15
de Novembre
de
2016
En un país de clara dependència bancària en el finançament, qualsevol eina alternativa per obtenir inversió ha de ser benvinguda. Amb aquesta esperança es va viure l'arrencada del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) el juliol del 2009, un espai que pretenia seguir el model de l'AIM britànic, el Neuer Markt alemany o el Nouveau Marché francès; amb pimes en expansió oferint les seves accions en cotitzacions que permetin captar inversió i accelerar el seu creixement. Ara bé, a la borsa s'hi pot guanyar, però també perdre. En aquest 2016, les empreses catalanes presents al MAB han perdut 19 milions d'euros fins al juny, segons el diari Expansion.
Més negativa sobre el MAB, però, era la notícia del 2014 quan es destapava que una de les companyies bandera d'aquest mercat, Gowex, era una estafa. El MAB quedava tocat i amb la necessitat d'implantar canvis que mostressin imatge de renovació i garanties que una situació similar no es repetiria. "Aquests canvis comporten molta més complexitat administrativa per aquesta tipologia d'empreses, que són petites", lamenta Xavier Castells, Chief Financial Officer (CFO) d'Inkemia, una de les empreses catalanes més veteranes en aquest mercat. "Estàs carregant una tasca administrativa molt costosa en unes empreses que necessiten els recursos per créixer", constata.
Segons Castells, s'han establert obligacions "que no existeixen al mercat continu, fet que és una tonteria perquè allà hi va haver un cas similar al de Gowex amb Pescanova". Per exemple, una d'aquestes novetats és que "els números semestrals han de rebre una miniauditoria. Això està portant molts problemes perquè els auditors no saben ben bé què han de fer. Han posat la norma però no diuen què s'ha de fer", assegura el dirigent d'Inkemia.
Amb més de quatre anys d'experiència en aquest mercat, a Inkemia en fan una valoració "positiva crítica". El seu responsable financer es mostra globalment satisfet del rendiment obtingut, "tot i que al principi el trobàvem un mercat més interessant".
Castells lamenta que després de tot el que ha passat "ara és un mercat poc líquid on no es potencien els inversors". En aquest sentit, compara els avantatges fiscals que aquests poden trobar a l'AIM; i recorda que "aquí hi ha alguns avantatges autonòmics, però no estatals. Això fa mal al mercat."
El CFO d'Inkemia assegura que "ni des del Govern ni des de Bolsas y Mercados s'aposta realment pel MAB, no se'l creuen i no estan fent res perquè es conegui. Haurien d'aconseguir que els seus valors apareguin als diaris com ho fan la resta". I vaticina que la situació no farà un salt positiu "fins que no hi hagi algun 'exit' i hi entrin inversors institucionals".
Notorietat i transparència
Sigui com sigui, a finals de 2015 el finançament total d'empreses en aquest mercat va arribar a 409,62 milions d'euros en un total de 84 operacions; i el nombre de companyies que hi habiten ha anat creixent de manera gradual.
La darrera catalana a incorporar-s'hi ha estat VozTelecom, que ho ha fet aquest estiu amb l'objectiu d'accelerar el seu creixement amb un projecte pel qual estimaven una inversió de cinc milions d'euros. "Una part l'hem subscrit amb finançament bancari, però com que era una quantitat important i no ens volíem endeutar tant, calia incorporar nous socis que aportessin capital", explica el seu CEO, Xavier Casajoana.
"El MAB ens permetia executar una ampliació de capital i ens aportava altres valors com el de la notorietat", afegeix el que també és un dels socis fundadors de la companyia. Una notorietat que es tradueix amb més atenció per part dels mitjans de comunicació i que també es nota en clients i distribuïdors. A més, destaca Casajoana, "aporta transparència, que és molt important en aquest sector".
En el cas d'Inkemia, hi són des del desembre del 2012. "Tenim un projecte empresarial que es basa molt en temes d'innovació i ciència, que requereix molta inversió", indica Xavier Castells. Dins d'aquest model d'empresa, "arribava un punt que havíem desenvolupat una sèrie de tecnologies, patents i coneixement que havíem d'explotar comercialment". És a dir, que l'empresa ja era prou madura per fer exponencial el seu creixement.
