20
de Febrer
de
2016
Aleix Valls va agafar el relleu d'Agustí Cordón fa realment poc temps, al desembre de 2015. "Si li treus les vacances, que he sigut pare i que el MWC està 'a la vuelta de la esquina' com aquell que diu...", afirma en to amable el nou director general de Mobile World Capital Barcelona, amb qui parlem en la línia de sortida del congrés de telefonia mòbil. Un esdeveniment en què es preveuen 95.000 assistents i als que s'hi sumen els 12.000 que assistiran al 4 Years From Now (4YFN), l'espai dels emprenedors que organitza directament la MWCB i del que Valls ha estat màxim responsable. "Les expectatives són molt bones, tornarem a estar davant d'un altre èxit", avança confiat aquest enginyer i doctorat en mecànica de fluids, expert en noves tecnologies i transformació digital.
Quin és el balanç d'aquests mesos a la direcció general de Mobile World Capital Barcelona?
La veritat és que és una època complexa. Ha sigut més agafar el relleu de l'Agustí (Cordón), que no és poc, i a partir d'aquí veure quin és el pla d'activitats que teníem. Sí que hem fet un treball de comunicació intentant destil·lar un missatge més senzill de la Fundació i hem llançat una nova web, però res de calat, més aviat intentar d'alguna forma ordenar les coses per aprofitar tot el pla que ja portàvem amb velocitat. Passat el congrés ja serà el moment de fer una reflexió amb més profunditat.
A la presentació dels actes ha destacat que és molt important el llegat que s'està construint des de la MWCB.
Entenem que l'oportunitat que tenim de ser la Mobile World Capital Barcelona és accelerar aquest procés de transformació digital de la societat –sector productiu, sector públic, ciutadà de peu- però tot això ho hem de fer d'una forma sostenible. És a dir, en el supòsit que marxi un dia perquè competitivament marxés, hagi generat un teixit arrelat. Per això estic parlant d'un programa com el mSchools, que la Generalitat s'ha fet seu i nosaltres l'acompanyem hi hagi congrés o no hi hagi congrés. El 4YFN o el mVenturesBCN evidentment aprofiten el gran altaveu que tenim, i l'hem de continuar aprofitant però el fet que estiguem aportant talent, apostant, que el portem a Barcelona... Això ve aquí per quedar-se. I ara amb l'horitzó de 2023 encara tenim més temps per donar-li capacitat perquè aquest llegat cristal·litzi i agafi arrel.
'Mobile is everything' és el lema de l'edició d'enguany. Quin és el missatge que es vol transmetre?
Fins ara moltes vegades, segur que t'hi has fixat, la gent associa el que és mòbil a les apps. Quan es parla de mòbils moltes vegades es parla de l'smartphone; com a molt si estàs a la indústria, parles de l'antena; i si ets un ciutadà, parles del telèfon intel·ligent i les apps. Això ja no és així: la convergència d'Internet al mòbil, l'Internet de les Coses, la ciberseguretat, la realitat augmentada... Ha aparegut tot un reguitzell de tecnologies que sense el mobile no té sentit. Per tant, el mobile ja no és només el dispositiu, aquella app o aquelles antenes, sinó que han fet eclosió en una sèrie de tecnologies que estan canviant i transformant la societat en què vivim.
I en aquest context, com veu la indústria del mòbil? D'aquí a uns anys, quins seran els canvis?
El dispositiu desapareixerà possiblement, cada cop hi haurà més integració del dispositiu i la persona, la interfície d'actuació com l'entenem ara canviarà evidentment, i l'Internet de les Coses, amb el núvol i la identitat digital... Tot això configura una societat híper-connectada amb una densitat digital complexa que ens porta a canvis de paradigma molt profunds, de com et relaciones, de com compres, de com menges, de tot. I no massa lluny, no estic parlant d'aquí a 25 anys.
Per exemple, aquests dies veurem l'activitat Mobile Ready que explicarà la digitalització dels comerços. És un exemple.
