Quan l’abril del 2013, amb la presentació en el marc de la Hannover Messe de les recomanacions del Grup de Treball Indústria 4.0, el govern federal alemany iniciava la carrera per a la transformació industrial, no se sabia ben bé com portar-la a la pràctica.
Han passat pocs anys, però s’ha parlat i escrit molt de la quarta revolució industrial i de la Indústria 4.0. I tot i que hi ha hagut qui l'ha qualificat d’un simple exercici de màrqueting de la indústria europea, ha resultat evident que la tecnologia ens permet competir i recuperar el terreny perdut durant els anys de deslocalització cap a països de mà d’obra barata, i això vol dir seguir mantenint el vector industrial com a un dels eixos importants en les economies occidentals. L’impacte d’aquesta estratègia en l’ocupació va ser des d’un principi un element de debat, encara no superat.
"La concreció de solucions a la Indústria 4.0, que no és altre que la connectivitat de màquines, està permetent a indústries, grans i petites, incorporar noves funcionalitats en productes, processos de fabricació i fins i tot, dissenyar nous models de negoci"
Sis anys més tard ja sabem prou bé cap on anem. La concreció de solucions d'acord amb l'element troncal de la Indústria 4.0, que no és altre que la connectivitat de màquines, està permetent a les indústries, grans i petites, incorporar noves funcionalitats en els seus productes, en els seus processos de fabricació i fins i tot, dissenyar nous models de negoci.
La digitalització que hem experimentat en les darreres dues dècades en l’entorn social de la mà dels dispositius mòbils i internet, s’està ara estenent ràpidament per les fàbriques i instal·lacions industrials i pel conjunt de l’activitat econòmica arreu.
Connectar productes i màquines, disposar d’una mirada de dades a partir de sensors que envien aquesta informació al núvol amb uns costos irrisoris i una facilitat de connexió impensable fa només uns anys, ha comportat una acceleració en el tractament de dades i la gestió per algoritmes, els quals coneixem com a Big Data i Intel·ligència Artificial. Aquestes tecnologies se sumen a un progrés accelerat en altres àmbits com, per exemple, els nous materials, la realitat virtual o les eines de simulació, per citar-ne alguns dels més actius.
Sensors i gestió de dades ens permeten afegir capacitat sensorial als robots, donant-los capacitat de treballar braç a braç en entorns col·laboratius amb els operaris; mapejar grans extensions de conreus per determinar-ne les necessitats i actuar de manera precisa; monitorar l’estat en temps real d’infraestructures bàsiques i assegurar-ne el seu funcionament mitjançant el manteniment predictiu. Entre tants altres, aquests són exemples que ens mostren que la realitat ja ha atrapat el màrqueting.
Si al principi de l'aventura Indústria 4.0 l'important era entreveure entre la boira les tecnologies que anaven aflorant, avui guanya pes conèixer aplicacions i exemples del que es va fent, ja sigui en el nostre propi sector o en d’altres, per poder idear solucions i alimentar els propis processos d’innovació.
"No tot allò que és possible des de la perspectiva tecnològica té sentit implementar-ho, ja sigui per criteris de rendibilitat econòmica, mediambiental o social"
Sabem, tanmateix, que no tot allò que és possible des de la perspectiva tecnològica té sentit implementar-ho, ja sigui per criteris de rendibilitat econòmica, mediambiental o social. En aquest sentit, entendre les tendències i conèixer els millors exemples contribueix a identificar com indústria pot aplicar la Indústria 4.0 en els seus respectius àmbits.
Aquesta dualitat, tecnologia i aplicacions, és el que la Comissió Indústria 4.0 ve oferint en el marc del Fòrum Indústria 4.0 dels enginyers a Catalunya, del qual aquest divendres dia 31 se celebra la seva 4a edició a l'Espai Endesa, a Barcelona.