15
de Juliol
de
2014
Act.
02
d'Octubre
de
2014
Com seria una Catalunya independent? Quedaria fora de l'euro? Com es gestionarien els recursos econòmics? Quin deute tindria? Totes aquestes qüestions han anat sorgint paral·lelament als moviments socials i polítics del país i, actualment, estan en plena vigència. El Consell Assessor per la Transició Nacional ha assegurat aquest dilluns que, en cas de secessió, Catalunya no hauria d'assumir determinats deutes, si l'Estat espanyol no transfereix alguns béns i actius, com ara les infraestructures.
En aquest context, en un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Terrassa, el doctor en economia Modest Guinjoan desglossa en el llibre Economia de Catalunya els deu punts clau per respondre a aquestes preguntes, analitzant la situació i, des d'una base empírica, rigorosa i "sense partidisme", explicant què podria passar en els mercats si es declarés la independència.
Aquests són els factors essencials a tenir en compte segons el llibre que recull les anàlisis i interpretacions de 17 economistes de la talla d'Antoni Castells, Miquel Puig i Oriol Amat.
1. Dèficits de la relació Catalunya-Espanya
Recentment, el conseller d'economia Andreu Mas-Colell va assegurar que "Espanya ens frena", fent palès el seu malestar amb l'executiu espanyol. El llibre analitza el dèficit d'infraestructures, del 5,5% del PIB, i del dèficit fiscal, del 8% en els darrers 13 anys. "Des del 2001 s'han perdut 16.000 milions d'euros pel camí", assegura Guinjoan.
2. Milloraria el potencial econòmic català?
Segons afirmen els economistes, la independència permetria decidir la gestió dels recursos fiscals, d'infraestructures i política econòmica. "Més que una qüestió d'economia es tracta d'un cas de sobirania nacional", explica Guinjoan.
3. Dins o fora l'euro?
Hi ha diferents visions sobre si Catalunya quedaria dins o fora de la Unió Europea, però ambdues consideren que és imprescindible formar-ne part. Continuar utilitzant l'euro com a moneda també és una prioritat pels economistes que han publicat el llibre. Mantenir la divisa comunitària és essencial per ser competitius i per tenir un sistema finançer viable. Preguntat sobre una sortida de la UE, Guinjoan assegura que Europa "està interessada en què en formem part, ja que també interessa a les empreses".
4. Impacte de les estructures d'Estat
Segons Economia de Catalunya, la independència permetria la creació de noves branques de l'administració que podrien generar entre 51.000 i 71.000 llocs de treball.
5. Recaptació impositiva i despesa pública
Una Catalunya independent obriria les portes a tenir uns guanys fiscals de gairebé 14.000 milions d'euros. Aquesta és l'estimació calculada entre els anys 2006 i 2009. Amb aquesta recaptació, asseguren, unes finances públiques serien totalment viables per donar corda a l'Estat del benestar. "Es podrien abaixar impostos o incrementar la despesa social", explica Guinjoan.
6. Endeutament i repartiment d'actius
Els economistes expliquen que, en la nova situació, l'endeutament seria del 52% del PIB en el cas que no s'heredés l'espanyol i de fins al 103% del PIB en el pitjor dels escenaris. Tot i això, un 57% dels economistes enquestats creuen que en un Estat català l'endeutament de la Generalitat es podria reduir més ràpidament. Castells assegura que la independència suposaria un augment del 8% del PIB a curt termini.
7. Es podrien pagar les pensions?
Amenaçar amb què no hi hauria fons per pagar les pensions ha estat una constant. Guinjoan, però, explica que, segons l'anàlisi feta, aquestes serien més sostenibles en una Catalunya independent que en la resta de l'Estat espanyol. Un estudi que calcula les pensions entre el 1996 i el 2010 d'un hipotètic país català conclou que només s'hauria tingut dèficit en quatre dels 16 anys i superàvit en la resta. "El cas espanyol és totalment invers", asseguren.
8. Es podria superar el boicot?
"Caldria un boicot de magnituds impensables, de fins al 50% en tots els productes, per afectar l'àmbit fiscal", comenta Guinjoan. Un estudi explica que un boicot del 40% dels consumidors i del 20% de les empreses implicaria una reducció del PIB català del 4%. Altres estudis xifren els pitjors escenaris en una caiguda d'entre l'1,2 i l'1,6%.
9. Impacte en les multinacionals
Tot i que aquí el terreny és més pantanós, els economistes creuen que les conseqüències de la independència no serien de gravetat ni de llarga durada per a les empreses multinacionals establertes a Catalunya. "El joc dels mercats es juga en lleis universals i globalitzades", explica Guinjoan, "el canvi d'statu quo no hauria d'afectar". Catalunya és un mercat de set milions i mig d'habitants i amb un teixit empresarial ric i això, segons els economistes, és clau per entendre que les perspectives de mercat no canviarien. "Si el senyor Fainé s'enfada amb la independència deixarà córrer el negoci d'aquí i marxarà? No ho crec, sincerament", sentencia Guinjoan.
