Les petites i mitjanes empreses es troben amb veritables dificultats per aconseguir finançament i així invertir en nous projectes. Quines opcions tenen aquestes companyies a l'hora d'anar a buscar diners?
"La cotització al Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB) suposa un instrument de finançament alternatiu a la carta tradicional dels bancs".
Així ho explica el president de la companyia lleidatana Griñó Ecològic, Joan Griñó. La firma, especialitzada en el tractament de residus, va sortir al MAB fa dos anys i avui dia defensa l'operació perquè ha aportat avantatges. "Ens ha donat una visibilitat extraordinària i una gran credibilitat en l'àmbit internacional". Fins i tot, Griñó comenta que ha millorat la relació amb els bancs.
El MAB és la borsa de les petites i mitjanes empreses (pimes). D'aquesta forma, esdevé un escenari per a companyies de petita capitalització que serveix perquè aquestes puguin obtenir finançament a través d'inversors que, d'altra banda, poden comprar i vendre accions d'aquestes firmes en un mercat reglat en el qual aquestes cotitzen.
Les empreses que vulguin sortir al MAB han de ser societats anònimes, tenir auditats els seus comptes almenys dos anys abans de començar la cotització i centrar la seva activitat en la comercialització de productes i serveis. Per entrar al mercat, necessiten presentar una oferta d'emissió que superi els dos milions d'euros en accions.
Instrument per sortir a l'exterior
L'increment de la presència internacional de Griñó ha fet que la companyia s'estigui plantejant ampliar capital aviat, ja que no ho va fer en iniciar la seva aventura al mercat bursàtil alternatiu. Al 2011, l'acció de l'empresa tenia un preu inicial de 2,29 euros, valor que s'ha reduit fins a l'1,91 actual. Joan Griñó atribueix aquest fet a la caiguda de l'activitat econòmica per les circumstàncies conjunturals.
Els plans de creixement van ser l'impuls que va portar a Inkemia de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) a estudiar l'entrada al MAB. "Des de fa dos anys ens ho plantejàvem, però al juliol passat vam considerar que era el moment adient per obtenir finançament pels nostres projectes d'expansió", recorda el conseller delegat de la companyia, Josep Castells. La societat es dedica al disseny de tecnologia pels sectors químic, farmacèutic, biotecnològic, agroalimentari i cosmètic.
Creixement orgànic
A diferència de Griñó Ecològic, Inkemia va aterrar al MAB amb la formula del listing, és a dir sense aportar capital, esperant que el mercat definís el valor de l'acció. Finalment, el títol va quedar en 0,95 euros i l'ampliació de capital de 2,5 milions d'euros va tenir una sobre demanda del 4%. Castells explica que aquest import es destinarà a la internacionalització, la inversió en R D i i per un Fons de Capital Coneixement.
La sortida a l'exterior d'Inkemia se centra en països com Brasil, Colòmbia o França. "El MAB ens ha donat múscul financer, en passar de comptar amb 130 inversos al desembre passat als 290 actuals", precisa Castells. El conseller delegat admet que fins que el mercat bursàtil no disposi de mig centenar d'empreses no hi haurà massa crítica per ser competitiu. Per a Castells, "les pimes tenen una oportunitat dins d'aquest mercat si pensen a diversificar la seva activitat amb una base sòlida i no busquen cobrir les despeses corrents".
Avui dia, el MAB està format per 22 empreses de sectors diversos, encara que la majoria pertanyen al sector tecnològic. El repte pendent del mercat és augmentar el seu volum de contractacions i d'operacions financeres. A diferència de la Borsa tradicional, el MAB té una regulació específica per les SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable), les companyies de capital risc i les pimes. Els seus referents europeus són: el AIM britànic, el Neuer Markt alemany o el Noveau Marché francès.