19
d'Octubre
de
2016
Act.
19
d'Octubre
de
2016
"Quan tens un pis que està més o menys bé, es lloga molt ràpid". Ho diu Francesc Quintana, CEO de Vivendex. Enric Jiménez, CEO de Somrie Personal Shopper Immobiliari, assegura que "avui si poses un pis de lloguer a Internet el mateix dia el pots llogar". També Beatriz Toribio, responsable d'Estudis de Fotocasa, constata que "es lloguen pisos en menys de 24 hores". La bogeria dels lloguers, especialment a Barcelona, és un dels temes de conversa més habituals en el Barcelona Meeting Point que s'ha inaugurat aquest dimecres. Els professionals del sector són els primers conscients del fenomen que està vivint aquest mercat.
"Hi ha una bombolla considerable, i això mai no és una bona notícia per a les immobiliàries", adverteix Quintana, que assenyala els propietaris d'habitatges com els autèntics beneficiaris d'aquesta situació. "Quan el mercat es dispara, els preus es tornen bojos i nosaltres perdem una mica l'orientació real del que valen les coses. A nosaltres ens interessa l'estabilitat i no és el cas actual", afegeix.
En la mateixa línia parla Enric Jiménez. "Vivim en una espiral on el client es troba desemparat. Al final és com un sorteig i el propietari, com que es veu fort, va pujant el preu i tot i així l'acaba llogant". Un context que dificulta especialment la tasca del personal shopper. "No som prou ràpids per trobar un habitatge de lloguer perquè va tot a una velocitat brutal".
Una inflació insòlita
El portal Fotocasa aprofita aquesta 20a edició del Meeting Point per presentar un estudi sobre l'evolució recent dels preus de lloguer a Barcelona, que estan vivint uns increments espectaculars. L'Eixample (17,8%), Sant Martí (16,6%) o Gràcia (15,4%) són els districtes més buscats pels llogaters i, en conseqüència, on més ha pujat el preu en l'últim any. Tot i evitar parlar de "bombolla", per Beatriz Toribio sí que es tracta d'un cas "insòlit" perquè el ritme és molt més elevat que a Madrid, on el creixement se situa al voltant del 6%.
"La diferència de Barcelona amb altres ciutats és que els preus estan pujant a ritmes molt elevats en tots els districtes. Això a Madrid no passa. La forta demanda està fent que s'estengui a tots els barris, també els més perifèrics", diu la responsable de Fotocasa.
Molta demanda per tan poca oferta
Però quines són les causes d'aquesta inflació? Els que viuen el dia a dia del sector n'apunten de diverses i eviten focalitzar-ho tot en la pressió turística. D'entrada, assenyalen la manca d'oferta real. "A Barcelona l'oferta és la que és i no hi ha nova construcció", diu Jiménez. "L'oferta és escassa i la ciutat no pot créixer més", afegeix Toribio.
Sobretot, però, indiquen la gran demanda existent. "Quan l'economia comença a funcionar una mica fa elevar molt la demanda", opina el CEO de Somrie. "Les grans empreses que es van deslocalitzar tornen a apostar pel nostre país i en el mateix sector immobiliari estan tornant totes les grans marques, sovint portant treballadors de l'estranger que volen viure a Barcelona ciutat", afegeix Enric Jiménez. Tot plegat sense oblidar la mateixa població local que "comença a treballar, marxen de casa els pares o els que volen fills i busquen pisos més grans".
Des de Vivendex, Quintana coincideix que "amb la crisi els que no podien vendre el pis no se separaven. Quan ho fan ara, d'un habitatge passen a necessitar-ne dos. I gent que havia tornat a viure amb els pares si tornen a tenir feina estable es volen independitzar".
Beatriz Toribio, de Fotocasa, recorda que Barcelona "té una població flotant molt important, turística i de professionals que hi vénen a treballar o a fer negocis durant un temps". Tot plegat, sumat a generacions joves "que ja no creuen que llogar sigui llençar els diners i que alhora no tenen capacitat econòmica per comprar", provoca una enorme demanda que vol refugiar-se en el mercat de lloguer.
I això sense oblidar que "molta gent que viu fora de Barcelona està farta de caravanes i de la precarietat de Rodalies", segons Francesc Quintana. Una mobilitat metropolitana més eficient, apunta, incentivaria a viure a les poblacions dels voltants i evitaria pujades de preu tan contundents.
Una inversió segura
Mentre els que volen llogar un pis viuen un autèntic calvari, pels propietaris és festa grossa. "El mercat del lloguer té molt recorregut i molts inversors hi estan apostant. Ara mateix no hi ha cap producte financer que ofereixi rendibilitats del 4 o 5%. És una inversió segura, sigui per lloguer turístic o residencial", assegura Beatriz Toribio. "Hi ha una bossa d'inversors mitjans i petits que tornen a creure que l'habitatge és un valor segur; però si es desinfla la bombolla dels preus dels lloguers perdran molta rendibilitat", adverteix al seu torn Francesc Quintana.
