31
d'Octubre
de
2014
Act.
31
d'Octubre
de
2014
Una nit d'hotel o una estada en un tanatori, quin dels dos serveis hauria de tributar un IVA més elevat? La llei diu que la primera activitat està gravada amb l'impost reduït –del 10%-, mentre que a la segona se li ha d'aplicar el general -del 21%-. I el mateix passa amb una intervenció mèdica: paga més una persona viva que un difunt. Tota una incoherència a ulls dels professionals dels serveis funeraris, que critiquen i denuncien la mesura la vigília de Tots Sants.
Quin és l'argument d'aquest desequilibri? "Les persones, quan moren, deixen de ser persones jurídiques i no són contemplades igual pel que fa a tributació", respon el vicepresident del Grup Mémora, Eduard Vidal. Per això, Espanya, només en sintonia amb quatre països més de la Unió Europea, grava amb el màxim aquesta activitat.
Àustria és un dels països que mira amb els mateixos ulls els serveis funeraris. La diferència, però, rau en què el seu tipus impositiu és del 20%. Per davant només hi ha l'estat espanyol amb el seu 21%.
Obligatori per la llei, voluntari pel consumidor
"Quan es va fer la modificació de l'impost sobre el valor afegit, es va suprimir del reglament un article que feia referència explícita als serveis funeraris", explica Vidal, "abans eren un 'servei públic', ara són 'd'interès general'. Per tant, tot i ser obligatori per llei enterrar o incinerar un difunt, la contractació de tot el procés que se'n desprèn està considerada com a voluntària.
"Ho iguala a una compra de luxe o de plaer, quan és un servei bàsic i essencial", critica el vicepresident, qui recorda que no deixen de ser empreses lligades al sector sanitari, pel que no poden rebre un tractament desigual.
No discriminar altres sectors
El món de la cultura s'ha mobilitzat, i amb més ressò, pel que l'única resposta del Govern central davant la demanda de les funeràries apel·la a la no discriminació. "Si ara us modifiquem a vosaltres el tipus, altres sectors també es queixaran". Amb aquestes paraules sintetitza Vidal la contestació de l'Executiu.
Ara hi ha un indici d'esperança amb la reforma que es preveu en la imposició de l'IRPF. On, assegura el vicepresident del Grup Mémora, intentaran "pressionar perquè el canviï s'estengui fins a l'IVA". En aquest sentit, recorda que el dia de Tots Sants és la data per a la mobilització i demana suport a la ciutadania.
Assegurances de decessos, l'altre punt en discòrdia
Espanya també destaca per ser l'únic en oferir aquest tipus d'assegurances. Més habituals anys enrere, tot i que Vidal assegura que avui hi ha encara 22 milions d'espanyols que en tenen una contractada.
Remarca que tenen una prima del 6%, a la qual se li ha de sumar després el 21% de l'IVA. I, malgrat estar pagant durant "al llarg de 30 i 40 anys", subratlla, "quan arribi la prestació del servei encara caldrà tornar a pagar l'impost del valor afegit".
IVA reduït o sistema francès?
França destaca per tenir un model mixt: IVA general –del 19,6%- per les flors i altres serveis complementaris; i IVA reduït – del 5,5%-per les funeràries. És una opció viable, reconeix Vidal, qui afegeix que "no tot el servei és igual". Des del seu punt de vista, seria acceptable aplicar la tributació reduïda per allò "necessari i obligatori", el que engloba la recollida del cos, el transport, la preparació, la vetlla i l'enterrament. "La resta, com les corones o diamants, que són de decisió personal i no consum obligatori, hauria de ser un IVA general", puntualitza.
Afectats per la crisi o per l'augment de l'impost?
Vidal nega a mitges que tot aquest context els hagi afectat, ja que es tracta d'un sector "amb una demanda estable i predictible". Els afavoreix precisament el fet de ser un procediment obligatori, pel que és una despesa que cal assumir.
Quantifica entre 500 i 700 euros l'increment que els clients han patit en el preu. Un augment que "han notat les persones que han hagut de contractar-nos fa tres anys i que ara ens pregunten per què aquesta pujada". "Intentem fer entendre que no som nosaltres, els preus no pugen per pujar, sinó que és a causa de l'IVA", s'excusa.
Les flors o el desplaçament serien alguns dels productes i serveis extres més castigats. El que costa un enterrament o incineració voreja, de mínim, els 1.000 euros, però pels més detallistes la factura pot ascendir fins als 11.000 euros. Davant aquests números, exemplifica Vidal, "és normal que la gent tregui alguna flor o enterri el familiar més a prop".
Innovació: l'essència de Mémora
Tot i que saben que els serveis extra són els menys demandats, el Grup Mémora segueix traient any rere any productes diferents. De fet, la innovació s'entén com un dels pilars bàsics de la companyia i el qual Vidal enalteix: "Ara oferim l'oportunitat d'enviar part de les cendres a l'estratosfera, uns 150-200 grams. I també oferim una difusió en streaming de la vetlla". Els descriu com productes per "memorialitzar", i afirma que la companyia és conscient de què pot no consolidar-se. Però no dubten en seguir provant i llençant "dues o tres novetats" cada any.