"Havíem mirat el capital risc, però la seva gran problemàtica és que és un concepte bastant monoproducte, no entén una visió global de model d'empresa", diu el seu dirigent. Amb la voluntat de dissenyar un model d'empresa "innovador dins l'àmbit de les ciències de la vida i no tant una empresa biotecnològica monoproducte"; Inkemia ha buscat en el MAB l'eina per captar el capital necessari per aquest creixement de forma regular. No en va, acaba d'anunciar una nova ampliació de capital.
La part important
"La clau de sortir al mercat és trobar aquells socis que t'acompanyin en el camí i amb els quals et sentis confortable", assegura convençut Xavier Castells. Es refereix als assessors registrats i als advocats, però especialment als col·locadors (la figura del broker a l'AIM). "Necessites algú que mira de buscar-te inversors contínuament. Si no, el valor de la teva empresa està mort", constata el dirigent d'Inkemia.
Per Casajoana, de VozTelecom, el més difícil de sortir al MAB "és trobar els inversors". Una tasca sempre complicada, ja sigui en aquest mercat o en una ronda convencional. "Has de trobar inversors que creguin en la companyia i el pla de negoci perquè al final s'han de convertir en socis. Per tant, el primer que t'has de plantejar per sortir al MAB és si tens un pla de negoci i un projecte de companyia que pugui ser atractiu pels inversors". Si el tens, la resta és "temps i feina burocràtica, però ho pot fer qualsevol empresa amb els assessors i advocats adequats". Això sí, adverteix que "si no tens un pla per créixer no cal que pensis en el MAB perquè no trobaràs socis que vulguin invertir en l'empresa".
Hi coincideix Castells, per qui és clau entendre que "el MAB és un mercat per petites empreses tecnològiques amb potencial de creixement". El responsable financer d'Inkemia emfasitza que "s'ha de tenir clar que moltes poden fracassar, però forma part del joc. Hi ha més risc, però el potencial de guany també és superior".
Què suposa fer el salt al MAB?
Formar part del mercat de valors implica que els inversors han de poder conèixer amb detall l'estat de les empreses que hi cotitzen. Per això, les companyies han de perdre la por a fer pública informació important sobre el funcionament del seu negoci. "Hi ha pimes amb por de perdre el control, però la família Botín té el 0,5% d'accions del Santander i té un cert control sobre el banc. El concepte de control és molt relatiu", evidencia Xavier Castells.
Alhora, les companyies que entren al MAB han d'assumir un cost d'incorporació de 6.000 euros més el 0,05 per 1.000 sobre la capitalització dels valors a incorporar; així com el cost de contractar els serveis d'assessors registrats, auditors i assessors legals.
Una adaptació que ha estat relativament senzilla per a VozTelecom. "Des del 2004 ja hem tingut socis financers amb fons d'inversió, que comporten un seguit d'obligacions similars en el funcionament de la companyia i de portar les finances", evidencia Casajoana.
Entre altres coses, el regulador exigeix tenir un consell d'administració amb consellers independents que representin el capital que captarà l'empresa, a tenir desenvolupats i implantats codis de conducta o, per descomptat, a ser una Societat Anònima (SA). "Tot això porta temps i diners. Has de fer due dilligence legal, financera, contractar un assessor registrat, etc. Però bàsicament són tasques administratives", insisteix Casajoana.
Una tasca que tampoc va ser complicada per a Inkemia. "En una ampliació de capital prèvia a la sortida al MAB ja érem més de 70 socis, sent el principal accionista una cooperativa amb 80 socis més", constata.
Un lloc per accelerar el creixement
El MAB es defineix com un mercat d'empreses en expansió. Un espai, en definitiva, on accelerar el creixement. Això pot explicar en bona part el perfil habitual de les companyies que s'hi llancen, de caire tecnològic. Només entre les catalanes hi trobem, a banda de VozTelecom o Inkemia, AB-Biotics, Agile, Eurona o Lleida.net. També hi tenen cabuda empreses de l'àmbit de les energies netes com Griñó, o industrials com Tecnoquark.
