04
de Setembre
de
2014
Act.
30
de Setembre
de
2014
Retorn de comandes, despeses logístiques i pèrdua de mercats de comercialització. Aquestes són algunes de les conseqüències pel sector agrari català del veto rus a l'entrada de productes agroalimentaris procedents de la Unió Europea (UE), qüestions que analitzarà aquest divendres el Consell extraordinari de Ministres d'Agricultura de la UE.
En aquesta reunió extraordinària, que se celebrarà a Brussel·les, Espanya demanarà que es realitzi una "vigilància individualitzada" de cada sector per veure el possible impacte del veto rus, segons agències. Aquest dimecres el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha demanat més suport polític de la UE en les ajudes als productors, després d'assegurar que la CE ha actuat "tard".
A casa nostra, les conseqüències no en són poques i la preocupació ja és evident. El tancament de les fronteres l'han aprofitat empreses distribuïdores d'altres països per vendre la fruita o la llet a un preu més baix del que costa produir-lo a Catalunya. És la pràctica comercial coneguda com a dumping i que impedeix als pagesos i ramaders competir amb els altres mercats.
La presidenta de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), Rosa Pruna, recorda que el veto rus ha provocat pèrdues importants al sector lacti català. "Hem deixat d'exportar per un valor de 200 milions d'euros". Però més enllà d'aquest fet, lamenta que es ressuscitin determinades estratègies comercials. "Una mateixa multinacional compra el litre de llet més car a França que a Espanya perquè s'aprofita de què aquí no existeix cap normativa que obligui a no vendre per sota els costos de producció".
Promoció i intervenció del mercat
Davant d'aquesta situació, Pruna proposa polítiques sensibles amb la pagesia i ramaderia catalana, de forma que es "promocionin els productes propis". La presidenta d'Asaja recolza la mesura que està a punt d'aprovar la UE per tal de què es puguin emmagatzemar la llet i la mantega que no s'han pogut vendre a Rússia. "Sense la intervenció per regular el mercat, les pèrdues es multiplicarien".
Tot i això, el sector més afectat per la crisi russa és el de les fruites i hortalisses. En tractar-se d'un producte perible, les sortides comercials són més limitades. El tancament de la frontera russa ha suposat que no s'enviïn entre 50 i 70 milions de quilos de préssecs i nectarines.
El responsable del sector de la fruita d'Unió de Pagesos (UP), Xavier Gorgues, alerta de què una decisió política està passant factura al sector agroalimentari català. "El volum de fruita que s'exporta a Rússia no es pot consumir a la Unió Europea. D'aquesta forma, altres països com França i Itàlia es veuen obligats a portar la seva producció, especialment poma i pera a Catalunya, provocant una sobre oferta encara més gran".
La "calma tensa del sector porcí"
Gorgues explica que en quedar-se sense el subministrament de varietats de fruita de pinyol, Rússia compra a altres mercats, com pot ser el cas de Turquia. "Els turcs no poden servir tota la demanda de Rússia i acaben important a Grècia a un preu molt per sota dels costos que té produir-les".
La situació encara ve de més lluny al porcí. A aquest sector, l'afecta la prohibició russa de comprar carn de porc elaborada a Europa des del febrer. A partir de l'agost, en la mesura es van incloure els animals vius. El responsable dels sectors ramaders de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon Armengol, parla d'una "calma tensa" en aquest moment perquè els ramaders han buscat nous mercats i oportunitats.
Això si, adverteix que si després de la tardor no es desencalla el conflicte polític entre Rússia i la UE, els dos principals exportadors de carn de porc cap a la zona (Alemanya i Polònia) tindran sobre oferta, fet que provocarà una caiguda generalitzada del preu en origen del porc a Europa.
L'amenaça del veto rus sobre l'àmbit agroalimentari català encara es podria estendre a més sectors ramaders.
En aquesta reunió extraordinària, que se celebrarà a Brussel·les, Espanya demanarà que es realitzi una "vigilància individualitzada" de cada sector per veure el possible impacte del veto rus, segons agències. Aquest dimecres el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha demanat més suport polític de la UE en les ajudes als productors, després d'assegurar que la CE ha actuat "tard".
A casa nostra, les conseqüències no en són poques i la preocupació ja és evident. El tancament de les fronteres l'han aprofitat empreses distribuïdores d'altres països per vendre la fruita o la llet a un preu més baix del que costa produir-lo a Catalunya. És la pràctica comercial coneguda com a dumping i que impedeix als pagesos i ramaders competir amb els altres mercats.
La presidenta de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), Rosa Pruna, recorda que el veto rus ha provocat pèrdues importants al sector lacti català. "Hem deixat d'exportar per un valor de 200 milions d'euros". Però més enllà d'aquest fet, lamenta que es ressuscitin determinades estratègies comercials. "Una mateixa multinacional compra el litre de llet més car a França que a Espanya perquè s'aprofita de què aquí no existeix cap normativa que obligui a no vendre per sota els costos de producció".
Promoció i intervenció del mercat
Davant d'aquesta situació, Pruna proposa polítiques sensibles amb la pagesia i ramaderia catalana, de forma que es "promocionin els productes propis". La presidenta d'Asaja recolza la mesura que està a punt d'aprovar la UE per tal de què es puguin emmagatzemar la llet i la mantega que no s'han pogut vendre a Rússia. "Sense la intervenció per regular el mercat, les pèrdues es multiplicarien".
Tot i això, el sector més afectat per la crisi russa és el de les fruites i hortalisses. En tractar-se d'un producte perible, les sortides comercials són més limitades. El tancament de la frontera russa ha suposat que no s'enviïn entre 50 i 70 milions de quilos de préssecs i nectarines.
El responsable del sector de la fruita d'Unió de Pagesos (UP), Xavier Gorgues, alerta de què una decisió política està passant factura al sector agroalimentari català. "El volum de fruita que s'exporta a Rússia no es pot consumir a la Unió Europea. D'aquesta forma, altres països com França i Itàlia es veuen obligats a portar la seva producció, especialment poma i pera a Catalunya, provocant una sobre oferta encara més gran".
La "calma tensa del sector porcí"
Gorgues explica que en quedar-se sense el subministrament de varietats de fruita de pinyol, Rússia compra a altres mercats, com pot ser el cas de Turquia. "Els turcs no poden servir tota la demanda de Rússia i acaben important a Grècia a un preu molt per sota dels costos que té produir-les".
La situació encara ve de més lluny al porcí. A aquest sector, l'afecta la prohibició russa de comprar carn de porc elaborada a Europa des del febrer. A partir de l'agost, en la mesura es van incloure els animals vius. El responsable dels sectors ramaders de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon Armengol, parla d'una "calma tensa" en aquest moment perquè els ramaders han buscat nous mercats i oportunitats.
Això si, adverteix que si després de la tardor no es desencalla el conflicte polític entre Rússia i la UE, els dos principals exportadors de carn de porc cap a la zona (Alemanya i Polònia) tindran sobre oferta, fet que provocarà una caiguda generalitzada del preu en origen del porc a Europa.
L'amenaça del veto rus sobre l'àmbit agroalimentari català encara es podria estendre a més sectors ramaders.