De Javier Faus (Barcelona, 1964) se n'ha parlat molt i se n'ha escrit encara més. Sobretot després d'entrar a la junta directiva del Barça de la mà de Joan Laporta i sortir-ne de la mà de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu com a vicepresident econòmic. Sobretot després de ser nomenat nou president del Cercle d'Economia el passat 24 de juliol. Però, de la trajectòria empresarial de Faus se n'ha parlat poc. Almenys, en pròpia veu. Acostumat al blindatge comunicatiu del Barça, l'ara president del Cercle no ha concedit pràcticament cap entrevista. Tot i això, VIA Empresa ha assistit en exclusiva a un dinar de Faus amb joves empresaris d'Aijec en un reservat de l'Hotel Eurostars Grand Marina i acompanyat pel president de Grupo Hotusa, Amancio López. "Mentre presideixi Meridia Capital, la seu estarà a Barcelona", ha assegurat Faus. I la pilota ha començat a rodar!
De formació advocat, Faus va aplicar a una beca de La Caixa i va anar a estudiar a Georgetown University (Washington). Després, va entrar a Garrigues a Nova York i amb només 23 anys va tornar a Barcelona perquè la seva dona li va dir: "Tornes o això s'acaba...". Però, la seva història d'amor agafava volada i Faus va fitxar pel departament d'Internacional de Cuatrecasas a la capital catalana.
Un senyor nord-americà, de nom Ware Travelstead, va arribar a la ciutat i va canviar els plans de Faus. "Era com un Donald Trump i va aconseguir la concessió per fer l'Hotel Arts de Barcelona", recorda. I Bruce Graham, arquitecte nord-americà i amic de Joan Miró, va dissenyar un gratacel barceloní en època de pre olimpíada. Un skyline del que estava per venir.
Faus: "Vaig aprendre de la disciplina de Cuatrecasas, els joves han d'integrar-se a La Champions"
Segons Faus, l'Hotel Arts també conegut com "el hotel de los líos" era un dels millors hotels d'Europa. Com l'Eurostars Grand Marina, afegeix davant l'atenta mirada d'Amancio López que somriu. "Vaig aprendre de la disciplina de Cuatrecasas i per això recomano als meus fills que passin per una gran empresa, una consultora o un banc... Els joves s'han d'integrar-se a la Champions", afegeix l'ara president del Cercle.
I com Faus era jove però volia jugar a la Champions, va parlar amb el pare Cuatrecasas, va estudiar un MBA i es va llançar a la piscina creant el despatx Faus y Asociados al costat de La Farigola, un emblemàtic restaurant de Pedralbes on ara es troba la Crep Nova. "La idea era ser una mini boutique M&A", explica. Traducció, de l'anglès al català: Merger (fusions) i Acquisition (adquisicions).
La subhasta del "hotel de los líos"
La cadena Marriott el va contractar a la conquesta d'Espanya i la cadena japonesa Sogo propietària de l'Hotel Arts va entrar en fallida. Faus va tornar back to the origins i va tancar un acord amb el Deutsche Bank per assessorar-los en l'operació de la compra de l'hotel. Era la primera pedra del seu futur de private equity.
Sogo va cancel·lar la subhasta prevista pel fatídic 11 de setembre de 2001 i que finalment es va celebrar el 12 d'octubre d'aquell mateix any. Goldman Sachs i Blackstone es van despenjar de la subhasta i Faus va tornar a l'hotel que l'havia vist créixer una dècada abans. El Deutsche Bank li va demanar que posés 700.000 euros de la seva butxaca i Faus s'hi va llançar de cap gestionant al llarg de sis anys la reforma de l'hotel però també a part de la Marina del Port Olímpic, la zona comercial o l'edifici d'oficines, entre d'altres.
Faus: "No vaig aixecar un fons com un banquer, sinó com un emprenedor"
Quina és la fórmula màgica? Faus ho té clar: "Vaig tenir l'esperit emprenedor i allò que podria haver sortit malament, va sortir bé". I després de sortir bé, ho va vendre. "Com fem tots els fons de capital risc", matisa. Dels 700.000 euros d'inversió inicial a uns beneficis de... Tot allò que permeti fer volar la imaginació d'un "es van multiplicar per molt".
Tenia 35 anys i detalla que va ser llavors quan va entendre què volia dir el private equity i el carried interest. Durant l'operació el va ajudar també Ismael Clemente, ara CEO de Merlin Properties. Però, Faus no volia aturar-se aquí i va reinvertir el 100% dels beneficis a la gestora de Meridia Capital que ara té al voltant de 1.000 milions d'euros d'equity sobre gestió. Va comprar hotels a Xile, París, Mèxic o Àsia.
Meridia 1,2,3,4... Futbol i empresa
Això sí, insisteix que "no vaig aixecar un fons com un banquer, sinó com un emprenedor". És a dir, arriscant-se amb els seus diners. El fons global es va vendre el 2012, però el 2014 va arribar Meridia 2. I després, els fons de Meridia 3 i Meridia 4.. Ara, fins i tot s'ha atrevit amb el venture capital de la mà de 12 startups i Meridia Private Equity 2.
