08
d'Abril
de
2015
Ja fa mesos que els promotors de la Iniciativa per a la Reforma Horària han aconseguit crear un debat públic sobre aquesta qüestió. Aquest dimecres han presentat a l'Antiga Fàbrica Damm l'Anuari 2014, on recullen les actuacions realitzades fins ara juntament amb les reflexions d'una cinquantena d'experts i una setantena de ciutadans. "Volem aglutinar experiències, sumar, fer lobby i convertir-ho en una iniciativa ciutadana que transformi la realitat", explica Fabián Mohedano, un dels promotors i cara visible d'aquest moviment.
Mohedano destaca la necessitat de centrar-se en l'horari dels àpats. "Som l'únic país del món que dina a les 15h i sopa a les 21h", lamenta. Segons explica, es tracta d'una herència del "desarrollismo franquista dels anys 60, on la pluriocupació i les hores extres van trencar els hàbits de sopar quan es pon el Sol". En aquest argument hi coincideix Francesc Homs, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que ha reivindicat "canviar els horaris d'herència franquista per uns de més racionals i democràtics".
Aquests horaris disminueixen les hores de son, i per tant de descans; una reducció del benestar que té implicacions personals i laborals, amb una productivitat més baixa, més estrès i insatisfacció.
Canviar el fus horària i no allargar la jornada sense motiu
Els altres dos grans eixos d'esforç d'aquesta iniciativa són tornar al fus horari de Greenwich i trencar amb les llargues jornades laborals poc productives. "Anem a la feina a socialitzar-nos i això acaba allargant la jornada laboral. És un tret que compartim amb els països mediterranis", lamenta Mohedano; que afegeix la idoneïtat de compartir fus horari amb la Gran Bretanya i no amb Alemanya per adaptar-se realment a la posició solar. "Aquest repte el compartim amb França, el Benelux i Algèria, i depèn totalment de la voluntat dels governs", assegura.
A l'hora d'implantar una autèntica reforma horària, Mohedano ha insistit en els cinc grans acceleradors: el treball, l'administració, la cultura, el comerç i l'educació. De l'acord i la tasca conjunta de tots ells és d'on podrà sorgir "un moment zero". Mohedano reclama parlar "d'humanització dels horaris, més que de conciliació"; i tot i manifestar l'evidència que "no podem obligar ningú a dinar a les 13h, sí que farem tot el possible per fomentar un canvi d'hàbits com ha passat amb la llei del tabac".
Una iniciativa transversal
En aquest sentit, també ha volgut fer èmfasi en la importància de la implicació del món local. "Fa que hi hagi un xup xup al territori", assegura. A més, "el caràcter transversal del grup ens ha fet molt forts perquè tots els grups parlamentaris s'hi hagin sumat, no hi ha hagut politització".
Francesc Homs també celebra aquest consens, tot i que matisa que "potser hi és perquè encara no s'han pres decisions". En aquesta línia, el representant del Govern català assegura que "ens hem de comprometre a prendre decisions abans d'acabar l'any 2016". Per aconseguir-ho, el punt de partida hauria de situar-se als mesos de juny o juliol d'aquest 2015.
"Caldrà tenir enllestida una proposta de pacte dels horaris amb propostes normatives, bases per fomentar acords i convenis, i detectar mesures concretes per prendre mesures a curt termini", ha destacat. Segons Francesc Homs, "els objectius plantejats són abastables".
Bona part del consens polític a favor de la reforma horària s'ha gestat a la seva Comissió d'Estudi al Parlament de Catalunya. La presidenta d'aquesta comissió, Agnès Russiñol, destaca que "són pocs els temes que generen tant compromís al Parlament"; i ha anunciat que "estem dissenyant un pla pilot de sensibilització al qual s'adherirà el Parlament".
Un canvi a tots els nivells
Russiñol aclareix que "el canvi no serà fàcil, però partim de la fortalesa que compartim la diagnosi". En aquest sentit, destaca que "l'àmbit laboral serà la primera peça que caldrà moure, però tenint clar que la cohesió social ha d'estar al centre d'aquesta iniciativa perquè no generi desigualtats a la ciutadania".
Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), destaca que els fonaments de la reforma horària han de passar per la "generalització d'una jornada laboral compacta i flexible, que alliberi temps per a usos personals, familiars i socials". Pel CADS és evident que "és necessari i que té beneficis concrets en salut, educació i conciliació". L'enquesta de salut pública reflecteix que el 26% de la població major de 15 anys dorm menys hores de les necessàries, i "això té conseqüències negatives en tots els àmbits".
