25
de Juny
de
2016
Francesc Quintana ja treballava en el sector immobiliari abans de fundar Vivendex l'any 2006. De fet, treballava per qui ara és el seu soci, Manuel Roger, amb qui va decidir llançar-se a l'aventura d'emprendre poc abans que esclatés la bombolla immobiliària. "Al 2008 vam quedar molt tocats", reconeix a VIA Empresa. El producte bancari va ser el seu salvavides per poder tornar al camí de la rendibilitat entre 2010 i 2011. Enguany celebren el 10è aniversari mostrant pisos a través de realitat virtual i emportant-se el premi al màrqueting immobiliari Inmociónate'16.
A Vivendex sou dos socis que abans ja treballàveu junts en el sector. Què us va motivar a crear un projecte personal?
El Vivendex actual és diferent del que vam crear. Volíem fer una immobiliària on es donés molt bon servei al client. No podia ser el que passava en aquella època, que semblava que els pisos es despatxessin. No hi havia un tracte cap al client en línia amb la inversió que estava fent. Una parella que s'està comprant un pis amb tota la il·lusió no pot acabar corrent, que gairebé no se l'atengui i amb l'amenaça de dir-li que al darrere vindrà un altre que comprarà el pis. Això no podia ser i ho havíem de canviar. Volíem fer una cosa més petita, cuidant molt més l'atenció al client. Després va venir la crisi i tot això es va trencar. Vam començar a treballar amb immobles dels bancs, on el servei que es dóna és diferent. No tens informació de la propietat, treballen amb protocols interns molt complexos... Fa un parell d'anys hem pogut tornar a la nostra vocació inicial al tornar-se a cultivar el mercat de segona mà. Pots donar servei de qualitat al venedor del qual se n'acaba beneficiant el comprador.
Heu guanyat els premis de màrqueting immobiliari Inmociónate'16. Què ha valorat el jurat?
Érem un dels sis finalistes amb la campanya que hem fet per celebrar el 10è aniversari de l'empresa. Presentàvem unes ulleres de realitat virtual amb una campanya que feia una segmentació molt clara del mercat al qual ens volíem dirigir. Apareixíem a autobusos d'una línia que cobreix una franja de la part alta de Barcelona i de Gràcia. Fèiem insercions en premsa del Círculo Ecuestre o de la revista del Liceu, regalàvem les ulleres i fèiem un sorteig per dues persones al restaurant Àbac. La idea era aconseguir fer branding, tenir una marca més coneguda i disposar d'una base de dades potent per després treballar bé la nostra estratègia.
Com funciona la visita de pisos per realitat virtual?
Això quan ho proves és quan entens com funciona! Quan anem a veure un habitatge que tenim en exclusiva portem un fotògraf professional que fa bé les fotos: una màquina bona, amb trípode, llum natural, etc. Així el client es pot fer una idea de com és el pis de veritat. L'afegit és que va amb una càmera de 360º. Aquestes fotos, vinculades al plànol de l'habitatge, permeten fer la visita com si hi fossis. No és el mateix que fer una visita en persona, però t'ajuda molt a fer-te una idea de com és realment l'habitatge i permet descartar-lo si no s'ajusta al que busques.
El sector immobiliari no té fama de ser gaire innovador. Això posa les coses més fàcils als que volen fer les coses de forma diferent?
Sí, perquè el problema del sector immobiliari és que històricament hi ha hagut la mentalitat que estaves aquí per vendre pisos. Però no, els pisos els venen els propietaris i nosaltres hi som per ajudar-los. És fàcil penjar un anunci a qualsevol web o un cartell al balcó, i començar a atendre gent a casa teva sense cap mena de filtre. Però si decideixes fer-ho a través d'una immobiliària, hem de vendre la idea del metge. Et mira, et diu el que tens i el que has de fer. Nosaltres mirem els pisos, el seu valor, i veiem quina és la millor manera per vendre'l. Aquest canvi de mentalitat i de concepte costa, no tothom el té.
La crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària ha ajudat a canviar aquesta mentalitat o encara es manté?
Hi ha un nucli important d'empreses que estem treballant d'una altra manera, ens estem associant per col·laborar. Si tu tens el producte i jo el client, deixa'm que vingui amb ell a veure el producte o viceversa. Això ha estat un avenç important, ens expliquem els proveïdors amb els que treballem i entre tots apugem l'estàndard del mercat. Ara bé, a la que s'ha començat a publicar que han pujat els preus dels pisos i s'estan venent, han començat a aparèixer immobiliàries com bolets. O més! Que costa més trobar un rovelló que una immobiliària! Això fa que el percentatge de gent que tenim aquesta manera de treballar encara siguem una minoria dins del sector.
