Estocada final a la inflació: com afectarà la rebaixa dels tipus d'interès del BCE a l'economia?
La baixada europea serà moderada i repartida en trams: preveu passar del 4,5% al 3% en un any, a l'espera de conèixer l'estratègia de la Fed estatunidenca
Amb el retorn de les vacances, el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) preparen l'empenta final per tombar la inflació. Des de 2022, arran de la guerra d'Ucraïna, els dos organismes han lluitat contra un fenomen inflacionari que es va disparar per sobre del 10% fa dos estius i que va obligar a pujar els tipus d'interès al seu punt més alt en gairebé 25 anys. Ara, després de més de 12 mesos amb aquestes taxes entre el 4,5% i el 4,25% a Europa, ha arribat el moment de la desescalada. La pregunta és clara: som a l'avantsala de la fi de la inflació?
Respondre a aquesta qüestió, però, no és gens senzill. Primer de tot, cal entendre el context: l'estiu de 2023, els bancs centrals van decidir apujar els tipus d'interès a curt termini per protegir les economies de la inflació i reduir-ne el consum. La premissa era que en disminuir la demanda, s'estabilitzarien els preus. Per això, la Unió Europea (UE) i els Estats Units van aplicar els augments més massius en dècades. Tot seguit, van congelar aquesta taxa sine die. A Europa es va fixar al 4,5%, mentre que als EUA la van disparar fins al rang d'entre 5,25-5,5%. No és estrany, doncs, que les principals entitats bancàries hagin assolit màxims històrics als seus exercicis.
Durant aquest any, la inflació s'ha anat reduint fins a apropar-se a l'objectiu del 2% que el BCE va marcar-se abans de començar a rebaixar els tipus d'interès. L'evolució ha sigut positiva i ha servit per aturar el ritme a què augmentaven els preus de béns i serveis. "És una de les primeres vegades a tota la història que s'ha aconseguit fer un aterratge suau", explica el catedràtic d'economia, Oriol Amat, a VIA Empresa. "S'ha pogut contenir la inflació i només ha frenat una mica el creixement econòmic", afegeix. Per aquest motiu, a principis de juny, el BCE va concedir el primer alleujament i va rebaixar els tipus del 4,5% al 4,25%.
Des del juny, la inflació de l'eurozona ha baixat del 2,5% al 2,2% malgrat la primera rebaixa dels tipus d'interès
Fins a arribar a aquell punt, Christine Lagarde, presidenta del BCE, va haver de refusar durant molt de temps les incomptables peticions d'avançar aquesta baixada. Pels experts, la retallada mínima del juny va ser una bona forma de comprovar com reaccionarien els mercats i la taxa d'inflació al primer descens dels tipus des del 2016. El resultat? El passat mes d'agost, l'eurozona va presentar una inflació del 2,2%, molt a prop de la meta i tres dècimes menys que el mes de juny. Per la seva banda, la inflació subjacent (aquella que no té en compte la volatilitat de l'energia ni els aliments no elaborats) va caure al 2,8%, és a dir, una dècima menys que el juny. A l'Estat, l'IPC també va ser del 2,2% i la subjacent es va situar al 2,7%. En resum, l'economia ha continuat creixent i la inflació no s'ha ressentit.
La segona rebaixa dels tipus es confirmarà aquest dijous 12 de setembre, amb una altra retallada que es preveu que sigui del 0,25%. Així doncs, els tipus d'interès a curt termini es troben ara al 4% a l'eurozona. Hi ha un patró: han passat tres mesos i la velocitat de descens ha sigut la mateixa que el passat juny. Cada cop que li pregunten, Lagarde descarta que el BCE estigui seguint un full de ruta. Tot i això, molts experts donen per fet que la UE s'està encaminant a una desescalada progressiva en diferents trams que conclourà la tardor de 2025, amb uns tipus d'interès al 3%. "És una mena de barrera psicològica", adverteix sobre la xifra Borja Ribera, director de finances de GVC Gaesco. "Ajudaria que quedés entre un 2% i un 3%, sobretot per reduir aquests graus psicològics dels nombres sencers", apunta. Alguns estudis d'entitats com Bankinter, però, no esperen que això succeeixi fins al 2026.
Tindrem més diners amb la rebaixa dels tipus?