En aquest cas el Mobile Ready, que el portem fent tres anys, és intentar identificar tecnologies que d'alguna forma estan ja disponibles per proveïdors però que, per la raó que sigui, encara no han tingut un desplegament massiu i no te'ls trobes cada dia quan arribes a un hotel, per exemple. Aquest any s'han escollit dues temàtiques, que són el cotxe i l'experiència de compra al supermercat i el que hem fet és identificar empreses que ja tenen solucions tecnològiques que són productes reals (no estem parlant de casos especials que hem desenvolupat per veure el futur), que al supermercat es podrien utilitzar. En aquest cas, per exemple, a Veritas han muntat una sèrie d'instal·lacions que podrem tocar el que, d'aquí a no res, serà la teva experiència de compra.
Entenem que aquestes dues propostes busquen apropar-se més al ciutadà.
Exacte, per això busquem coses d'impacte. Busquem coses que siguin de la teva quotidianitat, com pot ser el teu cotxe o anar al supermercat, i les creuem amb tecnologia... Llavors, de cop i volta, veiem que això no està tan lluny de mi.
Què volen les noves generacions?
Les noves generacions són molt exigents i complicades perquè tenen uns hàbits de consum i de relació totalment diferents perquè són nadius digitals. Amb el tema del mSchools sempre estem intentant treballar l'aspecte de gènere. Aquí hi ha un tema molt important entre nois i noies: el programa mSchools té més noies que nois. Busquem fomentar que la carrera tècnica és una sortida professional molt atractiva, no només és programar, i des d'aquest punt de vista hi ha molt recorregut i futur. Volem fer moltes coses amb el tema de la capacitació digital però amb el mSchools estem veient més engagement, més tracció i nois que al final del programa diuen "sí, m'heu convençut", i són nois que volien ser periodistes però que volen entendre l'encreuament amb la tecnologia. No es tracta que tots siguem tecnòlegs o developers, es tracta que cadascú faci el que l'apassioni però que entengui, i aquí és on cada cop hi haurà més oportunitats, que l'encreuament de la teva passió i la tecnologia, que sí o sí que passarà, et pot donar una oportunitat molt interessant.
Aquesta experiència treballa en aquesta línia, però com definiria l'ecosistema actual de les start-ups de Catalunya?
La gran Barcelona és un ecosistema potent. El 60% de la inversió de venture capital es captura a Barcelona, comencem a tenir casos de mega-rondes de finançament per sobre de 10 milions d'euros. De fet, l'any 2015 s'han fet tantes mega-rondes de finançament per sobre dels 10 milions d'euros com el 2013 i el 2014. Aquestes mega-rondes han estat moltes vegades liderades per inversors internacionals, ja que al voltant de 44 fons d'inversió internacional han tingut activitat a Barcelona. Això vol dir que comencem a tenir un ecosistema amb massa crítica, rellevant. Si l'ecosistema d'start-ups digitals són unes 2.638 start-ups, el 60% és aquí i el 50% a Barcelona, per tant, tenim massa crítica i cada cop, més projectes més madurs que són capaços d'atreure inversió internacional. Tot i que la inversió no només és l'única mètrica de la qualitat d'un ecosistema emprenedor perquè estem veient cada cop més emprenedors de fora que vénen a Barcelona a arrencar el seu projecte o com start-ups i projectes macos d'aquí, creats per gent d'aquí, són capaços d'atreure talent internacional. Per tant, crec que l'ecosistema de Barcelona està en bon camí. Queda molt per recórrer però comencem a entrar en una fase en què podem veure que l'hem de projectar molt més internacionalment. I crec que el 4YFN és un gran moment per projectar-les.
Precisament s'ha anunciat que a l'estand 'Catalonia' del MWC hi haurà cinc empreses de Silicon Valley, fruit de l'acord de col·laboració entre els governs de Catalunya i Califòrnia.
En tenim moltes de Silicon Valley al 4YFN. A mi que vinguin de Silicon Valley, com si vénen de Honolulu de Dalt... Al final el que és bonic de les start-ups és el talent, que vinguin projectes apassionants que realment estan canviant el paradigma de coses, que vinguin al 4YFN, que aprofitin aquesta oportunitat per vendre la seva tecnologia o per vendre la seva empresa i que el pas per aquí els generi un canvi substancial en la seva capacitat de desenvolupar el projecte.
Els emprenedors asseguren que les grans rondes de finançament de més de 500.000 euros són un cas aïllat aquí.
