L'Estat islàmic catapulta el turisme 'low cost'

Espanya és el tercer país del món en nombre de turistes, només superat per França i els Estats Units; i és el segon país on més diners s'hi gasten. L'INE ha donat a conèixer aquest dilluns que fins a l'abril els visitants s'han gastat 17.900 milions d'euros a l'Estat, un 6,4% més. I tot apunta que enguany es tornaran a trencar tots els rècords: els conflictes al nord d'Àfrica elevaran el nombre de turistes per sobre dels 68,1 milions de l'any passat i la despesa trencarà el seu propi sostre. Bones notícies? No del tot: la despesa mitjana per turista cau un 6,2% a l'abril. Vénen més, però gasten menys.

Per a Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears i portaveu de la consultora Regio Plus, "les previsions apunten, sense dubte, que hi haurà un nou rècord de turistes". Aleshores, què fa que no parin de venir visitants a l'Estat espanyol?

Exceltur, l'associació d'empreses del sector turístic, va calcular l'any passat que els conflictes arran de la Primavera Àrab han desviat a Espanya des de 2011 entre 6,3 i 8,2 milions de turistes des del nord d'Àfrica. Així mateix, els conflictes amb l'Estat Islàmic a Síria i la inestabilitat a Jordània, Grècia i els atemptats a Turquia també desvien turistes d'aquestes zones. Només entre gener i febrer Egipte, Tunísia i Turquia han perdut 870.000 turistes i Espanya en guanya 799.000, segons la mateixa associació. Però és la inseguretat el que principalment atrau turistes a Espanya?

Canviar el sud pel nord del Mediterrani
Si tenim en compte que Rússia, Regne Unit i Alemanya són els principals mercats emissors de turistes cap a Egipte i que França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, els de Tunísia, les dades confirmen la tendència. I com si es tractés de vasos comunicants, de gener a abril, el Regne Unit ha enviat un 19,4% més de turistes a Espanya, amb més de quatre milions de visitants i acumulant el 22,3% del total d'arribades. Després hi ha França, amb 2,7 milions de turistes internacionals, fet que suposa un augment del 9,5% i el 15% del total de visites, i Alemanya, amb el 14,4% del total, ha crescut un 6,7%, fins a superar els 2,6 milions de visitants.

Per la seva banda, Itàlia (5,6% del total) ha augmentat un 10,5% el nombre de turistes arribats a Espanya, fins a superar el milió de viatgers; mentre que els turistes procedents de Països Baixos han augmentat un 25,5%, fins a 789.997 arribades, convertint-se en el sisè país emissor. Segons Garau, "la inseguretat en altres destinacions turístiques és una raó de pes per aquest increment de visitants internacionals, però no només això. Es combina el fet de les bones connexions , una bona oferta i una multiplicació d'aquesta", afirma.

"La taxa turística no espanta"
I amb l'increment de visitants, també s'ha incrementat la seva despesa. I és que Espanya és el segon país on més diners s'hi deixen, per darrere dels EUA. Els turistes internacionals que han visitat Espanya en aquests primers mesos de l'any s'han gastat 17.900 milions d'euros, cosa que suposa un augment del 6,4% pel que fa al mateix període de 2015, segons l'enquesta Egatur.

En total l'any passat els turistes es van deixar 67.385 milions d'euros, batent també tots els rècords de despesa. D'aquesta manera, amb l'increment de despesa, també va créixer la recaptació. La Generalitat va recollir durant l'any passat un total de 43,5 milions d'euros a través de l'impost sobre les estades en establiments turístics -també coneguda com a taxa turística-, fet que suposa un increment del 5,5% respecte al 2014.

I això sí que és una bona notícia. "Als turistes no els espanta la taxa turística", afirma Garau, i afegeix que "això ja era una evidència: a 47 dels 50 Estats dels Estats Units existeix aquesta taxa, i a Europa n'hi ha 14 que en tenen i 11 que no i, tot i així, cada dia en vénen més i gasten". A més, l'altra bona notícia sobre la despesa turística és que queda més repartida que anys enrere, per l'auge d'Airbnb i altres plataformes.

Vénen més, però gasten menys
Ara bé, l'associació Exceltur alerta que l'afluència més gran no millora la despesa del turista. És a dir, només es recapta més perquè vénen més turistes, no perquè gastin més. Les dades publicades aquest dilluns ho corroboren: la despesa mitjana per turista es va situar a l'abril en 927 euros, amb un descens anual del 6,2%. A més, els ingressos de l'Estat per turista encadenaven al gener 34 mesos de caigudes. I això té conseqüències, "desequilibris en les destinacions, impactant sobre la sostenibilitat del model turístic que allunyen la necessària complicitat de la ciutadania", indiquen des de l'associació.

En aquest sentit, Garau avisa que "hem de deixar de pensar que més turistes és una bona notícia". Segons l'economista, "hi ha quantitats que no aporten res de bo. Fa 5 o 10 anys els turistes els teníem en polígons industrials, com en reserves aïllades". Ara, però, el turista surt d'aquests entorns molt més i comporta "un impacte més gran i no sempre amb més despesa".

Es refereix a externalitats negatives de l'activitat turística com ara l'impacte mediambiental, l'increment del preu de l'habitatge i l'increment del nombre de places d'allotjament turístic, que en pocs anys s'ha multiplicat. "De fet a Balears hi ha l'oferta d'allotjament equivalent a tot Grècia o Turquia" i la tònica al conjunt de l'Estat sembla ser la mateixa. "L'especialització en turisme després de la crisi és més alta, i aquest no hauria de ser el camí".

Com incrementar la despesa turística? És complicat. Garau veu més viable intentar apaivagar els efectes del turisme mitjançant certa regulació: "Posar límits al turisme és com la limitació de beure al volant, ens hem d'acostumar a posar límits", conclou.