"Nosaltres volem liderar el nostre segment de mercat i confiem que ser al MAB accelerarà el creixement", diu Casajoana. De fet, té clar que el MAB és un mercat que "si en el futur necessitem tornar a ampliar capital hi podem recórrer de nou". Alhora, afegeix Casajoana, "permet plantejar-te operacions corporatives de comprar companyies que t'aportin un creixement que no aconseguiries de manera orgànica".
Més negativa sobre el MAB, però, era la notícia del 2014 quan es destapava que una de les companyies bandera d'aquest mercat, Gowex, era una estafa. El MAB quedava tocat i amb la necessitat d'implantar canvis que mostressin imatge de renovació i garanties que una situació similar no es repetiria. "Aquests canvis comporten molta més complexitat administrativa per aquesta tipologia d'empreses, que són petites", lamenta Xavier Castells, Chief Financial Officer (CFO) d'Inkemia, una de les empreses catalanes més veteranes en aquest mercat. "Estàs carregant una tasca administrativa molt costosa en unes empreses que necessiten els recursos per créixer", constata.
Segons Castells, s'han establert obligacions "que no existeixen al mercat continu, fet que és una tonteria perquè allà hi va haver un cas similar al de Gowex amb Pescanova". Per exemple, una d'aquestes novetats és que "els números semestrals han de rebre una miniauditoria. Això està portant molts problemes perquè els auditors no saben ben bé què han de fer. Han posat la norma però no diuen què s'ha de fer", assegura el dirigent d'Inkemia.
Amb més de quatre anys d'experiència en aquest mercat, a Inkemia en fan una valoració "positiva crítica". El seu responsable financer es mostra globalment satisfet del rendiment obtingut, "tot i que al principi el trobàvem un mercat més interessant".
Castells lamenta que després de tot el que ha passat "ara és un mercat poc líquid on no es potencien els inversors". En aquest sentit, compara els avantatges fiscals que aquests poden trobar a l'AIM; i recorda que "aquí hi ha alguns avantatges autonòmics, però no estatals. Això fa mal al mercat."
El CFO d'Inkemia assegura que "ni des del Govern ni des de Bolsas y Mercados s'aposta realment pel MAB, no se'l creuen i no estan fent res perquè es conegui. Haurien d'aconseguir que els seus valors apareguin als diaris com ho fan la resta". I vaticina que la situació no farà un salt positiu "fins que no hi hagi algun 'exit' i hi entrin inversors institucionals".
Notorietat i transparència
Sigui com sigui, a finals de 2015 el finançament total d'empreses en aquest mercat va arribar a 409,62 milions d'euros en un total de 84 operacions; i el nombre de companyies que hi habiten ha anat creixent de manera gradual.
La darrera catalana a incorporar-s'hi ha estat VozTelecom, que ho ha fet aquest estiu amb l'objectiu d'accelerar el seu creixement amb un projecte pel qual estimaven una inversió de cinc milions d'euros. "Una part l'hem subscrit amb finançament bancari, però com que era una quantitat important i no ens volíem endeutar tant, calia incorporar nous socis que aportessin capital", explica el seu CEO, Xavier Casajoana.
"El MAB ens permetia executar una ampliació de capital i ens aportava altres valors com el de la notorietat", afegeix el que també és un dels socis fundadors de la companyia. Una notorietat que es tradueix amb més atenció per part dels mitjans de comunicació i que també es nota en clients i distribuïdors. A més, destaca Casajoana, "aporta transparència, que és molt important en aquest sector".
En el cas d'Inkemia, hi són des del desembre del 2012. "Tenim un projecte empresarial que es basa molt en temes d'innovació i ciència, que requereix molta inversió", indica Xavier Castells. Dins d'aquest model d'empresa, "arribava un punt que havíem desenvolupat una sèrie de tecnologies, patents i coneixement que havíem d'explotar comercialment". És a dir, que l'empresa ja era prou madura per fer exponencial el seu creixement.
"Havíem mirat el capital risc, però la seva gran problemàtica és que és un concepte bastant monoproducte, no entén una visió global de model d'empresa", diu el seu dirigent. Amb la voluntat de dissenyar un model d'empresa "innovador dins l'àmbit de les ciències de la vida i no tant una empresa biotecnològica monoproducte"; Inkemia ha buscat en el MAB l'eina per captar el capital necessari per aquest creixement de forma regular. No en va, acaba d'anunciar una nova ampliació de capital.
