25
de Setembre
de
2014
Act.
26
de Setembre
de
2014
Són les primeres dades que es difonen sota el nou sistema comptable europeu i la revelació no deixa de ser notícia. El 0,87% del producte interior brut (PIB) espanyol, més de 9.127 milions d'euros, és fruit d'activitats il·legals. Segons l'informe publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la prostitució representa un 0,35%, uns 3.670 milions d'euros, i el tràfic de drogues, un 0,50%, és a dir, més de 5.245 milions d'euros.
El valor dels fluxos resultants de les activitats il·legals ha fet créixer el PIB d'Espanya en 26.193 milions d'euros i ja suma 1.049.181 milions d'euros, a tancament de 2013 (la sèrie recull xifres des de 2010). Una xifra on també entra ara el reconeixement com a inversió tant de la despesa en recerca i desenvolupament (R D) com la dels sistemes d'armament.
El nou estàndard és comú als 28 països, segons el nou estàndard metodològic obligatori de la Unió Europea (Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals aprovat al maig de 2014), el mateix que s'utilitza a països com els EUA, Austràlia i el Canadà. Des de l'INE, afirmen que d'aquesta manera, "els comptes nacionals espanyols compleixen un requisit reglamentari europeu, alhora que modernitzen la seva metodologia d'estimació per fer-les comparables amb les de totes les economies avançades a escala mundial".
Drogues i prostitució també compten
Amb el canvi, allò que estava submergit sorgeix a la superfície. Almenys, de manera aproximada. I és que les xifres que ha presentat l'INE responen a estimacions de les activitats il·legals més significatives a Espanya, segons la institució: prostitució, tràfic de drogues, contraban de tabac i joc il·legal.
En opinió de Pedro Aznar, professor del Departament d'Economia d'Esade, aquesta nova metodologia és "el reconeixement de l'economia submergida, de la que no estava reconeguda". Però, la complicació rau, continua, en la manera d'incorporar el recompte de les activitats il·legals. "És evident que això s'havia d'incorporar però hi ha complicacions per fer-ho, perquè no és una activitat legal. No hi ha cap persona que es doni d'alta com a narcotraficant i per tant i hi ha un problema tècnic sobre com es valora. En aquest cas es pot fer una mena d'aproximació sobre, per exemple, la quantitat que la policia pot confiscar durant un any, però només això", manifesta.
A favor d'aquesta inclusió Aznar analitza com una persona que exerceix la prostitució contribueix a l'economia: "Penso que té efectes negatius, però dóna efectes i valor. Si calcules el nombre de dones que exerceixen la prostitució i ho multipliques pels diners dels seus serveis... Després aquesta dona gasta al mercat els diners que ha guanyat i això està generant un servei i la seva activitat té un valor".
En la línia del que expressa Aznar, l'INE ha confirmat que s'ha basat en estudis acadèmics i científics, tan privats com públics, nacionals i internacionals. La metodologia i els procediments són els establerts per Eurostat sobre aquest tema, a l'efecte que les xifres dels diferents països siguin homogènies i comparables entre si.
Quines conseqüències poden haver-hi a l'augment del PIB? Per a Francesc Prior, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), "l'augment del PIB pot servir en l'àmbit polític per sortir de la crisi, sobretot per a les economies europees que estan en una recessió claríssima". També, segons Prior, la xifra podria reduir altres ratis, com el deute públic, la qual cosa a països com Espanya l'afecta moltíssim.
Prior va més enllà i parla de 'maniobra' de maquillatge. "És un mecanisme que poden estar utilitzant els polítics per maquillar els seus comptes nacionals", reflexiona. El professor de la UIC apunta que els experts financers ho saben molt bé: "En comptabilitat es fa molt allò de modificar els criteris per afavorir-te en algun moment, en funció de l'activitat econòmica que decideixis fer". Però, matisa Prior, aquesta metodologia ha estat imposada des de la UE i és obligatòria per al govern espanyol.
La R D, un actiu de més d'11.500 milions d'euros
Per al professor Aznar, tot i haver sigut aquesta la incorporació més cridanera al nou PIB, la més important és la que afecta l'R D i a l'armament militar. "Imagina una empresa que està fent una anàlisi. Abans es comptabilitzaven els diners que es gastaven, però a partir d'ara es considerarà que les despeses en recerca i desenvolupament són un actiu. El que significarà que se li dóna un valor més enllà d'un any", reflexiona.
Més d'11.540 milions d'euros del PIB espanyol actual es reconeixen ara com a fruit de l'R D. El canvi en la seva consideració és també resposta a una demanda de la comunitat científica, tal com reconeix l'INE, que defensa que la despesa havia de considerar-se com una inversió perquè suposa una important contribució al creixement econòmic futur.
