21
de Maig
de
2015
Act.
21
de Maig
de
2015
Aquest diumenge els partits polítics es disputen 8.000 ajuntaments i 13 comunitats autònomes. Un escenari on els impostos passen a ser moneda de canvi per seduir els votants tot i que els consistoris i els governs regionals no tenen competències sobre alguns impostos. Ara bé, seria erroni afirmar que els ajuntaments no poden decidir sobreimpostos: impostos d'activitats econòmiques, impost de béns immobles, circulació, plusvàlua i construccions i obres són gestionats per ajuntaments i comunitats autònomes (CCAA). A més, els ajuntaments poden cobrar taxes per serveis concrets com ara brossa, abastiment d'aigua, poden cobrar per contribucions i posar sancions (com les multes de trànsit). La resta d'ingressos provenen de les transferències de fons que reben del Govern Central i les respectives comunitats.
Impostos, taxes en funció d'on vius
Cada ajuntament decideix de manera directa sobre aquestes taxes i hi ha grans diferències entre ciutats a tot l'Estat. L'IBI és d'obligat pagament, però el tipus de gravamen aplicat varia entre cuitats. Per exemple, València el té al 0,886%, Màlaga al 0,451%, Madrid al 0,548%, Sevilla al 0,722% i Barcelona al 0,75%. La taxa pel servei de recollida de brossa també canvia entre ciutats, Madrid el té suprimit des d'aquest 2015, a Barcelona costa uns 110 euros, com a Còrdova, a Sevilla val uns 50 i a Saragossa es troba entre 34 i 38 euros, per posar alguns exemples.
Alguns consistoris ja van entrar en campanya amb els pressupostos del 2015 congelant taxes, com ara Lleida, Tortosa o Calella entre molts altres. El Partit Popular a València amb Rita Barberá i Esperanza Aguirre a Madrid ja ha promès rebaixar-les, mentre PSOE i Ciutadans volen reduir les càrregues sobre les classes treballadores; i Podemos i Izquierda Unida, a més, proposen apujar-los a les classes més riques i als pisos buits.
En definitiva, les diferències tributàries entre les autonomies s'han intensificat en els últims anys. Dos contribuents que cobren el mateix sou, reben idèntica herència o es compren una casa per un determinat preu, pagaran més o menys impostos en funció de la comunitat de residència. Per aquest motiu l'harmonització fiscal també entra com un gran tema en aquesta campanya.
Impost sobre la renda de les persones físiques
L'IRPF és el tribut més important per recaptació i les comunitats tenen competència sobre la meitat de l'impost. La reforma fiscal aprovada pel Govern va reduir sensiblement els trams i els tipus de l'impost, una mesura que la majoria de comunitats van replicar amb major o menor fidelitat. Autonomies com Andalusia i Catalunya van rebutjar replicar la rebaixa aprovada pel Govern de Mariano Rajoy, mentre que altres autonomies com Madrid o La Rioja van fer un pas més enllà i van fixar rebaixes superiors a les estatals.
Impost sobre el patrimoni
L'impost sobre el patrimoni va ser eliminat per Zapatero l'any 2008. Davant la forta caiguda d'ingressos el va recuperar de forma temporal. Avui, totes les comunitats apliquen aquest tribut que paguen els contribuents amb un patrimoni superior als 700.000 euros. A excepció de Madrid, que manté una bonificació del 100%. En canvi, Catalunya ha rebaixat el mínim exempt fins als 500.000 euros.
Successions i habitatge
Les diferències pel que fa a l'impost que es paguen quan es rep una herència són remarcables entre comunitats. Madrid, Galicia, La Rioja i Balears el bonifiquen fins el 99%.
L'impost que grava la compravenda d'habitatges de segona mà, o l'impost sobre actes jurídics documentats queden en un segon pla als programes polítics o no apareixen, tot i les grans diferències entre comunitats: del 6% a Madrid o del 10% a Catalunya, País Valencià o Galícia.
Poc marge de maniobra
Tot i que les campanyes electorals són perfectes per prometre rebaixes d'impostos, la veritat és que les CCAA tenen poc marge de maniobra per prometre alegries pressupostàries: el Programa d'Estabilitat 2015-2018 que el Govern Central va enviar a Brussel·les apunta que les comunitats aprovarien pujades fiscals per reduir el dèficit. Els programes dels partits polítics proposen mesures per reconduir aquesta situació i els recopilem a continuació.
