Aquesta setmana hem conegut dades sobre els passatgers a l'Aeroport de Barcelona, el trànsit de contenidors al Port i la publicació de l'informe del Financial Times sobre inversió estrangera directa (FDI) i les tres mostren el dinamisme de l'economia catalana en un context en què la situació política catalana segueix experimentant pujades de temperatura. He observat que com més fred fa, més grans són les batusses polítiques; però recordin que correlació no és causalitat.
L'economia primer. El trànsit de passatgers al Prat va créixer un 9,1% al mes de gener respecte del gener de 2017, si bé és cert que Ryanair ha hagut d'abaixar les tarifes i, gràcies a això, el trànsit aeroportuari de l'últim trimestre de 2017 s'ha pogut mantenir. Ara bé, cal fer una puntualització important a aquestes dades: quan es parla de turisme la variable fonamental és la despesa per turista i mai, com és habitual a la premsa del país, el nombre de turistes. Dit d'altra manera: el nombre de turistes és una variable totalment irrellevant però que habitualment s'utilitza amb finalitats propagandístiques. La despesa dels turistes a Catalunya ha caigut una mica durant el segon semestre de 2017 i això es deu fonamentalment als atemptats de l'agost. La relació entre despesa turística i violència és fortament negativa i molt documentada per la literatura existent. Això també val pels fets de l'1 d'octubre.
"Si la premsa financera europea no veu motius per no invertir a Catalunya, seria estrany que els inversors canviïn la destinació dels seus estalvis"
D'altra banda, el Port de Barcelona ha experimentat un augment del trànsit de contenidors del 5,4% interanual, el que assenyala que el sector industrial català segueix creixent a bon ritme. Per últim, el Financial Times torna a situar Catalunya com la millor regió sud-europea on invertir per al període 2018-2019. Després de la desfeta patida pels analistes (ehem) econòmics espanyols vaticinant una catàstrofe econòmica a Catalunya, l'última tendència d'aquests analistes és dir que "ara no, però a llarg termini sí".
L'informe del FT és important perquè desmunta la propaganda madrilenya, ja que si la premsa financera europea no veu motius per no invertir a Catalunya, seria estrany que els inversors canviïn la destinació dels seus estalvis. Certament, hom diria que a Espanya fa mal que el Procés no faci estralls en l'economia catalana, el que assenyala la predisposició inexistent per resoldre el conflicte de forma bilateral. El sistema polític (i mediàtic) espanyol no hauria de renunciar a afrontar llurs obligacions sense pagar-ne el preu corresponent però, aparentment, fins i tot això sembla improbable.
Febre política
Parlava de la pujada de temperatura a la política i és que aquesta setmana han passat tres fets rellevants que no només no han aclarit el camí cap a la investidura, sinó que l'han complicat encara més. El primer ha estat l'acceptació per part del Tribunal Constitucional (TC) del recurs presentat pel Parlament, cosa que allargarà la resolució del TC sobre si accepta o no el recurs presentat pel Govern d'Espanya contra la investidura de Carles Puigdemont. El rellotge per a la convocatòria de noves eleccions sembla que segueix aturat, el que redueix la necessitat que els partits independentistes s'asseguin a negociar en lloc d'anar de tertúlia en tertúlia "fent relat". El relat no altera la realitat i, a més, els electors ho saben perfectament.
El segon és l'anunci del president del Parlament, Roger Torrent, sobre la demanda que presentarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans per defensar la investidura de Puigdemont. Aquest anunci ha degenerat en una batalla campal tant a les xarxes com a les tertúlies. I per últim, per afegir més graus al termòmetre, el tercer fet polític rellevant de la setmana ha estat l'aparició de Marta Pascal i el PDCat en escena.
"Tot i el dinamisme de l'economia, no oblidem que el cansament de la població no deixa d'augmentar"
A parer meu, els partits independentistes han oblidat que la investidura (amb o sense Puigdemont) es resoldrà a última hora i que, per tant, discutir-se per això ara és absurd i contraproduent. Assumint això, entendre's bé en el dia a dia i en les petites coses és el que ens portarà a una resolució satisfactòria per a tothom. Tot i el dinamisme de l'economia, no oblidem que el cansament de la població no deixa d'augmentar i en un conflicte polític, la desconfiança vers els teus porta inexorablement cap a la derrota.