26
de Gener
de
2015
Act.
26
de Gener
de
2015
Grècia, el bressol històric de la democràcia, vivia aquest diumenge unes de les eleccions més seguides de la seva història. Més enllà de decidir un nou govern, als comicis grecs hi havia molt més en joc. El món, i especialment Europa, tenien els ulls posats en una contesa electoral que pot marcar el futur econòmic del vell continent. A les urnes, els grecs han dit que no a la Troika i han confiat en el discurs trencador de Syriza i Alexis Tsipras contra les mesures d'austeritat i les obligacions del deute.
Les elits financeres europees i mundials temen una negativa grega a pagar aquest deute, però de moment la paraula que més sona és 'renegociar'. Mentrestant, els mercats mantenen la calma tensa expectants pels esdeveniments immediats.
Austeritat, la constatació d'un fracàs
Entrevistat per VIAempresa, Agustí Ulied, professor d'Economia d'Esade, valora de forma "molt positiva" la victòria de Syriza. "S'ha demostrat que les mesures econòmiques preses per la Troika no han estat positives, com ha reconegut el mateix FMI", assenyala. De fet, aquests darrers anys el PIB grec ha caigut més del 25% i el seu deute públic ha passat del 125% al 175%. "Encara que ara semblés que hi havia una mica de llum a l'horitzó, està clar que des que es van imposar les mesures d'austeritat, un de cada tres grecs és pobre", sentencia Ulied.
Pel professor d'Esade, tot i que des de la dreta conservadora europea s'acusi els guanyadors de les eleccions gregues de radicals, "les mesures que volen prendre no ho són. Ni volen sortir de l'euro ni volen deixar de pagar el deute. El que volen és una reestructuració". Per Agustí Ulied, això té molt de sentit ja que "no es pot dedicar tot el pressupost d'un país a pagar els interessos i el deute. D'aquesta manera serà impossible que el país surti endavant".
Les expectatives generades
Sigui com sigui, el professor d'Esade Agustí Ulied no té cap dubte que Grècia i Europa trobaran l'entesa que beneficiï totes les parts. "És impossible que Grècia pugui tornar el deute en els terminis establerts, per tant és intel·ligent renegociar-los, tant en temps com en interessos", destaca.
Al seu torn, el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat, també explica a VIAempresa que aquest objectiu "no sembla complicat d'assolir perquè al final el que suposa és una reestructuració del deute donant més facilitats i fent que els terminis s'adeqüin més a la capacitat de devolució real que té Grècia". Segons Amat, "és bastant realista plantejar-ho".
Ara bé, més enllà de la reestructuració del deute, Oriol Amat puntualitza sobre els plans de Syriza que "una cosa és el que s'ha promès i una altra el que podran fer". Al seu parer, el punt crític a Grècia serà aconseguir "reduir la corrupció i el frau fiscal i retocar la fiscalitat, de manera que les grans fortunes paguin més".
Segons Amat, "si realment fan això, sí que tindran recursos per reduir el dèficit". Per contra, "si no ho fan necessitaran diners dels mercats internacionals, que s'hauran de treure d'Europa". I adverteix que "si demanen quitances, Europa no voldrà finançar".
Les comparacions amb Espanya
A nivell molt macroeconòmic, hi ha similituds entre Espanya i Grècia, segons Oriol Amat. Variables com l'atur juvenil, on "tenen taxes molt similars i estratosfèriques comparades amb els altres països", en són un exemple. Amat afegeix que "si parlem de corrupció, d'economia submergida o de frau fiscal, en aquests àmbits Espanya també s'assembla molt a Grècia".
Tot i així, el catedràtic de la UPF destaca que l'economia espanyola -i la catalana encara més- és una economia molt més diversificada, que té molts sectors (turisme, industrial, serveis), etc". Per contra, "l'economia grega és menys diversificada, depèn molt del turisme i de les navilieres, i la part industrial no està tan diversificada".
Una segona diferència és el nivell d'endeutament públic, que tot i ser elevat a Espanya no arriba als nivells de Grècia. Finalment, els plans d'austeritat "a Grècia han estat molt més contundents", segons Oriol Amat.
