09
d'Abril
de
2014
La pensiómitjana dels homesjubilats és de 1.067 euros, mentre que les dones cobren 659 euros, un 38% menys, fet que suposa un risc de "pobresa femenina". Així es desprèn d'un estudi de l'IESE i VidaCaixa sobre la jubilació i la qualitat de vida que ha estat presentat aquest dimecres. L'informe també explica que els homes treballen de manera remunerada una mitjana de 43,4 anys, mentre que la mitjana de les dones és de 12,8 anys, la xifra més baixa d'Europa. Segons l'anàlisi, aquestes xifres s'expliquen perquè la majoria de les dones renuncien durant un període de temps a una feina remunerada per la cura dels fills i això té un impacte negatiu en la renda actual i futura.
Els sistema actual de pensions públic perpetua les desigualtats que es produeixen en el mercatlaboral entre homes i dones, ja que les dones dediquen menys temps a una feina remunerada i tenen menys ingressos que els homes. Aquest fet repercuteix en la pensió pública i, en conseqüència, en una disminució de la qualitatde vida. Així ho conclou l'estudi Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida.
El 2021 l'esperança de vida masculina serà de 81,2 anys i la femenina de 86,5 anys, i el 2051 arribarà als 86,8 anys per als homes i als 90,8 anys per a les dones. L'augment de l'esperança de vida i els descens de la natalitat faran d'Espanya un dels països amb la població mes envellida del món. "L'esperança de vida de la dona és 5 anys superior a la de l'home per això podem dir que hi ha una feminització de la vellesa", ha constatat la professora de l'IESE Business School, Nuria Chinchilla.
El salari femení suposa un 77% del salari masculí
Segons dades de l'INE, el salarianual mitjà per als homes és de 25.667 euros, mentre que el de les dones és de 19.767 euros. Així, l'estudi posa de manifest que el sistema de pensions públic, com que es basa en cotitzacions que depenen del salari percebut, perpetua les desigualtatssalarials del mercat laboral.
Un sistema que es desequilibra
Segons l'INE, el 37% de la població a Espanya serà més gran de 64 anys el 2052, mentre que el 2011 ho eren el 17%. Per tant, el nombre de pensionistes es duplicarà de 8 a 15 milions. Al mateix temps, la població en edat de treballar es reduirà un 33%. El sistema es desequilibra perquè disminueix la població menor de 24 anys i la compresa entre 25 i els 65 anys d'edat, mentre creix el grup de majors de 65 anys. A Espanya, l'efecte del baby boom va tenir lloc dels cinquanta als setanta, per tant la jubilació massiva d'aquesta generació és produeix més tard que a la resta d'Europa. Amb aquests paràmetres, la taxa total de dependència a Espanya el 2052 seria del 99,54%, i això provocaria que cada personaactiva hauria de sostenir-ne una d'inactiva, conclou l'estudi.
La majoria de les dones renuncien durant un període de temps a la feina o bé redueixen la jornada laboral i això té conseqüències sobre la renda actual i futura, fent que les seves pensions es vegin reduïdes per no cotitzar. L'estudi posa de manifest que fins al 2013 no han estat prou reconeguts, a efectes de cotització, els períodes dedicats a la cura dels fills, ja que només es considerava cotitzat el primer any dels tres als quals es té dret d'excedència. Aquesta és una de les causes per les quals els homes treballen de mitjana 43,4 anys, enfront els 12,8 de les dones.
A més a més, l'estudi també proposa mesures per garantir els ingressos necessaris per la jubilació, entre les quals hi ha no deixar el futur de les pensions en mans de l'Estat únicament, complementar la pensió de l'Estat des del inici de la vida laboral, planificar la pròpia jubilació - especialment les dones que interrompen la seva trajectòria laboral-, que l'Estat aporti la cotització de jubilació de les dones en cas d'excedència, que el temps dedicat a la cura dels fills és computi com a temps cotitzat, desgravació discal dels costos dels cuidadors familiars i despeses associades a la família, desgravació fiscal de la renda familiar de les aportacions d'estalvi per la jubilació del pare o la mare, revisar la pensió de viduïtat i fomentar als joves en la cultura de l'estalvi finalista a llarg termini.
Els sistema actual de pensions públic perpetua les desigualtats que es produeixen en el mercatlaboral entre homes i dones, ja que les dones dediquen menys temps a una feina remunerada i tenen menys ingressos que els homes. Aquest fet repercuteix en la pensió pública i, en conseqüència, en una disminució de la qualitatde vida. Així ho conclou l'estudi Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida.
El 2021 l'esperança de vida masculina serà de 81,2 anys i la femenina de 86,5 anys, i el 2051 arribarà als 86,8 anys per als homes i als 90,8 anys per a les dones. L'augment de l'esperança de vida i els descens de la natalitat faran d'Espanya un dels països amb la població mes envellida del món. "L'esperança de vida de la dona és 5 anys superior a la de l'home per això podem dir que hi ha una feminització de la vellesa", ha constatat la professora de l'IESE Business School, Nuria Chinchilla.
El salari femení suposa un 77% del salari masculí
Segons dades de l'INE, el salarianual mitjà per als homes és de 25.667 euros, mentre que el de les dones és de 19.767 euros. Així, l'estudi posa de manifest que el sistema de pensions públic, com que es basa en cotitzacions que depenen del salari percebut, perpetua les desigualtatssalarials del mercat laboral.
Un sistema que es desequilibra
Segons l'INE, el 37% de la població a Espanya serà més gran de 64 anys el 2052, mentre que el 2011 ho eren el 17%. Per tant, el nombre de pensionistes es duplicarà de 8 a 15 milions. Al mateix temps, la població en edat de treballar es reduirà un 33%. El sistema es desequilibra perquè disminueix la població menor de 24 anys i la compresa entre 25 i els 65 anys d'edat, mentre creix el grup de majors de 65 anys. A Espanya, l'efecte del baby boom va tenir lloc dels cinquanta als setanta, per tant la jubilació massiva d'aquesta generació és produeix més tard que a la resta d'Europa. Amb aquests paràmetres, la taxa total de dependència a Espanya el 2052 seria del 99,54%, i això provocaria que cada personaactiva hauria de sostenir-ne una d'inactiva, conclou l'estudi.
La majoria de les dones renuncien durant un període de temps a la feina o bé redueixen la jornada laboral i això té conseqüències sobre la renda actual i futura, fent que les seves pensions es vegin reduïdes per no cotitzar. L'estudi posa de manifest que fins al 2013 no han estat prou reconeguts, a efectes de cotització, els períodes dedicats a la cura dels fills, ja que només es considerava cotitzat el primer any dels tres als quals es té dret d'excedència. Aquesta és una de les causes per les quals els homes treballen de mitjana 43,4 anys, enfront els 12,8 de les dones.
A més a més, l'estudi també proposa mesures per garantir els ingressos necessaris per la jubilació, entre les quals hi ha no deixar el futur de les pensions en mans de l'Estat únicament, complementar la pensió de l'Estat des del inici de la vida laboral, planificar la pròpia jubilació - especialment les dones que interrompen la seva trajectòria laboral-, que l'Estat aporti la cotització de jubilació de les dones en cas d'excedència, que el temps dedicat a la cura dels fills és computi com a temps cotitzat, desgravació discal dels costos dels cuidadors familiars i despeses associades a la família, desgravació fiscal de la renda familiar de les aportacions d'estalvi per la jubilació del pare o la mare, revisar la pensió de viduïtat i fomentar als joves en la cultura de l'estalvi finalista a llarg termini.