10. Catalunya independent, econòmicament viable?
"Per descomptat", conclou Castells. Entre els economistes hi ha un ampli conses que la independència dins de la Unió Europea seria molt profitosa per Catalunya, que gaudiria de majors benestars i avantatges. "Hi ha més interrogants polítics que econòmics", comenta Guinjoan. Sobre els futurs passos, l'ex-conseller augura que, en primer terme, la UE no es mullaria i que, quan la independència fos inevitable, intentaria que l'adaptació causés els menors danys possibles.
En aquest context, en un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Terrassa, el doctor en economia Modest Guinjoan desglossa en el llibre Economia de Catalunya els deu punts clau per respondre a aquestes preguntes, analitzant la situació i, des d'una base empírica, rigorosa i "sense partidisme", explicant què podria passar en els mercats si es declarés la independència.
Aquests són els factors essencials a tenir en compte segons el llibre que recull les anàlisis i interpretacions de 17 economistes de la talla d'Antoni Castells, Miquel Puig i Oriol Amat.
1. Dèficits de la relació Catalunya-Espanya
Recentment, el conseller d'economia Andreu Mas-Colell va assegurar que "Espanya ens frena", fent palès el seu malestar amb l'executiu espanyol. El llibre analitza el dèficit d'infraestructures, del 5,5% del PIB, i del dèficit fiscal, del 8% en els darrers 13 anys. "Des del 2001 s'han perdut 16.000 milions d'euros pel camí", assegura Guinjoan.
2. Milloraria el potencial econòmic català?
Segons afirmen els economistes, la independència permetria decidir la gestió dels recursos fiscals, d'infraestructures i política econòmica. "Més que una qüestió d'economia es tracta d'un cas de sobirania nacional", explica Guinjoan.
3. Dins o fora l'euro?
Hi ha diferents visions sobre si Catalunya quedaria dins o fora de la Unió Europea, però ambdues consideren que és imprescindible formar-ne part. Continuar utilitzant l'euro com a moneda també és una prioritat pels economistes que han publicat el llibre. Mantenir la divisa comunitària és essencial per ser competitius i per tenir un sistema finançer viable. Preguntat sobre una sortida de la UE, Guinjoan assegura que Europa "està interessada en què en formem part, ja que també interessa a les empreses".
4. Impacte de les estructures d'Estat
Segons Economia de Catalunya, la independència permetria la creació de noves branques de l'administració que podrien generar entre 51.000 i 71.000 llocs de treball.
5. Recaptació impositiva i despesa pública
Una Catalunya independent obriria les portes a tenir uns guanys fiscals de gairebé 14.000 milions d'euros. Aquesta és l'estimació calculada entre els anys 2006 i 2009. Amb aquesta recaptació, asseguren, unes finances públiques serien totalment viables per donar corda a l'Estat del benestar. "Es podrien abaixar impostos o incrementar la despesa social", explica Guinjoan.
6. Endeutament i repartiment d'actius
Els economistes expliquen que, en la nova situació, l'endeutament seria del 52% del PIB en el cas que no s'heredés l'espanyol i de fins al 103% del PIB en el pitjor dels escenaris. Tot i això, un 57% dels economistes enquestats creuen que en un Estat català l'endeutament de la Generalitat es podria reduir més ràpidament. Castells assegura que la independència suposaria un augment del 8% del PIB a curt termini.
7. Es podrien pagar les pensions?
Amenaçar amb què no hi hauria fons per pagar les pensions ha estat una constant. Guinjoan, però, explica que, segons l'anàlisi feta, aquestes serien més sostenibles en una Catalunya independent que en la resta de l'Estat espanyol. Un estudi que calcula les pensions entre el 1996 i el 2010 d'un hipotètic país català conclou que només s'hauria tingut dèficit en quatre dels 16 anys i superàvit en la resta. "El cas espanyol és totalment invers", asseguren.
8. Es podria superar el boicot?
"Caldria un boicot de magnituds impensables, de fins al 50% en tots els productes, per afectar l'àmbit fiscal", comenta Guinjoan. Un estudi explica que un boicot del 40% dels consumidors i del 20% de les empreses implicaria una reducció del PIB català del 4%. Altres estudis xifren els pitjors escenaris en una caiguda d'entre l'1,2 i l'1,6%.
9. Impacte en les multinacionals
Tot i que aquí el terreny és més pantanós, els economistes creuen que les conseqüències de la independència no serien de gravetat ni de llarga durada per a les empreses multinacionals establertes a Catalunya. "El joc dels mercats es juga en lleis universals i globalitzades", explica Guinjoan, "el canvi d'statu quo no hauria d'afectar". Catalunya és un mercat de set milions i mig d'habitants i amb un teixit empresarial ric i això, segons els economistes, és clau per entendre que les perspectives de mercat no canviarien. "Si el senyor Fainé s'enfada amb la independència deixarà córrer el negoci d'aquí i marxarà? No ho crec, sincerament", sentencia Guinjoan.
10. Catalunya independent, econòmicament viable?
"Per descomptat", conclou Castells. Entre els economistes hi ha un ampli conses que la independència dins de la Unió Europea seria molt profitosa per Catalunya, que gaudiria de majors benestars i avantatges. "Hi ha més interrogants polítics que econòmics", comenta Guinjoan. Sobre els futurs passos, l'ex-conseller augura que, en primer terme, la UE no es mullaria i que, quan la independència fos inevitable, intentaria que l'adaptació causés els menors danys possibles.