• Economia
  • Gonzalo Bernardos: "L'últim lloc on invertiria és a Barcelona"

Gonzalo Bernardos: "L'últim lloc on invertiria és a Barcelona"

L'economista assegura que la incertesa derivada del procés sobiranista perjudica els negocis i les inversions estrangeres a Catalunya i recorda que després de Letònia, l'estat més desigual d'Europa és Espanya

Bernardos considera que l'economista "quasi sempre s’equivoca”
Bernardos considera que l'economista "quasi sempre s’equivoca”
Neus Navarro
28 de Febrer de 2015
Act. 01 de Març de 2015
Entonar el mea culpa només començar diu molt d'un mateix. En la seva entrevista amb VIAempresa, Gonzalo Bernardos (Barcelona, 1963) posa les cartes sobre la taula quan afirma que la seva professió, la d'economista, és una de les més desprestigiades perquè s'ha venut als diners. "Els que realment dirigim la societat des de la perspectiva econòmica no donem una", afirma, una tesi que repeteix també al seu últim llibre, La gran mentira de l'economia (Destino, 2014).

Professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona i contertulià habitual en diversos programes de televisió, Bernardos analitza amb un llenguatge planer l'actualitat econòmica i posa el focus al carrer, on considera s'ha de prendre el pols a la situació econòmica. Aquesta setmana ha visitat Rubí per explicar les perspectives econòmiques del 2015 en un acte organizat per Cecot.

Diu que la crisi econòmica s'ha superat però que la gent no ho ha notat. 
Sí, sempre dic que Espanya ha sortit de la crisi però els espanyols no i això deriva del model que tenim. En 2013, hi havia 14,5 milions de persones que no guanyaven 1.000 euros i a aquestes persones no els pots dir que la crisi ha desaparegut, perquè per a ells la crisi està més present que mai. Amb aquestes dades -les últimes que es tenen de recaptació tributària-, en 2013 també hi havia 2,7 milions de persones que guanyaven el salari mínim. Per tant, estem davant d'una situació on no s'acaba d'entendre a persones com Mariano Rajoy o Artur Mas. Perquè el problema no és només la manca de creixement, és com es reparteix aquest creixement, que ho està fent de mala manera, beneficiant a pocs, principalment inversors especuladors i darrerament, a empresaris; i on queden molt perjudicats els treballadors. Als Estats Units, el 70% de les noves ocupacions creades són de baix salari, en un país que fa cert temps que ha sortit de la crisi i que creix a més del 2%. Li han dit a Obama: "Els comptes macroeconòmics no serveixen, serveixen els meus". I una bona part de la classe mitjana no està ni molt menys com estava, l'hem castigada. És la situació presumible que li pot passar a Mariano Rajoy.

Aquesta setmana han debatut sobre l'Estat de la Nació al parlament espanyol. En aquest sentit, en quin estat estan les economies espanyola i catalana?
És un Estat bastant dolent. Tenim misèria, pobresa... Després de Letònia, l'estat més desigual d'Europa és Espanya, aquí és on més s'han incrementat les diferències entre rics i pobres. En Grècia, Portugal i Irlanda les coses han anat molt malament, però a qui pitjor li ha anat és als rics. Aquí no, aquí els rics tenen una part de la renda nacional més gran que mai. Per tant, estem davant d'una crisi humanitària: hi ha molta gent que passa gana i, a més, tenim la distribució de la renda més desigual des que va arribar la democràcia.

Algunes veus opinen que Catalunya està al capdavant de la recuperació.
És mentida. Estic fart de veure sortir a Artur Mas i dir que aquí ho fem millor quan dóna una dada d'atur. Per què, qui ha crescut més en 2014, Espanya o Catalunya? Espanya a l'1,4% i nosaltres a l'1,3%. Nosaltres tenim un Govern que només té un tema: la independència. I de business friendly, res. El Govern no ha fet res per millorar els negocis a Catalunya, ni per atraure inversions. Al contrari, ha generat incertesa i gràcies a aquesta veiem que en els tres últims trimestres la inversió estrangera a Catalunya ha caigut en picat. Si he de decidir entre València, Madrid o Barcelona, a l'últim lloc que invertiria és a Barcelona perquè hi ha més incertesa que a la resta de llocs.

