En Salvador, un tarragoní que ha hagut de tancar la seva empresa constructora a causa de la crisi, busca compradors per a tota la maquinària que ha deixat d'utilitzar. Ell i la seva dona es reuneixen en un estand del saló Construmat amb representats d'un país on podria trobar-hi una sortida: Cuba. El país caribeny és un dels convidats aquests dies a Fira de Barcelona i un exemple dels mercats emergents on la construcció catalana pot trobar una escapatòria.
A Cuba, amb un creixement del 3,1% el 2012, s'hi obren oportunitats gràcies al turisme en creixement, a la necessitat de rehabilitar immobles molt envellits i a la construcció d'infraestructures. La directora de Relacions Internacionals del Ministeri de la Construcció de Cuba, Libertad Otero, assegura que el país compta un sector de la una construcció molt potent i que, per això, busquen treballar conjuntament amb empreses, enginyers i arquitectes espanyols.
"Venim a buscar ofertes en hidrosanitaris, revestiments ceràmics...", enumera Rodobaldo Herrera, director general de Gecot, l'empresa pública que fa construccions turístiques a Cuba. I ensenya un plànols d'un complex hoteler de grans dimensions que construiran a primera línia de mar.
Un model diferent
Efectivament, les obres turístiques les promou una empresa pública. Si s'opta per Cuba, s'opta per un altre model d'economia. "No tenen la filosofia nord-americana de tancar un negoci al moment, han de conèixer bé a la persona i l'acord depèn molt de qui t'atengui", comenta Javier Ortega, responsable de l'empresa valenciana d'equips de pintura Gahe. Fa anys que tenen l'ull posat a Cuba i ara volen fer-hi el salt definitiu.
Aterrar-hi és complicat, però fer-hi negoci acaba sent gratificant. Això ho diu Ernest Sallent, gerent comercial d'Exinvare, una empresa catalana de materials de la construcció que porta dues dècades operant a Cuba. "T'exigeixen molta qualitat, molt bon preu i molta serietat", adverteix. "Si no compleixes aquests tres requisits, et fan fora".
Pros i contres
Com a avantatge, Cuba és un mercat centralitzat, perquè tot passa per l'Estat. "Els volums de compra són tan grans, que a vegades el proveïdor no es creu la quantitat", explica aquest sabadellenc. Això sí, com a inconvenient, el finançament és complicat. El bloqueig estatunidenc espanta a possibles inversors i proveïdors internacionals.
Per Sallent, val la pena apostar per Cuba. Però és massa tard? No, hi ha sectors incipients vinculats a la construcció. Però és complicat? No, si se sap com fer-ho. "El millor consell que puc donar és que busquin un empresari que ja sigui allà; s'estalviarà temps, diners i tràmits". I sabrà millor com tractar un país amb una economia eminentment nacionalitzada i com gestionar la seva burocràcia.