25
de Gener
de
2016
Act.
25
de Gener
de
2016
Aquest dilluns tothom s'ha despertat amb la notícia d'un terratrèmolque ha sacsat algunes localitats d'Andalusia. Centenars de ciutadans del sud d'Espanya s'han dirigit als serveis d'emergència per saber què fer en aquesta situació, un episodi al qual a Xile estan més que acostumats. L'última sacsada rellevant que ha patit el país andí va ser la del passat 21 de setembre, quan un nou terratrèmol a la zona nord del país va causar 15 morts, centenars de ferits i la declaració, per part de la seva presidenta Michelle Bachelet, de l'estat d'emergència.
El més cridaner és que aquí, a més d'11.000 quilòmetres de distància, un xilè assumeix que les sacsades a les quals el país andí està més que acostumat també poden ser una oportunitat de negoci. Per a TomásPabloRoa, president executiu de Wolf&Pablo consultores, "les desgràcies naturals són un negoci".
Roa ha participat en una trobada organitzada a Barcelona per Foment del Treball en què experts en el mercat xilè han donat algunes píndoles de com, quan i per què és interessant per a Catalunya invertir-hi. Roa, fent referència a l'últim terratrèmol, assegura que aquestes situacions també són oportunitats de negoci, "perquè els habitatges cal reconstruir-los, l'aigua cal canalitzar-la... Nosaltres vivim amb els terratrèmols de tota la vida i ja no els tenim por", destaca.
Segons Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya, el país andí té una clara necessitat de gestionar amb eficiència els residus, tractaments d'aigua, energia, i les empreses catalanes d'aquest sector tenen "una bona oportunitat" per entrar en aquest país de la mà d'un soci local, o bé de la mà d'una gran empresa que hagi guanyat algun concurs públic. També, per la seva tradició en l'ús dels sistemes TIC, els negocis vinculats amb les smart cities tenen un ampli ventall de possibilitats, ja que les municipalitats (similars al concepte de municipis espanyol, amb un total de 345) estan apostant per la gestió eficient de les ciutats mitjançant l'ús de les noves tecnologies. La indústria de la mineria, en la que Xile és líder, també presenta moltes oportunitats.
Per què treballar a Xile?
La invitació que fa el xilè Tomás Pablo Roa també se sosté amb les darreres xifres de l'exportació catalana, ja que -a data abril de 2015- segons dades de la Generalitat de Catalunya, a Xile hi ha 254 filials d'empreses catalanes a l'estranger, només quatre per darrere de l'Argentina, el primer país sud-americà on estan implantades les empreses de Catalunya. La xifra suposa un 3,04% de la distribució per països de les filials d'empreses catalanes a l'estranger.
És el cas de la Fundació Leitat, ubicada a Terrassa, un centre tecnològic català especialitzat en nano fibres –i sense ànim de lucre- que buscava noves oportunitats de negoci més enllà d'Europa, el seu espai, diguem-ne, natural. "Europa és un mercat local per a nosaltres i Xile ens oferia seguretat jurídica i una aposta molt clara per l'R D", argumenta Jordi Rodríguez, gerent de l'entitat. Leitat ha entrat en un projecte del Govern xilè, qui cerca centres d'excel·lència per engegar diversos projectes d'innovació orientada al mercat.
"Venir a Xile és assequible"
Per la seva part, Carlos Morales, advocat i director general de Mshglobal, es dedica a la consultoria d'empreses en comerç exterior i aposta per Xile per dues raons: perquè és un mercat competitiu i per ser una porta d'entrada al continent sud-americà. "Xile és un mercat local des del punt de vista de les empreses, molt petit però molt competitiu; però també és una plataforma, perquè quan un va a Xile ha de saber que després voldran que operi a el Perú, a Argentina...", explica.
En l'aspecte jurídic, Morales apunta que la implantació d'una societat a Xile, a diferència d'Espanya, no requereix capital mínim, tot i que "el més car són els costos comercials". En aquest sentit, Roa està convençut que "venir a Xile és assequible". A més, i és un dels aspectes més seductors per a l'expert –coincidint amb Morales-, el país de Salvador Allende "permet accedir a 62 economies que representen el 63,3% de la població mundial, el que equival a 4.500 milions de consumidors".
"La primera reunió és per pesar-se i valorar"
Amb una taxa d'atur del 6% i un salari mínim que és la meitat de l'espanyol, 376,48 euros enfront dels 648 euros de l'Estat espanyol, els costos es disparen pel transport. "Xile no està aquí al costat. El més recomanable és fer una estimació de quan anem a viatjar i comprar els bitllets. A pesar que després canviem els bitllets de data, tant per a l'anada com per a la tornada, ens podem estalviar fins a un 50%", comenta Morales com a consell estratègic.
I és que l'estratègia és clau a l'hora d'obrir-se pas en qualsevol mercat i, en el xilè no anava a ser menys. Per això Roa, com a bon coneixedor de la seva pàtria, aconsella als empresaris que anhelen provar sort que es presentin segurs de si mateixos i que dominin els preus del seu sector, per poder comparar entre el mercat espanyol i el xilè. "Els xilens som molt desconfiats per naturalesa, per això és important que et coneguin o vagis recomanat", declara.
