29
de Març
de
2017
Act.
03
d'Abril
de
2017
La primera ministra britànica, Theresa May, prem el gallet del Brexit aquest dimecres dia 29 i posa fi a 60 anys d'història europea construïda sobre les cendres de la Segona Guerra Mundial. El Regne Unit activa l'Article 50 del Tractat Europeu de Lisboa mitjançant el qual Londres demana el divorci a la Unió Europea. Una separació que segurament durarà un parell d'anys i que haurà d'aclarir, entre altres coses, si els europeus residents al país podran treballar lliurement, la factura que Londres haurà de pagar pels compromisos pressupostaris fins al 2020 o la relació comercial entre el club d'Estats i el país.
Justament aquest dissabte els 27 socis celebraven el seixantè aniversari de la signatura del Tractat de Roma a la mateixa capital italiana. Una cita a la qual May no va assistir. La premier britànica ha complert amb el seu calendari i ara li toca a Brussel·les marcar el pas. A finals d'abril es fixaran les directrius perquè l'equip negociador, encapçalat per Michel Barnier, arrenqui les converses –que poden durar 18 mesos-.
Una negociació que arrenca amb el debat sobre, precisament, com realitzar-la. El Regne Unit vol negociar-ho tot de cop i la Unió Europea vol parlar de cada tema concret. "Una negociació global pot donar més força a Londres perquè, tot i que té molts punts de desavantatge, també té algunes cartes per jugar" atès que és una economia molt rellevant per a la Unió Europea, afirma el catedràtic en ciència política de la Universitat de Barcelona, Cesáreo Rodríguez-Aguilera. Així, si la negociació es fa sector a sector "la balança es decantarà en perjudici del Regne Unit", afegeix.
"Pitjor pel Regne Unit"
En un article publicat aquest diumenge al Financial Times, Barnier opina que un escenari sense acord entre Londres i Brussel·les tindria "serioses conseqüències per als nostres pobles i les nostres economies. Sens dubte deixarà pitjor al Regne Unit".
El negociador avisa que el més important és protegir els drets dels 4,5 milions de comunitaris residents al Regne Unit que es troben davant un futur "incert", per la qual cosa promet treballar des del principi a favor de resoldre la situació de tots els afectats. I precisament aquesta és una de les cartes que amb més força pot jugar el Regne Unit en les negociacions amb Brussel·les, afirma el catedràtic en ciència política.
Però aquesta força també es troba a l'altre cantó per "la gran quantitat de treballadors i funcionaris britànics que treballen en altres països de la UE".
Rodríguez-Aguilera avisa que el Parlament britànic va debatre sobre el tema i, mentre els laboristes van intentar preservar els drets dels comunitaris residents al Regne Unit, els conservadors no s'hi van comprometre formalment. I això és una declaració d'intencions. El professor de política no creu, però, que finalment els drets d'aquests treballadors quedin gaire malmesos "però com es tracta d'una força negociadora, May no donarà facilitats encara".
El professor posa l'exemple de les infermeres de països de la Unió que treballen al Regne Unit. "Si les seves condicions de residència i de treball empitjoren i haguessin de tornar, el problema més gran seria pel Regne Unit", apunta.
Treballadors, persones i mercaderies
El tema dels moviments migratoris i les fronteres -Gibraltar, Irlanda del Nord, Calais- és un altre dels punts calents de la negociació. "El Regne Unit sempre ha tingut molt d'interès a participar en el mercat únic i sense la lliure circulació la Unió no transigirà en aquest assumpte, i si ho fa, se suïcida", alerta Rodríguez-Aguilera. Segons el professor, la UE oferirà als britànics una situació similar a la de Noruega, cosa que significa participar en el mercat únic però a canvi de reconèixer la lliure circulació de persones. I això amb dos inconvenients: no participar en les negociacions de la normativa interna però contribuint-hi. "Si el Regne Unit cedeix, crec que hauran fet un pèssim negoci", opina Rodríguez-Aguilera.
Sobre un tractat de comerç, el negociador de la UE agrega al seu article que entre les "conseqüències" d'una falta d'acord entre ambdues parts figuren llargues cues al port anglès de Dover i problemes en el transport aeri, així com inconvenients en les cadenes de subministrament. "Mentre que als 27 membres els resultarà més fàcil ajustar-se al canvi, ja que seguiran beneficiant-se del mercat únic, la unió duanera i més de seixanta acords comercials amb socis internacionals", escriu Barnier.