Partit Popular
El model del PP es basa a impostos baixos i poc progressius. El govern va reformar l'IRPF de cara a l'any que ve anticipant-se a les generals reduint els trams de 7 a 5, baixant tots els tipus i deixant societats en un tipus únic del 25%.
El PP es compromet a rebaixar els impostos autonòmics al màxim possible i alguns dels barons, com José Antonio Monago (Extremadura), també es comprometen a rebaixar altres tributs autonòmics, com l'impost de transmissions patrimonials o actes jurídics documentats. El programa del PP per les autonòmiques no fa referència a l'impost sobre patrimoni. Si que parlen del de successions i es limiten a dir que defensen reduir-lo.
PSOE
En matèria fiscal, al programa del partit socialista apareixen mesures d'ajuda als emprenedors i a les famílies però amb prou feines apareixen referències en aquesta matèria.
Els socialistes plantegen recuperar Patrimoni i unificar-ho amb l'IRPF, igual que Holanda i Suècia, perquè sigui un impost sobre les rendes globals del contribuent i no es perjudiqui a les rendes salarials.
Pel que fa a l'impost de successions, el partit de Pedro Sánchez al·lega que aquest és un tribut "crucial per la promoció de la igualtat d'oportunitats i que les comunitats han entrar en competència, però no concreta mesures específiques.
Ciutadans
El partit d'Albert Rivera té un projecte ambiciós, però haurien de governar a la Moncloa, ja que les comunitats autònomes no tenen les competències per a les propostes que fan. Preveu modificar els tipus de l'IVA i també dur a terme reformes profundes en l'IRPF (només tres trams de l'IRPF: 18%, 28% i 42%; Societats, únic del 20%). Així mateix, proposen un complement salarial garantit que asseguri uns ingressos mínims a cada família.
Quant als impostos autonòmics, proposa una harmonització de tipus entre autonomies i eliminar les diputacions. El partit de Rivera proposa, pel que fa a patrimoni, aplicar l'impost a partir del milió d'euros. Sobre successions proposa un mínim exempt per tota Espanya per herències inferiors a 1 milió d'euros i per sobre aposten per l'harmonització en tot l'Estat fixant uns marges per les comunitats.
Sobre ocupació, Ciutadans aposta pel contracte únic per reduir les diferències entre els treballadors fixos i els temporals. No obstant això, per imposar aquest model hauria d'aprovar-ho des del Consell de Ministres.
Podemos
El partit de Pablo Iglesias vol posar fi a la competència entre comunitats i el dúmping fiscal. De cara al 24M Podem proposa que la fiscalitat dels territoris tingui la major uniformitat possible: harmonització fiscal i una major coordinació entre l'executiu espanyol i els governs territorials per combatre el frau fiscal.
Pel que fa a impostos, proposa recuperar patrimoni, reduint el mínim als 400.000 euros; eliminar els bonificacions en successions i donacions per als rendes altes (apostant també per l'harmonització) ; revisar la quota autonòmica de l'IRPF –augmentant la seva progressivitat–, i crear noves figures mediambientals, que inclourien una ecotaxa turística.
També inclouen mesures hipotecàries: dació en pagament amb caràcter retroactiu i un pla de reestructuració del deute familiar amb la revisió del valor real dels habitatges que s'haguessin adquirit en l'època de la bombolla immobiliària. Aquesta renegociació la volen estendre també als petites i mitjanes empreses per posar fi a la situació d'ofec, creant, a més, un sistema de microcrèdits. El programa també preveu que en cap cas no és tallarà la llum, el gas i l'aigua als col·lectius més vulnerables, i és recuperarà així el caràcter públic d'aquests serveis.
Izquierda Unida
IU, per la seva banda, vol impulsar una auditoria ciutadana del deute en les CCAA i els municipis. També proposen la creació d'una Banca Pública.
El partit que lidera Alberto Garzón vol que totes les rentes tributin de la mateixa manera, bé pel capital o el treball: proposen una reforma fiscal que sigui efectivament progressiva i afirmen que "no es tracta de més o menys impostos, sinó de justícia fiscal". També mencionen l'IBI a l'església i veuen necessari una reforma de la legislació tributària i l'AEAT per acabar amb l'economia submergida i el frau fiscal.