Quin és l'argument d'aquest desequilibri? "Les persones, quan moren, deixen de ser persones jurídiques i no són contemplades igual pel que fa a tributació", respon el vicepresident del Grup Mémora, Eduard Vidal. Per això, Espanya, només en sintonia amb quatre països més de la Unió Europea, grava amb el màxim aquesta activitat.
Àustria és un dels països que mira amb els mateixos ulls els serveis funeraris. La diferència, però, rau en què el seu tipus impositiu és del 20%. Per davant només hi ha l'estat espanyol amb el seu 21%.
Obligatori per la llei, voluntari pel consumidor
"Quan es va fer la modificació de l'impost sobre el valor afegit, es va suprimir del reglament un article que feia referència explícita als serveis funeraris", explica Vidal, "abans eren un 'servei públic', ara són 'd'interès general'. Per tant, tot i ser obligatori per llei enterrar o incinerar un difunt, la contractació de tot el procés que se'n desprèn està considerada com a voluntària.
"Ho iguala a una compra de luxe o de plaer, quan és un servei bàsic i essencial", critica el vicepresident, qui recorda que no deixen de ser empreses lligades al sector sanitari, pel que no poden rebre un tractament desigual.
No discriminar altres sectors
El món de la cultura s'ha mobilitzat, i amb més ressò, pel que l'única resposta del Govern central davant la demanda de les funeràries apel·la a la no discriminació. "Si ara us modifiquem a vosaltres el tipus, altres sectors també es queixaran". Amb aquestes paraules sintetitza Vidal la contestació de l'Executiu.
Ara hi ha un indici d'esperança amb la reforma que es preveu en la imposició de l'IRPF. On, assegura el vicepresident del Grup Mémora, intentaran "pressionar perquè el canviï s'estengui fins a l'IVA". En aquest sentit, recorda que el dia de Tots Sants és la data per a la mobilització i demana suport a la ciutadania.
Assegurances de decessos, l'altre punt en discòrdia
Espanya també destaca per ser l'únic en oferir aquest tipus d'assegurances. Més habituals anys enrere, tot i que Vidal assegura que avui hi ha encara 22 milions d'espanyols que en tenen una contractada.
Remarca que tenen una prima del 6%, a la qual se li ha de sumar després el 21% de l'IVA. I, malgrat estar pagant durant "al llarg de 30 i 40 anys", subratlla, "quan arribi la prestació del servei encara caldrà tornar a pagar l'impost del valor afegit".
IVA reduït o sistema francès?
França destaca per tenir un model mixt: IVA general –del 19,6%- per les flors i altres serveis complementaris; i IVA reduït – del 5,5%-per les funeràries. És una opció viable, reconeix Vidal, qui afegeix que "no tot el servei és igual". Des del seu punt de vista, seria acceptable aplicar la tributació reduïda per allò "necessari i obligatori", el que engloba la recollida del cos, el transport, la preparació, la vetlla i l'enterrament. "La resta, com les corones o diamants, que són de decisió personal i no consum obligatori, hauria de ser un IVA general", puntualitza.
Afectats per la crisi o per l'augment de l'impost?
Vidal nega a mitges que tot aquest context els hagi afectat, ja que es tracta d'un sector "amb una demanda estable i predictible". Els afavoreix precisament el fet de ser un procediment obligatori, pel que és una despesa que cal assumir.
Quantifica entre 500 i 700 euros l'increment que els clients han patit en el preu. Un augment que "han notat les persones que han hagut de contractar-nos fa tres anys i que ara ens pregunten per què aquesta pujada". "Intentem fer entendre que no som nosaltres, els preus no pugen per pujar, sinó que és a causa de l'IVA", s'excusa.
Les flors o el desplaçament serien alguns dels productes i serveis extres més castigats. El que costa un enterrament o incineració voreja, de mínim, els 1.000 euros, però pels més detallistes la factura pot ascendir fins als 11.000 euros. Davant aquests números, exemplifica Vidal, "és normal que la gent tregui alguna flor o enterri el familiar més a prop".
Innovació: l'essència de Mémora
Tot i que saben que els serveis extra són els menys demandats, el Grup Mémora segueix traient any rere any productes diferents. De fet, la innovació s'entén com un dels pilars bàsics de la companyia i el qual Vidal enalteix: "Ara oferim l'oportunitat d'enviar part de les cendres a l'estratosfera, uns 150-200 grams. I també oferim una difusió en streaming de la vetlla". Els descriu com productes per "memorialitzar", i afirma que la companyia és conscient de què pot no consolidar-se. Però no dubten en seguir provant i llençant "dues o tres novetats" cada any.