21
de Juny
de
2016
Act.
21
de Juny
de
2016
8.000 milions d'euros. Aquest és el deute per a l'Estat que han generat les autopistes radials de Madrid. El fet de disposar d'autovies gratuïtes paral·leles en bona part dels seus trajectes no ha ajudat a finançar una infraestructura que des de Catalunya es tem que s'acabi pagant amb els peatges autòctons. Per evitar-ho, el Cercle Català de Negocis, juntament amb el Cercle Mallorquí de Negocis i l'Institut Ignasi Villalonga, han presentat aquest dilluns al vespre una proposta de viabilitat per a la xarxa de carreteres espanyola. Una proposta que, a grans trets, insta a reconvertir bona part de les autovies espanyoles en autopistes de peatge.
"Aquí no hi ha ni bons ni dolents, hi ha interessos", avisa el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont. Sigui com sigui, el cert és que el 53% del negoci de les autopistes a Espanya el controla Abertis, i el 89% es reparteix entre aquesta companyia, Ferrovial i Sacyr.
Les recents declaracions tant de la Ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, com del president d'Abertis, Salvador Alemany; apunten cap a tres possibles vies d'acord per pagar el forat que han deixat les radials madrilenyes, i cap d'elles satisfà Albert Pont. "Poden fer una nova pròrroga de les concessions de les autopistes catalanes i valencianes, intentant justificar-la reduint al 50% el preu dels peatges com ja ha deixat caure Ana Pastor", recorda Pont. Una altra opció seria "negociar la fi de la concessió i que sigui Foment directament qui cobri els peatges". Finalment, apunta, "podrien implantar un sistema de peatges a l'ombra, fent pagar a les dues Generalitats el que es deixi de recaptar a canvi de passar a ser-ne titulars assumint-ne el manteniment, amb els costos que això suposa per als ciutadans".
Autopistes amortitzades més de 100 vegades
Davant d'aquest panorama, aquestes institucions proposen no renovar les concessions, que acaben entre el 2019 i 2021. Alhora, per fer front al deute generat a Madrid, Albert Pont enumera un seguit d'accions que es podrien dur a terme. "Proposem equiparar el preu mitjà de les autopistes. No hi poden haver diferències tan grans si hem de ser tan solidaris", argumenta assenyalant que el preu mitjà per quilòmetre a Catalunya (0,23€) és molt superior a la mitjana espanyola (0,14€). Alhora, reivindica l'alliberament de les autopistes de peatge que ja han estat amortitzades. En aquest sentit, Pont ha posat de manifest que "l'AP7 ha estat amortitzada 90 vegades, i el tram de Tarragona-Castelló s'haurà amortitzat 157 vegades quan acabi la concessió".
El pla de viabilitat de la xarxa de carreteres espanyola que han presentat aquest dilluns també inclou la congelació de "projectes que no són viables o no es poden justificar per la demanda que generen", diu Pont. Finalment, reclama la "reconversió de part de la xarxa espanyola d'autovies en autopistes de peatges".
Aquesta reconversió, indica, podria fer-se en una proporció del 35%, que és el percentatge de vies de peatge que hi ha a Catalunya. Només així, assegura basant-se en l'estudi realitzat, "ja es podrien recaptar 12.100 milions d'euros anuals i en menys de mig any ja es podrien rescatar les autopistes que han fet fallida".
L'estudi s'ha atrevit a fer una proposta de les vies que podrien passar a ser de pagament, tot i que Albert Pont emfasitza que n'hi poden haver d'altres. En el seu cas, l'han realitzat prioritzant, en primer lloc, gravar els accessos de Madrid i les vies de concepció radial. "A l'àrea de Madrid hi ha un 292% més de quilòmetres lliures de peatges que a la de Barcelona. Allà passar pels peatges és una opció, aquí és una obligació. I això repercuteix en l'economia", ha recordat.
Alhora, l'estudi del Cercle Català de Negocis també planteja convertir en autopistes de peatge les principals autovies d'accés a zones d'oci i platges utilitzades des de Madrid. "Els peatges de la comunitat de Madrid passarien de generar 60 milions d'euros a generar-ne 6.755", assegura. Segons aquest estudi, la reconversió de 7.445 quilòmetres d'autovies en autopistes generaria una recaptació de 23.728 milions d'euros anuals. "El dia que a Foment se n'adonin que poden tenir aquests ingressos recurrents, s'endeutaran encara més", ha ironitzat Pont.
El president del Cercle Català de Negocis ha reconegut que han avançat uns mesos la publicació de l'estudi davant "l'evidència que ens volen tornar a fer pagar a nosaltres el forat de les autopistes de Madrid".
Un clam mediterrani
En la presentació de l'estudi també hi ha pres part Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis. Rosselló ho ha aprofitat per insistir en la reivindicació del corredor mediterrani. "Pels illencs l'important és manifestar que el Corredor Mediterrani és el nostre cordó umbilical, tant el viari com el ferroviari, que ho és també per tot el sud d'Europa".
En aquest sentit, l'ha qualificat "d'irrenunciable", tot evidenciant que el 99,85% d'entrades i sortides de mercaderies a Espanya es fan per via marítima. Per tant, Rosselló insisteix que "és l'opció més lògica. És poc intel·ligent menysprear quasi la meitat de la població espanyola, que viu a la regió mediterrània. Vist des de les Illes, és insultant. No podem renunciar a ser competitius".
En la mateixa línia s'ha expressat Francesc Joan Vendrell, de l'Institut Ignasi Villalonga. "S'ha creat una infraestructura molt cara amb l'AVE que no serveix per a les mercaderies, que requereixen pendents molt més suaus". Vendrell ha recordat que "el sistema de transport és clau per al desenvolupament econòmic. Si no és bo fa fracassar les empreses".