L'estudi de Fotocasa assenyala que la rendibilitat mitjana actual de tenir un pis llogat a Barcelona se situa en el 4,5%, tot i així inferior al 5,3% de la mitjana espanyola. A més, els barris més buscats no són els més rendibles. Per exemple, Nou Barris genera un 6% de rendibilitat. Això s'explica perquè als barris amb més demanda el preu de venda puja a més velocitat que el preu del lloguer. Tot i així, Toribio evidencia que "si compres un pis a Gràcia, Ciutat Vella o l'Eixample el llogaràs amb molta facilitat".
"Hi ha qui és més exigent en una rendibilitat a curt termini i si posa 200.000 euros vol una rendibilitat dels 4 o 5%, li és igual si el pis es troba més o menys cèntric", explica Enric Jiménez. Si vas al centre els preus de lloguer no pugen al mateix ritme que els de venda i les rendibilitats són del 2 o del 3%. "A curt termini és més baixa però a llarg termini podrà vendre l'habitatge a un preu més alt", reflexiona el CEO de Somrie.
Per Francesc Quintana, de Vivendex, "aquí tenim un inversor molt poc professional". Adverteix que els criteris a l'hora d'escollir un habitatge per viure-hi o un per invertir-hi són diferents. "Ve algú i et diu que vol comprar un pis per invertir, però que ha de ser un pis on ell hi viuria. Ja anem malament", exemplifica. Quintana recorda que "si el criteri és purament inversor has de mirar preu de lloguer respecte el preu de venda. Hi ha barris de fora del centre que donen millor rendiment".
Els pisos turístics
Tot i que hi hagi molt de soroll respecte les inversions en pisos per dedicar-los a allotjaments turístics, Enric Jiménez assegura que la realitat no és ben bé així. "A Barcelona ara està molt vigilat. Si vols, pots invertir pensant en lloguer turístic, però 'llepes' segur", opina. Recorda que l'Ajuntament està intentant centralitzar les llicències a edificis conjunts perquè "si tens un apartament turístic en un bloc on hi viu gent gran, només que una vegada a l'any es munti una festa, ja hi ha denúncia i ve la Guàrdia Urbana, amb multa pel propietari".
Per tot plegat, en la seva tasca de personal shopper immobiliari assegura que "sempre desaconsellem cap inversió en pis turístic que no tingui llicència. O compres un pis que ja en tingui, que aleshores tens rendibilitats del 7 o 8%, o no t'ho pots ni pensar".
"Hi ha una bombolla considerable, i això mai no és una bona notícia per a les immobiliàries", adverteix Quintana, que assenyala els propietaris d'habitatges com els autèntics beneficiaris d'aquesta situació. "Quan el mercat es dispara, els preus es tornen bojos i nosaltres perdem una mica l'orientació real del que valen les coses. A nosaltres ens interessa l'estabilitat i no és el cas actual", afegeix.
En la mateixa línia parla Enric Jiménez. "Vivim en una espiral on el client es troba desemparat. Al final és com un sorteig i el propietari, com que es veu fort, va pujant el preu i tot i així l'acaba llogant". Un context que dificulta especialment la tasca del personal shopper. "No som prou ràpids per trobar un habitatge de lloguer perquè va tot a una velocitat brutal".
Una inflació insòlita
El portal Fotocasa aprofita aquesta 20a edició del Meeting Point per presentar un estudi sobre l'evolució recent dels preus de lloguer a Barcelona, que estan vivint uns increments espectaculars. L'Eixample (17,8%), Sant Martí (16,6%) o Gràcia (15,4%) són els districtes més buscats pels llogaters i, en conseqüència, on més ha pujat el preu en l'últim any. Tot i evitar parlar de "bombolla", per Beatriz Toribio sí que es tracta d'un cas "insòlit" perquè el ritme és molt més elevat que a Madrid, on el creixement se situa al voltant del 6%.
"La diferència de Barcelona amb altres ciutats és que els preus estan pujant a ritmes molt elevats en tots els districtes. Això a Madrid no passa. La forta demanda està fent que s'estengui a tots els barris, també els més perifèrics", diu la responsable de Fotocasa.
Molta demanda per tan poca oferta
Però quines són les causes d'aquesta inflació? Els que viuen el dia a dia del sector n'apunten de diverses i eviten focalitzar-ho tot en la pressió turística. D'entrada, assenyalen la manca d'oferta real. "A Barcelona l'oferta és la que és i no hi ha nova construcció", diu Jiménez. "L'oferta és escassa i la ciutat no pot créixer més", afegeix Toribio.