Com és la relació amb els portals web de venda i lloguer d'habitatge?
És d'amor odi total, i jo sóc dels companys menys radicals. Segons a qui li facis aquesta pregunta... Justament al Facebook tenim un grup i es va obrir un debat on es deia de fer-los complot, que ens donéssim tots de baixa perquè a nosaltres ens cobren molt i no cobren gens al particular, que això és un problema i competència deslleial... Jo diria que el mercat és lliure i els propietaris són lliures de publicar el que vulguin on vulguin. Si el nostre servei està basat a penjar un cartell, publicar un anunci en un web i cobrar-te 6.000 euros, és un negoci insostenible. Nosaltres hem de donar valor, i això es fa començant per publicitar de la millor manera aquest habitatge per obtenir el millor preu possible de cara al mercat, però dient la veritat. Per molt que vingui algú dient-te que vol un pis de 300.000 euros venent el seu per 200.000, si coneixem la zona i el mercat li hem de dir la veritat i dir-li que el seu val 150.000. Al final, la relació entre immobiliàries i webs acaba sent aquesta tensió. Però la relació no pot ser dolenta perquè els compradors són als portals, que són els agregadors de producte. Després acaben venint al teu web per veure les coses amb més qualitat. Però el públic primer va a l'engròs. Quan busques un viatge vas a Booking, veus 200 hotels, fas una primera tria i després vas al web de la cadena hotelera. Nosaltres tenim els venedors que dominen la zona i poden aportar aquest valor, i aquí és on ens hem d'enfocar.
Sembla que pugen els preus, fins i tot l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a plantejar establir un límit en els lloguers... Com veieu l'estat del mercat des de dins?
El que està passant és que la diferència entre el preu d'oferta i el preu de tancament s'està reduint. Hi ha més transaccions, potser amb un preu general una mica més elevat; però el fet és que és un mercat molt poc transparent. Pots veure una oferta a 300.000 euros, i que el seu preu real de tancament siguin 280.000 euros. Sempre hi ha un punt final de negociació perquè costa molt que la gent renunciï a intentar-ho, i està en el seu dret. Però això és el que s'està reduint. Se segueix tancant a 280.000 però ara potser ja no sortim a 300.000, sinó a 290.000. Hi ha menys marge de negociació. Però sí que és cert que l'augment d'immobles venuts està tensant una mica els mercats.
A Vivendex sou dos socis que abans ja treballàveu junts en el sector. Què us va motivar a crear un projecte personal?
El Vivendex actual és diferent del que vam crear. Volíem fer una immobiliària on es donés molt bon servei al client. No podia ser el que passava en aquella època, que semblava que els pisos es despatxessin. No hi havia un tracte cap al client en línia amb la inversió que estava fent. Una parella que s'està comprant un pis amb tota la il·lusió no pot acabar corrent, que gairebé no se l'atengui i amb l'amenaça de dir-li que al darrere vindrà un altre que comprarà el pis. Això no podia ser i ho havíem de canviar. Volíem fer una cosa més petita, cuidant molt més l'atenció al client. Després va venir la crisi i tot això es va trencar. Vam començar a treballar amb immobles dels bancs, on el servei que es dóna és diferent. No tens informació de la propietat, treballen amb protocols interns molt complexos... Fa un parell d'anys hem pogut tornar a la nostra vocació inicial al tornar-se a cultivar el mercat de segona mà. Pots donar servei de qualitat al venedor del qual se n'acaba beneficiant el comprador.
Heu guanyat els premis de màrqueting immobiliari Inmociónate'16. Què ha valorat el jurat?
Érem un dels sis finalistes amb la campanya que hem fet per celebrar el 10è aniversari de l'empresa. Presentàvem unes ulleres de realitat virtual amb una campanya que feia una segmentació molt clara del mercat al qual ens volíem dirigir. Apareixíem a autobusos d'una línia que cobreix una franja de la part alta de Barcelona i de Gràcia. Fèiem insercions en premsa del Círculo Ecuestre o de la revista del Liceu, regalàvem les ulleres i fèiem un sorteig per dues persones al restaurant Àbac. La idea era aconseguir fer branding, tenir una marca més coneguda i disposar d'una base de dades potent per després treballar bé la nostra estratègia.
Com funciona la visita de pisos per realitat virtual?