En aquest context, com veu el futur? Afirma en el seu últim llibre que serà millor que el present però matisa "malgrat tot". 
En el llibre el que vinc a dir –va sortir publicat abans del gran resultat electoral de Podemos- és que quan els polítics actuals ens deixen escollir entre la misèria i la misèria, la gent votarà a altres. I això és el que ha succeït. Avui dia el liberalisme, que estava tan de moda i era una cosa tan vanagloriada, està 'de capa caiguda'. Però a Catalunya tenim l'últim liberal, que és l'Artur Mas, que no s'ha adonat que la gent aprecia molt la sanitat pública, l'educació pública i els serveis socials. No és el moment de privatitzar, és el moment d'enfortir-ho. El futur és millor per una senzilla raó: perquè el que incrementa la productivitat a llarg termini és l'increment del poder adquisitiu de les persones. I mentre ha existit el capitalisme, la productivitat s'ha incrementat sempre. Però al final vindrà una opció política que tindrà molt més en compte la distribució de la renda i aquests nous partits portaran una dinàmica on la distribució de la renda serà un fenomen molt important. Rajoy al debat de l'Estat no ha parlat, ni Mas tampoc li dóna importància, i és al que li dóna la gent del carrer. Qui no fa el que al pobre li interessa, acaba sortint del poder.

Parla de les noves formacions. Què opina dels seus discursos econòmics?
Ciutadans és una altra opció neoliberal, perquè si ara proposen fer un contracte únic on temporals i indefinits tinguin la mateixa indemnització, la dels temporals, doncs que bé, no? Indiscutiblement, empitjora més la situació dels treballadors. I quan veus el seu programa podria ser perfectament el del PP o el de Convergència. El de Podemos, però, és un programa que no és un programa, és filosofia econòmica, perquè pot tenir molt bones intencions, però mesures realistes... difícilment les veig.

Titula el seu llibre La gran mentida de la economia. Quina és? 
El llibre m'haguera agradat titular-ho Per què l'economista quasi sempre s'equivoca. La gran mentirà de l'economia és veure com aquells que realment dirigim la societat des de la perspectiva econòmica no donem una per diferents raons: per interès econòmic; perquè posem la ideologia política per sobre del que és el convenient en la matèria econòmica; perquè d'alguna manera no tenim el caràcter suficient per prendre mesures radicals, perquè ens formen en la Universitat amb un credo únic, el liberalisme. I tot això provoca que la d'economista sigui una de les professions més desprestigiades que hi ha i amb raó. I l'explicació és que quan estic malalt, continuo anant al metge. El que voldria amb el llibre és que tinguem més economistes a favor de les idees i menys a favor dels diners. Hi ha molts economistes en la direcció de grans empreses que tenen uns coneixements ridículs, entre ells els banquers, que de banca saben poc però de relacions socials... És curiós que malgrat el malament que ho hem fet, la gent ha continuat recorrent a nosaltres i més que mai.

De fet, els economistes s'han convertir en els grans gurus de l'actualitat.
Ja dic als meus companys que estem a punt de passar de moda. Hi ha molta gent creguda de si mateixa que pensa que un moment de sort que et fa estar en la vida pública durarà tota la vida. I no, nosaltres hem estat de moda mentre hi ha hagut crisi. En el moment d'aquest 2015, que hi ha una sortida, sortirem dels mitjans i tornarem als nostres serveis d'estudi, o a la Universitat, que és on ens toca estar. Malament qui no cregui això perquè es portarà una decepció.

Precisament a la Universitat s'estan produint manifestacions pel nou sistema que es vol instal·lar. Com a professor d'Economia, què en pensa de les propostes dels estudiants? 
Crec que el Partit Popular és un partit masoquista perquè només un partit masoquista pot, sis mesos abans d'unes eleccions, incendiar la Universitat. Hi ha un clam des del PP per privatitzar la universitat pública i afavorir la privada, perquè la Universitat pública malgrat totes les retallades, els problemes de finançament i el mal pagat que està el seu personal, està entre l'1% de les millors del món, com és el cas de la Universitat de Barcelona. Cap universitat privada està entre el 20% de les millors del món... El seu argument és que hi ha molta gent que arriba a la Universitat. Pensen que els fills dels obrers han d'anar a l'FP, però els fills dels rics només a les Universitats. És un sistema classista, que elimina l'ascensor social.

Vol dir que el capitalisme destrueix la meritocràcia? 
Quina meritocràcia?! On està?! La meritocràcia està a haver nascut en la Bonannova o la Castellana? Abans he parlat dels banquers, penses que saben alguna cosa...? Tot són relacions...