Sobretot, però, indiquen la gran demanda existent. "Quan l'economia comença a funcionar una mica fa elevar molt la demanda", opina el CEO de Somrie. "Les grans empreses que es van deslocalitzar tornen a apostar pel nostre país i en el mateix sector immobiliari estan tornant totes les grans marques, sovint portant treballadors de l'estranger que volen viure a Barcelona ciutat", afegeix Enric Jiménez. Tot plegat sense oblidar la mateixa població local que "comença a treballar, marxen de casa els pares o els que volen fills i busquen pisos més grans".
Des de Vivendex, Quintana coincideix que "amb la crisi els que no podien vendre el pis no se separaven. Quan ho fan ara, d'un habitatge passen a necessitar-ne dos. I gent que havia tornat a viure amb els pares si tornen a tenir feina estable es volen independitzar".
 |
| La 20a edició del Meeting Point ha arrencat aquest dimecres | PGF |
Beatriz Toribio, de Fotocasa, recorda que Barcelona "té una població flotant molt important, turística i de professionals que hi vénen a treballar o a fer negocis durant un temps". Tot plegat, sumat a generacions joves "que ja no creuen que llogar sigui llençar els diners i que alhora no tenen capacitat econòmica per comprar", provoca una enorme demanda que vol refugiar-se en el mercat de lloguer.
I això sense oblidar que "molta gent que viu fora de Barcelona està farta de caravanes i de la precarietat de Rodalies", segons Francesc Quintana. Una mobilitat metropolitana més eficient, apunta, incentivaria a viure a les poblacions dels voltants i evitaria pujades de preu tan contundents.
Una inversió segura
Mentre els que volen llogar un pis viuen un autèntic calvari, pels propietaris és festa grossa. "El mercat del lloguer té molt recorregut i molts inversors hi estan apostant. Ara mateix no hi ha cap producte financer que ofereixi rendibilitats del 4 o 5%. És una inversió segura, sigui per lloguer turístic o residencial", assegura Beatriz Toribio. "Hi ha una bossa d'inversors mitjans i petits que tornen a creure que l'habitatge és un valor segur; però si es desinfla la bombolla dels preus dels lloguers perdran molta rendibilitat", adverteix al seu torn Francesc Quintana.
L'estudi de Fotocasa assenyala que la rendibilitat mitjana actual de tenir un pis llogat a Barcelona se situa en el 4,5%, tot i així inferior al 5,3% de la mitjana espanyola. A més, els barris més buscats no són els més rendibles. Per exemple, Nou Barris genera un 6% de rendibilitat. Això s'explica perquè als barris amb més demanda el preu de venda puja a més velocitat que el preu del lloguer. Tot i així, Toribio evidencia que "si compres un pis a Gràcia, Ciutat Vella o l'Eixample el llogaràs amb molta facilitat".
| Districtes que ofereixen més rendibilitat a Barcelona |
 |
| Font: Índex Immobiliari Fotocasa |
"Hi ha qui és més exigent en una rendibilitat a curt termini i si posa 200.000 euros vol una rendibilitat dels 4 o 5%, li és igual si el pis es troba més o menys cèntric", explica Enric Jiménez. Si vas al centre els preus de lloguer no pugen al mateix ritme que els de venda i les rendibilitats són del 2 o del 3%. "A curt termini és més baixa però a llarg termini podrà vendre l'habitatge a un preu més alt", reflexiona el CEO de Somrie.
Per Francesc Quintana, de Vivendex, "aquí tenim un inversor molt poc professional". Adverteix que els criteris a l'hora d'escollir un habitatge per viure-hi o un per invertir-hi són diferents. "Ve algú i et diu que vol comprar un pis per invertir, però que ha de ser un pis on ell hi viuria. Ja anem malament", exemplifica. Quintana recorda que "si el criteri és purament inversor has de mirar preu de lloguer respecte el preu de venda. Hi ha barris de fora del centre que donen millor rendiment".
Els pisos turístics
Tot i que hi hagi molt de soroll respecte les inversions en pisos per dedicar-los a allotjaments turístics, Enric Jiménez assegura que la realitat no és ben bé així. "A Barcelona ara està molt vigilat. Si vols, pots invertir pensant en lloguer turístic, però 'llepes' segur", opina. Recorda que l'Ajuntament està intentant centralitzar les llicències a edificis conjunts perquè "si tens un apartament turístic en un bloc on hi viu gent gran, només que una vegada a l'any es munti una festa, ja hi ha denúncia i ve la Guàrdia Urbana, amb multa pel propietari".
Per tot plegat, en la seva tasca de personal shopper immobiliari assegura que "sempre desaconsellem cap inversió en pis turístic que no tingui llicència. O compres un pis que ja en tingui, que aleshores tens rendibilitats del 7 o 8%, o no t'ho pots ni pensar".