25
de Gener
de
2017
Act.
25
de Gener
de
2017
Espanya no complirà amb l'objectiu de dèficit acordat amb Brussel·les del 3,1% del PIB pel 2017, un any en el qual el creixement s'alentirà fins al 2,5% a causa de la desaparició de factors que fins ara havien impulsat l'economia, segons les previsions de Esade.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'últim Informe Econòmic de l'escola de negocis, dirigit pel professor David Vegara i elaborat amb la col·laboració del Banc Sabadell. L'informe assenyala, en primer lloc, que Espanya haurà de fer compatible el creixement i la creació d'ocupació amb l'ajust fiscal.
La completa radiografia preveu majors creixements als països emergents que en els desenvolupats. Aquests últims continuaran mostrant un creixement modest —lleugerament per sota del 2%—, mentre que els primers creixeran per sobre del 4,5%—especialment Índia, amb una xifra per sobre del 7%— i Xina —al voltant del 6,5%—. Algunes economies amb problemes en els passats anys, especialment Brasil o Rússia, milloraran la seva situació.
A escala mundial, entre les grans economies desenvolupades, l'informe avança que tant la zona euro com el Regne Unit creixeran per sota del 2% i serà Japó el país que més dificultats mostri per recuperar-se, amb un creixement molt feble del 0,5%. Estats Units podria superar lleugerament el 2%, depenent de la implementació concreta de l'expansió fiscal de la nova Administració. Espanya també depassarà probablement el 2%, un índex inferior al de 2016 per l'absència, segons els autors de l'informe, "d'alguns dels factors d'impuls que han afectat positivament a l'economia".
A Llatinoamèrica es mantindrà l'evolució dispar. Algunes economies exportadores de matèries primeres com Perú, Bolívia o Colòmbia creixeran entre un 3% i un 4%, mentre que Xile i Mèxic ho faran per sota del 3%. En canvi, altres economies mostraran una evolució pitjor: Brasil sortirà de la recessió, però creixerà probablement amb prou feines unes desenes, mentre que Veneçuela i Equador seguiran en recessió. Llatinoamèrica és en general, i especialment Mèxic, una zona bastant exposada a les possibles polítiques proteccionistes de l'Administració Trump.
Inflació, de la teoria a la pràctica
D'acord amb el lleuger repunt de l'activitat en les economies avançades i amb la recuperació dels preus del petroli i de les matèries primeres, la taxa d'inflació que va començar a repuntar el 2016 se situarà aquest 2017 molt prop del 2%, xifra que tenen per objectiu els bancs centrals. Aquest hauria de ser el cas dels Estats Units i Canadà, així com d'algunes economies avançades d'Àsia-Pacífic, com Corea del Sud i Austràlia.
A Europa, solament el Regne Unit se situarà per sobre de l'objectiu, "en part gràcies a la depreciació de la lliura esterlina", segons cita l'estudi. No obstant això, a la zona de l'euro continuarà a la baixa després d'aconseguir una inflació propera al 2% en el 2015. Tots els països de la Zona Euro veuran caure la seva inflació per sota de l'1,5%, a excepció d'algunes economies de la perifèria com Espanya, Irlanda i Grècia, on es pot superar lleugerament el 2% i de les economies en desenvolupament de la zona, que també superaran el 2% o el 3%. El BCE haurà de mantenir les seves mesures no convencionals d'injecció de liquiditat. En l'àmbit internacional, algunes economies emergents com Brasil, Rússia o Turquia, que tenen taxes d'inflació que superen els objectius dels seus bancs centrals, veuran com la seva inflació es modera en 2017 a mesura que s'esvaeix l'efecte de les recents depreciacions i que les mesures preses per les polítiques monetàries fan el seu treball.
