04
d'Abril
de
2016
Act.
07
d'Abril
de
2016
"Hisenda no ha fet bé el seu paper fins ara". Ho afirma, en declaracions a VIA Empresa, el secretari general del sindicat de tècnics del Ministeri d'HisendaGESTHA, José María Mollinedo, qui urgeix a l'Agència Tributària que obri inspecció als contribuents espanyols citats als denominats com Panama papers o papers de Panamà. "Estem urgint a l'Agència que ho faci ja, demà és més tard que avui".
Tanmateix, en aquest dilluns pintat d'exclusiva –A Espanya, La Sexta i El Confidencial formen part de l'equip que investiga el cas-, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ha afirmat que "segurament l'Agència Tributària" investigarà la informació procedent dels anomenats 'papers de Panamà' per estudiar "si la situació és legal i regular o s'està incomplint alguna de les normes".
Però, des de GESTHA, el seu secretari general assegura que la investigació d'Hisenda no és suficient. "El primer que hauria de fer és obrir inspeccions perquè si es posa a investigar si han presentat declaració o no, aquestes persones poden presentar declaracions complementàries i evitar els delictes fiscals. Si el patrimoni és superior al quart de milió d'euro, llavors genera delicte fiscal, no s'imposen sancions i s'envia a la Fiscalia perquè denunciï els delictes", alerta Mollinedo en la seva entrevista amb VIA Empresa.
Inspecció abans que investigació, si us plau
El matís, la diferència entre investigació i inspecció és bàsic, segons Mollinedo, qui explica que la raó és l'existència d'una obligació des de l'any 2012 de presentació de la declaració de béns situats a l'estranger (model 720). Si no es presenta, la falta és considerada imprescriptible. "Els saldos descoberts a l'estranger no declarats tributarien com un guany patrimonial no justificat", apunta.
És el que li podria passar a personalitats com Pilar de Borbó, perquè segons ha desvelat La Sexta, la germana del rei Joan Carles I va registrar al Panamà el 1969 l'empresa Delantera Financiera. Ella era la presidenta d'una societat offshore que dirigia, juntament amb el seu marit, Luis Gómez-Acebo, des de 1974. "És el que li ha ocorregut a la germana del rei, que ho tenia des de fa moltíssims anys o el que li va ocórrer a Pujol, que no va declarar el model 720. Es considera imprescriptible i s'han d'aplicar les condicions tan dures que imposa la llei", apunta Mollinedo.
El canal de Panamà, la clau
No és la primera vegada que surten a la llum llistes massives de situacions similars. Al novembre de 2011 el mateix Consorci Internacional de Periodistes de Recerca ja va denunciar que multinacionals com Pepsi, Ikea, Apple, Burberry, Procter & Gamble, Accenture o Vodafone tenien signats acords secrets amb el Govern del Gran Ducat de Luxemburg que els havia permès obrar un frau milionari.
Per això havíem sentit a parlar de Suïssa i Liechtenstein però encara no del Panamà com a paradís fiscal. De fet, del Panamà sovint s'informa als mitjans per les concessions milionàries que diferents empreses espanyoles aconsegueixen per executar les obres del seu famós canal. El país no forma part de la llista de paradisos fiscals d'Espanya des de 2011. "No està en la llista perquè empreses espanyoles, grans constructores, volien licitar les obres d'ampliació del canal de Panamà, entre elles Sacyr que lidera el pull d'empreses. I hi ha un dret de reversió en la normativa panamenya que impedeix a una empresa d'un país que la consideri paradís fiscal pugui participar en la licitació", aclareix Mollinedo.
Consideracions a part de si aquesta decisió ha estat contraproduent, els tècnics d'Hisenda consideren que seria important que l'Agència Tributària redistribueixi la seva organització, ja que actualment el 80% de la seva plantilla es dedica a investigar els fraus d'autònoms, microempreses i particulars. És el que denuncia el sindicat GESTHA, que "el 80% de la plantilla estem dedicats a investigar el petit frau i solament el 20% està dedicat a investigar a grans companyies i grans fortunes. Si el 71% de l'evasió està en aquest últim grup, hem de desplaçar el percentatge 80/20 per un 20/80", considera.
