13
de Juliol
de
2015
Act.
13
de Juliol
de
2015
La tragèdia grega fa temps que ha traspassat els llibres d'història per instal·lar-se en el dia a dia de l'economia del país. Seguint amb les metàfores, es podria dir que les ruïnes de l'Acròpoli d'Atenes ja no són les úniques de Grècia, que just una setmana després de llevar-se amb un contundent resultat al referèndum que semblava enfortir la posició del govern de Syriza; ara claudica amb l'acord amb l'Eurogrup per negociar el tercer rescat. "El referèndumno ha servit de res", afirma amb contundència a VIAempresa Oriol Amat, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
"El que ha passat és que arribaven les 9 del matí, portaven 17 hores negociant i tots els ministres que hi havia allà havien de tornar als seus països", diu Amat. I el cert és que tot i que hi ha moltes coses que no s'han concretat, el que ha transcendit fins ara va en una direcció: "el referèndum els pot haver sortit una mica car als grecs. Abans no acceptaven unes retallades de 8.000 milions d'euros, i ara poden ser d'uns 12.500 milions". Amat hi afegeix un altre dels elements, els 50.000 milions d'euros en actius amb els quals Grècia haurà d'avalar el nou rescat.
Les mesures que Grècia haurà d'aprovar abans de dimecres inclouen augments de l'IVA, retallades de les pensions o un enduriment de la reforma laboral. L'objectiu de l'aprovació de les iniciatives, segons han admès els propis líders, és "reconstruir la confiança" amb Grècia. A més, s'insta a garantir la independència jurídica plena dels organismes estadístics grecs. Una qüestió, aquesta última, que sorprèn Oriol Amat. "Si després de cinc anys d'haver posat 200.000 milions d'euros a Grècia ara una de les mesures és aquesta, és que segueixes sense refiar-te dels grecs".
Tot indica que l'acord implicarà uns 80.000 milions d'euros de forma bastant immediata. Amat, però, assegura que "no em surten els números amb el dèficit que declara el govern grec per tots els diners que s'han d'anar injectant. Posar aquestes condicions em fan pensar que els grecs un altre cop estan manipulant els números".
Per Amat, "el problema d'aquestes mesures és que estan totes pràcticament en contra del que Syriza ha promès en la seva campanya electoral i durant el referèndum". Queda clar, doncs, que el govern grec té un problema important, i "si ara fes un referèndum sobre les noves mesures que acabarà introduint, no crec que el guanyés", augura.
Tot i així, a la sortida de la reunió amb l'Eurogrup el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha destacat que l'acord és "difícil" però permet evitar la fallida. El líder de Syriza ha venut com un èxit el fet d'haver aconseguit frenar que "es moguessin actius de l'estat a l'estranger", forçant que el fons de privatitzacions es mantingués a Grècia i no a Luxemburg, com estava previst en els plans inicials d'Alemanya. Segons Tsipars, l'acord "ha evitat el pla d'estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari".
"El referèndum ha fet que els europeus encara desconfiïn més de Grècia"
Pel catedràtic de la UPF "sembla que amb el seu NO el que volien els grecs és que tots els seus dèficits els paguin els europeus". Una qüestió amb la qual "un referèndum a qualsevol altre país d'Europa hauria sortit un resultat semblant", evidencia.
Al capdavall, però, assegura que "els ha perjudicat perquè durant la campanya Syriza i altres líders grecs es dedicaven a insultar els creditors, especialment els alemanys". El resultat és que "el referèndum ha fet que els europeus encara desconfiïn més de Grècia i els fan pagar més car l'acord".
Segons Oriol Amat, "quan un no té intenció de pagar, en part perquè no pot, fer promeses és menys comprometedor". Posa com a exemple els compromisos adquirits pels governs grecs anteriors que després no s'han complert o s'han anul·lat. "Es van comprometre a tancar la televisió pública grega i quan va venir Syriza la va tornar a obrir. Però quan un govern assumeix un compromís, és un compromís de país. No pots demanar diners a un creditor en base a uns compromisos, i un cop t'ha donat els diners, amb l'excusa que canvies el govern, anul·lar el que havies promès", reflexiona.
"Grècia ha fet molts mèrits perquè l'expulsin d'Europa"
"Ha enganyat i manipulat amb les xifres com ningú i ha fet promeses que no compleix", evidencia Amat; que recorda que "si Grècia necessita tants diners és perquè des de l'any 2010 els mateixos grecs han tret 200.000 milions d'euros del país".
Ara bé, ningú vol Grècia fora d'Europa, com demostra la insistència en les negociacions. "Jo tampoc", puntualitza un Amat que creu que els líders europeus no la volen expulsar perquè "si ho fessin haurien de fer una quitança de pràcticament tot el deute amb la UE".
Això posaria da manifest que "l'any 2010 la majoria del deute grec era amb bancs privats, i entre 2010 i 2012 es va traspassar als estats, el BCE i a l'FMI". Per tant, "es va transformar el deute que hi havia amb uns creditors privats a uns creditors públics". Una expulsió de Grècia amb la seva conseqüent quitança convidaria els ciutadans europeus a evidenciar que "aquí hi ha hagut un engany molt important. S'han nacionalitzat uns deutes i unes pèrdues privades".
"Grècia necessita una reforma molt important que no s'està fent"
"No s'està atacant el frau fiscal, que és el que realment enfonsa Grècia", denuncia Oriol Amat. Aquesta reforma realment important "no s'està fent", lamenta. Una situació que no convida a l'optimisme.
