"La seguretat alimentària pot ser una oportunitat de negoci"
L'advocada i gestora alimentària Marta Quintana alerta sobre la necessitat de prevenir crisis que poden derivar en pèrdues milionàries
Quin valor afegit aporten els serveis d'una gestoria alimentària?
En el nostre cas treballem els procediments des d'un punt de vista tècnic amb una font jurídica darrere. Un dels nostres objectius és preparar l'empresa perquè pugui defensar-se en una situació d'incident alimentari. Es tracta d'un dret preventiu basat en l'assessorament. Aquesta tasca prèvia resulta econòmica i serveix per detectar nous segments de mercat.
Com ho pot visualitzar una empresa?
Un exemple el trobem en un conveni de col·laboració que hem signat amb una firma d'advocats de Barcelona especialitzada en dret marítim i de transport. Un dels avantatges que oferim és que al mercat hi ha molt poc assessorament jurídic centrat en la seguretat alimentària. El tret diferencial que aportem amb aquest acord és cobrir tot el ventall possible de serveis: assessoria tècnica, jurídica i un suport a l'exportació.
Quines portes pot obrir la seguretat alimentària?
Especialment a l'exportació. Per enviar productes a altres països s'han de complir una sèrie de requisits i condicionants normatius. La clau és tenir la combinació del coneixement del vessant tècnic i el jurídic. Com a gestoria, considerem que aquí existeix un nínxol de mercat encara sense explotar.
Fotografia: Cedida
Quins altres serveis ofereixen?
Donem formació a les empreses. La nostra idea és impartir-la presencialment, ja que volem diferenciar-la de la informació. Tenim clar que ha de ser pràctica i útil a les empreses. Alguns dels cursos que fem són els de manipulació d'aliments, al·lèrgens o procediments perquè les companyies coneguin com preparar un plat o com planificar la producció per complir amb la directiva dels al·lèrgens.
Com afecta les empreses aquesta directiva dels al·lèrgens?
Es tracta d'una directiva comunitària que va entrar en vigor l'any 2014. Obliga a que el consumidor pugui disposar de tota la informació sobre els ingredients dels aliments com a màxim a finals de l'any 2016. A hores d'ara, només la compleixen un 1% dels establiments i empreses que hi estan obligats. Tenen molta feina a fer: analitzar els proveïdors, identificar quin dels 14 al·lèrgens està utilitzant al seu restaurant o cuina i elaborar les fitxes dels plats. Això afecta el dia a dia de la seva gestió i pot comportar sancions de fins a 600.000 euros. Malgrat això, estem parlant d'un sector poc professionalitzat en aquest aspecte i en el qual existeix poca conscienciació per part de la societat en general.
És necessària la pedagogia?
Totalment. Es tracta d'impartir cursos i formació per ensenyar com s'han de cuinar i gestionar els al·lèrgens. Més que una despesa, les empreses l'han d'entendre com una oportunitat de negoci. La seguretat alimentària els ha de servir per diversificar l'activitat i obrir nous mercats. No hem de deixar de banda que és un tema delicat, en el qual està en joc la salut del consumidor.
Com és el primer contacte d'una empresa amb la seva gestoria?
El primer sempre acostuma a ser reactiu. Per desgràcia, no busquen aplicar mesures de prevenció, sinó resoldre un problema que tenen a sobre. Moltes de les pimes no tenen assumit que un problema greu de seguretat alimentària deriva en unes pèrdues milionàries que poden fer tancar l'empresa. En la majoria de casos, passa pel desconeixement. També s'està donant el cas contrari: les companyies que realitzen bones pràctiques alimentàries impulsen canvis en els seus processos de producció i no ho comuniquen. No en són conscients que poden obtenir un rèdit comercial.