Tanmateix, l'armament també compta ara com una inversió. És el 0,17% del PIB, és a dir, més de 1.783 milions d'euros. Ara, les armes i els sistemes de suport usats de forma continuada durant més d'un any en la producció de serveis de defensa són considerats actius.
El valor dels fluxos resultants de les activitats il·legals ha fet créixer el PIB d'Espanya en 26.193 milions d'euros i ja suma 1.049.181 milions d'euros, a tancament de 2013 (la sèrie recull xifres des de 2010). Una xifra on també entra ara el reconeixement com a inversió tant de la despesa en recerca i desenvolupament (R D) com la dels sistemes d'armament.
El nou estàndard és comú als 28 països, segons el nou estàndard metodològic obligatori de la Unió Europea (Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals aprovat al maig de 2014), el mateix que s'utilitza a països com els EUA, Austràlia i el Canadà. Des de l'INE, afirmen que d'aquesta manera, "els comptes nacionals espanyols compleixen un requisit reglamentari europeu, alhora que modernitzen la seva metodologia d'estimació per fer-les comparables amb les de totes les economies avançades a escala mundial".
Drogues i prostitució també compten
Amb el canvi, allò que estava submergit sorgeix a la superfície. Almenys, de manera aproximada. I és que les xifres que ha presentat l'INE responen a estimacions de les activitats il·legals més significatives a Espanya, segons la institució: prostitució, tràfic de drogues, contraban de tabac i joc il·legal.
En opinió de Pedro Aznar, professor del Departament d'Economia d'Esade, aquesta nova metodologia és "el reconeixement de l'economia submergida, de la que no estava reconeguda". Però, la complicació rau, continua, en la manera d'incorporar el recompte de les activitats il·legals. "És evident que això s'havia d'incorporar però hi ha complicacions per fer-ho, perquè no és una activitat legal. No hi ha cap persona que es doni d'alta com a narcotraficant i per tant i hi ha un problema tècnic sobre com es valora. En aquest cas es pot fer una mena d'aproximació sobre, per exemple, la quantitat que la policia pot confiscar durant un any, però només això", manifesta.
A favor d'aquesta inclusió Aznar analitza com una persona que exerceix la prostitució contribueix a l'economia: "Penso que té efectes negatius, però dóna efectes i valor. Si calcules el nombre de dones que exerceixen la prostitució i ho multipliques pels diners dels seus serveis... Després aquesta dona gasta al mercat els diners que ha guanyat i això està generant un servei i la seva activitat té un valor".
En la línia del que expressa Aznar, l'INE ha confirmat que s'ha basat en estudis acadèmics i científics, tan privats com públics, nacionals i internacionals. La metodologia i els procediments són els establerts per Eurostat sobre aquest tema, a l'efecte que les xifres dels diferents països siguin homogènies i comparables entre si.
Quines conseqüències poden haver-hi a l'augment del PIB? Per a Francesc Prior, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), "l'augment del PIB pot servir en l'àmbit polític per sortir de la crisi, sobretot per a les economies europees que estan en una recessió claríssima". També, segons Prior, la xifra podria reduir altres ratis, com el deute públic, la qual cosa a països com Espanya l'afecta moltíssim.
Prior va més enllà i parla de 'maniobra' de maquillatge. "És un mecanisme que poden estar utilitzant els polítics per maquillar els seus comptes nacionals", reflexiona. El professor de la UIC apunta que els experts financers ho saben molt bé: "En comptabilitat es fa molt allò de modificar els criteris per afavorir-te en algun moment, en funció de l'activitat econòmica que decideixis fer". Però, matisa Prior, aquesta metodologia ha estat imposada des de la UE i és obligatòria per al govern espanyol.
La R D, un actiu de més d'11.500 milions d'euros
Per al professor Aznar, tot i haver sigut aquesta la incorporació més cridanera al nou PIB, la més important és la que afecta l'R D i a l'armament militar. "Imagina una empresa que està fent una anàlisi. Abans es comptabilitzaven els diners que es gastaven, però a partir d'ara es considerarà que les despeses en recerca i desenvolupament són un actiu. El que significarà que se li dóna un valor més enllà d'un any", reflexiona.
Més d'11.540 milions d'euros del PIB espanyol actual es reconeixen ara com a fruit de l'R D. El canvi en la seva consideració és també resposta a una demanda de la comunitat científica, tal com reconeix l'INE, que defensa que la despesa havia de considerar-se com una inversió perquè suposa una important contribució al creixement econòmic futur.
Tanmateix, l'armament també compta ara com una inversió. És el 0,17% del PIB, és a dir, més de 1.783 milions d'euros. Ara, les armes i els sistemes de suport usats de forma continuada durant més d'un any en la producció de serveis de defensa són considerats actius.