La internacionalització, antídot al boicot espanyol
L'impacte econòmic d'una reducció del flux comercial entre Catalunya i Espanya cau el 2011 respecte el 2005
"Bàsicament, el que ha variat és que la dependència de Catalunya respecte del mercat espanyol ha disminuït, perquè les empreses catalanes han fet un esforç d'internacionalització bastant important. Això també ha coincidit amb un etapa de dificultats econòmiques a tot Espanya, que ha afeblit el mercat intern espanyol", ha explicat Cuadras, abans de la presentació de l'estudi aquest dimarts al vespre al Col·legi d'Economistes.
Segons Cuadras, "la feblesa de l'economia espanyola ha afavorit l'increment de les exportacions de les empreses catalanes" i "si el context polític desemboqués en una reducció de les relacions comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya, l'impacte econòmic seria progressivament menor". A més, l'economista ha destacat que "la internacionalització és un factor estructural que es mantindrà. Les empreses i les administracions són molt conscients que és l'estratègia a seguir i això és bo per millorar l'economia catalana". De cara al futur, Cuadras ha reconegut que l'economia espanyola s'ha anat recuperant i això pot fer que aquest mercat torni a recuperar protagonisme en les vendes de les empreses catalanes.
L'estudi conclou que l'impacte negatiu que produeix un mateix nivell de boicot és inferior l'any 2011 que l'any 2005. Això és sobretot degut al fet que d'un any a l'altre l'economia catalana ha disminuït relativament les seves exportacions a Espanya, que han passat de ser un 35,5% del PIB català a un 29,7%. Alhora hi ha hagut una disminució relativa menor de les importacions procedents d'Espanya, que han passat del 25,1% al 23,3% del PIB català. El primer dels factors, quantitativament el més important, contribueix a fer que un boicot tingui un menor impacte en l'economia catalana, i el segon té l'efecte contrari perquè limita l'abast del procés de substitució d'importacions.
Segons els autors, "és molt probable que cada cop més els agents econòmics catalans facin els seus càlculs econòmics sobre els costos i els beneficis de la independència donant menys importància a les qüestions comercials i tenint molt en compte els aspectes importants en què aquesta podria modificar la capacitat competitiva del país, com per exemple la major disposició de recursos per finançar el sector públic o la capacitat de dissenyar una política d'infraestructures racional".