Per Queralt, "la reforma horària millora el benestar i augmenta la productivitat. Permet gaudir de bona salut, descans de qualitat i conciliació". El responsable dels CADS destaca que "és un procés complex perquè en la configuració dels horaris intervenen molts factors socials i culturals. S'ha de fer de manera consensuada, gradual i amb una visió compartida".
Horaris racionals que millorin la productivitat
La conscienciació ciutadana i tenir respecte pel temps, doncs, seran factors clau. A més a més, Queralt manifesta que "el sector públic ha de tenir un rol tractor en el canvi d'hàbits horaris de la població".
Al seu torn, Lluís Franco, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), lamenta que "la falta de racionalització dels horaris té efectes negatius en la productivitat de les empreses, problemes de salut per la manca de son, i permet que es mantingui la divisió de gènere en les feines". Segons Franco, tot plegat també genera "manca de temps per dedicar a l'activisme social, la cultura i el lleure. Perdem benestar a la societat".
Lluís Franco destaca que "la gestió del temps de treball ha d'afavorir la resta d'usos del temps". Per tant, per afavorir la inserció laboral cal racionalitzar els horaris. "S'ha de veure de manera positiva tant pels treballadors com per l'empresa. Seran més flexibles, competitives i s'adaptaran millor a les demandes dels seus clients", assegura.
"Quan no es racionalitza es crea un cercle viciós que no permet conciliació, crea insatisfacció i estrès, i per tant menys productivitat", amplia. Segons Lluís Franco, "el 88% dels treballadors tenen un horari fix, o variable fixat per l'empresa". Una taxa molt superior a la mitjana europea i que dificulta la racionalització dels horaris.
La prova pilot d'Estrella Damm
Una de les empreses que ha començat a treballar en aquesta direcció és el Grup Estrella Damm. Marcial Navarro, director de Solucions Corporatives, ressalta que en una companyia tradicional "els canvis sovint són problemàtics. La gent encara té una cultura presencialista i no marxa fins que no ho fa el cap. Els canvis no són possibles sense un canvi en la cultura de l'empresa".
En la seva prova pilot hi havia tres premisses: que no es perdés qualitat d'atenció al client, que no augmentés els costos i que no s'arribés tard a la feina. Uns objectius que, assegura, s'han complert i la productivitat ha augmentat un 10%". D'un horari de 9 a 19h, al Grup Estrella Damm s'ha flexibilitzat l'entrada entre les 8 i les 9:30h, es fomenta poder dinar en 30 minuts i que l'hora de sortida també sigui flexible entre les 17h i les 19h; fins i tot a les 15h els divendres.
Mohedano destaca la necessitat de centrar-se en l'horari dels àpats. "Som l'únic país del món que dina a les 15h i sopa a les 21h", lamenta. Segons explica, es tracta d'una herència del "desarrollismo franquista dels anys 60, on la pluriocupació i les hores extres van trencar els hàbits de sopar quan es pon el Sol". En aquest argument hi coincideix Francesc Homs, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que ha reivindicat "canviar els horaris d'herència franquista per uns de més racionals i democràtics".
Aquests horaris disminueixen les hores de son, i per tant de descans; una reducció del benestar que té implicacions personals i laborals, amb una productivitat més baixa, més estrès i insatisfacció.
Canviar el fus horària i no allargar la jornada sense motiu
Els altres dos grans eixos d'esforç d'aquesta iniciativa són tornar al fus horari de Greenwich i trencar amb les llargues jornades laborals poc productives. "Anem a la feina a socialitzar-nos i això acaba allargant la jornada laboral. És un tret que compartim amb els països mediterranis", lamenta Mohedano; que afegeix la idoneïtat de compartir fus horari amb la Gran Bretanya i no amb Alemanya per adaptar-se realment a la posició solar. "Aquest repte el compartim amb França, el Benelux i Algèria, i depèn totalment de la voluntat dels governs", assegura.
A l'hora d'implantar una autèntica reforma horària, Mohedano ha insistit en els cinc grans acceleradors: el treball, l'administració, la cultura, el comerç i l'educació. De l'acord i la tasca conjunta de tots ells és d'on podrà sorgir "un moment zero". Mohedano reclama parlar "d'humanització dels horaris, més que de conciliació"; i tot i manifestar l'evidència que "no podem obligar ningú a dinar a les 13h, sí que farem tot el possible per fomentar un canvi d'hàbits com ha passat amb la llei del tabac".