A Meridia Capital hi treballen una trentena de persones i la seu es troba a Barcelona. "Mentre presideixi Meridia Capital, la seu estarà a Barcelona", destaca Faus. De moment, però, ja s'ha obert també una petita oficina a Madrid. Més enllà de Meridia Capital, Faus també ha sigut vicepresident econòmic del Barça entre el 2010 i el 2015 i d'això en parlem més endavant a peu de pàgina.
Faus és també la denominada tercera generació del Cercle d'Economia que es va fundar el 1958: "Podem estar aquí perquè molta gent ens ha ajudat. Una de les coses que tenim els emprenedors és que com ens ho hem fet nosaltres mateixos, ens pensen que ningú ens ha ajudat. Però, si hem arribat fins aquí és perquè algú ens ha ajudat". L'empresa, com el futbol: et torna el que li dónes.
Pregunta, resposta
Són les 16 hores passades i és l'hora del torn de preguntes dels joves empresaris d'Aijec. El primer xut és sobre el moment present i futur de l'economia catalana, espanyola i mundial. Una bola de vidre? "Al Cercle no tenim servei d'estudis. Tenim economistes molt prestigiosos a la Junta Directiva, però no us penseu que tenim informació molt diferent de la vostra", respon.
Fets els aclariments, Faus entra en matèria i parla de ralentització de l'economia, de la indústria que pateix i del servei de valor afegit que es manté. "Si Espanya aconsegueix que la mini crisi industrial no afecti els serveis, anirem bé. Si afecta, llavors patirem molt", augura. La clau de l'economia? A parer seu, la productivitat. Encara més: "Sense productivitat no podrem redistribuir més. La manera d'afrontar les desigualtats és ser un país més redistributiu. Per poder redistribuir i ser més igualitari, s'ha de produir més". Més outputs.
Faus: "Espanya està bé i no entrarà en recessió"
I en temps de pròrroga, arriba un dels titulars: "Espanya està bé i no entrarà en recessió". Tot i això, insisteix que "no es pot permetre no créixer al 2% o al 3% perquè és la manera d'arreglar els temes estructurals". I un altre titular llarg: "Després de la crisi, hem creat una societat amb unes desigualtats tan tremendes que les elits han fet deixadesa de les seves funcions. Com a empresaris tenim l'obligació que no ens ocupin aquest espai i entrin criteris ideològics".
Faus és un abanderat de l'empresa i l'economia, o l'economia i l'empresa. Tot en Cercle. Però, no li agrada parlar d'inseguretat jurídica, sinó més aviat "d'incertesa amb les normes de joc". Aconsella que el sector públic aprengui a treballar amb el sector privat i que entengui que "està per ajudar". Ras i curt: "Barcelona i Catalunya necessiten la complicitat del sector públic i privat en habitatge, transport o infraestructures".
Faus: "Barcelona i Catalunya necessiten la complicitat del sector públic i privat"
Per últim, Faus fa una confessió professional: "Allò que més m'està costant en tots aquests anys de carrera són els recursos humans". Ara bé, l'equip de Meridia arriba allà on no arriba el seu president que defensa a capa i espasa la filosofia dels jesuïtes. "Tenen una política molt centralitzadora de l'estratègia i la cultura i una forma de delegació de decisions i territoris. T'ensenyen que quan et trobes amb una decisió, ja saps què has de fer". A boca de gol: "Apliquem el personalisme a les decisions".
Faus, Messi i el negoci del Barça
A la memòria de tot culé encara ressonen les declaracions de Faus sobre Messi a El Món a RAC1 a finals de desembre de 2013: "Ja li vam renovar el contracte l'any passat. No entenc perquè hauríem de fer-ho de nou, no hem de presentar una millora de contracte cada sis mesos". Jordi Basté ho recull al seu llibre Els meus cafès amb gent interessant (LibrosdeVanguardia, 2019).
La resposta de l'estrella blaugrana va fer la volta al món: "El señor Faus es una persona que no sabe nada de fútbol y que quiere manejar el Barcelona como si fuera una empresa, y no lo es. El Barcelona es uno de los equipos más grandes del mundo y merece ser representado por los mejores dirigentes también. Y aparte le recuerdo que yo, ni nadie de mi entorno pedimos nunca ningún aumento ni renovación. Él, eso, lo sabe muy bien".
Durant el dinar Aijec, Faus no recorda a Messi però sí al negoci del futbol que assegura que "s'ha complicat molt". "El Barça i el Madrid competim en un món molt comercialitzat i som els únics equips que quedem a Europa - amb permís d'Osasuna i Bilbao- que no som societats anònimes", reivindica.
I això canviarà? No té per què: "El Barça i el Madrid poden seguir sent clubs esportius propietat dels socis, però el corporate governance i la presa de decisions ha de millorar". Alhora, també aposta per la fortalesa econòmica, la reducció de deute i l'Espai Barça. "Si econòmicament vas bé en tots els sentits, no li deus res a ningú. I ets lliure del teu destí", conclou.