Sí, això és un mite que hi ha aquí a Barcelona que parla de la següent roda. Trobar els primers 50.000, 100.000 euros és relativament senzill entre friends and family, et poses en un programa d'acceleració, fas un business angel... però després hi ha com un dead valley, que és entre els 200.000 euros i el milió d'euros on no acaben de trobar un ecosistema fèrtil de venture capital. Perquè el venture capital se'n va pels tiquets de sobre del mig milió i el milió d'euros perquè ja busca projectes més consolidats. Amb això, és veritat, però, que cada cop l'ecosistema de business angels és més actiu, que ve a cobrir aquest forat i està passant que en rondes de co-inversió, estàs trobant que inversors internacionals estan començant a cobrir aquesta ronda. El que sí que puc garantir, del que estic completament segur, és que els projectes potents troben finançament. Per als projectes amb un equip sòlid, amb un projecte rellevant, que té escalabilitat, el problema no és trobar finançament. Si el projecte és robust, el problema no és el finançament.
Com valora la Casa de l'Emprenedoria, com s'ha batejat la seu que el Barcelona Tech City obrirà a Palau de Mar?
La ubicació és fantàstica perquè sí que volem donar-li una projecció internacional, aprofitem tot l'actiu de Barcelona sense dubte. Nosaltres tindrem presència física allà amb la mVenturesBCN. Penso que és una molt bona iniciativa liderada des del sector privat, per tant, està molt bé que des de Barcelona Tech City s'organitzi. Pot ser un experiment fantàstic i un cop ens posem a viure tots els veïns allà, suposo que sorgiran problemes de veïnatge, però amb aquesta línia de construcció de reafirmació d'aquest ecosistema, de cara a rebre inversors internacionals serà un punt únic, una porta d'entrada natural, perquè hi serem tots. Sí o sí que es transformarà en un referent i es quedarà petit aviat, que és molt bon senyal.
Barcelona aspira a consolidar-se més enllà de l'any 2023, quan finalitza el contracte amb GSMA.
Abans del 2023 això ha d'estar consolidat, si no haurem perdut l'oportunitat. Crec que en els propers tres o quatre anys posicionar-nos com un hub digital, sobretot en temes d'start-ups, hauria de ser un full de ruta prioritari per a tots. El 2023 és perquè ho marca un contracte i ens dóna un horitzó de treball més ambiciós, però nosaltres hem de tenir el nostre propi full de ruta. Tal com veig l'ecosistema de Barcelona, la sensibilitat de les administracions i del sector privat, com la Casa de l'Emprenedoria per exemple, crec que estem a prop de poder posicionar-nos. El 4YFN està creixent a un ritme molt interessant i això també és un aparador.
Quin és el balanç d'aquests mesos a la direcció general de Mobile World Capital Barcelona?
La veritat és que és una època complexa. Ha sigut més agafar el relleu de l'Agustí (Cordón), que no és poc, i a partir d'aquí veure quin és el pla d'activitats que teníem. Sí que hem fet un treball de comunicació intentant destil·lar un missatge més senzill de la Fundació i hem llançat una nova web, però res de calat, més aviat intentar d'alguna forma ordenar les coses per aprofitar tot el pla que ja portàvem amb velocitat. Passat el congrés ja serà el moment de fer una reflexió amb més profunditat.
A la presentació dels actes ha destacat que és molt important el llegat que s'està construint des de la MWCB.
Entenem que l'oportunitat que tenim de ser la Mobile World Capital Barcelona és accelerar aquest procés de transformació digital de la societat –sector productiu, sector públic, ciutadà de peu- però tot això ho hem de fer d'una forma sostenible. És a dir, en el supòsit que marxi un dia perquè competitivament marxés, hagi generat un teixit arrelat. Per això estic parlant d'un programa com el mSchools, que la Generalitat s'ha fet seu i nosaltres l'acompanyem hi hagi congrés o no hi hagi congrés. El 4YFN o el mVenturesBCN evidentment aprofiten el gran altaveu que tenim, i l'hem de continuar aprofitant però el fet que estiguem aportant talent, apostant, que el portem a Barcelona... Això ve aquí per quedar-se. I ara amb l'horitzó de 2023 encara tenim més temps per donar-li capacitat perquè aquest llegat cristal·litzi i agafi arrel.
'Mobile is everything' és el lema de l'edició d'enguany. Quin és el missatge que es vol transmetre?
