El nou president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, ha descartat aquest dimecres que hi hagi un conflicte d'interessos en el seu equip per investigar l'escàndol d'evasió fiscal de Luxemburg, on unes 300 empreses haurien pagat només un 1% d'impostos gràcies a acords amb el govern que ell va liderar. "No hi ha cap conflicte d'interessos quan la CE inicia una investigació en matèria d'ajuts d'estat que impliquen a Luxemburg", ha dit Juncker en la seva primera roda de premsa a Brussel·les des que es va destapar l'escàndol, la setmana passada. "La CE lluitarà contra l'evasió fiscal", ha dit el luxemburguès, que ha admès que va ser un "error" no comparèixer abans per donar explicacions.
"No hi ha res en el meu passat que indiqui que tingués l'ambició d'organitzar una evasió fiscal a Europa", ha defensat Jean-Claude Juncker davant dels periodistes a Brussel·les. El president de la CE ha justificat els acords de Luxemburg i ha dit que el "problema és la manca d'harmonització" entre els 28 estats membres. Per això, el nou president de la CE ha proposat un intercanvi automàtic d'informació entre els estats sobre aquest tipus de pactes i treballar per unes regles comunes.
Juncker ha dit que no entén perquè la premsa parla de "Juncker contra Juncker" arran de l'escàndol de Luxemburg. "Hi ha una investigació oberta contra Holanda, i no escriviu Timmermans contra Timmermans tot i que ell era membre d'un govern al que demanen un nombre de coses", ha dit el nou president de la CE. Juncker ha admès que ell té la "responsabilitat política" dels possibles acords que s'impulsessin amb multinacionals a Luxemburg, però que no és "l'arquitecte del model" perquè en aquell país Hisenda actua "de forma independent".
"L'administració fiscal actua de forma independent, i no volia dir això perquè llavors es podria interpretar que intento desviar l'atenció de les meves pròpies accions. Però sóc políticament responsable del que va passar en cadascun dels racons d'aquell país", ha assegurat Juncker a la roda de premsa. L'expresident de Luxemburg ha dit que si es conclou que la situació, degut a la diversa fiscalitat entre estats membres, comportava que les empreses no paguessin cap tribut enlloc, ho lamentarà.
L'escàndol 'LuxLeaks'
El passat 6 de novembre es va fer pública una informació del Consorci Nacional de Periodistes d'Investigació que revelava que Luxemburg hauria atorgat acords fiscals a determinades empreses perquè poguessin pagar menys impostos. Aquestes ajudes, firmades entre el 2002 i el 2010, coincideixen amb el període en què Juncker va ser primer ministre d'aquest país (del 1995 al 2013) i afavoreixen a 340 empreses com Amazon, Ikea, Fiat, Pepsi o Apple. La investigació periodística, basada en l'anàlisi de 28.000 documents confidencials, estableix que Luxemburg hauria ajudat les multinacionals a desviar els seus beneficis a aquest país, on podrien pagar impostos per sota de l'1%, enlloc de tributar-los en altres estats.
Les ajudes fiscals no són il·legals en sí, però ho són si confereixen avantatges a determinades empreses, en contra de la legislació comunitària en matèria de competència. Quan es va fer pública la investigació, el portaveu de la CE, Margaritis Schinas, va assegurar que Juncker es trobava "tranquil" i que deixaria la investigació del cas, que no consideren "excepcional", en mans de la nova comissària de Competència, Margarethe Vestager, que substitueix Joaquín Almunia. La premsa, però, va criticar que Juncker no hagués donat la cara, i ell mateix ha indicat que va ser un "error" no comparèixer abans per donar explicacions sobre el cas.
Juncker va cancel·lar dijous la seva presència en un acte a Brussel·les sobre el futur de la UE perquè, diu, també havia hagut de cancel·lar Jacques Delors per motius de salut. "Va ser un error, però els pitjors errors no es fan amb mala voluntat", s'ha justificat Juncker, que ha admès que llavors podria haver donat explicacions sobre el 'LuxLeaks'.
Per la seva banda, Vestager va defensar aquest dimarts que l'establiment d'un impost de societats comú és una "bona idea", però també que és "difícil persuadir els Estats membres". La comissària de Competència va haver de donar explicacions als europarlamentaris membres de la comissió d'Afers econòmics, que van deixar de banda l'agenda establerta per inquirir-la sobre el 'Lux leaks'. Vestager va explicar que la CE ha obert quatre casos (un altre a Luxemburg, un als Països Baixos i un a Irlanda) i que cal "descobrir quines són les decisions precises en cada cas individual i aprendre d'ells". La comissària va puntualitzar, però, que "els acords sobre els impostos no són il·legals per definició".
Vestager també va assegurar que necessita "més informació" sobre el cas de Luxemburg però que "evidentment el tindran en consideració". La comissària va prometre també que no hi haurà cap conflicte d'interès a l'hora d'investigar els diferents casos d'ajudes estatals a companyies, en la línia del que ha assegurat aquest dimecres Juncker, que ha dit que la comissària actuarà "independentment" perquè la seva reputació política com a president de la CE es veuria afectat si la intentés "influenciar". Aquest dimecres a la tarda el Parlament Europeu debatrà sobre l'evasió fiscal, i votarà per demanar la compareixença de Juncker a la Cambra, que vol explicacions sobre el cas de Luxemburg.