Balls de xifres a una banda, aquest canvi de política monetària del BCE tindrà conseqüències. Tot i que Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, assegura que els mercats ja s'esperen aquesta davallada i que, per tant, aquests "tipus d'equilibri" no són "cap notícia", sí que reconeix que els moviments del BCE afectaran la nostra butxaca. En aquest cas, positivament.
D'entrada, guanyaran les persones que tinguin hipoteques referenciades a l'Euríbor. A l'Estat, aproximadament el 80% dels préstecs són d'aquesta mena. "En el cas d'una família que tingui una hipoteca de 300.000 euros, si es produeix una rebaixa d'un 1%, veurà que cada mes pagarà uns 200 o 300 euros menys", explica Amat. La tendència ja és observable i, de fet, aquesta setmana l'Euríbor va baixar de la taxa diària del 3% per primer cop des del desembre de 2022. Això vol dir que cada cop ens costa menys pagar el nostre habitatge. I amb la rebaixa dels tipus d'interès, aquest descens s'accentuarà. Amb menys obligacions a finals de mes, el ciutadà podrà consumir més béns i serveis.
"Els governs i les empreses també se'n beneficiaran, ja que els costarà menys finançar-se i podran executar més polítiques de creixement i inversions, donat que les despeses seran menors", recorda Ribera, que assenyala el gremi de la construcció com un dels grans afavorits. Amat, per la seva banda, apunta al sector industrial com un altre agraciat, i afegeix que les companyies endeutades també hi sortiran beneficiades. “A Catalunya, però, les empreses avui, en general, tenen menys deute que quan va esclatar la crisi de 2008", matisa.
Els bancs, els grans perdedors?
A priori, els més perjudicats amb aquest canvi de política són els bancs i els dipòsits a termini fix. Amb els tipus d'interès més baixos, cau el valor dels préstecs. Tot i això, Puig no és pas pessimista. "És cert que els bancs han registrat màxims d'ingressos amb els tipus d'interès actuals, però si projecten a dos anys, també poden sortir els números. Si s'estabilitzen fins al 3%, el sector bancari ho farà bé", conclou. Això sí, qualsevol reducció per sota d'aquesta xifra pot fer trontollar a la banca i, per contra, catapultar a altres sectors com “l’immobiliari o l’eòlic”.
L'expert creu que la clau es trobarà no tant en la desescalada com en el final de trajecte. "En general, el 3% afavoreix l'economia cíclica perquè és la mitjana històrica del tipus", explica Puig. "Per fer algun canvi sectorial, hauríem d'anar a una rebaixa per sota del 3%, però ara mateix no ens interessa perquè colpejaria el sector serveis, que és el que més està funcionant no només aquí, sinó a tot el món", subratlla. Curiosament, aquest canvi de tendència és el que ha fet que territoris del sud d'Europa com Catalunya o Grècia hagin passat a ser la "locomotora" del Vell Continent i "hagin agafat el relleu d'Alemanya".
Precisament, pensant en l'equilibri entre sectors, Puig no creu que el BCE faci canvis dràstics durant la seva desescalada. "Els bancs centrals no són erràtics, no comencen a pujar i a baixar constantment, sinó que necessiten apuntalar les tendències", recorda. Per aquesta raó, el CEO de GVC Gaesco considera que acabar el 2025 al 3% seria "perfecte" i donaria al mercat "molta solvència". "Els bancs centrals han de ser molt predictibles: si de cop i volta el BCE baixés un 0,5% els tipus en lloc d'un 0,25%, la interpretació de les borses seria que alguna cosa dolenta està passant", assegura Puig.
La Reserva Federal, en mans de l'atur... i de Trump i Harris
Habitualment, la Fed estatunidenca ha marcat el ritme de la política monetària. "Amb la crisi del 2008, la Fed ja va reaccionar l'any següent, mentre que el BCE no ho va fer fins al 2013", indica Amat. Tanmateix, aquest no ha estat el cas amb l'actual crisi inflacionària. Els tipus d'interès dels EUA continuen al mateix punt que el juliol del 2023, i tot i que s'espera una primera retallada el pròxim dimecres 18 de setembre, el BCE ja haurà actuat amb molta més celeritat.