També apunta que sempre "cal dirigir-se a la direcció de l'empresa perquè és qui pren les decisions". Directius que llegeixen i discuteixen clàusula per clàusula, que en la primera trobada no arriben a cap conclusió, que no fan preguntes innocents, que ho pregunten tot "perquè la primera reunió és per pesar-se i valorar el que et dóna a entendre aquest possible soci" són alguns dels valuosos consells que apunta l'expert xilè, qui treballa des de Madrid, Barcelona i Santiago de Xile.
El més cridaner és que aquí, a més d'11.000 quilòmetres de distància, un xilè assumeix que les sacsades a les quals el país andí està més que acostumat també poden ser una oportunitat de negoci. Per a TomásPabloRoa, president executiu de Wolf&Pablo consultores, "les desgràcies naturals són un negoci".
Roa ha participat en una trobada organitzada a Barcelona per Foment del Treball en què experts en el mercat xilè han donat algunes píndoles de com, quan i per què és interessant per a Catalunya invertir-hi. Roa, fent referència a l'últim terratrèmol, assegura que aquestes situacions també són oportunitats de negoci, "perquè els habitatges cal reconstruir-los, l'aigua cal canalitzar-la... Nosaltres vivim amb els terratrèmols de tota la vida i ja no els tenim por", destaca.
Segons Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya, el país andí té una clara necessitat de gestionar amb eficiència els residus, tractaments d'aigua, energia, i les empreses catalanes d'aquest sector tenen "una bona oportunitat" per entrar en aquest país de la mà d'un soci local, o bé de la mà d'una gran empresa que hagi guanyat algun concurs públic. També, per la seva tradició en l'ús dels sistemes TIC, els negocis vinculats amb les smart cities tenen un ampli ventall de possibilitats, ja que les municipalitats (similars al concepte de municipis espanyol, amb un total de 345) estan apostant per la gestió eficient de les ciutats mitjançant l'ús de les noves tecnologies. La indústria de la mineria, en la que Xile és líder, també presenta moltes oportunitats.
 |
| Imatge general de l'àrea de la mina de San José a Copiapo. Reuters |
Per què treballar a Xile?
La invitació que fa el xilè Tomás Pablo Roa també se sosté amb les darreres xifres de l'exportació catalana, ja que -a data abril de 2015- segons dades de la Generalitat de Catalunya, a Xile hi ha 254 filials d'empreses catalanes a l'estranger, només quatre per darrere de l'Argentina, el primer país sud-americà on estan implantades les empreses de Catalunya. La xifra suposa un 3,04% de la distribució per països de les filials d'empreses catalanes a l'estranger.
És el cas de la Fundació Leitat, ubicada a Terrassa, un centre tecnològic català especialitzat en nano fibres –i sense ànim de lucre- que buscava noves oportunitats de negoci més enllà d'Europa, el seu espai, diguem-ne, natural. "Europa és un mercat local per a nosaltres i Xile ens oferia seguretat jurídica i una aposta molt clara per l'R D", argumenta Jordi Rodríguez, gerent de l'entitat. Leitat ha entrat en un projecte del Govern xilè, qui cerca centres d'excel·lència per engegar diversos projectes d'innovació orientada al mercat.
"Venir a Xile és assequible"
Per la seva part, Carlos Morales, advocat i director general de Mshglobal, es dedica a la consultoria d'empreses en comerç exterior i aposta per Xile per dues raons: perquè és un mercat competitiu i per ser una porta d'entrada al continent sud-americà. "Xile és un mercat local des del punt de vista de les empreses, molt petit però molt competitiu; però també és una plataforma, perquè quan un va a Xile ha de saber que després voldran que operi a el Perú, a Argentina...", explica.
En l'aspecte jurídic, Morales apunta que la implantació d'una societat a Xile, a diferència d'Espanya, no requereix capital mínim, tot i que "el més car són els costos comercials". En aquest sentit, Roa està convençut que "venir a Xile és assequible". A més, i és un dels aspectes més seductors per a l'expert –coincidint amb Morales-, el país de Salvador Allende "permet accedir a 62 economies que representen el 63,3% de la població mundial, el que equival a 4.500 milions de consumidors".
"La primera reunió és per pesar-se i valorar"
Amb una taxa d'atur del 6% i un salari mínim que és la meitat de l'espanyol, 376,48 euros enfront dels 648 euros de l'Estat espanyol, els costos es disparen pel transport. "Xile no està aquí al costat. El més recomanable és fer una estimació de quan anem a viatjar i comprar els bitllets. A pesar que després canviem els bitllets de data, tant per a l'anada com per a la tornada, ens podem estalviar fins a un 50%", comenta Morales com a consell estratègic.
I és que l'estratègia és clau a l'hora d'obrir-se pas en qualsevol mercat i, en el xilè no anava a ser menys. Per això Roa, com a bon coneixedor de la seva pàtria, aconsella als empresaris que anhelen provar sort que es presentin segurs de si mateixos i que dominin els preus del seu sector, per poder comparar entre el mercat espanyol i el xilè. "Els xilens som molt desconfiats per naturalesa, per això és important que et coneguin o vagis recomanat", declara.
També apunta que sempre "cal dirigir-se a la direcció de l'empresa perquè és qui pren les decisions". Directius que llegeixen i discuteixen clàusula per clàusula, que en la primera trobada no arriben a cap conclusió, que no fan preguntes innocents, que ho pregunten tot "perquè la primera reunió és per pesar-se i valorar el que et dóna a entendre aquest possible soci" són alguns dels valuosos consells que apunta l'expert xilè, qui treballa des de Madrid, Barcelona i Santiago de Xile.