May, però, ha avisat que fins i tot estan disposats a renunciar a un mercat de 500 milions de consumidors. En aquest cas "només els quedarà confiar en els Estats Units i la Common Wealth, una alternativa més dèbil". Perquè, tot i que darrerament les relacions comercials amb les antigues colònies i els Estats Units han crescut, més d'un 60% de les exportacions britàniques van a la UE, "i això no es pot canviar en una legislatura".
L'esperança falsa
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va assegurar que la quantitat que haurà de pagar el Regne Unit a la Unió Europea per abandonar el bloc comunitari serà d'uns 60.000 milions d'euros. "El Govern i el Parlament britànic van assumir certs compromisos com a membres de la UE i han de complir-se", va afirmar el luxemburguès.
Tots els beneficis que els del Leave preveien ara ja no semblen tan clars. En aquest sentit Rodríguez-Aguilera creu que els britànics s'han deixat enganyar pels euroescèptics "que no creien que guanyarien mai, però ara ja no hi ha marxa enrere". Segons el professor, "després de la crisi del 2008 la protesta social l'està canalitzant la dreta radical populista -només cal veure la victòria de Trump- i estem pagant la política obtusa de la inflexibilitat neoliberal que no ha sabut gestionar les conseqüències de la globalització". Així, ara "l'esperança torna al proteccionisme, però aquesta és una mala resposta als problemes de l'economia globalitzada", sentencia.
Una sortida noruega
La negociació punt per punt del Brexit podria allargar-se fins a 10 anys, apunten els experts. Per això Rodríguez-Aguilera creu que s'acabarà optant per una via intermèdia de tipus noruec "amb intenses col·laboracions".
La força negociadora del Regne Unit és alta però no infinita pels "riscos interns que podrien posar en risc la mateixa continuïtat del país com el coneixem avui". No es pot ignorar el fet que Irlanda del Nord i Escòcia van votar en sentit totalment contrari al d'Anglaterra i Gal·les al referèndum. I tampoc es pot ignorar el fet que el Parlament escocès ha donat suport a la ministra, Nicola Sturgeon, en els seus plans de celebrar un segon referèndum d'independència per Escòcia.
Rodríguez-Aguilera creu que la legislatura britànica acabarà abans dels dos anys de negociació del Brexit. "I un canvi de majories a Westminster no descartaria un canvi de programa", preveu el catedràtic. "Dos anys -prorrogables- que en política és molt de temps", expressa l'expert, que opina que pot passar de tot, tenint en compte "la forta oposició del 48% dels britànics que van votar en contra del Brexit i que Toni Blair intenta liderar un moviment per revertir la sortida". Tot depèn del que passi en els pròxims mesos quan s'obrin les negociacions, "però no podria afirmar al 100% que el Brexit es consumi".
Justament aquest dissabte els 27 socis celebraven el seixantè aniversari de la signatura del Tractat de Roma a la mateixa capital italiana. Una cita a la qual May no va assistir. La premier britànica ha complert amb el seu calendari i ara li toca a Brussel·les marcar el pas. A finals d'abril es fixaran les directrius perquè l'equip negociador, encapçalat per Michel Barnier, arrenqui les converses –que poden durar 18 mesos-.
Una negociació que arrenca amb el debat sobre, precisament, com realitzar-la. El Regne Unit vol negociar-ho tot de cop i la Unió Europea vol parlar de cada tema concret. "Una negociació global pot donar més força a Londres perquè, tot i que té molts punts de desavantatge, també té algunes cartes per jugar" atès que és una economia molt rellevant per a la Unió Europea, afirma el catedràtic en ciència política de la Universitat de Barcelona, Cesáreo Rodríguez-Aguilera. Així, si la negociació es fa sector a sector "la balança es decantarà en perjudici del Regne Unit", afegeix.
"Pitjor pel Regne Unit"
En un article publicat aquest diumenge al Financial Times, Barnier opina que un escenari sense acord entre Londres i Brussel·les tindria "serioses conseqüències per als nostres pobles i les nostres economies. Sens dubte deixarà pitjor al Regne Unit".
El negociador avisa que el més important és protegir els drets dels 4,5 milions de comunitaris residents al Regne Unit que es troben davant un futur "incert", per la qual cosa promet treballar des del principi a favor de resoldre la situació de tots els afectats. I precisament aquesta és una de les cartes que amb més força pot jugar el Regne Unit en les negociacions amb Brussel·les, afirma el catedràtic en ciència política.
Però aquesta força també es troba a l'altre cantó per "la gran quantitat de treballadors i funcionaris britànics que treballen en altres països de la UE".