El motiu és doble. Per una banda, hi ha la por a una recessió econòmica. En un any, l'atur ha pujat mig punt als Estats Units. Malgrat que encara es troba en un 4,2% (segons les dades del passat mes d'agost), és a dir, amb gairebé plena ocupació, aquesta desacceleració ja ha generat petits ensurts borsaris, com el viscut a finals del passat mes de juliol. Tot plegat va derivar en un clam per part de molts sectors a avançar la rebaixa de tipus d'interès, però la Fed va fer cas omís. "Al mercat no li agrada la incertesa, i per aquest motiu la Fed ha estat conservadora i va darrere del BCE", analitza Ribera.
Puig espera que la primera rebaixa dels tipus d'interès de la Fed sigui de 0,25% en lloc del seu tradicional 0,5% per no espantar els mercats
No obstant això, Amat recorda que "l'economia europea està funcionant, en general, amb menor creixement que l'estatunidenca", especialment a causa del moment tan delicat que travessa Alemanya i, per tant, "és lògic que el BCE hagi actuat amb més rapidesa". Una anàlisi que coincideix amb la de Puig, que descarta que els Estats Units estiguin a punt d'endinsar-se en una crisi. "Si mirem el PMI de serveis, els resultats són molt positius, i parlem de dades molt correlacionades amb el PIB", explica. Tot i això, l'economista espera que la primera rebaixa dels tipus per part de la Fed sigui de 0,25% en lloc del tradicional 0,5% amb què sol engegar aquests períodes, i així no espantar els mercats.
L'altre factor a valorar són les eleccions presidencials del pròxim 5 de novembre entre Donald Trump i Kamala Harris. Només dos dies més tard, la Fed té prevista una nova reunió on previsiblement podria aplicar-se una segona rebaixa dels tipus. Això, però, no està confirmat. "Trump és molt proteccionista i inflacionista amb les seves polítiques", avisa Puig. "Si ell guanya, la Fed segurament s'ho mirarà amb més calma i pot estudiar que els tipus d'interès continuïn alts durant una mica més de temps", preveu. En aquesta línia, Ribera afegeix que la qüestió de la inflació i la consegüent rebaixa dels tipus podria "desequilibrar la balança electoral", encara que els bancs centrals siguin independents del govern.
Finals de 2025, data clau
A l'espera de conèixer els temps i la reacció dels diferents indicadors, l'objectiu és controlar definitivament la situació a la recta final de 2025. "Cal tenir en compte que la inflació ja l'hem tingut i el que estem fent actualment és comparar-nos amb anys anteriors", explica Ribera, que remarca que la meta és assolir una "inflació sana", entre el 2% i el 3%.
Un dels primers símptomes es podria observar al mercat de valors. "Quan baixen els tipus d'interès, tradicionalment la borsa és més atractiva perquè hi ha més inversors que en lloc d'invertir en deute, prefereixen fer-ho en accions d'empreses", apunta Amat. Tot i això, si ja s'han descomptat aquestes davallades fins a final d'any, no caldria preveure un gran enrenou a les borses del món.
Puig: "En un escenari ideal, amb la inflació subjacent al 2,5%, els tipus d'interès a curt termini estarien al 3% i els de llarg termini al 5%"
Per això, l'objectiu per a experts com Puig ha de ser trobar un "equilibri estructural". Aquest no només passa perquè "els tipus d'interès a curt termini (3%) siguin mig punt superiors a la taxa d'inflació subjacent (2,5%)", sinó que també guardin una harmonia amb els bons a 10 anys. "Habitualment, els tipus a llarg termini han de ser un 2% superiors als de curt termini per poder mantenir els equilibris", explica el CEO de GVC Gaesco. En aquest escenari ideal, si els de curt termini es troben a un 3%, els de llarg termini s'haurien de situar a un 5%, però ara estan molt per sota d'aquest nivell. "Pràcticament, tenim una corba de tipus plana o invertida, i això no és gens saludable", lamenta Ribera.
Aquest fet es pot traduir en una manca de confiança en el futur, ja que "hauria de ser més arriscat invertir a 10 anys que no pas a un any i, per tant, hauries de pagar més", segons Puig. Una circumstància que no s'està donant a hores d'ara. Amb tot, més enllà de correccions de tendències i de canvis de polítiques monetàries, els bancs centrals ja ultimen la seva jugada mestra per derrotar la inflació.