07
d'Abril
de
2015
Act.
10
d'Abril
de
2015
Hartmann i les 'tirites' Hartmann van néixer l'any 1818 a la ciutat de Heidenheim, al sud-oest d'Alemanya. A finals del segle XIX va viure la seva primera gran expansió internacional, que incloïa una gran fàbrica d'embenats i apòsits a Barcelona. La derrota alemanya a la II Guerra Mundial va fer que l'empresa perdés totes les seves plantes de producció, però cap a la dècada dels 60, impulsada pel 'Miracle Alemany', va tornar a prendre impuls.
Avui dia, l'empresa compta amb més de 10.000 treballadors i genera unes vendes de 1.800 milions d'euros anuals, centrades en Europa, Estats Units i Rússia. Les 'tirites', amb aquest o un altre nom segons el mercat on es comercialitzen, segueixen sent el seu producte estrella. Però no les van inventar pas a l'estat de Baden-Württemberg, sinó a Mataró. Va ser l'empresa Unitex, fundada l'any 1934 i dedicada als productes de línia blanca de farmàcia, qui va començar a desenvolupar aquestes tires d'esparadrap amb compresa central.
També van patentar productes com els pegats Sor Virginia, per a dolors musculars i articulars, que avui se segueixen venent. Hartmann va comprar Unitex l'any 1988, en l'època que l'empresa mataronina era tot un referent en el sector. "Des de llavors caminem junts" especifica Marc Pérez Pey, director general Hartmann Espanya. És per aquest motiu que, des de fa 20 anys, la filial espanyola de la companyia alemanya té la seu a la capital del Maresme, i que les tirites segueixen fabricant-se a la mateixa ciutat on es van inventar.
Exemple d'indústria d'èxit
Amb aquesta presentació, tots aquells qui confien en la reindustrialització com a base de la recuperació econòmica catalana, troben en Hartmann uns arguments realment sòlids per reforçar el seu discurs. La multinacional alemanya viu un moment dolç. Enguany invertirà tres milions d'euros a la planta de producció de la capital del Maresme, cosa que suposarà un augment de la plantilla d'un 10% en els pròxims tres anys. Tot plegat, després de tancar el 2014 amb una facturació de més de 98 milions d'euros i un creixement del 6%. Aquest 2015 espera fer-ho en un 7% més. D'aquesta manera Hartmann Espanya, que dóna feina a unes 300 persones, es consolida com la cinquena filial més important d'aquest grup empresarial, referent mundial en productes i solucions sanitàries.
Quines són les bases d'aquest creixement actual? "El gran encert de la companyia va ser mantenir les seves unitats industrials a Europa, al contrari del que van fer moltes altres empreses", explica Marc Pérez Pey, director general Hartmann Espanya. Fins i tot des de dins del grup empresarial eren majoritàries les veus que, fa poc més d'una dècada, reclamaven traslladar tota la fabricació a la Xina i altres països emergents. Finalment, però, va imposar-se la idea de mantenir les plantes existents. "Vam haver de fer mans i mànigues per convèncer-los que la producció industrial a Europa, com la que teníem a Mataró, seguia sent sostenible i competitiva", recorda. I ho van acabar demostrant, seguint dos preceptes irrenunciables: innovar i especialitzar-se.
Inversió en disseny i tecnologia
La seu mataronina, que enguany celebra el seu 20è aniversari, es va concentrar en la fabricació de productes sanitaris adhesius fins a convertir-se en el productor de referència mundial de Hartmann en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, van realitzar una gran inversió en producte, disseny i tecnologia, amb nova maquinària que els dóna la possibilitat de fabricar 10 vegades més ràpid que fa 10 anys. Això també els ha permès contractar mà d'obra molt més qualificada –enginyers, gestors de línia de fabricació, experts en manteniment-, ja que la majoria de processos simples, com ara l'empaquetatge, estan completament automatitzats.
Un cop validada la decisió, llavors arriscada, de mantenir la producció a Catalunya (hi ha ajudat també que amb el pas dels anys, països com la Xina hagin reduït competitivitat en àmbits com els costos laborals d'energia, transport), des de la filial espanyola de Hartmann defensen amb fermesa les virtuts de la seva localització. "És un dels nostres principals actius", assegura Pérez Pey.