Fins ara moltes vegades, segur que t'hi has fixat, la gent associa el que és mòbil a les apps. Quan es parla de mòbils moltes vegades es parla de l'smartphone; com a molt si estàs a la indústria, parles de l'antena; i si ets un ciutadà, parles del telèfon intel·ligent i les apps. Això ja no és així: la convergència d'Internet al mòbil, l'Internet de les Coses, la ciberseguretat, la realitat augmentada... Ha aparegut tot un reguitzell de tecnologies que sense el mobile no té sentit. Per tant, el mobile ja no és només el dispositiu, aquella app o aquelles antenes, sinó que han fet eclosió en una sèrie de tecnologies que estan canviant i transformant la societat en què vivim.
I en aquest context, com veu la indústria del mòbil? D'aquí a uns anys, quins seran els canvis?
El dispositiu desapareixerà possiblement, cada cop hi haurà més integració del dispositiu i la persona, la interfície d'actuació com l'entenem ara canviarà evidentment, i l'Internet de les Coses, amb el núvol i la identitat digital... Tot això configura una societat híper-connectada amb una densitat digital complexa que ens porta a canvis de paradigma molt profunds, de com et relaciones, de com compres, de com menges, de tot. I no massa lluny, no estic parlant d'aquí a 25 anys.
Per exemple, aquests dies veurem l'activitat Mobile Ready que explicarà la digitalització dels comerços. És un exemple.
En aquest cas el Mobile Ready, que el portem fent tres anys, és intentar identificar tecnologies que d'alguna forma estan ja disponibles per proveïdors però que, per la raó que sigui, encara no han tingut un desplegament massiu i no te'ls trobes cada dia quan arribes a un hotel, per exemple. Aquest any s'han escollit dues temàtiques, que són el cotxe i l'experiència de compra al supermercat i el que hem fet és identificar empreses que ja tenen solucions tecnològiques que són productes reals (no estem parlant de casos especials que hem desenvolupat per veure el futur), que al supermercat es podrien utilitzar. En aquest cas, per exemple, a Veritas han muntat una sèrie d'instal·lacions que podrem tocar el que, d'aquí a no res, serà la teva experiència de compra.
Entenem que aquestes dues propostes busquen apropar-se més al ciutadà.
Exacte, per això busquem coses d'impacte. Busquem coses que siguin de la teva quotidianitat, com pot ser el teu cotxe o anar al supermercat, i les creuem amb tecnologia... Llavors, de cop i volta, veiem que això no està tan lluny de mi.
Què volen les noves generacions?
Les noves generacions són molt exigents i complicades perquè tenen uns hàbits de consum i de relació totalment diferents perquè són nadius digitals. Amb el tema del mSchools sempre estem intentant treballar l'aspecte de gènere. Aquí hi ha un tema molt important entre nois i noies: el programa mSchools té més noies que nois. Busquem fomentar que la carrera tècnica és una sortida professional molt atractiva, no només és programar, i des d'aquest punt de vista hi ha molt recorregut i futur. Volem fer moltes coses amb el tema de la capacitació digital però amb el mSchools estem veient més engagement, més tracció i nois que al final del programa diuen "sí, m'heu convençut", i són nois que volien ser periodistes però que volen entendre l'encreuament amb la tecnologia. No es tracta que tots siguem tecnòlegs o developers, es tracta que cadascú faci el que l'apassioni però que entengui, i aquí és on cada cop hi haurà més oportunitats, que l'encreuament de la teva passió i la tecnologia, que sí o sí que passarà, et pot donar una oportunitat molt interessant.
Aquesta experiència treballa en aquesta línia, però com definiria l'ecosistema actual de les start-ups de Catalunya?