Això quan ho proves és quan entens com funciona! Quan anem a veure un habitatge que tenim en exclusiva portem un fotògraf professional que fa bé les fotos: una màquina bona, amb trípode, llum natural, etc. Així el client es pot fer una idea de com és el pis de veritat. L'afegit és que va amb una càmera de 360º. Aquestes fotos, vinculades al plànol de l'habitatge, permeten fer la visita com si hi fossis. No és el mateix que fer una visita en persona, però t'ajuda molt a fer-te una idea de com és realment l'habitatge i permet descartar-lo si no s'ajusta al que busques.
El sector immobiliari no té fama de ser gaire innovador. Això posa les coses més fàcils als que volen fer les coses de forma diferent?
Sí, perquè el problema del sector immobiliari és que històricament hi ha hagut la mentalitat que estaves aquí per vendre pisos. Però no, els pisos els venen els propietaris i nosaltres hi som per ajudar-los. És fàcil penjar un anunci a qualsevol web o un cartell al balcó, i començar a atendre gent a casa teva sense cap mena de filtre. Però si decideixes fer-ho a través d'una immobiliària, hem de vendre la idea del metge. Et mira, et diu el que tens i el que has de fer. Nosaltres mirem els pisos, el seu valor, i veiem quina és la millor manera per vendre'l. Aquest canvi de mentalitat i de concepte costa, no tothom el té.
 |
| Manuel Roger i Francesc Quintana dirigeixen Vivendex. Cedida |
La crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària ha ajudat a canviar aquesta mentalitat o encara es manté?
Hi ha un nucli important d'empreses que estem treballant d'una altra manera, ens estem associant per col·laborar. Si tu tens el producte i jo el client, deixa'm que vingui amb ell a veure el producte o viceversa. Això ha estat un avenç important, ens expliquem els proveïdors amb els que treballem i entre tots apugem l'estàndard del mercat. Ara bé, a la que s'ha començat a publicar que han pujat els preus dels pisos i s'estan venent, han començat a aparèixer immobiliàries com bolets. O més! Que costa més trobar un rovelló que una immobiliària! Això fa que el percentatge de gent que tenim aquesta manera de treballar encara siguem una minoria dins del sector.
Com és la relació amb els portals web de venda i lloguer d'habitatge?
És d'amor odi total, i jo sóc dels companys menys radicals. Segons a qui li facis aquesta pregunta... Justament al Facebook tenim un grup i es va obrir un debat on es deia de fer-los complot, que ens donéssim tots de baixa perquè a nosaltres ens cobren molt i no cobren gens al particular, que això és un problema i competència deslleial... Jo diria que el mercat és lliure i els propietaris són lliures de publicar el que vulguin on vulguin. Si el nostre servei està basat a penjar un cartell, publicar un anunci en un web i cobrar-te 6.000 euros, és un negoci insostenible. Nosaltres hem de donar valor, i això es fa començant per publicitar de la millor manera aquest habitatge per obtenir el millor preu possible de cara al mercat, però dient la veritat. Per molt que vingui algú dient-te que vol un pis de 300.000 euros venent el seu per 200.000, si coneixem la zona i el mercat li hem de dir la veritat i dir-li que el seu val 150.000. Al final, la relació entre immobiliàries i webs acaba sent aquesta tensió. Però la relació no pot ser dolenta perquè els compradors són als portals, que són els agregadors de producte. Després acaben venint al teu web per veure les coses amb més qualitat. Però el públic primer va a l'engròs. Quan busques un viatge vas a Booking, veus 200 hotels, fas una primera tria i després vas al web de la cadena hotelera. Nosaltres tenim els venedors que dominen la zona i poden aportar aquest valor, i aquí és on ens hem d'enfocar.
Sembla que pugen els preus, fins i tot l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a plantejar establir un límit en els lloguers... Com veieu l'estat del mercat des de dins?
El que està passant és que la diferència entre el preu d'oferta i el preu de tancament s'està reduint. Hi ha més transaccions, potser amb un preu general una mica més elevat; però el fet és que és un mercat molt poc transparent. Pots veure una oferta a 300.000 euros, i que el seu preu real de tancament siguin 280.000 euros. Sempre hi ha un punt final de negociació perquè costa molt que la gent renunciï a intentar-ho, i està en el seu dret. Però això és el que s'està reduint. Se segueix tancant a 280.000 però ara potser ja no sortim a 300.000, sinó a 290.000. Hi ha menys marge de negociació. Però sí que és cert que l'augment d'immobles venuts està tensant una mica els mercats.