Rodríguez-Aguilera avisa que el Parlament britànic va debatre sobre el tema i, mentre els laboristes van intentar preservar els drets dels comunitaris residents al Regne Unit, els conservadors no s'hi van comprometre formalment. I això és una declaració d'intencions. El professor de política no creu, però, que finalment els drets d'aquests treballadors quedin gaire malmesos "però com es tracta d'una força negociadora, May no donarà facilitats encara".
El professor posa l'exemple de les infermeres de països de la Unió que treballen al Regne Unit. "Si les seves condicions de residència i de treball empitjoren i haguessin de tornar, el problema més gran seria pel Regne Unit", apunta.
Treballadors, persones i mercaderies
El tema dels moviments migratoris i les fronteres -Gibraltar, Irlanda del Nord, Calais- és un altre dels punts calents de la negociació. "El Regne Unit sempre ha tingut molt d'interès a participar en el mercat únic i sense la lliure circulació la Unió no transigirà en aquest assumpte, i si ho fa, se suïcida", alerta Rodríguez-Aguilera. Segons el professor, la UE oferirà als britànics una situació similar a la de Noruega, cosa que significa participar en el mercat únic però a canvi de reconèixer la lliure circulació de persones. I això amb dos inconvenients: no participar en les negociacions de la normativa interna però contribuint-hi. "Si el Regne Unit cedeix, crec que hauran fet un pèssim negoci", opina Rodríguez-Aguilera.
Sobre un tractat de comerç, el negociador de la UE agrega al seu article que entre les "conseqüències" d'una falta d'acord entre ambdues parts figuren llargues cues al port anglès de Dover i problemes en el transport aeri, així com inconvenients en les cadenes de subministrament. "Mentre que als 27 membres els resultarà més fàcil ajustar-se al canvi, ja que seguiran beneficiant-se del mercat únic, la unió duanera i més de seixanta acords comercials amb socis internacionals", escriu Barnier.
May, però, ha avisat que fins i tot estan disposats a renunciar a un mercat de 500 milions de consumidors. En aquest cas "només els quedarà confiar en els Estats Units i la Common Wealth, una alternativa més dèbil". Perquè, tot i que darrerament les relacions comercials amb les antigues colònies i els Estats Units han crescut, més d'un 60% de les exportacions britàniques van a la UE, "i això no es pot canviar en una legislatura".
L'esperança falsa
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va assegurar que la quantitat que haurà de pagar el Regne Unit a la Unió Europea per abandonar el bloc comunitari serà d'uns 60.000 milions d'euros. "El Govern i el Parlament britànic van assumir certs compromisos com a membres de la UE i han de complir-se", va afirmar el luxemburguès.
Tots els beneficis que els del Leave preveien ara ja no semblen tan clars. En aquest sentit Rodríguez-Aguilera creu que els britànics s'han deixat enganyar pels euroescèptics "que no creien que guanyarien mai, però ara ja no hi ha marxa enrere". Segons el professor, "després de la crisi del 2008 la protesta social l'està canalitzant la dreta radical populista -només cal veure la victòria de Trump- i estem pagant la política obtusa de la inflexibilitat neoliberal que no ha sabut gestionar les conseqüències de la globalització". Així, ara "l'esperança torna al proteccionisme, però aquesta és una mala resposta als problemes de l'economia globalitzada", sentencia.
Una sortida noruega
La negociació punt per punt del Brexit podria allargar-se fins a 10 anys, apunten els experts. Per això Rodríguez-Aguilera creu que s'acabarà optant per una via intermèdia de tipus noruec "amb intenses col·laboracions".
La força negociadora del Regne Unit és alta però no infinita pels "riscos interns que podrien posar en risc la mateixa continuïtat del país com el coneixem avui". No es pot ignorar el fet que Irlanda del Nord i Escòcia van votar en sentit totalment contrari al d'Anglaterra i Gal·les al referèndum. I tampoc es pot ignorar el fet que el Parlament escocès ha donat suport a la ministra, Nicola Sturgeon, en els seus plans de celebrar un segon referèndum d'independència per Escòcia.
Rodríguez-Aguilera creu que la legislatura britànica acabarà abans dels dos anys de negociació del Brexit. "I un canvi de majories a Westminster no descartaria un canvi de programa", preveu el catedràtic. "Dos anys -prorrogables- que en política és molt de temps", expressa l'expert, que opina que pot passar de tot, tenint en compte "la forta oposició del 48% dels britànics que van votar en contra del Brexit i que Toni Blair intenta liderar un moviment per revertir la sortida". Tot depèn del que passi en els pròxims mesos quan s'obrin les negociacions, "però no podria afirmar al 100% que el Brexit es consumi".