Ja van 89.600.000 resultats a Google
Sovint són escasses les notícies que ocupen els grans titulars de dilluns, a excepció dels resultats esportius de Barça o Madrid, Però des d'aquest diumenge, tothom en parla dels Panama Papers, la filtració de documents sobre la presumpta evasió fiscal de 140 polítics i diverses personalitats a través de societats offshore al Panamà. El vehicle, el bufet d'advocats Mossack Fonseca; els personatges implicats, des del jugador Leo Messi, el rus Vladimir Putin, el director de cinema Pedro Almodóvar o la ja esmentada germana del rei Joan Carles, Pilar de Borbó, entre molts altres.
La notícia s'ha conegut gràcies a la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i al diari alemany Süddeutsche Zeitung, els periodistes del qual van rebre la filtració per part d'una font anònima. El cas ja ha fet la volta al món i, de fet, una simple cerca a Google ja situa els "Panama Papers" com la segona accepció més buscada després de "Panama" i el mateix assumpte genera (en la tarda d'aquest dilluns) un total de 89.600.000 resultats. La xifra, com els implicats, segur que anirà en augment.
Tan fàcil com comprar per Internet
Crear una empresa pantalla és tan fàcil com comprar per Internet, és el que ve a dir el vídeo que el diari alemany que ha destapat el cas ha emès aquest diumenge per explicar què és una offshore, concepte que aquest dilluns tots els mitjans citen d'una manera o l'altra. "Un cop creada amb un parell de clics es pot començar a amagar diner negre. (...) El país acull milers de milions d'euros i ningú sap de qui són. D'això se n'ocupen els directors pantalla –una feina usual en aquest tipus de països-, que signen tots els contractes i oficialment és qui dirigeix l'empresa. Normalment aquests directors pantalla són els dirigents de milers de firmes. Òbviament aquesta persona només signa tot allò que el propietari real vol que signi", explica el Süddeutsche Zeitung.
La creació d'aquestes societats és molt senzill, segons Mollinedo. "A través d'una societat com Mossack Fonseca, per menys de 1.000 euros creen una societat i te la gestionen any a any". Obrir un compte bancari són 250 dòlars; una societat, pot estar entorn dels 900-970 dòlars; mantenir-la al Registre Mercantil del país, altres 1.000 euros... És molt fàcil".
Tanmateix, en aquest dilluns pintat d'exclusiva –A Espanya, La Sexta i El Confidencial formen part de l'equip que investiga el cas-, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ha afirmat que "segurament l'Agència Tributària" investigarà la informació procedent dels anomenats 'papers de Panamà' per estudiar "si la situació és legal i regular o s'està incomplint alguna de les normes".
Però, des de GESTHA, el seu secretari general assegura que la investigació d'Hisenda no és suficient. "El primer que hauria de fer és obrir inspeccions perquè si es posa a investigar si han presentat declaració o no, aquestes persones poden presentar declaracions complementàries i evitar els delictes fiscals. Si el patrimoni és superior al quart de milió d'euro, llavors genera delicte fiscal, no s'imposen sancions i s'envia a la Fiscalia perquè denunciï els delictes", alerta Mollinedo en la seva entrevista amb VIA Empresa.
Inspecció abans que investigació, si us plau
El matís, la diferència entre investigació i inspecció és bàsic, segons Mollinedo, qui explica que la raó és l'existència d'una obligació des de l'any 2012 de presentació de la declaració de béns situats a l'estranger (model 720). Si no es presenta, la falta és considerada imprescriptible. "Els saldos descoberts a l'estranger no declarats tributarien com un guany patrimonial no justificat", apunta.
És el que li podria passar a personalitats com Pilar de Borbó, perquè segons ha desvelat La Sexta, la germana del rei Joan Carles I va registrar al Panamà el 1969 l'empresa Delantera Financiera. Ella era la presidenta d'una societat offshore que dirigia, juntament amb el seu marit, Luis Gómez-Acebo, des de 1974. "És el que li ha ocorregut a la germana del rei, que ho tenia des de fa moltíssims anys o el que li va ocórrer a Pujol, que no va declarar el model 720. Es considera imprescriptible i s'han d'aplicar les condicions tan dures que imposa la llei", apunta Mollinedo.
