L'economia i el món empresarial busquen la manera de recuperar-se de la seva aturada forçada per la pandèmia de covid-19, però, per molt que soni la cançó de sempre, els deures encara estan per fer. El fantasma de les polítiques industrials s'ha fet més evident que mai des de l'inici d'aquesta crisi i, per més inri, les inversions en R+D continuen sent residuals. Ambdues coses són motors bàsics i indiscutibles per a la competitivitat d'un país, però la realitat és que encara hi ha "molta gent fora del sistema". A això cal sumar-hi que, malgrat que el món empresarial busqui la via ràpida per treure el cap del forat negre en què s'ha vist immers en pocs mesos, la incertesa s'ha convertit en la companya de viatge del futur més proper i, si no es gestiona, serà difícil afrontar els nous reptes que es presenten i esquivar un demà advers.
Així s'ha posat de manifest durant un seminari en línia organitzat per Llorente y Cuenca, batejat com Les claus econòmiques i empresarials en l'era postcovid-19, que ha unit ponents de molt nivell a la xarxa. Si bé és cert que "el que és complex és gestionar la incertesa", també ho és que, si no es fa, acabarem per ocupar un lloc residual en el mapa de la competitivitat a escala mundial. Segons el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, la clau està en "incorporar l'optimisme sense ser naïf" perquè, adverteix, "no traiem res d'afrontar tot això amb un esperit de derrota".
Conesa: "Hem de ser molt conscients que qualsevol demora que ens faciliti realitzar les inversions, ens resta competitivitat"
Però l'optimisme ha d'anar acompanyat de fets i, mentre que portem setmanes escoltant els agents econòmics i socials parlant (i gairebé suplicant) una posada en marxa de polítiques industrials competitives, els polítics van per un altre camí. Exemple d'això és el tancament de Nissan. La multinacional japonesa va deixar ben clar que no hi havia marxa enrere en la seva decisió, però, en comptes de posar-se a la cerca i captura d'una solució, la majoria de polítics va continuar insistint que l'automobilística no s'aniria i els amenaçava a "posar-li-ho molt difícil". La creació d'una taula de l'automoció ha posat un focus de llum al final del túnel, però, perquè ens prenguin en serio, és important baixar-se del Rodalies de la política i pujar-se a bord de l'AVE de l'economia. Menys burocràcia i més fets.
"No cal sacrificar la inversió pública, cal accelerar-la a través d'un pla de recuperació poder aterrar els fons europeus del Green Deal per a la indústria, perquè transformi la seva activitat alieneada amb el Green Deal europeu". La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha tornat a lamentar que encara "hi ha massa burocràcia que ens fa anar molt lents", quan les claus de la recuperació són clares i ja eren molt visibles abans d'aquesta crisi.
Del 5GMed al fantasma del Corredor Mediterrani
Mentre que a mitjans de juny la Comissió Europea aprovaba el projecte del corredor 5G del Mediterrani entre Figueres i Perpinyà, i que el Corredor Mediterrani uneix els ports catalans amb França, no passa el mateix amb Catalunya i la resta de la costa espanyola. "La infraestructura va alienada amb la competitivitat del territori, som l'únic port espanyol que té connexió amb Europa". Clara i contundent, Conesa ha recordat que "el Corredor no té sentit si no connecta i els ports han d'estar connectats" i ha llançat un avís clar a les administracions: "Hem de ser molt conscients que qualsevol demora que ens faciliti realitzar les inversions, ens resta competitivitat".
Bono: "No em sembla que el sistema productiu català estigui desequilibrat per culpa del turisme"
Ara bé, si la mala notícia és que la crisi de la covid-19 ha posat en relleu que "Catalunya està perdent pes industrial", la bona és que si "modernitzem la nostra connexió amb Europa", recuperarem llocs en el rànquing de la competitivitat. "El camí és ajudar la indústria que ja tenim aquí, la que vulgui venir, aprofundir en el cost energètic per poder tenir indústria, facilitar una indústria sostenible i fer apostes estratègiques", ha insistit la presidenta del Port de Barcelona.
