03
d'Abril
de
2014
Act.
03
d'Abril
de
2014
"Per vendre al Japó hauran d'esperar un any, com a poc, però els garanteixo que és com si vostès i la seva empresa estiguessin fent un màster accelerat en qualitat i procediments". És la sentència de Josep Maria Cervera, director de relacions Internacionals de la Cambra de Comerç de Barcelona, que amb altres ponents ha exposat aquest dimarts les claus per exportar amb èxit al Japó. La taula rodona 'Go Japan', celebrada al marc de la fira Alimentària, deixa dues premisses clares: entrar al mercat japonès és difícil, però un cop dins la confiança del consumidor està garantida.
El mirall català per aquesta màxima pot ser l'exemple de Freixenet. El reconegut celler de Sant Sadurní d'Anoia exporta cada any 10 milions d'ampolles de cava al Japó, "un rècord després de més de 20 anys i sempre fent-ho amb el mateix distribuïdor", assenyala Amadeo Jensana, director del departament de negocis de la Casa Àsia. Freixenet va començar l'any 1992 al mercat japonès i des de 2003 treballa directament amb el fabricant i importador de begudes Suntory, el mateix que Bodegas Torres.
Si el celler ho ha aconseguit, perquè no poden fer-ho altres empreses? "Quan Freixenet o Chupachups van intentar entrar al mercat japonès, eren petites i mitjanes empreses, avui dia ja són grans empreses. No és agosarat intentar-ho, sinó arriscat, però l'empresa és risc. I el Japó és un gran risc però també un gran benefici", apunta Cervera.
Economia 'plusquamperfecta'
Els trets del país asiàtic mostren una economia quasi perfecta. Mà d'obra altament preparada, empreses competitives i una gran inversió en R D i defineixen l'estructura econòmica del Japó, la tercera potència econòmica mundial, on les empreses de serveis són majoritàries, amb una producció que suposa al voltant del 70% del PIB del país (segons dades de l'ICEX, 2010). Per la seva part, l'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona avisa que, tot i la dificultat de penetració comercial, hi ha sectors amb oportunitats per a les empreses espanyoles com són l'agroalimentari, la moda, el calçat, i els productes d'hàbitat. Avui dia, les principals importacions que rep el Japó són de subministraments industrials, béns d'equip, aliments i béns duradors.
Estela Bellón, empresària novell de Tarragona, estudia a hores d'ara la possibilitat de convertir-se en exportadora d'aliments catalans i importadora de productes japonesos en aquest país. "És molt complicat si no tens contactes", reconeix. En canvi, de contactes, és del que més presumeix la Cambra de Comerç de Barcelona. "Tenim un avantatge: som molt coneguts a tot el món, ja sigui per la marca Barcelona, el Barça o les Olimpíades. Tenim una bona entrada al mercat i això ens permet tenir relacions establertes amb empresaris locals", apunta Cervera. Tanmateix, des de la Cambra de Comerç ofereixen ajuda a les pimes per prendre decisions, homologar-se, trobar finançament i buscar partners locals, entre altres gestions al mercat exterior.
Confiança i fidelitat a llarg termini
La confiança aquí és un must. Ho afirma també José Ricardo Mañueco, director de relacions institucionals de Japan External Trade Organization, oficina amb seu a Madrid i especialitzada en implantació d'empreses espanyoles al país. "Japó és un mercat molt exigent i tant interessant com complicat, que a més obliga a canviar el packaging i procediments de les produccions", explica Mañueco. Però, com també ressenya Cervera, una vegada dins, "preparin-se perquè la demanda és alta i la confiança del consumidor japonès és elevadíssima". Ambdós experts destaquen que el consumidor japonès mira preus, però també qualitat i que està disposat a pagar per ella.