La gran Barcelona és un ecosistema potent. El 60% de la inversió de venture capital es captura a Barcelona, comencem a tenir casos de mega-rondes de finançament per sobre de 10 milions d'euros. De fet, l'any 2015 s'han fet tantes mega-rondes de finançament per sobre dels 10 milions d'euros com el 2013 i el 2014. Aquestes mega-rondes han estat moltes vegades liderades per inversors internacionals, ja que al voltant de 44 fons d'inversió internacional han tingut activitat a Barcelona. Això vol dir que comencem a tenir un ecosistema amb massa crítica, rellevant. Si l'ecosistema d'start-ups digitals són unes 2.638 start-ups, el 60% és aquí i el 50% a Barcelona, per tant, tenim massa crítica i cada cop, més projectes més madurs que són capaços d'atreure inversió internacional. Tot i que la inversió no només és l'única mètrica de la qualitat d'un ecosistema emprenedor perquè estem veient cada cop més emprenedors de fora que vénen a Barcelona a arrencar el seu projecte o com start-ups i projectes macos d'aquí, creats per gent d'aquí, són capaços d'atreure talent internacional. Per tant, crec que l'ecosistema de Barcelona està en bon camí. Queda molt per recórrer però comencem a entrar en una fase en què podem veure que l'hem de projectar molt més internacionalment. I crec que el 4YFN és un gran moment per projectar-les.
Precisament s'ha anunciat que a l'estand 'Catalonia' del MWC hi haurà cinc empreses de Silicon Valley, fruit de l'acord de col·laboració entre els governs de Catalunya i Califòrnia.
En tenim moltes de Silicon Valley al 4YFN. A mi que vinguin de Silicon Valley, com si vénen de Honolulu de Dalt... Al final el que és bonic de les start-ups és el talent, que vinguin projectes apassionants que realment estan canviant el paradigma de coses, que vinguin al 4YFN, que aprofitin aquesta oportunitat per vendre la seva tecnologia o per vendre la seva empresa i que el pas per aquí els generi un canvi substancial en la seva capacitat de desenvolupar el projecte.
Els emprenedors asseguren que les grans rondes de finançament de més de 500.000 euros són un cas aïllat aquí.
Sí, això és un mite que hi ha aquí a Barcelona que parla de la següent roda. Trobar els primers 50.000, 100.000 euros és relativament senzill entre friends and family, et poses en un programa d'acceleració, fas un business angel... però després hi ha com un dead valley, que és entre els 200.000 euros i el milió d'euros on no acaben de trobar un ecosistema fèrtil de venture capital. Perquè el venture capital se'n va pels tiquets de sobre del mig milió i el milió d'euros perquè ja busca projectes més consolidats. Amb això, és veritat, però, que cada cop l'ecosistema de business angels és més actiu, que ve a cobrir aquest forat i està passant que en rondes de co-inversió, estàs trobant que inversors internacionals estan començant a cobrir aquesta ronda. El que sí que puc garantir, del que estic completament segur, és que els projectes potents troben finançament. Per als projectes amb un equip sòlid, amb un projecte rellevant, que té escalabilitat, el problema no és trobar finançament. Si el projecte és robust, el problema no és el finançament.
Com valora la Casa de l'Emprenedoria, com s'ha batejat la seu que el Barcelona Tech City obrirà a Palau de Mar?
La ubicació és fantàstica perquè sí que volem donar-li una projecció internacional, aprofitem tot l'actiu de Barcelona sense dubte. Nosaltres tindrem presència física allà amb la mVenturesBCN. Penso que és una molt bona iniciativa liderada des del sector privat, per tant, està molt bé que des de Barcelona Tech City s'organitzi. Pot ser un experiment fantàstic i un cop ens posem a viure tots els veïns allà, suposo que sorgiran problemes de veïnatge, però amb aquesta línia de construcció de reafirmació d'aquest ecosistema, de cara a rebre inversors internacionals serà un punt únic, una porta d'entrada natural, perquè hi serem tots. Sí o sí que es transformarà en un referent i es quedarà petit aviat, que és molt bon senyal.
Barcelona aspira a consolidar-se més enllà de l'any 2023, quan finalitza el contracte amb GSMA.
Abans del 2023 això ha d'estar consolidat, si no haurem perdut l'oportunitat. Crec que en els propers tres o quatre anys posicionar-nos com un hub digital, sobretot en temes d'start-ups, hauria de ser un full de ruta prioritari per a tots. El 2023 és perquè ho marca un contracte i ens dóna un horitzó de treball més ambiciós, però nosaltres hem de tenir el nostre propi full de ruta. Tal com veig l'ecosistema de Barcelona, la sensibilitat de les administracions i del sector privat, com la Casa de l'Emprenedoria per exemple, crec que estem a prop de poder posicionar-nos. El 4YFN està creixent a un ritme molt interessant i això també és un aparador.