El canal de Panamà, la clau
No és la primera vegada que surten a la llum llistes massives de situacions similars. Al novembre de 2011 el mateix Consorci Internacional de Periodistes de Recerca ja va denunciar que multinacionals com Pepsi, Ikea, Apple, Burberry, Procter & Gamble, Accenture o Vodafone tenien signats acords secrets amb el Govern del Gran Ducat de Luxemburg que els havia permès obrar un frau milionari.
Per això havíem sentit a parlar de Suïssa i Liechtenstein però encara no del Panamà com a paradís fiscal. De fet, del Panamà sovint s'informa als mitjans per les concessions milionàries que diferents empreses espanyoles aconsegueixen per executar les obres del seu famós canal. El país no forma part de la llista de paradisos fiscals d'Espanya des de 2011. "No està en la llista perquè empreses espanyoles, grans constructores, volien licitar les obres d'ampliació del canal de Panamà, entre elles Sacyr que lidera el pull d'empreses. I hi ha un dret de reversió en la normativa panamenya que impedeix a una empresa d'un país que la consideri paradís fiscal pugui participar en la licitació", aclareix Mollinedo.
Consideracions a part de si aquesta decisió ha estat contraproduent, els tècnics d'Hisenda consideren que seria important que l'Agència Tributària redistribueixi la seva organització, ja que actualment el 80% de la seva plantilla es dedica a investigar els fraus d'autònoms, microempreses i particulars. És el que denuncia el sindicat GESTHA, que "el 80% de la plantilla estem dedicats a investigar el petit frau i solament el 20% està dedicat a investigar a grans companyies i grans fortunes. Si el 71% de l'evasió està en aquest últim grup, hem de desplaçar el percentatge 80/20 per un 20/80", considera.
Ja van 89.600.000 resultats a Google
Sovint són escasses les notícies que ocupen els grans titulars de dilluns, a excepció dels resultats esportius de Barça o Madrid, Però des d'aquest diumenge, tothom en parla dels Panama Papers, la filtració de documents sobre la presumpta evasió fiscal de 140 polítics i diverses personalitats a través de societats offshore al Panamà. El vehicle, el bufet d'advocats Mossack Fonseca; els personatges implicats, des del jugador Leo Messi, el rus Vladimir Putin, el director de cinema Pedro Almodóvar o la ja esmentada germana del rei Joan Carles, Pilar de Borbó, entre molts altres.
La notícia s'ha conegut gràcies a la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i al diari alemany Süddeutsche Zeitung, els periodistes del qual van rebre la filtració per part d'una font anònima. El cas ja ha fet la volta al món i, de fet, una simple cerca a Google ja situa els "Panama Papers" com la segona accepció més buscada després de "Panama" i el mateix assumpte genera (en la tarda d'aquest dilluns) un total de 89.600.000 resultats. La xifra, com els implicats, segur que anirà en augment.
Tan fàcil com comprar per Internet
Crear una empresa pantalla és tan fàcil com comprar per Internet, és el que ve a dir el vídeo que el diari alemany que ha destapat el cas ha emès aquest diumenge per explicar què és una offshore, concepte que aquest dilluns tots els mitjans citen d'una manera o l'altra. "Un cop creada amb un parell de clics es pot començar a amagar diner negre. (...) El país acull milers de milions d'euros i ningú sap de qui són. D'això se n'ocupen els directors pantalla –una feina usual en aquest tipus de països-, que signen tots els contractes i oficialment és qui dirigeix l'empresa. Normalment aquests directors pantalla són els dirigents de milers de firmes. Òbviament aquesta persona només signa tot allò que el propietari real vol que signi", explica el Süddeutsche Zeitung.
La creació d'aquestes societats és molt senzill, segons Mollinedo. "A través d'una societat com Mossack Fonseca, per menys de 1.000 euros creen una societat i te la gestionen any a any". Obrir un compte bancari són 250 dòlars; una societat, pot estar entorn dels 900-970 dòlars; mantenir-la al Registre Mercantil del país, altres 1.000 euros... És molt fàcil".