Una iniciativa transversal
En aquest sentit, també ha volgut fer èmfasi en la importància de la implicació del món local. "Fa que hi hagi un xup xup al territori", assegura. A més, "el caràcter transversal del grup ens ha fet molt forts perquè tots els grups parlamentaris s'hi hagin sumat, no hi ha hagut politització".
Francesc Homs també celebra aquest consens, tot i que matisa que "potser hi és perquè encara no s'han pres decisions". En aquesta línia, el representant del Govern català assegura que "ens hem de comprometre a prendre decisions abans d'acabar l'any 2016". Per aconseguir-ho, el punt de partida hauria de situar-se als mesos de juny o juliol d'aquest 2015.
"Caldrà tenir enllestida una proposta de pacte dels horaris amb propostes normatives, bases per fomentar acords i convenis, i detectar mesures concretes per prendre mesures a curt termini", ha destacat. Segons Francesc Homs, "els objectius plantejats són abastables".
Bona part del consens polític a favor de la reforma horària s'ha gestat a la seva Comissió d'Estudi al Parlament de Catalunya. La presidenta d'aquesta comissió, Agnès Russiñol, destaca que "són pocs els temes que generen tant compromís al Parlament"; i ha anunciat que "estem dissenyant un pla pilot de sensibilització al qual s'adherirà el Parlament".
Un canvi a tots els nivells
Russiñol aclareix que "el canvi no serà fàcil, però partim de la fortalesa que compartim la diagnosi". En aquest sentit, destaca que "l'àmbit laboral serà la primera peça que caldrà moure, però tenint clar que la cohesió social ha d'estar al centre d'aquesta iniciativa perquè no generi desigualtats a la ciutadania".
Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), destaca que els fonaments de la reforma horària han de passar per la "generalització d'una jornada laboral compacta i flexible, que alliberi temps per a usos personals, familiars i socials". Pel CADS és evident que "és necessari i que té beneficis concrets en salut, educació i conciliació". L'enquesta de salut pública reflecteix que el 26% de la població major de 15 anys dorm menys hores de les necessàries, i "això té conseqüències negatives en tots els àmbits".
Per Queralt, "la reforma horària millora el benestar i augmenta la productivitat. Permet gaudir de bona salut, descans de qualitat i conciliació". El responsable dels CADS destaca que "és un procés complex perquè en la configuració dels horaris intervenen molts factors socials i culturals. S'ha de fer de manera consensuada, gradual i amb una visió compartida".
Horaris racionals que millorin la productivitat
La conscienciació ciutadana i tenir respecte pel temps, doncs, seran factors clau. A més a més, Queralt manifesta que "el sector públic ha de tenir un rol tractor en el canvi d'hàbits horaris de la població".
Al seu torn, Lluís Franco, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), lamenta que "la falta de racionalització dels horaris té efectes negatius en la productivitat de les empreses, problemes de salut per la manca de son, i permet que es mantingui la divisió de gènere en les feines". Segons Franco, tot plegat també genera "manca de temps per dedicar a l'activisme social, la cultura i el lleure. Perdem benestar a la societat".
Lluís Franco destaca que "la gestió del temps de treball ha d'afavorir la resta d'usos del temps". Per tant, per afavorir la inserció laboral cal racionalitzar els horaris. "S'ha de veure de manera positiva tant pels treballadors com per l'empresa. Seran més flexibles, competitives i s'adaptaran millor a les demandes dels seus clients", assegura.
"Quan no es racionalitza es crea un cercle viciós que no permet conciliació, crea insatisfacció i estrès, i per tant menys productivitat", amplia. Segons Lluís Franco, "el 88% dels treballadors tenen un horari fix, o variable fixat per l'empresa". Una taxa molt superior a la mitjana europea i que dificulta la racionalització dels horaris.
La prova pilot d'Estrella Damm
Una de les empreses que ha començat a treballar en aquesta direcció és el Grup Estrella Damm. Marcial Navarro, director de Solucions Corporatives, ressalta que en una companyia tradicional "els canvis sovint són problemàtics. La gent encara té una cultura presencialista i no marxa fins que no ho fa el cap. Els canvis no són possibles sense un canvi en la cultura de l'empresa".
En la seva prova pilot hi havia tres premisses: que no es perdés qualitat d'atenció al client, que no augmentés els costos i que no s'arribés tard a la feina. Uns objectius que, assegura, s'han complert i la productivitat ha augmentat un 10%". D'un horari de 9 a 19h, al Grup Estrella Damm s'ha flexibilitzat l'entrada entre les 8 i les 9:30h, es fomenta poder dinar en 30 minuts i que l'hora de sortida també sigui flexible entre les 17h i les 19h; fins i tot a les 15h els divendres.