha assegurat.
L'opinió d'aquest economista és que els governs, especialment al sud d'Europa, "no estan preparats per trobar errors en l'administració". Al seu entendre, "la societat que tenim no ha superat la noció absolutista que no es pot criticar el govern. En canvi, en altres dissentir s'entén com la manera de millorar".
"Els governs tenen una funció important: no tenir-ho tot sota control"
Seguint la seva tesi que els governs són incapaços de fer autocrítica i, per tant, d'innovar; no queda altre remei que "assignar aquesta funció al sector privat". En aquest sentit, Bel reconeix que "el govern pot tenir un paper en la creació d'un marc bàsic i d'una recerca bàsica, coses que no té incentiu a fer el sector privat perquè no en rep els beneficis".
Ara bé, pel catedràtic de la UB els governs també tenen un paper molt important: "la funció de no tenir-ho tot sota control". Germà Bel ha volgut diferenciar la dualitat entre el nord i el sud d'Europa, d'on assegura que "venim de dues herències institucionals: societats ordenades i regulades al sud, i altres més horitzontals i flexibles al nord".
"Espanya és l'últim estat de la UE a regular els drones"
Cada any el Banc Mundial o el World Economic Forum elaboren diversos rànquings per països en temes com la innovació o la facilitat per realitzar-hi negocis. "El cas del sud d'Europa és deplorable, i Espanya és el pitjor d'Europa en temps que necessites per obrir un negoci", ha lamentat Germà Bel.
"Quan ets el darrer estat de la UE en permetre l'activitat dels drones i l'explicació és que no es legalitzaran fins que no es puguin controlar... s'entén el que deia de la funció de no controlar-ho tot", ha exemplificat. Per l'economista, això és "castrador de la innovació". Des del seu punt de vista, "cal que la gent també es pugui beneficiar econòmicament de la seva innovació, és un dels grans incentius!". Per contra, ha evidenciat que la gran fragmentació en el camp de marques i patents ha provocat que "tot el que cal per un avenç, si has de respectar tots els drets previs, els costos són tan grans que poden bloquejar la innovació".
"Entre el binomi seguretat-llibertat ens estem carregant la innovació del futur"
Germà Bel també ha celebrat que "les telecomunicacions han facilitat el trànsit dels monopolis naturals a la competència en molts camps"; tot i evidenciar que el seu és precisament un sector amb un fort domini de grans operadors. Bel ha posat en valor el concepte de competència, ja que "és la traducció econòmica de trobar un error en el mercat, solucionar-lo, fer-se ric i pagar impostos".
Ara bé, com que la perfecció no existeix, també ha recordat la necessitat que existeixi regulació antimonopoli. "Sempre hi ha agents grans i amb molta influència, i més en un camp molt desequilibrat", ha indicat.
Precisament la regulació és una de les variables que més influeixen en el camp de les telecomunicacions i la innovació en general. "Entre el binomi seguretat-llibertat ens estem carregant la innovació del futur renunciant a espais de llibertat del present", ha assegurat Germà Bel. A més, ha afegit que "la seguretat no ens ha de fer oblidar que la llibertat és l'espai necessari per innovar en el futur. Si ho desequilibrem massa no caldrà, perquè socialment estarem morts".
"Les institucions espanyoles pateixen una actitud molt protectora amb els grans operadors"
Germà Bel ha criticat la sobreprotecció dels grans operadors a Espanya per part de les seves institucions. "Això fa que hi hagi menys llicències i més tarifes. Em preocupa la tendència dels països del sud de fer "campions nacionals" disposats a reprimir la competència i els petits operadors per augmentar els beneficis dels grans". Una actitud que, assegura, "evita la competència i la innovació". El resultat són moltes barreres d'entrada, i al capdavall "protegir els instal·lats té la conseqüència de frenar la innovació".
Per Germà Bel, la regulació del terreny de joc s'ha de transmetre cada cop més a la UE. "La regulació estatal en telecomunicacions ha deixat de tenir sentit fa temps", ha assegurat; tot i que "les empreses amb molt poder d'influència sobre els seus governs estatals ho volen evitar". Un exemple, al seu entendre, hauria de ser una major harmonització de l'impost de societats dins la UE. "Unificar l'IVA no afavoreix el mercat interior, però unificar l'impost de societats sí", ha diferenciat. Alhora, adverteix que "cal revisar la fiscalitat entre matrius i filials. No és un problema només de Google, també ho fa Endesa amb Enel".
Finalment, s'ha referit al camp de l'economia col·laborativa, on creu que "s'ha de facilitar el seu desenvolupament i alhora beneficiar els perjudicats des de la regulació". Segons Bel, "quan vénen de San Francisco i veuen que Uber està prohibit entenen perquè no sortirem mai del forat".
