Des de 2011, Panamà no forma part del llistat d'oasis internacionals de fiscalitat que Espanya assenyala amb el dit. Miguel Ángel Moratinos, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors espanyol, i Juan Carlos Varela, vicepresident panameny, són els signants d'un conveni que evita la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i el patrimoni i que, en la pràctica, elimina Panamà del mapa en què s'han de buscar evasors fiscals.
Les raons apunten en la direcció que ha mantingut el secretari general del sindicat de tècnics d'hisenda GESTHA, José María Mollinedo, en declaracions a VIA Empresa: "No és a la llista perquè grans constructores espanyoles volien licitar les obres d'ampliació del canal de Panamà (...) I hi ha un dret de reversió en la normativa panamenya que impedeix a una empresa d'un país que la consideri paradís fiscal participar en la licitació".
 |
| Varela i Moratinos van signar el 2010 el conveni per evitar la doble imposició. Gobierno de Panamá |
L'acord pel qual Panamà i Espanya tenen tan bona sintonia fiscal es rubrica el 7 d'octubre de 2010 i en la pràctica és un impuls per a les inversions espanyoles al país centreamericà, un exemple del qual és el lideratge que manté la constructora Sacyr en l'ampliació del canal de Panamà, obres que inaugurarà el pròxim 26 de juny.
De fet, aquest mateix dimarts, l'ambaixadora de Panamà a Espanya, María Mercedes de la Guardia, ha participat a l'Executive Forum España, un acte patrocinat precisament per Sacyr en què ha destacat, tal com recull l'Agència EFE, que fa un any es va reunir amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i que ambdós van acordar que la relació està funcionant. Tant bé funciona que De la Guardia ha afirmat que "la majoria de les grans licitacions dels últims anys a Panamà les han guanyades empreses espanyoles".
Què és un paradís fiscal?
Panamà era a la llista que l'any 2000 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar sobre paradisos fiscals. El document mostrava els territoris de la famosa 'llista negra', que incloïa més de 35 regions de tot el món, entre les quals també hi havia Andorra.
Segons l'OCDE, els requisits que ha de complir un territori per ser considerat paradís fiscal són la falta de transparència, com per exemple l'existència del secret bancari i d'altres pràctiques que impedeixen l'intercanvi d'informació fiscal. Segons Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, hi ha dos tipus de característiques que el fan atractiu per empreses o persones: la baixa tributació i els requeriments d'informació. "Moltes vegades es mira només la baixa tributació i la més important és la segona. Per exemple, una empresa que està en un país de la UE cada any ha de dipositar els seus comptes al registre mercantil i tributar, per tant, està obligada a portar la comptabilitat i a fer-la pública en un registre. En els paradisos fiscals això no passa".
En opinió d'Amat, "l'existència de paradisos fiscals contribueix a l'empobriment de molts països perquè es perd tributació i es perjudica a països com el nostre, on tenim dèficit públic", reflexiona.
Una llista a la carta
Amb el pas del temps, la denominada 'llista negra' de l'OCDE s'ha convertit en una 'llista gris' de la que han caigut països com la mateixa Andorra, Liechtenstein o Mònaco; i on cada vegada és més complicat enumerar els paradisos fiscals. De fet, la mateixa Comissió Europea no parla de paradisos fiscals, sinó de "països que no apliquen els estàndards de transparència, d'intercanvi d'informació i de règim fiscal".
Tenint en compte aquest context, cada país aplica els seus propis criteris. En el cas d'Espanya, el reial decret 1080/1991 enumerava 48 països i territoris. Ara bé, la versió espanyola també ha sofert diversos canvis des de la seva publicació l'any 1991.
Actualment, segons recull la Comissió Europea (CE) en un mapa interactiu, Espanya considera 33 països i territoris com a paradisos fiscals. Andorra, Aruba, Xipre, Unió dels Emirats Àrabs, Hong-Kong, Bahames, Barbados, Jamaica, República de Trinidad i Tobago, Oman, Panamà, San Marino i Singapur han desaparegut de la llista actual.
Segons el catedràtic de la UPF, és difícil que deixin d'existir perquè quan es mira qui es beneficia dels paradisos, sempre és gent molt influent a cadascun dels països. "Obama quan va començar a governar va dir que acabaria amb ells, també Sarkozy, i no ho fan. Hi ha molts interessos al darrere". Interessos i beneficis econòmics per a les empreses que operen en aquestes destinacions, ja que com apunta el catedràtic de la UPF "hi poden haver paradisos fiscals on l'empresa ni tan sols està obligada a portar la seva compatibilitat". A França i Espanya les empreses estan obligades, però als EUA no és obligatori que sigui pública i a altres pot ser, fins i tot, secreta", explica.
L'objectiu: un impost de societats europeu
La Comissió Europea presentava el juny del 2015 un Pla d'Acció per a un impost de societats més equitatiu i més eficient a la UE. L'objectiu és reunir diverses iniciatives que permetin fer front a l'elusió fiscal, garantir uns ingressos sostenibles i reforçar el mercat únic per a les empreses.
La Comissió planteja en aquest sentit rellançar la idea d'una base imposable consolidada comuna de l'impost de societats (BICCIS). Una idea que va plantejar sense èxit el 2011, però on hi ha un consens entre tots els estats membres sobre la necessitat de tornar a parlar-ne. La Comissió proposa partir de la base d'una aplicació progressiva que pugui concloure a mig termini. BICCIS és el pas principal perquè "les empreses visquin realment en un mercat únic, reduint de forma dràstica la possibilitat d'elusió fiscal en l'impost de societats", assegurava la CE en un comunicat de premsa.
En aquest sentit, el professor Oriol Amat apunta que "Europa no estarà unida fins que no tingui una fiscalitat homogènia". Les diferents fiscalitats provoquen, en opinió d'Amat, competència entre països de la UE i acaba sent "un defecte" d'ella mateixa. Per això, Amat valora molt positivament aquesta proposta perquè, opina, "aconseguiria evitar la deslocalització d'empreses que busquen aprofitar-se d'avantatges fiscals en altres països, com Irlanda, per exemple".
La mateixa Comissió Europea reconeix que "les normes que regulen actualment l'impost de societats a la UE estan desfasades respecte l'economia moderna". Una situació que permet, afegeix, que "hi hagi empreses que aprofitin la descoordinació de les mesures nacionals per eludir impostos a la UE, fet que provoca grans pèrdues d'ingressos als estats membres, una càrrega fiscal més forta per als ciutadans i un falsejament de la competència per a les empreses que sí que paguen el que els pertoca".
Aquest pla d'actuació europea, més enllà de la base imposable comuna, es complementa amb mesures per garantir la imposició efectiva per tal que les empreses paguin els impostos que els toquen en els països on obtenen beneficis. Un objectiu que, segons la Comissió, es pot fer sense harmonitzar l'impost de societats a través de corregir buits legislatius, millorar el sistema de preus de transferència i aplicant normes més estrictes als règims fiscals preferencials.
A més, la Comissió aposta per seguir la línia d'incrementar la transparència fiscal dins de la UE, però també amb tercers països. En aquest sentit es dirigeix la publicació de la llista paneuropea de les legislacions no cooperatives en matèria fiscal; per tal que els estats membres dissenyin estratègies comunes.