Aquest partit també vol imposar un nou tribut a les grans fortunes, encara que probablement, per fer-ho haurien de governar també La Moncloa. Així mateix, IU vol promoure un salari fix a tots els assalariats. Aquest partit també aposta per eliminar les diputacions i s'apunta a les ajudes als emprenedors i a les mares treballadores, que són generalitzades.
Impostos, taxes en funció d'on vius
Cada ajuntament decideix de manera directa sobre aquestes taxes i hi ha grans diferències entre ciutats a tot l'Estat. L'IBI és d'obligat pagament, però el tipus de gravamen aplicat varia entre cuitats. Per exemple, València el té al 0,886%, Màlaga al 0,451%, Madrid al 0,548%, Sevilla al 0,722% i Barcelona al 0,75%. La taxa pel servei de recollida de brossa també canvia entre ciutats, Madrid el té suprimit des d'aquest 2015, a Barcelona costa uns 110 euros, com a Còrdova, a Sevilla val uns 50 i a Saragossa es troba entre 34 i 38 euros, per posar alguns exemples.
Alguns consistoris ja van entrar en campanya amb els pressupostos del 2015 congelant taxes, com ara Lleida, Tortosa o Calella entre molts altres. El Partit Popular a València amb Rita Barberá i Esperanza Aguirre a Madrid ja ha promès rebaixar-les, mentre PSOE i Ciutadans volen reduir les càrregues sobre les classes treballadores; i Podemos i Izquierda Unida, a més, proposen apujar-los a les classes més riques i als pisos buits.
En definitiva, les diferències tributàries entre les autonomies s'han intensificat en els últims anys. Dos contribuents que cobren el mateix sou, reben idèntica herència o es compren una casa per un determinat preu, pagaran més o menys impostos en funció de la comunitat de residència. Per aquest motiu l'harmonització fiscal també entra com un gran tema en aquesta campanya.
Impost sobre la renda de les persones físiques
L'IRPF és el tribut més important per recaptació i les comunitats tenen competència sobre la meitat de l'impost. La reforma fiscal aprovada pel Govern va reduir sensiblement els trams i els tipus de l'impost, una mesura que la majoria de comunitats van replicar amb major o menor fidelitat. Autonomies com Andalusia i Catalunya van rebutjar replicar la rebaixa aprovada pel Govern de Mariano Rajoy, mentre que altres autonomies com Madrid o La Rioja van fer un pas més enllà i van fixar rebaixes superiors a les estatals.
Impost sobre el patrimoni
L'impost sobre el patrimoni va ser eliminat per Zapatero l'any 2008. Davant la forta caiguda d'ingressos el va recuperar de forma temporal. Avui, totes les comunitats apliquen aquest tribut que paguen els contribuents amb un patrimoni superior als 700.000 euros. A excepció de Madrid, que manté una bonificació del 100%. En canvi, Catalunya ha rebaixat el mínim exempt fins als 500.000 euros.
Successions i habitatge
Les diferències pel que fa a l'impost que es paguen quan es rep una herència són remarcables entre comunitats. Madrid, Galicia, La Rioja i Balears el bonifiquen fins el 99%.
L'impost que grava la compravenda d'habitatges de segona mà, o l'impost sobre actes jurídics documentats queden en un segon pla als programes polítics o no apareixen, tot i les grans diferències entre comunitats: del 6% a Madrid o del 10% a Catalunya, País Valencià o Galícia.
Poc marge de maniobra
Tot i que les campanyes electorals són perfectes per prometre rebaixes d'impostos, la veritat és que les CCAA tenen poc marge de maniobra per prometre alegries pressupostàries: el Programa d'Estabilitat 2015-2018 que el Govern Central va enviar a Brussel·les apunta que les comunitats aprovarien pujades fiscals per reduir el dèficit. Els programes dels partits polítics proposen mesures per reconduir aquesta situació i els recopilem a continuació.
Partit Popular
El model del PP es basa a impostos baixos i poc progressius. El govern va reformar l'IRPF de cara a l'any que ve anticipant-se a les generals reduint els trams de 7 a 5, baixant tots els tipus i deixant societats en un tipus únic del 25%.