Les diferents plantes que té la multinacional repartides arreu del món lluiten entre elles, tal com passa en àmbits com el de l'automoció, per quedar-se amb les noves inversions i projectes de l'empresa. Hartmann Espanya ha anat guanyant pes en aquesta xarxa per la seva competitivitat en àmbits com els costos de producció, la qualitat del producte o les indústries del seu entorn més proper. Aquestes últimes estan repuntant després dels efectes devastadors de la crisi, segons Pérez Pey. "Sempre dic que som el que som gràcies a la nostra xarxa de proveïdors, que ens ajuda a seguir innovant", afirma.
Seguir creixent
La nova inversió que s'ha anunciat a la planta de Mataró incrementarà la seva capacitat de producció amb una nova línia d'apòsits post-quirúrgics. Es tracta de Cosmopor, un apòsit adhesiu post quirúrgic per cobrir i protegir ferides en primera instància. Esperen produir-ne 250 milions d'unitats anuals.
També s'han renovat completament les oficines mataronines, seu corporativa de Hartmann Espanya i que també acull les àrees de tecnologies de la informació –amb una potent eina de software integral que controla l'aprovisionament i el control d'estocs en hospitals- i de logística, que dóna servei a 10.000 clients de tot l'Estat espanyol (farmàcies, clíniques i hospitals, o residències i centres sociosanitaris). El 90% de la producció que es fa a Mataró, tanmateix, es destina a l'exportació.
Confiança en la indústria
L'èxit de Hartmann anima el director general de la filial espanyola a alçar orgullós la bandera de la indústria. "Jo sóc enginyer industrial, el meu pare i el meu avi també ho eren, he mamat indústria des de ben petit i tinc clar que el futur passa per aquí", resol Pérez Pey. Després d'haver vist com desapareixia una part important del teixit industrial català als anys 80 i 90, l'empresari es mostra convençut que apostar de nou per aquest sector aportarà "un gran valor afegit per a la societat i l'economia del país".
"La crisi no s'ha acabat però ara que vivim una certa reactivació hem d'aprofitar l'onada per no tornar a cometre els mateixos errors del passat", afegeix. Reclama que es doni a la indústria "el valor que li pertoca", per la seva capacitat de generar llocs de treball i d'augmentar les exportacions del país.
Avui dia, l'empresa compta amb més de 10.000 treballadors i genera unes vendes de 1.800 milions d'euros anuals, centrades en Europa, Estats Units i Rússia. Les 'tirites', amb aquest o un altre nom segons el mercat on es comercialitzen, segueixen sent el seu producte estrella. Però no les van inventar pas a l'estat de Baden-Württemberg, sinó a Mataró. Va ser l'empresa Unitex, fundada l'any 1934 i dedicada als productes de línia blanca de farmàcia, qui va començar a desenvolupar aquestes tires d'esparadrap amb compresa central.
També van patentar productes com els pegats Sor Virginia, per a dolors musculars i articulars, que avui se segueixen venent. Hartmann va comprar Unitex l'any 1988, en l'època que l'empresa mataronina era tot un referent en el sector. "Des de llavors caminem junts" especifica Marc Pérez Pey, director general Hartmann Espanya. És per aquest motiu que, des de fa 20 anys, la filial espanyola de la companyia alemanya té la seu a la capital del Maresme, i que les tirites segueixen fabricant-se a la mateixa ciutat on es van inventar.
Exemple d'indústria d'èxit
Amb aquesta presentació, tots aquells qui confien en la reindustrialització com a base de la recuperació econòmica catalana, troben en Hartmann uns arguments realment sòlids per reforçar el seu discurs. La multinacional alemanya viu un moment dolç. Enguany invertirà tres milions d'euros a la planta de producció de la capital del Maresme, cosa que suposarà un augment de la plantilla d'un 10% en els pròxims tres anys. Tot plegat, després de tancar el 2014 amb una facturació de més de 98 milions d'euros i un creixement del 6%. Aquest 2015 espera fer-ho en un 7% més. D'aquesta manera Hartmann Espanya, que dóna feina a unes 300 persones, es consolida com la cinquena filial més important d'aquest grup empresarial, referent mundial en productes i solucions sanitàries.