Estats Units i Regne Unit, en el punt de mira
Per als autors de l'Informe, l'economia americana probablement experimentarà una acceleració a curt termini a causa de la retallada d'impostos, la despesa en construcció d'infraestructures i a l'augment de la despesa militar, que repercutirà positivament en l'economia global gràcies a l'apreciació del dòlar i a l'augment de la demanda. No obstant això, aquest efecte podria no trigar a diluir-se per la progressiva pujada dels tipus d'interès com a conseqüència d'un dèficit públic més elevat i del canvi d'orientació de la política monetària per part de la Reserva Federal. Altres mesures anunciades per Trump, com la introducció d'aranzels, la retirada total o parcial dels Estats Units de l'Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) i una actitud agressiva enfront dels conflictes en el comerç internacional, poden tenir importants efectes contraproduents a mitjà i llarg termini.
La nord-americana no serà l'única política fiscal expansiva que veurà 2017. També en el Regne Unit cal esperar un cert estímul en aquest sentit enfront d'un possible fre de l'activitat derivat de la incertesa, i altres països com Xina o Japó i, fins i tot, les emergents Índia o Sud-àfrica, també han anunciat noves mesures durant l'any que acaba de començar.
En aquest sentit, els autors de l'informe recomanen als països desenvolupats que "les seves polítiques fiscals tinguin per objectiu tant el suport de la demanda a curt termini com l'augment del potencial de creixement, molt danyat després de la crisi". "També haurien de centrar-se en la protecció d'alguns grups vulnerables de la població per contrarestar així els efectes de la crisi sobre la desigualtat". Altres objectius importants per a la política fiscal seran, en opinió dels experts, l'augment de la inversió en R D, la construcció d'infraestructures i la inversió en educació i sanitat. No obstant això, a Estats Units, els dubtes sobre la viabilitat de l'estratègia podrien fins i tot eliminar bona part de la seva naturalesa expansiva si els consumidors i empreses decideixen augmentar el seu nivell d'estalvi anticipant futurs augments impositius. L'administració Trump hauria d'aclarir al més aviat possible la seva estratègia fiscal.
En el cas concret de la zona de l'euro, l'Informe anticipa una política fiscal neutral en el període 2017 i 2018 amb una ràtio de deute públic que es reduirà gradualment fins a una mitjana del 87% del PIB (des del 90,3% registrat en 2015). Aquesta reducció serà possible per la disminució dels tipus d'interès, l'aparició en algunes economies de superàvits primaris i per la reducció del volum del dèficit públic. Algunes economies, no obstant això, segueixen fortament endeutades, la qual cosa limita el seu marge d'actuació en política fiscal.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'últim Informe Econòmic de l'escola de negocis, dirigit pel professor David Vegara i elaborat amb la col·laboració del Banc Sabadell. L'informe assenyala, en primer lloc, que Espanya haurà de fer compatible el creixement i la creació d'ocupació amb l'ajust fiscal.
La completa radiografia preveu majors creixements als països emergents que en els desenvolupats. Aquests últims continuaran mostrant un creixement modest —lleugerament per sota del 2%—, mentre que els primers creixeran per sobre del 4,5%—especialment Índia, amb una xifra per sobre del 7%— i Xina —al voltant del 6,5%—. Algunes economies amb problemes en els passats anys, especialment Brasil o Rússia, milloraran la seva situació.
A escala mundial, entre les grans economies desenvolupades, l'informe avança que tant la zona euro com el Regne Unit creixeran per sota del 2% i serà Japó el país que més dificultats mostri per recuperar-se, amb un creixement molt feble del 0,5%. Estats Units podria superar lleugerament el 2%, depenent de la implementació concreta de l'expansió fiscal de la nova Administració. Espanya també depassarà probablement el 2%, un índex inferior al de 2016 per l'absència, segons els autors de l'informe, "d'alguns dels factors d'impuls que han afectat positivament a l'economia".
A Llatinoamèrica es mantindrà l'evolució dispar. Algunes economies exportadores de matèries primeres com Perú, Bolívia o Colòmbia creixeran entre un 3% i un 4%, mentre que Xile i Mèxic ho faran per sota del 3%. En canvi, altres economies mostraran una evolució pitjor: Brasil sortirà de la recessió, però creixerà probablement amb prou feines unes desenes, mentre que Veneçuela i Equador seguiran en recessió. Llatinoamèrica és en general, i especialment Mèxic, una zona bastant exposada a les possibles polítiques proteccionistes de l'Administració Trump.
