01
d'Abril
de
2015
Act.
01
d'Abril
de
2015
Els ramaders catalans de la llet a partir d'aquest dimecres desplegaran l'activitat sense les quotes lleteres que regulaven des del 1992 les prop de 700 granges que hi ha al Principat. El coordinador nacional d'Unió Pagesos, Joan Caball, ha assegurat que és una ''incògnita'' el que pugui passar en un curt termini i especialment en les instal·lacions que tot i haver invertit per la modernització de les instal·lacions són granges de petita dimensió. Caball ha advertit que les experiències d'altres mercats internacionals que han provat de mantenir l'activitat sense regulació i en un mercat lliure no han funcionat i en tots els casos s'ha hagut de tornar a implantar algun tipus de regulació.
A partir d'aquest dimecres 1 d'abril al sector ramader català se li presenta un futur que ara per ara és ''una incògnita'' en general per a total sector però especialment per a les granges de petita dimensió, tot i haver fet inversions de mitjana de 600.000 euros per modernitzar les instal·lacions.
El 1992 es van implantar les quotes lleteres en el mercat català i en aquell moment hi havia 4.300 instal·lacions. Ara, un cop han passat 23 anys, queden en funcionament no més de 700 instal·lacions, cosa que suposa la laminació del 84% del sector. Tot i això, en l'actualitat la producció de la llet que fan aquestes 700 granges és similar a la producció que feien els 4.300 centres ramaders que hi havia el 1992, segons ha explicat Joan Caball en l'espai L'Entrevista dels Matins de TV3.
En relació amb la fi de les quotes lleteres a partir d'aquest dimecres, Caball ha explicat que l'experiència de ''mercats lliures'' sense cap tipus de regulació en el sector de la llet han estat un fracàs i que en tots els casos finalment s'ha tornat a imposar algun tipus de regulació en el mercat especialment per protegir als petits propietaris.
Caball ha denunciat la manca de competència en el sector perquè les grans empreses de distribució estan venent el bric de llet en les seves cadenes de supermercats per sota del preu de mercat per utilitzar el producte de la llet com ''reclam'' per captar consumidors. De fet, ha explicat el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, les cadenes de supermercat franceses venen el bric de llet a un preu molt per sobre del preu de venda de les mateixes cadenes a l'estat espanyol.
El representant d'Unió de Pagesos creu que el bric de llet no es pot pagar per sota d'1 euro si es té es sumen els costos de producció i distribució als 0,32 cèntims que és el preu de cost de producció d'un litre de llet.
Caball ha recordat que després de 10 anys de denúncies per part del sector lleter català davant les autoritats de la Competència, finalment se'ls ha donat la raó i Competència ''ha estirat de les orelles'' a les grans empreses i les ha multat per polítiques contra el lliure mercat. Tot i això, Caball ha explicat que és una multa que arriba tard i moltes granges han desaparegut durant aquest anys per culpa d'aquestes polítiques.
El coordinador nacional ha destacat que una de les solucions per el sector s'ha demostrat que han estat els processos de concentració de ramaders com el projecte de Llet Nostra. Tot i això, Caball ha explicat que per part de les grans empreses làcties ''s'ha penalitzat'' als ramaders que han intentat constituir projectes de concentració.
Caball ha demanat que el Govern i el govern espanyol actuïn amb el petit ramader de la mateixa manera que ho fan per a les grans empreses del sector.
A partir d'aquest dimecres 1 d'abril al sector ramader català se li presenta un futur que ara per ara és ''una incògnita'' en general per a total sector però especialment per a les granges de petita dimensió, tot i haver fet inversions de mitjana de 600.000 euros per modernitzar les instal·lacions.
El 1992 es van implantar les quotes lleteres en el mercat català i en aquell moment hi havia 4.300 instal·lacions. Ara, un cop han passat 23 anys, queden en funcionament no més de 700 instal·lacions, cosa que suposa la laminació del 84% del sector. Tot i això, en l'actualitat la producció de la llet que fan aquestes 700 granges és similar a la producció que feien els 4.300 centres ramaders que hi havia el 1992, segons ha explicat Joan Caball en l'espai L'Entrevista dels Matins de TV3.
En relació amb la fi de les quotes lleteres a partir d'aquest dimecres, Caball ha explicat que l'experiència de ''mercats lliures'' sense cap tipus de regulació en el sector de la llet han estat un fracàs i que en tots els casos finalment s'ha tornat a imposar algun tipus de regulació en el mercat especialment per protegir als petits propietaris.
Caball ha denunciat la manca de competència en el sector perquè les grans empreses de distribució estan venent el bric de llet en les seves cadenes de supermercats per sota del preu de mercat per utilitzar el producte de la llet com ''reclam'' per captar consumidors. De fet, ha explicat el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, les cadenes de supermercat franceses venen el bric de llet a un preu molt per sobre del preu de venda de les mateixes cadenes a l'estat espanyol.
El representant d'Unió de Pagesos creu que el bric de llet no es pot pagar per sota d'1 euro si es té es sumen els costos de producció i distribució als 0,32 cèntims que és el preu de cost de producció d'un litre de llet.
Caball ha recordat que després de 10 anys de denúncies per part del sector lleter català davant les autoritats de la Competència, finalment se'ls ha donat la raó i Competència ''ha estirat de les orelles'' a les grans empreses i les ha multat per polítiques contra el lliure mercat. Tot i això, Caball ha explicat que és una multa que arriba tard i moltes granges han desaparegut durant aquest anys per culpa d'aquestes polítiques.
El coordinador nacional ha destacat que una de les solucions per el sector s'ha demostrat que han estat els processos de concentració de ramaders com el projecte de Llet Nostra. Tot i això, Caball ha explicat que per part de les grans empreses làcties ''s'ha penalitzat'' als ramaders que han intentat constituir projectes de concentració.
Caball ha demanat que el Govern i el govern espanyol actuïn amb el petit ramader de la mateixa manera que ho fan per a les grans empreses del sector.