El PP es compromet a rebaixar els impostos autonòmics al màxim possible i alguns dels barons, com José Antonio Monago (Extremadura), també es comprometen a rebaixar altres tributs autonòmics, com l'impost de transmissions patrimonials o actes jurídics documentats. El programa del PP per les autonòmiques no fa referència a l'impost sobre patrimoni. Si que parlen del de successions i es limiten a dir que defensen reduir-lo.
PSOE
En matèria fiscal, al programa del partit socialista apareixen mesures d'ajuda als emprenedors i a les famílies però amb prou feines apareixen referències en aquesta matèria.
Els socialistes plantegen recuperar Patrimoni i unificar-ho amb l'IRPF, igual que Holanda i Suècia, perquè sigui un impost sobre les rendes globals del contribuent i no es perjudiqui a les rendes salarials.
Pel que fa a l'impost de successions, el partit de Pedro Sánchez al·lega que aquest és un tribut "crucial per la promoció de la igualtat d'oportunitats i que les comunitats han entrar en competència, però no concreta mesures específiques.
Ciutadans
El partit d'Albert Rivera té un projecte ambiciós, però haurien de governar a la Moncloa, ja que les comunitats autònomes no tenen les competències per a les propostes que fan. Preveu modificar els tipus de l'IVA i també dur a terme reformes profundes en l'IRPF (només tres trams de l'IRPF: 18%, 28% i 42%; Societats, únic del 20%). Així mateix, proposen un complement salarial garantit que asseguri uns ingressos mínims a cada família.
Quant als impostos autonòmics, proposa una harmonització de tipus entre autonomies i eliminar les diputacions. El partit de Rivera proposa, pel que fa a patrimoni, aplicar l'impost a partir del milió d'euros. Sobre successions proposa un mínim exempt per tota Espanya per herències inferiors a 1 milió d'euros i per sobre aposten per l'harmonització en tot l'Estat fixant uns marges per les comunitats.
Sobre ocupació, Ciutadans aposta pel contracte únic per reduir les diferències entre els treballadors fixos i els temporals. No obstant això, per imposar aquest model hauria d'aprovar-ho des del Consell de Ministres.
Podemos
El partit de Pablo Iglesias vol posar fi a la competència entre comunitats i el dúmping fiscal. De cara al 24M Podem proposa que la fiscalitat dels territoris tingui la major uniformitat possible: harmonització fiscal i una major coordinació entre l'executiu espanyol i els governs territorials per combatre el frau fiscal.
Pel que fa a impostos, proposa recuperar patrimoni, reduint el mínim als 400.000 euros; eliminar els bonificacions en successions i donacions per als rendes altes (apostant també per l'harmonització) ; revisar la quota autonòmica de l'IRPF –augmentant la seva progressivitat–, i crear noves figures mediambientals, que inclourien una ecotaxa turística.
També inclouen mesures hipotecàries: dació en pagament amb caràcter retroactiu i un pla de reestructuració del deute familiar amb la revisió del valor real dels habitatges que s'haguessin adquirit en l'època de la bombolla immobiliària. Aquesta renegociació la volen estendre també als petites i mitjanes empreses per posar fi a la situació d'ofec, creant, a més, un sistema de microcrèdits. El programa també preveu que en cap cas no és tallarà la llum, el gas i l'aigua als col·lectius més vulnerables, i és recuperarà així el caràcter públic d'aquests serveis.
Izquierda Unida
IU, per la seva banda, vol impulsar una auditoria ciutadana del deute en les CCAA i els municipis. També proposen la creació d'una Banca Pública.
El partit que lidera Alberto Garzón vol que totes les rentes tributin de la mateixa manera, bé pel capital o el treball: proposen una reforma fiscal que sigui efectivament progressiva i afirmen que "no es tracta de més o menys impostos, sinó de justícia fiscal". També mencionen l'IBI a l'església i veuen necessari una reforma de la legislació tributària i l'AEAT per acabar amb l'economia submergida i el frau fiscal.
Aquest partit també vol imposar un nou tribut a les grans fortunes, encara que probablement, per fer-ho haurien de governar també La Moncloa. Així mateix, IU vol promoure un salari fix a tots els assalariats. Aquest partit també aposta per eliminar les diputacions i s'apunta a les ajudes als emprenedors i a les mares treballadores, que són generalitzades.