"Europa està tirant una pilota endavant i d'aquí un temps ja en tornarà parlar", pronostica. Segons el catedràtic de la UPF el moment actual es pot definir com "anar donant diners a algú que t'enganya, que incompleix les promeses i que no soluciona els problemes de fons". En definitiva, resumeix, "si finances algú que té un forat a la butxaca, ja pots anar posant diners que seguiran escapant-se".
"El que ha passat és que arribaven les 9 del matí, portaven 17 hores negociant i tots els ministres que hi havia allà havien de tornar als seus països", diu Amat. I el cert és que tot i que hi ha moltes coses que no s'han concretat, el que ha transcendit fins ara va en una direcció: "el referèndum els pot haver sortit una mica car als grecs. Abans no acceptaven unes retallades de 8.000 milions d'euros, i ara poden ser d'uns 12.500 milions". Amat hi afegeix un altre dels elements, els 50.000 milions d'euros en actius amb els quals Grècia haurà d'avalar el nou rescat.
Les mesures que Grècia haurà d'aprovar abans de dimecres inclouen augments de l'IVA, retallades de les pensions o un enduriment de la reforma laboral. L'objectiu de l'aprovació de les iniciatives, segons han admès els propis líders, és "reconstruir la confiança" amb Grècia. A més, s'insta a garantir la independència jurídica plena dels organismes estadístics grecs. Una qüestió, aquesta última, que sorprèn Oriol Amat. "Si després de cinc anys d'haver posat 200.000 milions d'euros a Grècia ara una de les mesures és aquesta, és que segueixes sense refiar-te dels grecs".
Here's the list of reforms in the #Eurogroup draft that Greek government has to pass by Wednesday to get bailout pic.twitter.com/nEF8OmDBiA
— Tara Palmeri (@tarapalmeri) July 12, 2015Tot indica que l'acord implicarà uns 80.000 milions d'euros de forma bastant immediata. Amat, però, assegura que "no em surten els números amb el dèficit que declara el govern grec per tots els diners que s'han d'anar injectant. Posar aquestes condicions em fan pensar que els grecs un altre cop estan manipulant els números".
Per Amat, "el problema d'aquestes mesures és que estan totes pràcticament en contra del que Syriza ha promès en la seva campanya electoral i durant el referèndum". Queda clar, doncs, que el govern grec té un problema important, i "si ara fes un referèndum sobre les noves mesures que acabarà introduint, no crec que el guanyés", augura.
Tot i així, a la sortida de la reunió amb l'Eurogrup el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha destacat que l'acord és "difícil" però permet evitar la fallida. El líder de Syriza ha venut com un èxit el fet d'haver aconseguit frenar que "es moguessin actius de l'estat a l'estranger", forçant que el fons de privatitzacions es mantingués a Grècia i no a Luxemburg, com estava previst en els plans inicials d'Alemanya. Segons Tsipars, l'acord "ha evitat el pla d'estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari".
"El referèndum ha fet que els europeus encara desconfiïn més de Grècia"
Pel catedràtic de la UPF "sembla que amb el seu NO el que volien els grecs és que tots els seus dèficits els paguin els europeus". Una qüestió amb la qual "un referèndum a qualsevol altre país d'Europa hauria sortit un resultat semblant", evidencia.
Al capdavall, però, assegura que "els ha perjudicat perquè durant la campanya Syriza i altres líders grecs es dedicaven a insultar els creditors, especialment els alemanys". El resultat és que "el referèndum ha fet que els europeus encara desconfiïn més de Grècia i els fan pagar més car l'acord".
Segons Oriol Amat, "quan un no té intenció de pagar, en part perquè no pot, fer promeses és menys comprometedor". Posa com a exemple els compromisos adquirits pels governs grecs anteriors que després no s'han complert o s'han anul·lat. "Es van comprometre a tancar la televisió pública grega i quan va venir Syriza la va tornar a obrir. Però quan un govern assumeix un compromís, és un compromís de país. No pots demanar diners a un creditor en base a uns compromisos, i un cop t'ha donat els diners, amb l'excusa que canvies el govern, anul·lar el que havies promès", reflexiona.
"Grècia ha fet molts mèrits perquè l'expulsin d'Europa"
"Ha enganyat i manipulat amb les xifres com ningú i ha fet promeses que no compleix", evidencia Amat; que recorda que "si Grècia necessita tants diners és perquè des de l'any 2010 els mateixos grecs han tret 200.000 milions d'euros del país".
Ara bé, ningú vol Grècia fora d'Europa, com demostra la insistència en les negociacions. "Jo tampoc", puntualitza un Amat que creu que els líders europeus no la volen expulsar perquè "si ho fessin haurien de fer una quitança de pràcticament tot el deute amb la UE".
Això posaria da manifest que "l'any 2010 la majoria del deute grec era amb bancs privats, i entre 2010 i 2012 es va traspassar als estats, el BCE i a l'FMI". Per tant, "es va transformar el deute que hi havia amb uns creditors privats a uns creditors públics". Una expulsió de Grècia amb la seva conseqüent quitança convidaria els ciutadans europeus a evidenciar que "aquí hi ha hagut un engany molt important. S'han nacionalitzat uns deutes i unes pèrdues privades".
"Grècia necessita una reforma molt important que no s'està fent"
"No s'està atacant el frau fiscal, que és el que realment enfonsa Grècia", denuncia Oriol Amat. Aquesta reforma realment important "no s'està fent", lamenta. Una situació que no convida a l'optimisme.
"Europa està tirant una pilota endavant i d'aquí un temps ja en tornarà parlar", pronostica. Segons el catedràtic de la UPF el moment actual es pot definir com "anar donant diners a algú que t'enganya, que incompleix les promeses i que no soluciona els problemes de fons". En definitiva, resumeix, "si finances algú que té un forat a la butxaca, ja pots anar posant diners que seguiran escapant-se".