La part important
"La clau de sortir al mercat és trobar aquells socis que t'acompanyin en el camí i amb els quals et sentis confortable", assegura convençut Xavier Castells. Es refereix als assessors registrats i als advocats, però especialment als col·locadors (la figura del broker a l'AIM). "Necessites algú que mira de buscar-te inversors contínuament. Si no, el valor de la teva empresa està mort", constata el dirigent d'Inkemia.
Per Casajoana, de VozTelecom, el més difícil de sortir al MAB "és trobar els inversors". Una tasca sempre complicada, ja sigui en aquest mercat o en una ronda convencional. "Has de trobar inversors que creguin en la companyia i el pla de negoci perquè al final s'han de convertir en socis. Per tant, el primer que t'has de plantejar per sortir al MAB és si tens un pla de negoci i un projecte de companyia que pugui ser atractiu pels inversors". Si el tens, la resta és "temps i feina burocràtica, però ho pot fer qualsevol empresa amb els assessors i advocats adequats". Això sí, adverteix que "si no tens un pla per créixer no cal que pensis en el MAB perquè no trobaràs socis que vulguin invertir en l'empresa".
Hi coincideix Castells, per qui és clau entendre que "el MAB és un mercat per petites empreses tecnològiques amb potencial de creixement". El responsable financer d'Inkemia emfasitza que "s'ha de tenir clar que moltes poden fracassar, però forma part del joc. Hi ha més risc, però el potencial de guany també és superior".
Què suposa fer el salt al MAB?
Formar part del mercat de valors implica que els inversors han de poder conèixer amb detall l'estat de les empreses que hi cotitzen. Per això, les companyies han de perdre la por a fer pública informació important sobre el funcionament del seu negoci. "Hi ha pimes amb por de perdre el control, però la família Botín té el 0,5% d'accions del Santander i té un cert control sobre el banc. El concepte de control és molt relatiu", evidencia Xavier Castells.
Alhora, les companyies que entren al MAB han d'assumir un cost d'incorporació de 6.000 euros més el 0,05 per 1.000 sobre la capitalització dels valors a incorporar; així com el cost de contractar els serveis d'assessors registrats, auditors i assessors legals.
Una adaptació que ha estat relativament senzilla per a VozTelecom. "Des del 2004 ja hem tingut socis financers amb fons d'inversió, que comporten un seguit d'obligacions similars en el funcionament de la companyia i de portar les finances", evidencia Casajoana.
Entre altres coses, el regulador exigeix tenir un consell d'administració amb consellers independents que representin el capital que captarà l'empresa, a tenir desenvolupats i implantats codis de conducta o, per descomptat, a ser una Societat Anònima (SA). "Tot això porta temps i diners. Has de fer due dilligence legal, financera, contractar un assessor registrat, etc. Però bàsicament són tasques administratives", insisteix Casajoana.
Una tasca que tampoc va ser complicada per a Inkemia. "En una ampliació de capital prèvia a la sortida al MAB ja érem més de 70 socis, sent el principal accionista una cooperativa amb 80 socis més", constata.
Un lloc per accelerar el creixement
El MAB es defineix com un mercat d'empreses en expansió. Un espai, en definitiva, on accelerar el creixement. Això pot explicar en bona part el perfil habitual de les companyies que s'hi llancen, de caire tecnològic. Només entre les catalanes hi trobem, a banda de VozTelecom o Inkemia, AB-Biotics, Agile, Eurona o Lleida.net. També hi tenen cabuda empreses de l'àmbit de les energies netes com Griñó, o industrials com Tecnoquark.
"Nosaltres volem liderar el nostre segment de mercat i confiem que ser al MAB accelerarà el creixement", diu Casajoana. De fet, té clar que el MAB és un mercat que "si en el futur necessitem tornar a ampliar capital hi podem recórrer de nou". Alhora, afegeix Casajoana, "permet plantejar-te operacions corporatives de comprar companyies que t'aportin un creixement que no aconseguiries de manera orgànica".