13
d'Agost
de
2014
Act.
30
de Setembre
de
2014
Catalunya és una potència en termes de producció i orientació exportadora de fruita dolça. Respecte a Espanya, només a Catalunya es produeixen, en dades del 2012, el 35% dels préssecs i nectarines, el 55% de les peres, i el 69% de les pomes. Malgrat això, tot i l'augment de la producciócatalana, la crisi de preus de la fruita de pinyol, les tempestes de calamarsa i el boicot comercial de Rússia suposaran pèrdues directes per al sector. És moment per tenir en compte l'entorn de canvi, inversió i reconversió que viu el sector per prendre les decisions adequades.
A l'estiu, el pagès de Lleida que planta fruita mira l'arbre, però també el cel. Aquest any ho ha fet una desena de vegades. A l'última, a principis de juliol, una tempesta de calamarsa va afectar 3.000 hectàrees de fruita de pinyol que s'havia començat a recollir feia uns dies o s'estava a punt de recol·lectar. Davant d'aquests episodis, els agricultors es mostren resignats i busquen alternatives per una enemiga, la calamarsa, que cada any té el seu protagonisme a la campanya de la fruita.
A Lleida hi ha plantades 48.000 hectàrees de fruiters, de les que la pedra fa malbé una mitja de 1.500 anuals. Entre les solucions que hi proposen els productors, es troben recuperar els cremadors de iodur de plata, la instal·lació de xarxes antipedra i assegurar la collita. En el primer cas existeix un debatambiental, en el segon, el fre es troba en l'elevat preu (15.000 euros per hectàrea) i en el tercer, en l'augment de la prima de les assegurances.
El debat sobre el iodur de plata
El responsable de la fruita dolça d'Unió de Pagesos (UP), XavierGorgues, recorda que la situació del sector és crítica. "Produir un quilo de fruita ens costa al voltant de 20 cèntims i per ell cobrem 30. A aquest preu s'ha d'afegir els costos de l'assegurança que han pujat un 20% en els darrers anys. Gairebé ens obliguen a no assegurar". UP rebutja l'ús del iodur de plata "fins que no es demostri la seva eficàcia".
"Quan cau una pedregada, la fruita tocada no val ni per fer suc i és més gran el cost de recollir-la que el que et donen per ella". Així ho explica el responsable del sector de la fruita de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), David Borda. Tot i això, Borda reconeix que les pedregades no han afectat el consum aquesta campanya perquè hi ha hagut molta producció". Les tempestes de calamarsa acostumen a deixar una afectacióterritorial dispersa. D'aquesta forma, en finques adjacents, els efectes poden ser molt diferents. Aquest fet li fa dir a Borda que "una pedregada petita no surt rentable".
És a dir, si l'afectació no és d'un mínim del 70%, la companyia Agroseguro, encarregada d'abonar les indemnitzacions, no considera que la finca té un sinistre. Borda es mostra favorable a seguir realitzant estudis per saber si la utilització del iodur de plata és efectiva, encara que admet "la divisió del sector i de les entitats ecologistes per aplicar-ho".
La loteria de l'assegurança
L'enginyer agrònom, Francesc Xavier Miarnau, defineix com "una loteria" els beneficis de l'assegurança". Tot acaba depenent de l'afectació de la finca. "N'hi ha casos que el pagès pot cobrar 20 cèntims per quilo de la central, mentre que de l'assegurança pot percebe entre 40 i 50". Com a punt positiu, recorda que les pedregades d'aquest any han fet malbé la fruita però no els arbres.
Durant aquesta campanya, a més de mirar al cel, els productors de fruita de Lleida s'han trobat amb altres enemics: l'avançament de la campanya de recollida que ha superposat les varietats, provocant una saturació al mercat, els atacs francesos als camions de fruita a la frontera i el boicot comercial de Rússia als productes estrangers. Aquest any, l'enemic no només prové del cel.
A l'estiu, el pagès de Lleida que planta fruita mira l'arbre, però també el cel. Aquest any ho ha fet una desena de vegades. A l'última, a principis de juliol, una tempesta de calamarsa va afectar 3.000 hectàrees de fruita de pinyol que s'havia començat a recollir feia uns dies o s'estava a punt de recol·lectar. Davant d'aquests episodis, els agricultors es mostren resignats i busquen alternatives per una enemiga, la calamarsa, que cada any té el seu protagonisme a la campanya de la fruita.
A Lleida hi ha plantades 48.000 hectàrees de fruiters, de les que la pedra fa malbé una mitja de 1.500 anuals. Entre les solucions que hi proposen els productors, es troben recuperar els cremadors de iodur de plata, la instal·lació de xarxes antipedra i assegurar la collita. En el primer cas existeix un debatambiental, en el segon, el fre es troba en l'elevat preu (15.000 euros per hectàrea) i en el tercer, en l'augment de la prima de les assegurances.
El debat sobre el iodur de plata
El responsable de la fruita dolça d'Unió de Pagesos (UP), XavierGorgues, recorda que la situació del sector és crítica. "Produir un quilo de fruita ens costa al voltant de 20 cèntims i per ell cobrem 30. A aquest preu s'ha d'afegir els costos de l'assegurança que han pujat un 20% en els darrers anys. Gairebé ens obliguen a no assegurar". UP rebutja l'ús del iodur de plata "fins que no es demostri la seva eficàcia".
"Quan cau una pedregada, la fruita tocada no val ni per fer suc i és més gran el cost de recollir-la que el que et donen per ella". Així ho explica el responsable del sector de la fruita de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), David Borda. Tot i això, Borda reconeix que les pedregades no han afectat el consum aquesta campanya perquè hi ha hagut molta producció". Les tempestes de calamarsa acostumen a deixar una afectacióterritorial dispersa. D'aquesta forma, en finques adjacents, els efectes poden ser molt diferents. Aquest fet li fa dir a Borda que "una pedregada petita no surt rentable".
És a dir, si l'afectació no és d'un mínim del 70%, la companyia Agroseguro, encarregada d'abonar les indemnitzacions, no considera que la finca té un sinistre. Borda es mostra favorable a seguir realitzant estudis per saber si la utilització del iodur de plata és efectiva, encara que admet "la divisió del sector i de les entitats ecologistes per aplicar-ho".
La loteria de l'assegurança
L'enginyer agrònom, Francesc Xavier Miarnau, defineix com "una loteria" els beneficis de l'assegurança". Tot acaba depenent de l'afectació de la finca. "N'hi ha casos que el pagès pot cobrar 20 cèntims per quilo de la central, mentre que de l'assegurança pot percebe entre 40 i 50". Com a punt positiu, recorda que les pedregades d'aquest any han fet malbé la fruita però no els arbres.
Durant aquesta campanya, a més de mirar al cel, els productors de fruita de Lleida s'han trobat amb altres enemics: l'avançament de la campanya de recollida que ha superposat les varietats, provocant una saturació al mercat, els atacs francesos als camions de fruita a la frontera i el boicot comercial de Rússia als productes estrangers. Aquest any, l'enemic no només prové del cel.