 |
| Visita a la fàbrica de Hartmann Espanya. Cedida |
Quines són les bases d'aquest creixement actual? "El gran encert de la companyia va ser mantenir les seves unitats industrials a Europa, al contrari del que van fer moltes altres empreses", explica Marc Pérez Pey, director general Hartmann Espanya. Fins i tot des de dins del grup empresarial eren majoritàries les veus que, fa poc més d'una dècada, reclamaven traslladar tota la fabricació a la Xina i altres països emergents. Finalment, però, va imposar-se la idea de mantenir les plantes existents. "Vam haver de fer mans i mànigues per convèncer-los que la producció industrial a Europa, com la que teníem a Mataró, seguia sent sostenible i competitiva", recorda. I ho van acabar demostrant, seguint dos preceptes irrenunciables: innovar i especialitzar-se.
Inversió en disseny i tecnologia
La seu mataronina, que enguany celebra el seu 20è aniversari, es va concentrar en la fabricació de productes sanitaris adhesius fins a convertir-se en el productor de referència mundial de Hartmann en aquest àmbit. Per aconseguir-ho, van realitzar una gran inversió en producte, disseny i tecnologia, amb nova maquinària que els dóna la possibilitat de fabricar 10 vegades més ràpid que fa 10 anys. Això també els ha permès contractar mà d'obra molt més qualificada –enginyers, gestors de línia de fabricació, experts en manteniment-, ja que la majoria de processos simples, com ara l'empaquetatge, estan completament automatitzats.
Un cop validada la decisió, llavors arriscada, de mantenir la producció a Catalunya (hi ha ajudat també que amb el pas dels anys, països com la Xina hagin reduït competitivitat en àmbits com els costos laborals d'energia, transport), des de la filial espanyola de Hartmann defensen amb fermesa les virtuts de la seva localització. "És un dels nostres principals actius", assegura Pérez Pey.
Les diferents plantes que té la multinacional repartides arreu del món lluiten entre elles, tal com passa en àmbits com el de l'automoció, per quedar-se amb les noves inversions i projectes de l'empresa. Hartmann Espanya ha anat guanyant pes en aquesta xarxa per la seva competitivitat en àmbits com els costos de producció, la qualitat del producte o les indústries del seu entorn més proper. Aquestes últimes estan repuntant després dels efectes devastadors de la crisi, segons Pérez Pey. "Sempre dic que som el que som gràcies a la nostra xarxa de proveïdors, que ens ajuda a seguir innovant", afirma.
 |
| Oficines de Hartmann Espanya. Cedida |
Seguir creixent
La nova inversió que s'ha anunciat a la planta de Mataró incrementarà la seva capacitat de producció amb una nova línia d'apòsits post-quirúrgics. Es tracta de Cosmopor, un apòsit adhesiu post quirúrgic per cobrir i protegir ferides en primera instància. Esperen produir-ne 250 milions d'unitats anuals.
També s'han renovat completament les oficines mataronines, seu corporativa de Hartmann Espanya i que també acull les àrees de tecnologies de la informació –amb una potent eina de software integral que controla l'aprovisionament i el control d'estocs en hospitals- i de logística, que dóna servei a 10.000 clients de tot l'Estat espanyol (farmàcies, clíniques i hospitals, o residències i centres sociosanitaris). El 90% de la producció que es fa a Mataró, tanmateix, es destina a l'exportació.
Confiança en la indústria
L'èxit de Hartmann anima el director general de la filial espanyola a alçar orgullós la bandera de la indústria. "Jo sóc enginyer industrial, el meu pare i el meu avi també ho eren, he mamat indústria des de ben petit i tinc clar que el futur passa per aquí", resol Pérez Pey. Després d'haver vist com desapareixia una part important del teixit industrial català als anys 80 i 90, l'empresari es mostra convençut que apostar de nou per aquest sector aportarà "un gran valor afegit per a la societat i l'economia del país".
"La crisi no s'ha acabat però ara que vivim una certa reactivació hem d'aprofitar l'onada per no tornar a cometre els mateixos errors del passat", afegeix. Reclama que es doni a la indústria "el valor que li pertoca", per la seva capacitat de generar llocs de treball i d'augmentar les exportacions del país.