Al seu torn, el director general de Turisme de la Generalitat ha criticat que es discuteixi sobre l'eix del Mediterrani titllant-ho d"absurd" perquè considera que és evident que cal convertir-lo en una realitat com més aviat millor. "Amb les infraestructures es fa política però no n'hi ha", opina. En aquest sentit, el CEO de Ficosa, Xavier Pujol, ha puntualitzat que precisament Catalunya "ho té tot per tenir la infraestructura del cotxe elèctric perquè té clients, una xarxa de proveïdors que és del millor, una xarxa logística bona, universitats… ho té absolutament tot però cal anar a l'una i recursos econòmics".
La inversió de la competitivitat
Per a això, "és fonamental que ens posem les piles" perquè, segons assenyala Pujol, la primera comunitat que faci aquesta inversió tindrà la competitivitat assegurada, però, de moment, sembla que això ens queda lluny. Si bé vol deixar clar que "hi ha coses que s'estan fent molt bé com la taula de l'automoció", també apel·la a la "rapidesa en executar que els recursos arribin al sistema productiu" perquè, si no és així, "podem deixar molta gent fora del sistema". D'aquesta manera, considera essencial una "injecció econòmica per invertir en R+D" i avisa: "No cal finançar el passat, sinó invertir en el futur".
Pujol: "No cal finançar el passat, sinó invertir en el futur"
Amb aquests elements damunt la taula, el CEO de Ficosa es mostra preocupat perquè "tot això sigui un Pla Marhsall mal gestionat i invertit" i lamenta que "em dóna la sensació que aquest país no té política industrial, que és el que genera riquesa". I aquí és on entra en joc "la responsabilitat público-privada en la transformació tecnològica" que, si es fa bé, pot ser "una gran oportunitat".
Ramon Rovira, Xavier Vives, Octavi Bono, Mercè Conesa i Xavier Pujol
També l'economista i professor d'IESE, Xavier Vives, se suma a les paraules dels seus companys i fa una crida a "tenir una política industrial" perquè, reitera, "jo fa temps que no la veig". I això acaba per ser el peix que es mossega la cua i tot torna al principi: "Les inversions no s'han fet on s'havien de fer", però, això sí, "s'ha fet una inversió excessiva i sense justificació en l'AVE i no hi ha beneficis que la suportin".
Restriccions polítiques? Decepcions econòmiques
A parer de Vives, "hi ha tot un seguit de restriccions polítiques que, per diferents interessos, acaben en una mala decisió". Exemple d'això són, segons apunta, "que l'Estació de Sants continuï estant com està amb els diners que s'ha gastat en infraestructures" o que "es posposin els plans d'aviació perquè hi haurà un terreny més feble" perquè, assenyala, "no cal perdre de vista que l'aeroport té una estructura central i que no pot descentralitzar".
Vives: "Hi ha tot un seguit de restriccions polítiques que, per diferents interessos, acaben en una mala decisió"
Però per a l'economista, que "hàgim perdut una mica de pes en la indústria, no vol dir que el turisme hagi de disminuir en termes absoluts". Durant aquesta crisi, diferents veus han crucificat que l'economia de Catalunya i Espanya es basi en el sector serveis (i s'hagin oblidat, en certa manera, de la indústria), però Bono vol recordar que "és injust no tenir més memòria" perquè, "entre el 2001 i el 2007, al conjunt d'Espanya l'activitat turística va estar acollint al 9,9% de l'ocupació, i entre el 2012 i el 2013 va créixer fins l'11,1% i va ser el refugi de l'ocupació".
Justament per això, Bono remarca que "tampoc em sembla que el sistema productiu català estigui desequilibrat per culpa del turisme" perquè "la responsabilitat de la resta de sectors productius té una dimensió important". "No veníem d'un entorn fàcil", sentencia. Com sempre, la recepta està clara: cal potenciar la política industrial mentre conviu amb una economia basada en el sector serveis i, ara, també, amb una incertesa creixent. Però, com diu Conesa, "cal ser realista i no perdre l'esperança ni les ganes de lluitar" perquè "tenim unes dades dolentes, però posarem totes les mesures necessàries".