• Economia
  • L'11,7% dels treballadors catalans són pobres

L'11,7% dels treballadors catalans són pobres

La destrucció de l'ocupació, la davallada de la despesa social i el retrocés dels salaris, motius segons CCOO

El director d'estudis de CCOO, A. Labrador i el secretari general de CCOO, J.C. Gallego.
El director d'estudis de CCOO, A. Labrador i el secretari general de CCOO, J.C. Gallego.
EFE
07 de Maig de 2014
Act. 07 de Maig de 2014
L'11,7% dels treballadors catalans i el 12,3 % dels del conjunt d'Espanya són pobres, segons un informe del sindicat CCOO. El text posa de manifest que, els últims anys, l'augment de les desigualtats socials ha incrementat el risc de pobresa a la feina.

Els factors que han determinat l'increment de la pobresa han estat la destrucció de l'ocupació, el menor pes de la despesa social i el retrocés dels salaris en la distribució de la renda.

La crisi ha afectat amb més intensitat a les persones amb menys ingressos i això ha repercutit en un augment de la desocupació i en la precarització de l'ocupació. Segons l'informe, l'11,7% dels treballadors en actiu de Catalunya viu per sota del llindar de pobresa. Un percentatge que al 2008 se situava en el 8,6%; mentre que a Espanya el percentatge de treballadors pobres arriba al 12,3%, i a Europa la xifra es queda en el 9,1%.

Atur juvenial i majors de 45 anys, els més perjudicats
Més dades. El 50% dels aturats de llarga durada fa un any que es troba sense feina, mentre que el 33% suma ja dos anys desocupats i el 22% esta sense ocupació des de fa tres anys. En aquest context, els joves són el col·lectiu més perjudicat per la desocupació i la precarietat laboral i també els grans damnificats de les retallades al sistema educatiu. 

La pressió fiscal a Catalunya s'ha situat set punts per sota de la mitjana europea i els imposts indirectes s'han incrementat a causa de la fiscalitat restrictiva.

Tanmateix, el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, ha reclamat una reforma fiscal que permeti una major redistribució de la riquesa i reforçar la negociació col·lectiva perquè garanteixi el poder adquisitiu dels salaris i una renda garantida a la ciutadania que asseguri uns ingressos mínims.