18
de Desembre
de
2014
Act.
18
de Desembre
de
2014
Els caps d'Estat i de Govern dels 28 expressaran en el Consell Europeu que comença aquest dijous el seu suport polític al pla d'inversió presentat pel president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que pretén mobilitzar 315.000 milions d'euros per reactivar l'economia europea. Però no es preveu que anunciïn contribucions nacionals de capital a l'espera que es concreti com funcionarà aquest nou instrument.
La cimera comença a les 16 hores d'aquest dijous amb la tradicional trobada amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz. La primera sessió de treball serà destinada a discutir el pla d'inversió, que es basa en la creació d'un nou Fons Europeu per a Inversions Estratègiques, que comptarà amb garanties per valor de 21.000 milions d'euros del pressupost de la Unió Europea i del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
8.000 milions de pressupost europeu
Segons la Unió Europea el problema ara mateix ja no és la falta de diners a les empreses ni falta de liquiditat en el sector financer o falta de projectes per finançar. El problema és que no hi ha ni ganes ni capacitat d'assumir els riscos d'invertir en una economia altament endeutada i estancada com és l'europea.
El que s'intentarà és cobrir amb diner públic una part d'aquest risc per convèncer els inversors privats que dugin a terme aquestes inversions.
El BEI deixarà 63.000 milions d'euros més del que tenia previst entre 2015 i 2017. Segons càlculs de la institució, per cada euro invertit, s'atrauran 5 del sector privat, és a dir 315.000 milions.
Per fer aquesta complicada operació s'haurà de crear el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques, que hauria d'estar operatiu a mitjans de l'any vinent. Aquesta institució compensarà el BEI quan les inversions previstes generin pèrdues. Aquest fons disposarà de 21.000 milions d'euros, dels que 5.000 milions ja es troben al BEI, els altres 16.000 milions es designaran d'altres partides europees, però com el Fons farà el paper de "xarxa de seguretat", aquests diners estaran en forma de garantia, és a dir, una promesa de la Comissió Europea de compensar al BEI si entra en pèrdues. Per això, 8.000 milions reals del pressupost es destinaran a aquesta finalitat.
Tot i el projecte, la Unió ha avisat que aquesta és només una de les mesures de reactivació de l'economia, però la única manera és que els inversors se sentin segurs a l'hora d'invertir els seus diners en un país, que ha de tenir una economia dinàmica. Per això calen reformes estructurals.
Els líders europeus demanaran que s'engegui aquest Fons "per mobilitzar noves inversions entre 2015 i 2017", segons figura en el projecte de conclusions. Brussel·les presentarà la seva proposta legislativa al gener i ha d'acordar-se al juny "perquè les noves inversions puguin activar-se ja a mitjan 2015".
Contribucions dels Estats
Les conclusions recorden que el Fons està obert a contribucions dels Estats membres amb la finalitat d'augmentar la seva potència per sobre dels 315.000 milions previstos i que la Comissió adoptarà una "posició favorable" a l'hora de valorar aquestes aportacions de capital en el procediment per dèficit excessiu.
En un debat davant el ple de l'Eurocambra, Juncker ha reclamat als líders europeus que anunciïn ja les seves contribucions durant el Consell Europeu. "Diversos Estats membres han assenyalat el seu potencial interès a fer-ho i ara estic esperant propostes concretes per a aquesta fi. Espero que el Consell Europeu indicarà la seva intenció de contribuir. No només paraules, necessito diners", ha insistit el president de l'Executiu comunitari. Espanya és un dels països que, a través del ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha expressat la seva predisposició a aportar diners, encara que no ha concretat la quantitat.
Primer legislació, després propostes d'inversió
No obstant això, els caps d'Estat i de Govern descarten donar ja aquest pas. "L'opinió dominant és que primer és necessari completar el paquet legislatiu i tenir el Fons en marxa. I només llavors es pot parlar de compromisos dels Estats membres", ha explicat un alt funcionari de la UE. Aquesta opinió és compartida també per la delegació espanyola.
L'enorme dossier que detalla totes aquestes propostes d'inversió –més de 2.000- conté també els projectes d'Espanya. Concretament l'Estat ha presentat una taula amb les quantitats necessàries per partides.
Guindos assegura que l'elecció de projectes no es basarà en quotes nacionals sinó en què tinguin "rendibilitat" i "generin una capacitat de creixement potencial de l'economia europea". Per a això, les propostes presentades es passaran per diversos filtres.
De moment, gairebé la meitat dels projectes remesos per Espanya que, ha demanat gairebé 53.000 milions d'euros en tres anys, corresponen a l'àmbit de l'energia, particularment vinculats a les interconnexions, tant en el sector del gas com el de l'electricitat (14.449 milions), i a la millora de l'eficiència (10.683 milions).
A continuació se situen els projectes de R D i economia digital (pels quals se sol·licita un finançament d'11.181 milions), seguits dels de transports (6.115 milions), medi ambient (5.351 milions), infraestructura social (5.163 milions) i agricultura (27 milions).
En total, els Estats membres han identificat 2.000 projectes en tota Europa amb unes necessitats d'inversió d'1,3 bilions d'euros. D'ells, en els propers tres anys podrien engegar-se projectes per valor de 500.000 milions d'euros. Moltes d'aquestes iniciatives estan paralitzades a causa de barreres financeres, regulatòries o d'un altre tipus.