"Què poden fer els governs per promoure-la o evitar-la?", s'ha preguntat retòricament davant la sorpresa del públic. "Innovar és trobar un error en el sistema o un problema no resolt. Parteix d'una actitud crítica. Només entenent això comprenem perquè els governs no estan capacitats per fer innovació", ha assegurat.
L'opinió d'aquest economista és que els governs, especialment al sud d'Europa, "no estan preparats per trobar errors en l'administració". Al seu entendre, "la societat que tenim no ha superat la noció absolutista que no es pot criticar el govern. En canvi, en altres dissentir s'entén com la manera de millorar".
"Els governs tenen una funció important: no tenir-ho tot sota control"
Seguint la seva tesi que els governs són incapaços de fer autocrítica i, per tant, d'innovar; no queda altre remei que "assignar aquesta funció al sector privat". En aquest sentit, Bel reconeix que "el govern pot tenir un paper en la creació d'un marc bàsic i d'una recerca bàsica, coses que no té incentiu a fer el sector privat perquè no en rep els beneficis".
Ara bé, pel catedràtic de la UB els governs també tenen un paper molt important: "la funció de no tenir-ho tot sota control". Germà Bel ha volgut diferenciar la dualitat entre el nord i el sud d'Europa, d'on assegura que "venim de dues herències institucionals: societats ordenades i regulades al sud, i altres més horitzontals i flexibles al nord".
"Espanya és l'últim estat de la UE a regular els drones"
Cada any el Banc Mundial o el World Economic Forum elaboren diversos rànquings per països en temes com la innovació o la facilitat per realitzar-hi negocis. "El cas del sud d'Europa és deplorable, i Espanya és el pitjor d'Europa en temps que necessites per obrir un negoci", ha lamentat Germà Bel.
"Quan ets el darrer estat de la UE en permetre l'activitat dels drones i l'explicació és que no es legalitzaran fins que no es puguin controlar... s'entén el que deia de la funció de no controlar-ho tot", ha exemplificat. Per l'economista, això és "castrador de la innovació". Des del seu punt de vista, "cal que la gent també es pugui beneficiar econòmicament de la seva innovació, és un dels grans incentius!". Per contra, ha evidenciat que la gran fragmentació en el camp de marques i patents ha provocat que "tot el que cal per un avenç, si has de respectar tots els drets previs, els costos són tan grans que poden bloquejar la innovació".
"Entre el binomi seguretat-llibertat ens estem carregant la innovació del futur"
Germà Bel també ha celebrat que "les telecomunicacions han facilitat el trànsit dels monopolis naturals a la competència en molts camps"; tot i evidenciar que el seu és precisament un sector amb un fort domini de grans operadors. Bel ha posat en valor el concepte de competència, ja que "és la traducció econòmica de trobar un error en el mercat, solucionar-lo, fer-se ric i pagar impostos".
Ara bé, com que la perfecció no existeix, també ha recordat la necessitat que existeixi regulació antimonopoli. "Sempre hi ha agents grans i amb molta influència, i més en un camp molt desequilibrat", ha indicat.
Precisament la regulació és una de les variables que més influeixen en el camp de les telecomunicacions i la innovació en general. "Entre el binomi seguretat-llibertat ens estem carregant la innovació del futur renunciant a espais de llibertat del present", ha assegurat Germà Bel. A més, ha afegit que "la seguretat no ens ha de fer oblidar que la llibertat és l'espai necessari per innovar en el futur. Si ho desequilibrem massa no caldrà, perquè socialment estarem morts".
"Les institucions espanyoles pateixen una actitud molt protectora amb els grans operadors"
Germà Bel ha criticat la sobreprotecció dels grans operadors a Espanya per part de les seves institucions. "Això fa que hi hagi menys llicències i més tarifes. Em preocupa la tendència dels països del sud de fer "campions nacionals" disposats a reprimir la competència i els petits operadors per augmentar els beneficis dels grans". Una actitud que, assegura, "evita la competència i la innovació". El resultat són moltes barreres d'entrada, i al capdavall "protegir els instal·lats té la conseqüència de frenar la innovació".
Per Germà Bel, la regulació del terreny de joc s'ha de transmetre cada cop més a la UE. "La regulació estatal en telecomunicacions ha deixat de tenir sentit fa temps", ha assegurat; tot i que "les empreses amb molt poder d'influència sobre els seus governs estatals ho volen evitar". Un exemple, al seu entendre, hauria de ser una major harmonització de l'impost de societats dins la UE. "Unificar l'IVA no afavoreix el mercat interior, però unificar l'impost de societats sí", ha diferenciat. Alhora, adverteix que "cal revisar la fiscalitat entre matrius i filials. No és un problema només de Google, també ho fa Endesa amb Enel".
Finalment, s'ha referit al camp de l'economia col·laborativa, on creu que "s'ha de facilitar el seu desenvolupament i alhora beneficiar els perjudicats des de la regulació". Segons Bel, "quan vénen de San Francisco i veuen que Uber està prohibit entenen perquè no sortirem mai del forat".