L'ovella negra de l'Estat en les infraestructures catalanes

Quan la notícia és que no hi ha notícia vol dir que alguna cosa no s'està fent bé. L'Estat continua sense complir amb el seus compromisos reflectits als pressupostos generals espanyols: encara hi ha una quarta part de la inversió prevista per a Catalunya que no s'executa. Si bé és cert que el fantasma de la inversió en infraestructures en el territori català rebaixa la seva competitivitat, també ho és que, com a conseqüència, la qualitat de vida de la ciutadania queda tocada. Un any més, el Govern espanyol té deures pendents i això es tradueix en què cap infraestructura catalana s'ha completat aquest 2019. Precisament per aquest motiu, i amb arguments i dades sota el braç, Foment del Treball torna a donar un toc d'atenció a l'Executiu de Pedro Sánchez, a qui exigeix que compleixi amb els comptes estatals, incrementi la seva inversió, prioritzi els projectes amb més retorn econòmic, social i ambiental i s’accelerin tots el processos de licitació per compensar la inversió aturada per la covid-19.

Mentre que l'any passat, l'administració espanyola va posar el punt i final a la variant de Vallirana, a l'A-2 entre Medinyà-Orriols, a la variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani i el nou Control de Tràfic Centralitzat d’Adif a Barcelona, la patronal catalana vol deixar ben clar que això no és suficient, així com que si no donen de baixa cap infraestructura del catàleg CAT-100 és perquè, per exemple, la variant de Vallirana forma part del desdoblament de la N-340, que no està acabada i, per més inri, és una infraestructura reivindicada des del 2006.

Salvador Guillermo i Joaquim Llansó presenten el Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya 2020 | Cedida

A això s'hi suma que la variant de Vandellòs és de doble via d'ample ibèric, cosa que no permet que els trens de mercaderies transcorrin ininterrompudament del País Valencià a la frontera francesa i, per tant, s'hi ha d'afegir al tercer carril, així com convertir a ample de via mixt el corredor Castell-bisbal-Vila-seca i Castelló-Tarragona, que també està inacabat. A més, la variant del Corredor havia de posar-se en marxa abans que acabés el 2019, però no va ser fins el 13 de gener d'enguany que va estrenar el seu primer trajecte: 22 anys de feina, promeses incomplides vinculades a la seva estrena el 2013 i el 2015, per només mitja hora menys de trajecte, que representen 25 minuts més del que es triga per arribar de Barcelona a Madrid.

La clau de la reactivació econòmica

Les infraestructures sempre han estat un element clau en la competitivitat d'un país, però ara són el kit de primers auxilis de la reactivació econòmica post-confinament. "Volem inversió en infraestructures per augmentar la productivitat i el retorn econòmic, social i mediambiental". El secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, ha tornat a apostar -durant una nova roda de premsa telemàtica de la patronal- per la gestió dels ports, aeroports i Rodalies des del territori perquè, assenyala, "la gent que té la pressió de la societat i el món empresarial són la gent que està a prop del territori".

Guillermo: "Volem inversió en infraestructures per augmentar la productivitat i el retorn econòmic, social i mediambiental"

La B-40, batejada com "l’artèria principal que dóna mobilitat de pas a l’àrea metropolitana", és un bon exemple del que es demana en relació a aquesta gestió de proximitat. "Sembla que mai agafa embranzida", lamenta Guillermo, que insisteix en la idea que "com pot ser que una carretera tan estratègica com aquesta encara pateixi endarreriments". "Les infraestructures més estratègiques o són aturades o s’estan executant a un ritme lent o molt lent", insisteixen.

Entre el 2015 i el 2018, l'Estat només ha invertit 1.474 milions d'euros dels 2.566 milions pressupostats, una xifra que es tradueix en el fet que només s'han executat el 57% de les partides. I no només això. La licitació oficial d’obres a Catalunya va augmentar un 17%, l’any 2019, assolint 1.947 milions d’euros, un import encara molt llunyà de la mitjana dels últims 20 anys, situada entorn els 3.750 milions d’euros anuals. Segons Foment, la a inversió en infraestructures s’hauria d'apropar al 2,2% del PIB, que es tradueix en uns 5.400 milions d'euros l'any, i que és precisament la mitjana d'inversió en els principals països europeus. Aquesta és, segons Guillermo, "l’ovella negra que cal revertir" i substituir-la per "una política molt decidida i que els recursos pressupostats siguin els que es gastin".

La cronificació del dèficit de la inversió

Tot això posa de manifest la "cronificació del dèficit de la inversió en infraestructures" un any més. Fa cinc anys que Foment del Treball presenta el catàleg de les 100 infraestructures bàsiques prioritàries pendents d’executar a Catalunya, però poca cosa ha canviat. L'any passat, el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ja reclamava un "pacte entre totes les administracions" que, a parer seu, s'havia de basar en una aportació de 10.000 milions d'euros entre el 2019 i el 2023 per poder fer efectiva la finalització d'aquestes obres "estratègiques tant a nivell econòmic com a nivell social per "recuperar la competitivitat de l'economia catalana i espanyola". Però res.

Llansó: "No pot ser que l'administració pública aprovi una licitació amb 100 i després l’adjudiquin al 60 o 70"

Justament per això, altra vegada, el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, apel·la a la "responsabilitat de les administracions públiques" perquè, reitera, "no pot ser que aprovin una licitació amb 100 i després l’adjudiquin al 60 o 70". Ara s'hi afegeix la crisi provocada per la pandèmia de coronavirus, que ha disparat el dèficit públic destinat a la despesa social, cosa que desemboca en què "molts polítics facin menys inversió pública".

Si la manca d'inversions en infraestructures "perjudica la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans i fa perdre oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar", com és que el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública va passat del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 5%, el 2019? El fantasma de la inversió pública continua cronificant-se a Catalunya i deixa en mínims històrics els pressupostos d’infraestructures i equipaments. Ara queda per veure si l'acte que celebrarà Foment, en principi el proper 14 d'octubre, batejat com a Creem ponts amb les infraestructures, i que reunirà tota la societat civil catalana, serveix per aportar consciència a la política i accelerar i incrementar la inversió en elements claus per a la vida de tothom. I això passa, de moment, per reprendre les obres aturades, avançar les licitacions futures i dissenyar "de forma coherent" els plans de reconstrucció. Paraula de Foment (i de tots els agents socials).