Vendrell també ha lamentat que "l'objectiu de les infraestructures espanyoles no ha estat l'eficiència econòmica, sinó que tots acabem sent barris de Madrid".
"Aquí no hi ha ni bons ni dolents, hi ha interessos", avisa el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont. Sigui com sigui, el cert és que el 53% del negoci de les autopistes a Espanya el controla Abertis, i el 89% es reparteix entre aquesta companyia, Ferrovial i Sacyr.
Les recents declaracions tant de la Ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, com del president d'Abertis, Salvador Alemany; apunten cap a tres possibles vies d'acord per pagar el forat que han deixat les radials madrilenyes, i cap d'elles satisfà Albert Pont. "Poden fer una nova pròrroga de les concessions de les autopistes catalanes i valencianes, intentant justificar-la reduint al 50% el preu dels peatges com ja ha deixat caure Ana Pastor", recorda Pont. Una altra opció seria "negociar la fi de la concessió i que sigui Foment directament qui cobri els peatges". Finalment, apunta, "podrien implantar un sistema de peatges a l'ombra, fent pagar a les dues Generalitats el que es deixi de recaptar a canvi de passar a ser-ne titulars assumint-ne el manteniment, amb els costos que això suposa per als ciutadans".
Autopistes amortitzades més de 100 vegades
Davant d'aquest panorama, aquestes institucions proposen no renovar les concessions, que acaben entre el 2019 i 2021. Alhora, per fer front al deute generat a Madrid, Albert Pont enumera un seguit d'accions que es podrien dur a terme. "Proposem equiparar el preu mitjà de les autopistes. No hi poden haver diferències tan grans si hem de ser tan solidaris", argumenta assenyalant que el preu mitjà per quilòmetre a Catalunya (0,23€) és molt superior a la mitjana espanyola (0,14€). Alhora, reivindica l'alliberament de les autopistes de peatge que ja han estat amortitzades. En aquest sentit, Pont ha posat de manifest que "l'AP7 ha estat amortitzada 90 vegades, i el tram de Tarragona-Castelló s'haurà amortitzat 157 vegades quan acabi la concessió".
El pla de viabilitat de la xarxa de carreteres espanyola que han presentat aquest dilluns també inclou la congelació de "projectes que no són viables o no es poden justificar per la demanda que generen", diu Pont. Finalment, reclama la "reconversió de part de la xarxa espanyola d'autovies en autopistes de peatges".
Aquesta reconversió, indica, podria fer-se en una proporció del 35%, que és el percentatge de vies de peatge que hi ha a Catalunya. Només així, assegura basant-se en l'estudi realitzat, "ja es podrien recaptar 12.100 milions d'euros anuals i en menys de mig any ja es podrien rescatar les autopistes que han fet fallida".
L'estudi s'ha atrevit a fer una proposta de les vies que podrien passar a ser de pagament, tot i que Albert Pont emfasitza que n'hi poden haver d'altres. En el seu cas, l'han realitzat prioritzant, en primer lloc, gravar els accessos de Madrid i les vies de concepció radial. "A l'àrea de Madrid hi ha un 292% més de quilòmetres lliures de peatges que a la de Barcelona. Allà passar pels peatges és una opció, aquí és una obligació. I això repercuteix en l'economia", ha recordat.
 |
| B. Rosselló, A. Pont i F. Vendrell han presentat la proposta de viabilitat per a la xarxa espanyola de carreteres. PGF |
Alhora, l'estudi del Cercle Català de Negocis també planteja convertir en autopistes de peatge les principals autovies d'accés a zones d'oci i platges utilitzades des de Madrid. "Els peatges de la comunitat de Madrid passarien de generar 60 milions d'euros a generar-ne 6.755", assegura. Segons aquest estudi, la reconversió de 7.445 quilòmetres d'autovies en autopistes generaria una recaptació de 23.728 milions d'euros anuals. "El dia que a Foment se n'adonin que poden tenir aquests ingressos recurrents, s'endeutaran encara més", ha ironitzat Pont.
El president del Cercle Català de Negocis ha reconegut que han avançat uns mesos la publicació de l'estudi davant "l'evidència que ens volen tornar a fer pagar a nosaltres el forat de les autopistes de Madrid".
Un clam mediterrani
En la presentació de l'estudi també hi ha pres part Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis. Rosselló ho ha aprofitat per insistir en la reivindicació del corredor mediterrani. "Pels illencs l'important és manifestar que el Corredor Mediterrani és el nostre cordó umbilical, tant el viari com el ferroviari, que ho és també per tot el sud d'Europa".
En aquest sentit, l'ha qualificat "d'irrenunciable", tot evidenciant que el 99,85% d'entrades i sortides de mercaderies a Espanya es fan per via marítima. Per tant, Rosselló insisteix que "és l'opció més lògica. És poc intel·ligent menysprear quasi la meitat de la població espanyola, que viu a la regió mediterrània. Vist des de les Illes, és insultant. No podem renunciar a ser competitius".
En la mateixa línia s'ha expressat Francesc Joan Vendrell, de l'Institut Ignasi Villalonga. "S'ha creat una infraestructura molt cara amb l'AVE que no serveix per a les mercaderies, que requereixen pendents molt més suaus". Vendrell ha recordat que "el sistema de transport és clau per al desenvolupament econòmic. Si no és bo fa fracassar les empreses".
Vendrell també ha lamentat que "l'objectiu de les infraestructures espanyoles no ha estat l'eficiència econòmica, sinó que tots acabem sent barris de Madrid".