"Els trasllats de seus socials no han tingut translació en els llocs de treball, en termes productius ni empresarials". Aquesta és la conclusió a què ha arribat la conselleria d'Empresa i Coneixement sobre els trasllats de seus fora de Catalunya ja que els centres productius es matenen al territori català. D'aquesta manera, l'impacte econòmic del trasllat de 3.700 seus socials fora de Catalunya sobre l'economia catalana ha estat igual a zero. Purament estadístic. Ni llocs de feina ni centres productius han marxat del Principat. La consellera, Àngels Chacón, ha repassat les dades de l'informe Efectes del trasllat de seus socials en l'economia productiva de Catalunya -realitzat amb dades analitzades des de l'1 d'octubre del 2017 fins al 31 de juliol del 2018- acompanyada del secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer.
A tot l'Estat, Catalunya lidera el número d'empreses amb seu social amb un 18,5% i, en total, s'han traslladat 3.700, que representa un 0,59% de la suma de les empreses que hi ha a Catalunya. "3.700 CIFs però 2.501 decisions empresarials reals de traslladar seu social", ha subratllat la consellera, que ha filat encara més prim: un 80% van ser micro i petites empreses i el 80% corresponen al sector serveis. De fet, el 2017, el número d'empreses amb seu social a Catalunya va augmentar en 9.385, és a dir, un 1,5%, passant de 608.981 a 618.366 i encadena quatre anys de creixement ininterromput.
Després que l'executiu de Mariano Rajoy aprovés el decret per facilitar el trasllat de seus d'empreses, es va obrir la veda i els moviments van començar: CaixaBank, el Sabadell, Abertis, Cellnex, Gallo, Codorníu, Applus i un llarg etcètera anunciaven que traslladaven la seu social fora de Catalunya i apuntaven a la inestabilitat política per justificar la decisió. Els titulars es varen omplir de vaticinis catastròfics per a l'economia de Catalunya. Un reial decret que, segons la consellera, "té una clara intencionalitat política que afecta un dret dels accionistes", així com a les empreses i els treballadors. Per aquest motiu, ha demanat que el retirin.
Ara, gairebé un any després del referèndum del primer d'octubre, el Govern fa balanç i conclou, com certes veus ja van avançar, que l'impacte del trasllat de la seu social d'una empresa no tindria cap tipus d'impacte en l'economia productiva catalana. De fet, el PIB català va créixer un 3,4% l'any passat, mentre que a l'Estat espanyol ho va fer un 3,1% i la mitjana europea es queda en el 2,4%.
Les empreses que han "marxat"
La major part de les empreses que han traslladat la seva seu social ho han fet a Madrid i, en un percentatge molt més baix, al País Valencià, Aragó, Andalusia i les Illes Balears.
A més, d'aquest 0,59% de CIFs traslladats, un 80% van ser micro i petites empreses i la majoria corresponen al sector serveis, sobretot el comerç, les activitats financeres, les consultories i bufets jurídics i el sector immobiliari.
Per tot plegat, la consellera ha afirmat que "seguim la tendència de la resta d'Europa" i, per tant, "si parlem de xifres d'ocupació, l'evolució és positiva i no hi ha hagut un impacte significant". Mercadona, Amazon, eDreams o Mediamarkt són només alguns exemples de la quantitat de grans empreses que donen feina a milers de treballadors a Catalunya. "Seguim atraient aquest tipus d'inversions estratègiques que ens diferencien", sustenta Chacón. De fet, amb la crisi hi havia moltes menys empreses amb seu social a Catalunya que ara arribant al pic més baix el 2014 amb 576.565 empreses (avui n'hi ha 618.366).
Canvi de tendència i final d'etapa
Gairebé un any després de l'1 d'octubre, la normalitat torna a Catalunya. A partir del mes de maig, la tendència de sortides de seus socials ja baixa de manera significativa i a l'agost, segons Chacón, "tornem a xifres de normalitat". "La tendència és reduir el número de trasllats", ha assegurat la consellera, al mateix temps que ha posat de manifest que "la nostra economia és estable" perquè "hi ha una estratègia de govern que aposta per la innovació, la internacionalització i per ser una economia oberta al món".
La tendència canvia i ara són les grans empreses les que més creixen
I no només això. La tendència de creixement canvia ara i són les gran empreses -les de més de 200 treballadors- les que més creixen. Concretament ho fan un 3,5%, mentre que les petites creixen un 2,8% i les micro un 2,7%.
La prioritat del Govern continua sent la de "donar eines a les nostres empreses per fomentar la seva competitivat perquè això és el que ens preocupa sigui quin sigui el context polític". "Leconomia productiva s'ha de continuar desenvolupant" perquè això "és el que implica llocs de treball i innovació", ha sentenciat la consellera.
Ara bé, fins a finals d'any, no es podrà saber l'impacte econòmic que ha generat -o no- el trasllat de seus fiscals, però el que està clar és que "l'impacte pressupostari sobre els comptes de la Generalitat és nul o pràcticament nul".