La temporalitat a Espanya dobla la de la Unió Europea
Els contractes temporals a l'Estat representen el 26,2%, mentre a Europa són el 14,8%
En el seu informe mensual de març, explica que una part d'aquesta diferència es pot explicar pel major pes a Espanya de sectors amb una elevada estacionalitat, com el turisme, però que els contractes temporals que hi ha al país es tradueixen en una menor inversió en formació del capital humà i en desmotivació del treballador.
El document indica que els treballadors amb contracte temporal reben menys formació no reglada de l'empresa que aquells amb contracte indefinit, i alhora utilitzen menys competències en els seus llocs de treball, fins i tot tenint en compte les diferències de nivell educatiu i ocupació.
Respecte a la motivació, l'informe indica que un contracte temporal de selecció, és a dir, com a període de prova previ a decidir un contracte indefinit, incentiva l'empleat a esforçar-se, però "l'evidència empírica mostra que aquesta no és la norma a Espanya".
Exposa que només el 21% dels assalariats amb contracte temporal aconsegueix un indefinit després d'un any, el 56% segueix amb el temporal i la resta va a l'atur, per la qual cosa "els treballadors assumeixen que el fet més probable és que perdin la feina independentment del seu nivell de dedicació".
El text també incideix que els treballadors indefinits amb costos d'acomiadament elevats poden tenir menys incentius per esforçar-se perquè la seva probabilitat d'acomiadament no està correlacionada amb la productivitat, mentre que els treballadors amb contractes indefinits amb costos d'acomiadament més moderats "probablement s'esforcin més".
Per tant, "queda marge de maniobra per trobar fórmules contractuals que aconsegueixin augmentar la inversió en formació i esforç", que CaixaBank Research situa com a ingredients fonamentals per millorar la productivitat.