Syriza i Podemos, contra les normes del joc
La victòria de Syriza a Grècia ha estat molt celebrada a Espanya per algunes forces polítiques també crítiques amb les directrius econòmiques europees, entre elles Podemos. Amat assegura que "tenen molts factors en comú i la clau és, tant sigui un partit com l'altre, si poden ser motors per resoldre el greu problema de la corrupció i l'economia submergida".
Amat creu que "les promeses d'aquest partit es poden complir en el tema de no retallar", però caldrà veure si també es poden dur a terme en aquests altres punts. En aquest aspecte, Amat és contundent: "si Grècia o Espanya no tinguessin tanta corrupció, tant frau fiscal i tanta economia submergida, ni caldria retallar ni caldria apujar impostos".
Les reaccions
Amb tot plegat sobre la taula, el dirigent de Syriza Yanis Varoufakis, un dels favorits en les travesses per ocupar el càrrec de Ministre de Finances, ha assegurat en declaracions al programa radiofònic Today de la BBC, que el nou govern grec negociarà constructivament amb Brussel·les. "El que realment importa ara és seure a parlar sobre la millor manera de reorganitzar el pagament del deute", ha declarat.
Varoufakis ha deixat clar que "la sortida de l'euro no està sobre la taula". Ara bé, ha advertit que l'actual calendari de pagament del deute "és complement impracticable i totalment desconnectat del creixement grec". El dirigent de Syriza assegura que "volem lligar els nostres pagaments amb el creixement".
Les reaccions també han començat a arribar des de les institucions europees i internacionals. En una entrevista a la ràdio pública alemanya Deutschlandfunk, Martin Schulz, president del Parlament Europeu, s'ha mostrat a favor d'explorar alternatives. "Haurem de parlar molt més sobre quines possibilitats hi ha de fer altres coses, com millorar els ingressos de l'Estat, per la qual cosa hi ha normes fiscals europees contra l'evasió fiscal; o reforçar el dèbil creixement econòmic amb fortes inversions", ha assegurat.
Schulz, però, ha advertit que "el pròxim govern grec no té cap poder de coacció i és un més dels 19 països que composen l'Eurozona". Seguint aquesta línia, Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI), ha deixat clar en una entrevista al diari francès Le Monde que "hi ha regles internes que s'han de complir a la zona euro. No podem fer categories especials per a determinats països".
La dirigent francesa ha assenyalat que la seva prioritat és reprendre el diàleg amb el nou govern grec ja que "hi ha diverses hipòtesis a discutir amb les autoritats gregues i els socis europeus".
Les elits financeres europees i mundials temen una negativa grega a pagar aquest deute, però de moment la paraula que més sona és 'renegociar'. Mentrestant, els mercats mantenen la calma tensa expectants pels esdeveniments immediats.
Austeritat, la constatació d'un fracàs
Entrevistat per VIAempresa, Agustí Ulied, professor d'Economia d'Esade, valora de forma "molt positiva" la victòria de Syriza. "S'ha demostrat que les mesures econòmiques preses per la Troika no han estat positives, com ha reconegut el mateix FMI", assenyala. De fet, aquests darrers anys el PIB grec ha caigut més del 25% i el seu deute públic ha passat del 125% al 175%. "Encara que ara semblés que hi havia una mica de llum a l'horitzó, està clar que des que es van imposar les mesures d'austeritat, un de cada tres grecs és pobre", sentencia Ulied.
Pel professor d'Esade, tot i que des de la dreta conservadora europea s'acusi els guanyadors de les eleccions gregues de radicals, "les mesures que volen prendre no ho són. Ni volen sortir de l'euro ni volen deixar de pagar el deute. El que volen és una reestructuració". Per Agustí Ulied, això té molt de sentit ja que "no es pot dedicar tot el pressupost d'un país a pagar els interessos i el deute. D'aquesta manera serà impossible que el país surti endavant".
Les expectatives generades
Sigui com sigui, el professor d'Esade Agustí Ulied no té cap dubte que Grècia i Europa trobaran l'entesa que beneficiï totes les parts. "És impossible que Grècia pugui tornar el deute en els terminis establerts, per tant és intel·ligent renegociar-los, tant en temps com en interessos", destaca.
Al seu torn, el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat, també explica a VIAempresa que aquest objectiu "no sembla complicat d'assolir perquè al final el que suposa és una reestructuració del deute donant més facilitats i fent que els terminis s'adeqüin més a la capacitat de devolució real que té Grècia". Segons Amat, "és bastant realista plantejar-ho".
