Les furgonetes tenen els dies comptats

Són moltes les ciutats que en l'última dècada han posat en marxa tot tipus de mesures per controlar el trànsit amb l'objectiu de frenar la contaminació. En episodis en què l'atmosfera ha estat massa carregada, París i Madrid han deixat sortir al carrer només una part dels vehícles, en funció de si la seva marícula era parella o senar; Roma i Brussel·les rebaixen la velocitat màxima de circulació i Lisboa veta l'accés al centre dels cotxes de més de 15 anys en les hores centrals del dia. Aquesta última mesura és similar a la que es posarà en marxa d'aquí poc a l'àrea de Barcelona: a partir de l'1 de gener del 2019 restringirà la circulació als vehícles de més de 20 anys. Quan es parla d'aquestes mesures, sovint es posa el focus en l'usuari particular, però què passa amb les empreses? El director de Mobilitat Sostenible de Calidad Pascual, José Carlos Espeso, avisa que els efectes poden ser devastadors: "Un sol dia de no poder repartir es tradueix en una setmana de decalatge per posar-se al dia. Són només les orelles del llop del que ens pot passar a la distribució de mercaderies".

Espeso ha fet aquesta reflexió en el transcurs d'una taula rodona sobre l'aplicació de mesures anticontaminació a Barcelona que s'ha organitzat en el X Congrés de Gestors de Flotes, celebrat en el marc de l'Automobile Barcelona. "La mitjana d'antiguitat les furgonetes a Espanya és de més de deu anys. Si es prohibeix que circulin, qui reparteix les seves mercaderies?", ha exposat. En aquest sentit, ha assegurat que són molts els gestors de flotes que s'estan posant les piles per rejovenir-se i que veuen en el vehicle elèctric una clau de futur. De fet, segons les dades de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac), durant el primer trimestre del 2017 s'han matriculat 28.460 nous vehícles comercials en el conjunt de l'Estat, 16.610 dels quals són furgonetes, la meitat de les quals pertanyen només a tres marques: Peugeot, Citroën i Volkswagen. En aquest sentit, Espeso augura una major diversificació en el futur, ja que "cada cop es fa més prospecció de mercat per veure què poden oferir les diferents marques".

De la seva banda, la coordinadora del programa de Perfils de Ciutats Resilients d'ONU-Hábitat, Maíta Fernández-Armesto, ha defensat que cal fer un esforç per tenir un entorn més saludable. "Estic d'acord en què les mesures poden ser antipàtiques, però més antipàtic és morir abans d'hora", ha reblat. El consultor en mobilitat José Luis Criado considera que per rebaixar l'animadversió que aquest tipus de mesures puguin provocar cal que es vegi que l'administració també fa un esforç. Una mesura estupenda, apunta, podria ser fer que el transport públic sigui gratuït quan es restringeix la circulació, però ha admès que això no passarà. Fernández-Armesto ha reivindicat que l'Ajuntament de Barcelona està sent "proactiu", invertint en la renovació de flotes i té reunions "que no són precisament festes" per forçar la millora del transport públic.

Els fabricants demanen un cop de mà a l'Estat
Tot i aquesta coincidència en què el vehícle elèctric és el futur, la realitat és que no hi ha cues per comprar-ne un. Ni tan sols per comprar un híbrid. De fet, segons estimacions de la consultora MSI, els vehicles de combustibles alternatius només suposaran el 3,6% del total de matriculacions l'any 2020. Per què aquest decalatge entre la teoria i la pràctica? Els fabricants ho tenen clar: per la manca d'ajudes, econòmiques i normatives, de l'Estat.

"Creiem que a Europa és possible aconseguir una mobilitat sostenible 100% elèctrica. Les administracions poden ajudar amb aportacions econòmiques, però moltes empreses i comerços no demanen diners, només volen facilitats amb el punt de càrrega", ha sostingut la directora de marca de vehícles elèctrics de Nissan, Marta Marimón. Ho ha fet en un debat durant la VI Jornada d'Automoció de Barcelona, que han organitzat també en el saló de l'automòbil les patronals Fecavem i Faconauto.

Aquestes dues organitzacions també demanen mesures que acompanyin l'aposta del sector pels vehicles poc contaminants. Entre d'altres, reclamen menys impostos pels qui portin un cotxe sostenible, que tots els protocols d'actuació anticontaminació premiïn els que porten vehicles que generin poques emissions i fomentar la compartició de cotxes, el car sharing, per reduir el nombre de vehicles que cada dia circulen per la ciutat.