10
de Març
de
2015
Act.
11
de Març
de
2015
Les dones ocupen el 12,5% dels llocs directius a Espanya, la qual cosa suposa gairebé un augment del 2% respecte al 10,3% del 2013; un registre que va marcar la culminació d'un descens sostingut des de l'any 2008, quan les dones representaven el 20%.
La bretxa salarial s'ha reduït en més d'un punt percentual respecte a 2013, la qual cosa obre una porta a l'esperança en matèria d'igualtat.
En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d'un directiu és de 83.000 euros bruts anuals mentre que la de la seva homòloga femenina és de 71.713 euros. Aquestes dades es desprenen del 9è informe anual Diferències retributives entre gèneres presentat avui per ICSA Grup i EADA Business School. El treball s'ha elaborat a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 individus ocupats per compte aliè a Espanya, captats a través d'enquestes i plataformes tecnològiques com www.cuantomepagan.com.
Les dades mostren una equació perversa que s'ha complert al llarg dels últims anys, per la qual la crisi econòmica ha significat menor presència femenina directiva i major desigualtat salarial. La tímida recuperació permet albirar un canvi de tendència en aquest sentit.
En la resta de categories professionals es manté la diferència retributiva entre sexes en nivells molt similars als anys anteriors: el 14,2% en comandaments intermedis (37.683 euros enfront de 32.988) i l'11,2% en empleats (23.138 euros enfront de 20.811). Pel que fa a la presència de la dona, aquesta ocupa el 24,7% de les posicions intermèdies i representa el 41,3% del total d'empleats del país.
Un bri d'esperança
Segons Ernesto Poveda, president d'ICSA Grup i director de l'informe, les dades del mateix confirmen que, dins de la població ocupada, les dones han estat les més perjudicades per la crisi, si bé considera positiu el lleu augment de la seva presència en llocs directius. "Ja és el segon any" assenyala "i crec que estem assistint a un canvi de tendència. La crisi ha estat un escenari especialment dur per a la dona però la recuperació, si es produeix com estan indicant certs organismes, podria significar una major quota de presència femenina".
En opinió de la doctora Aline Masuda, professora d'EADA i col·laboradora de l'informe, els resultats estan íntimament lligats a la situació econòmica que "va fer renéixer models de gestió conservadors, més masculins; es va tornar al 'control', a la rigidesa, a la disponibilitat absoluta. En un entorn així, la dona té les de perdre ja que valora més altres aspectes com la conciliació i la flexibilitat".
Masuda considera un error mantenir-se en models antiquats quan les empreses més reeixides basen la seva filosofia laboral en aspectes com la flexibilitat i la creativitat, fugint de la rigidesa i el control. D'igual forma, la professora entén que la major igualtat no hauria de dependre d'una recuperació econòmica sinó "d'un canvi en la forma de concebre i gestionar l'empresa".
La bretxa salarial s'ha reduït en més d'un punt percentual respecte a 2013, la qual cosa obre una porta a l'esperança en matèria d'igualtat.
En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d'un directiu és de 83.000 euros bruts anuals mentre que la de la seva homòloga femenina és de 71.713 euros. Aquestes dades es desprenen del 9è informe anual Diferències retributives entre gèneres presentat avui per ICSA Grup i EADA Business School. El treball s'ha elaborat a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 individus ocupats per compte aliè a Espanya, captats a través d'enquestes i plataformes tecnològiques com www.cuantomepagan.com.
Les dades mostren una equació perversa que s'ha complert al llarg dels últims anys, per la qual la crisi econòmica ha significat menor presència femenina directiva i major desigualtat salarial. La tímida recuperació permet albirar un canvi de tendència en aquest sentit.
En la resta de categories professionals es manté la diferència retributiva entre sexes en nivells molt similars als anys anteriors: el 14,2% en comandaments intermedis (37.683 euros enfront de 32.988) i l'11,2% en empleats (23.138 euros enfront de 20.811). Pel que fa a la presència de la dona, aquesta ocupa el 24,7% de les posicions intermèdies i representa el 41,3% del total d'empleats del país.
Un bri d'esperança
Segons Ernesto Poveda, president d'ICSA Grup i director de l'informe, les dades del mateix confirmen que, dins de la població ocupada, les dones han estat les més perjudicades per la crisi, si bé considera positiu el lleu augment de la seva presència en llocs directius. "Ja és el segon any" assenyala "i crec que estem assistint a un canvi de tendència. La crisi ha estat un escenari especialment dur per a la dona però la recuperació, si es produeix com estan indicant certs organismes, podria significar una major quota de presència femenina".
En opinió de la doctora Aline Masuda, professora d'EADA i col·laboradora de l'informe, els resultats estan íntimament lligats a la situació econòmica que "va fer renéixer models de gestió conservadors, més masculins; es va tornar al 'control', a la rigidesa, a la disponibilitat absoluta. En un entorn així, la dona té les de perdre ja que valora més altres aspectes com la conciliació i la flexibilitat".
Masuda considera un error mantenir-se en models antiquats quan les empreses més reeixides basen la seva filosofia laboral en aspectes com la flexibilitat i la creativitat, fugint de la rigidesa i el control. D'igual forma, la professora entén que la major igualtat no hauria de dependre d'una recuperació econòmica sinó "d'un canvi en la forma de concebre i gestionar l'empresa".