"La recuperació de la inversió de l'entrada al mercat japonès és de les més grans perquè els marges són altíssims", afegeix Cervera. Segons aquest responsable de la Cambra de Comerç de Barcelona, és clau entendre com funciona la compra japonesa: diferent del model americà que tenim a Europa, és un consum raonat que exigeix grans nivells de qualitat, i que paga pel preu establert sense regateig. Un modus operandi tan llunyà de l'estil mediterrani que exigeix paciència, un esforç extra per triomfar. I sort, molta sort.
El mirall català per aquesta màxima pot ser l'exemple de Freixenet. El reconegut celler de Sant Sadurní d'Anoia exporta cada any 10 milions d'ampolles de cava al Japó, "un rècord després de més de 20 anys i sempre fent-ho amb el mateix distribuïdor", assenyala Amadeo Jensana, director del departament de negocis de la Casa Àsia. Freixenet va començar l'any 1992 al mercat japonès i des de 2003 treballa directament amb el fabricant i importador de begudes Suntory, el mateix que Bodegas Torres.
Si el celler ho ha aconseguit, perquè no poden fer-ho altres empreses? "Quan Freixenet o Chupachups van intentar entrar al mercat japonès, eren petites i mitjanes empreses, avui dia ja són grans empreses. No és agosarat intentar-ho, sinó arriscat, però l'empresa és risc. I el Japó és un gran risc però també un gran benefici", apunta Cervera.
Economia 'plusquamperfecta'
Els trets del país asiàtic mostren una economia quasi perfecta. Mà d'obra altament preparada, empreses competitives i una gran inversió en R D i defineixen l'estructura econòmica del Japó, la tercera potència econòmica mundial, on les empreses de serveis són majoritàries, amb una producció que suposa al voltant del 70% del PIB del país (segons dades de l'ICEX, 2010). Per la seva part, l'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona avisa que, tot i la dificultat de penetració comercial, hi ha sectors amb oportunitats per a les empreses espanyoles com són l'agroalimentari, la moda, el calçat, i els productes d'hàbitat. Avui dia, les principals importacions que rep el Japó són de subministraments industrials, béns d'equip, aliments i béns duradors.
Estela Bellón, empresària novell de Tarragona, estudia a hores d'ara la possibilitat de convertir-se en exportadora d'aliments catalans i importadora de productes japonesos en aquest país. "És molt complicat si no tens contactes", reconeix. En canvi, de contactes, és del que més presumeix la Cambra de Comerç de Barcelona. "Tenim un avantatge: som molt coneguts a tot el món, ja sigui per la marca Barcelona, el Barça o les Olimpíades. Tenim una bona entrada al mercat i això ens permet tenir relacions establertes amb empresaris locals", apunta Cervera. Tanmateix, des de la Cambra de Comerç ofereixen ajuda a les pimes per prendre decisions, homologar-se, trobar finançament i buscar partners locals, entre altres gestions al mercat exterior.
Confiança i fidelitat a llarg termini
La confiança aquí és un must. Ho afirma també José Ricardo Mañueco, director de relacions institucionals de Japan External Trade Organization, oficina amb seu a Madrid i especialitzada en implantació d'empreses espanyoles al país. "Japó és un mercat molt exigent i tant interessant com complicat, que a més obliga a canviar el packaging i procediments de les produccions", explica Mañueco. Però, com també ressenya Cervera, una vegada dins, "preparin-se perquè la demanda és alta i la confiança del consumidor japonès és elevadíssima". Ambdós experts destaquen que el consumidor japonès mira preus, però també qualitat i que està disposat a pagar per ella.
"La recuperació de la inversió de l'entrada al mercat japonès és de les més grans perquè els marges són altíssims", afegeix Cervera. Segons aquest responsable de la Cambra de Comerç de Barcelona, és clau entendre com funciona la compra japonesa: diferent del model americà que tenim a Europa, és un consum raonat que exigeix grans nivells de qualitat, i que paga pel preu establert sense regateig. Un modus operandi tan llunyà de l'estil mediterrani que exigeix paciència, un esforç extra per triomfar. I sort, molta sort.