07
d'Abril
de
2016
Act.
08
d'Abril
de
2016
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha avisat aquest dijous al ministre espanyol d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, que no pensa realitzar cap retallada per quadrar el dèficit que li reclama. És més, ha assegurat que si Montoro creu que s'han de dur a terme aquestes retallades tan sí com no, que sigui ell qui les apliqui directament. "Si vol venir a tancar un hospital, haurà de venir el ministeri. Nosaltres no ho farem", ha asseverat.
El ministeri va enviar una carta a Junqueras reclamant a la Generalitat que efectuï una retenció de disponibilitat de crèdit per complir amb el dèficit del 2015, i li donava 15 dies per respondre. Junqueras ha asseverat que en pensa fer cas omís. El ministeri també avisava que si la Generalitat no passava les tisores, l'executiu estatal té la capacitat legal per "aprovar la no disponibilitat de crèdits" i per "efectuar la corresponent retenció de crèdits" per tal de "garantir el compliment de l'objectiu establert". És a dir, tallar l'aixeta financera a la Generalitat.
El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha avisat aquest matí que els plans de Montoro implicarien un ajustament d'entre mil i dos mil milions d'euros als pressupostos d'aquest any, una retallada equivaldria a tancar durant un any les presons i l'administració de justícia, a més de tres dels principals hospitals catalans.
Tenint clar aquest marc, Junqueras s'ha reunit al Parlament amb el president del Govern, Carles Puigdemont, i en sortir ha anunciat quina és la postura que adoptaran: "Nosaltres no aplicarem cap retallada. I, si Montoro creu que se n'han de dur a terme, "ell ja aclarirà com creu que s'ha d'interpretar allò que diu, i que no en concreta cap xifra".
"Nosaltres defensarem els nostres serveis bàsics", ha continuat exposant el titular d'Economia i Hisenda. S'ha mostrat conscient de les dificultats per les quals passa el ministeri per complir amb l'objectiu fixat per Brussel·les, però entén que aquestes dificultats no es poden traslladar a les autonomies, que eminentment gestionen un pressupost social, com sanitat i educació -i que, en el cas català, també comprèn policia, presons... "La solució no pot ser carregar-ho tot als ciutadans", s'ha exclamat Junqueras. "No tancarem escoles ni hospitals per molt que el ministeri inteni traspassar les seves responsabilitats a les comunitats", hi ha insistit, recalcant que el 70% del pressupost català va destinat a serveis bàsics.
Discordança en l'objectiu del dèficit
L'Estat i la Generalitat analitzen de manera completament diferent quin hauria de ser l'objectiu de dèficit que hauria de tenir fixada l'administració catalana en compliment dels dictàmens de Brussel·les. La Generalitat va tancar el 2015 amb un desviament del 2,7%, i ara Montoro exigeix a Junqueras un 0,7%. Ben bé dos punts de diferència.
Tot amb tot, des de les institucions catalanes es treballa amb un objectiu de dèficit de l'1,95%, que entenen que és el que fixa la llei d'estabilitat pressupostària arran d'una esmena presentada en el seu moment per CDC, i votada favorablement pel PP. Ara, però, el Govern denuncia que l'executiu espanyol s'està saltant aquesta part de la llei, i que exigeix unes retallades que no es corresponen amb la realitat.
"Si el ministeri complís amb les seves obligacions no tindríem cap dificultat en complir el sostre de dèficit", considera Junqueras. "És arbitrari exigir que una administració prengui unes decisions en funció dels incompliments d'una altra administració", ha conclòs.
El ministeri va enviar una carta a Junqueras reclamant a la Generalitat que efectuï una retenció de disponibilitat de crèdit per complir amb el dèficit del 2015, i li donava 15 dies per respondre. Junqueras ha asseverat que en pensa fer cas omís. El ministeri també avisava que si la Generalitat no passava les tisores, l'executiu estatal té la capacitat legal per "aprovar la no disponibilitat de crèdits" i per "efectuar la corresponent retenció de crèdits" per tal de "garantir el compliment de l'objectiu establert". És a dir, tallar l'aixeta financera a la Generalitat.
El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha avisat aquest matí que els plans de Montoro implicarien un ajustament d'entre mil i dos mil milions d'euros als pressupostos d'aquest any, una retallada equivaldria a tancar durant un any les presons i l'administració de justícia, a més de tres dels principals hospitals catalans.
Tenint clar aquest marc, Junqueras s'ha reunit al Parlament amb el president del Govern, Carles Puigdemont, i en sortir ha anunciat quina és la postura que adoptaran: "Nosaltres no aplicarem cap retallada. I, si Montoro creu que se n'han de dur a terme, "ell ja aclarirà com creu que s'ha d'interpretar allò que diu, i que no en concreta cap xifra".
"Nosaltres defensarem els nostres serveis bàsics", ha continuat exposant el titular d'Economia i Hisenda. S'ha mostrat conscient de les dificultats per les quals passa el ministeri per complir amb l'objectiu fixat per Brussel·les, però entén que aquestes dificultats no es poden traslladar a les autonomies, que eminentment gestionen un pressupost social, com sanitat i educació -i que, en el cas català, també comprèn policia, presons... "La solució no pot ser carregar-ho tot als ciutadans", s'ha exclamat Junqueras. "No tancarem escoles ni hospitals per molt que el ministeri inteni traspassar les seves responsabilitats a les comunitats", hi ha insistit, recalcant que el 70% del pressupost català va destinat a serveis bàsics.
Discordança en l'objectiu del dèficit
L'Estat i la Generalitat analitzen de manera completament diferent quin hauria de ser l'objectiu de dèficit que hauria de tenir fixada l'administració catalana en compliment dels dictàmens de Brussel·les. La Generalitat va tancar el 2015 amb un desviament del 2,7%, i ara Montoro exigeix a Junqueras un 0,7%. Ben bé dos punts de diferència.
Tot amb tot, des de les institucions catalanes es treballa amb un objectiu de dèficit de l'1,95%, que entenen que és el que fixa la llei d'estabilitat pressupostària arran d'una esmena presentada en el seu moment per CDC, i votada favorablement pel PP. Ara, però, el Govern denuncia que l'executiu espanyol s'està saltant aquesta part de la llei, i que exigeix unes retallades que no es corresponen amb la realitat.
"Si el ministeri complís amb les seves obligacions no tindríem cap dificultat en complir el sostre de dèficit", considera Junqueras. "És arbitrari exigir que una administració prengui unes decisions en funció dels incompliments d'una altra administració", ha conclòs.