Rússia, Ucraïna i els yihadistes
Entre d'altres temes, els líders europeus tenen també previst debatre la deterioració de la situació econòmica a Ucraïna i l'impacte que pot tenir la crisi financera que viu Rússia. La UE prometrà més assistència financera a Kíev, encara que Juncker ha avisat que no hi ha diners suficients al pressupost comunitari i seran els Estats membres els que hagin de contribuir.
La cimera comença a les 16 hores d'aquest dijous amb la tradicional trobada amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz. La primera sessió de treball serà destinada a discutir el pla d'inversió, que es basa en la creació d'un nou Fons Europeu per a Inversions Estratègiques, que comptarà amb garanties per valor de 21.000 milions d'euros del pressupost de la Unió Europea i del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
8.000 milions de pressupost europeu
Segons la Unió Europea el problema ara mateix ja no és la falta de diners a les empreses ni falta de liquiditat en el sector financer o falta de projectes per finançar. El problema és que no hi ha ni ganes ni capacitat d'assumir els riscos d'invertir en una economia altament endeutada i estancada com és l'europea.
El que s'intentarà és cobrir amb diner públic una part d'aquest risc per convèncer els inversors privats que dugin a terme aquestes inversions.
El BEI deixarà 63.000 milions d'euros més del que tenia previst entre 2015 i 2017. Segons càlculs de la institució, per cada euro invertit, s'atrauran 5 del sector privat, és a dir 315.000 milions.
Per fer aquesta complicada operació s'haurà de crear el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques, que hauria d'estar operatiu a mitjans de l'any vinent. Aquesta institució compensarà el BEI quan les inversions previstes generin pèrdues. Aquest fons disposarà de 21.000 milions d'euros, dels que 5.000 milions ja es troben al BEI, els altres 16.000 milions es designaran d'altres partides europees, però com el Fons farà el paper de "xarxa de seguretat", aquests diners estaran en forma de garantia, és a dir, una promesa de la Comissió Europea de compensar al BEI si entra en pèrdues. Per això, 8.000 milions reals del pressupost es destinaran a aquesta finalitat.
Tot i el projecte, la Unió ha avisat que aquesta és només una de les mesures de reactivació de l'economia, però la única manera és que els inversors se sentin segurs a l'hora d'invertir els seus diners en un país, que ha de tenir una economia dinàmica. Per això calen reformes estructurals.
Els líders europeus demanaran que s'engegui aquest Fons "per mobilitzar noves inversions entre 2015 i 2017", segons figura en el projecte de conclusions. Brussel·les presentarà la seva proposta legislativa al gener i ha d'acordar-se al juny "perquè les noves inversions puguin activar-se ja a mitjan 2015".
Contribucions dels Estats
Les conclusions recorden que el Fons està obert a contribucions dels Estats membres amb la finalitat d'augmentar la seva potència per sobre dels 315.000 milions previstos i que la Comissió adoptarà una "posició favorable" a l'hora de valorar aquestes aportacions de capital en el procediment per dèficit excessiu.
En un debat davant el ple de l'Eurocambra, Juncker ha reclamat als líders europeus que anunciïn ja les seves contribucions durant el Consell Europeu. "Diversos Estats membres han assenyalat el seu potencial interès a fer-ho i ara estic esperant propostes concretes per a aquesta fi. Espero que el Consell Europeu indicarà la seva intenció de contribuir. No només paraules, necessito diners", ha insistit el president de l'Executiu comunitari. Espanya és un dels països que, a través del ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha expressat la seva predisposició a aportar diners, encara que no ha concretat la quantitat.
Primer legislació, després propostes d'inversió
No obstant això, els caps d'Estat i de Govern descarten donar ja aquest pas. "L'opinió dominant és que primer és necessari completar el paquet legislatiu i tenir el Fons en marxa. I només llavors es pot parlar de compromisos dels Estats membres", ha explicat un alt funcionari de la UE. Aquesta opinió és compartida també per la delegació espanyola.
L'enorme dossier que detalla totes aquestes propostes d'inversió –més de 2.000- conté també els projectes d'Espanya. Concretament l'Estat ha presentat una taula amb les quantitats necessàries per partides.
Guindos assegura que l'elecció de projectes no es basarà en quotes nacionals sinó en què tinguin "rendibilitat" i "generin una capacitat de creixement potencial de l'economia europea". Per a això, les propostes presentades es passaran per diversos filtres.
De moment, gairebé la meitat dels projectes remesos per Espanya que, ha demanat gairebé 53.000 milions d'euros en tres anys, corresponen a l'àmbit de l'energia, particularment vinculats a les interconnexions, tant en el sector del gas com el de l'electricitat (14.449 milions), i a la millora de l'eficiència (10.683 milions).
A continuació se situen els projectes de R D i economia digital (pels quals se sol·licita un finançament d'11.181 milions), seguits dels de transports (6.115 milions), medi ambient (5.351 milions), infraestructura social (5.163 milions) i agricultura (27 milions).
En total, els Estats membres han identificat 2.000 projectes en tota Europa amb unes necessitats d'inversió d'1,3 bilions d'euros. D'ells, en els propers tres anys podrien engegar-se projectes per valor de 500.000 milions d'euros. Moltes d'aquestes iniciatives estan paralitzades a causa de barreres financeres, regulatòries o d'un altre tipus.
Rússia, Ucraïna i els yihadistes
Entre d'altres temes, els líders europeus tenen també previst debatre la deterioració de la situació econòmica a Ucraïna i l'impacte que pot tenir la crisi financera que viu Rússia. La UE prometrà més assistència financera a Kíev, encara que Juncker ha avisat que no hi ha diners suficients al pressupost comunitari i seran els Estats membres els que hagin de contribuir.