Ara bé, més enllà de la reestructuració del deute, Oriol Amat puntualitza sobre els plans de Syriza que "una cosa és el que s'ha promès i una altra el que podran fer". Al seu parer, el punt crític a Grècia serà aconseguir "reduir la corrupció i el frau fiscal i retocar la fiscalitat, de manera que les grans fortunes paguin més".
Segons Amat, "si realment fan això, sí que tindran recursos per reduir el dèficit". Per contra, "si no ho fan necessitaran diners dels mercats internacionals, que s'hauran de treure d'Europa". I adverteix que "si demanen quitances, Europa no voldrà finançar".
Les comparacions amb Espanya
A nivell molt macroeconòmic, hi ha similituds entre Espanya i Grècia, segons Oriol Amat. Variables com l'atur juvenil, on "tenen taxes molt similars i estratosfèriques comparades amb els altres països", en són un exemple. Amat afegeix que "si parlem de corrupció, d'economia submergida o de frau fiscal, en aquests àmbits Espanya també s'assembla molt a Grècia".
Tot i així, el catedràtic de la UPF destaca que l'economia espanyola -i la catalana encara més- és una economia molt més diversificada, que té molts sectors (turisme, industrial, serveis), etc". Per contra, "l'economia grega és menys diversificada, depèn molt del turisme i de les navilieres, i la part industrial no està tan diversificada".
Una segona diferència és el nivell d'endeutament públic, que tot i ser elevat a Espanya no arriba als nivells de Grècia. Finalment, els plans d'austeritat "a Grècia han estat molt més contundents", segons Oriol Amat.
Syriza i Podemos, contra les normes del joc
La victòria de Syriza a Grècia ha estat molt celebrada a Espanya per algunes forces polítiques també crítiques amb les directrius econòmiques europees, entre elles Podemos. Amat assegura que "tenen molts factors en comú i la clau és, tant sigui un partit com l'altre, si poden ser motors per resoldre el greu problema de la corrupció i l'economia submergida".
Amat creu que "les promeses d'aquest partit es poden complir en el tema de no retallar", però caldrà veure si també es poden dur a terme en aquests altres punts. En aquest aspecte, Amat és contundent: "si Grècia o Espanya no tinguessin tanta corrupció, tant frau fiscal i tanta economia submergida, ni caldria retallar ni caldria apujar impostos".
Les reaccions
Amb tot plegat sobre la taula, el dirigent de Syriza Yanis Varoufakis, un dels favorits en les travesses per ocupar el càrrec de Ministre de Finances, ha assegurat en declaracions al programa radiofònic Today de la BBC, que el nou govern grec negociarà constructivament amb Brussel·les. "El que realment importa ara és seure a parlar sobre la millor manera de reorganitzar el pagament del deute", ha declarat.
Varoufakis ha deixat clar que "la sortida de l'euro no està sobre la taula". Ara bé, ha advertit que l'actual calendari de pagament del deute "és complement impracticable i totalment desconnectat del creixement grec". El dirigent de Syriza assegura que "volem lligar els nostres pagaments amb el creixement".
Les reaccions també han començat a arribar des de les institucions europees i internacionals. En una entrevista a la ràdio pública alemanya Deutschlandfunk, Martin Schulz, president del Parlament Europeu, s'ha mostrat a favor d'explorar alternatives. "Haurem de parlar molt més sobre quines possibilitats hi ha de fer altres coses, com millorar els ingressos de l'Estat, per la qual cosa hi ha normes fiscals europees contra l'evasió fiscal; o reforçar el dèbil creixement econòmic amb fortes inversions", ha assegurat.
Schulz, però, ha advertit que "el pròxim govern grec no té cap poder de coacció i és un més dels 19 països que composen l'Eurozona". Seguint aquesta línia, Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI), ha deixat clar en una entrevista al diari francès Le Monde que "hi ha regles internes que s'han de complir a la zona euro. No podem fer categories especials per a determinats països".
La dirigent francesa ha assenyalat que la seva prioritat és reprendre el diàleg amb el nou govern grec ja que "hi ha diverses hipòtesis a discutir amb les autoritats gregues i els socis europeus".