Inflació, de la teoria a la pràctica
D'acord amb el lleuger repunt de l'activitat en les economies avançades i amb la recuperació dels preus del petroli i de les matèries primeres, la taxa d'inflació que va començar a repuntar el 2016 se situarà aquest 2017 molt prop del 2%, xifra que tenen per objectiu els bancs centrals. Aquest hauria de ser el cas dels Estats Units i Canadà, així com d'algunes economies avançades d'Àsia-Pacífic, com Corea del Sud i Austràlia.
A Europa, solament el Regne Unit se situarà per sobre de l'objectiu, "en part gràcies a la depreciació de la lliura esterlina", segons cita l'estudi. No obstant això, a la zona de l'euro continuarà a la baixa després d'aconseguir una inflació propera al 2% en el 2015. Tots els països de la Zona Euro veuran caure la seva inflació per sota de l'1,5%, a excepció d'algunes economies de la perifèria com Espanya, Irlanda i Grècia, on es pot superar lleugerament el 2% i de les economies en desenvolupament de la zona, que també superaran el 2% o el 3%. El BCE haurà de mantenir les seves mesures no convencionals d'injecció de liquiditat. En l'àmbit internacional, algunes economies emergents com Brasil, Rússia o Turquia, que tenen taxes d'inflació que superen els objectius dels seus bancs centrals, veuran com la seva inflació es modera en 2017 a mesura que s'esvaeix l'efecte de les recents depreciacions i que les mesures preses per les polítiques monetàries fan el seu treball.
Estats Units i Regne Unit, en el punt de mira
Per als autors de l'Informe, l'economia americana probablement experimentarà una acceleració a curt termini a causa de la retallada d'impostos, la despesa en construcció d'infraestructures i a l'augment de la despesa militar, que repercutirà positivament en l'economia global gràcies a l'apreciació del dòlar i a l'augment de la demanda. No obstant això, aquest efecte podria no trigar a diluir-se per la progressiva pujada dels tipus d'interès com a conseqüència d'un dèficit públic més elevat i del canvi d'orientació de la política monetària per part de la Reserva Federal. Altres mesures anunciades per Trump, com la introducció d'aranzels, la retirada total o parcial dels Estats Units de l'Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) i una actitud agressiva enfront dels conflictes en el comerç internacional, poden tenir importants efectes contraproduents a mitjà i llarg termini.
La nord-americana no serà l'única política fiscal expansiva que veurà 2017. També en el Regne Unit cal esperar un cert estímul en aquest sentit enfront d'un possible fre de l'activitat derivat de la incertesa, i altres països com Xina o Japó i, fins i tot, les emergents Índia o Sud-àfrica, també han anunciat noves mesures durant l'any que acaba de començar.
En aquest sentit, els autors de l'informe recomanen als països desenvolupats que "les seves polítiques fiscals tinguin per objectiu tant el suport de la demanda a curt termini com l'augment del potencial de creixement, molt danyat després de la crisi". "També haurien de centrar-se en la protecció d'alguns grups vulnerables de la població per contrarestar així els efectes de la crisi sobre la desigualtat". Altres objectius importants per a la política fiscal seran, en opinió dels experts, l'augment de la inversió en R D, la construcció d'infraestructures i la inversió en educació i sanitat. No obstant això, a Estats Units, els dubtes sobre la viabilitat de l'estratègia podrien fins i tot eliminar bona part de la seva naturalesa expansiva si els consumidors i empreses decideixen augmentar el seu nivell d'estalvi anticipant futurs augments impositius. L'administració Trump hauria d'aclarir al més aviat possible la seva estratègia fiscal.
En el cas concret de la zona de l'euro, l'Informe anticipa una política fiscal neutral en el període 2017 i 2018 amb una ràtio de deute públic que es reduirà gradualment fins a una mitjana del 87% del PIB (des del 90,3% registrat en 2015). Aquesta reducció serà possible per la disminució dels tipus d'interès, l'aparició en algunes economies de superàvits primaris i per la reducció del volum del dèficit públic. Algunes economies, no obstant això, segueixen fortament endeutades, la qual cosa limita el seu marge d'actuació en política fiscal.