Maduixa catalana per a una primavera avançada
El Maresme és l’horta del fruit vermellós a Catalunya, però molt lluny de la capacitat productiva del líder mundial: Huelva
A Catalunya ens agraden les maduixes, i més encara si en compren conreades a la zona del Maresme. Durant el 2017, en vam menjar unes 19 tones, que van tenir un valor de gairebé 50 milions d’euros, segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Això és equivalent a un consum per càpita de 2,71 kg, per sobre de fruites com la pruna, el préssec o la pinya, però molt lluny dels reis: la taronja i el plàtan. I és que tan bon punt s’acosta el bon temps, la maduixa i el maduixot són un caprici, més encara amb una primavera que cada any arriba més d’hora.
Aquest fruit vermellós ens agrada i ho demostra el fet que tan bon punt veiem el més primerenc a les fruiteries, amb el seu increment de cost pertinent, correm a comprar-ne. Això ja passa al febrer, quan realment la seva temporada comença a l’abril i s’estén fins al juliol. Tot el que sigui fora d’aquest període, no és producte del temps, un detall a tenir en compte. Tan important com el fet que sigui de proximitat.
Els primers reis de la maduixa
L’etapa d’or de la maduixa maresmenca data del 1960. Les condicions climatològiques suaus i l’orografia, amb una pendent que afavoreix que el fruit rebi els rajos del sol a l’hivern, entre altres, faciliten que aquest producte creixi a la zona. De fet, és tot això el que confereix el seu color rogenc, textura carnosa i sabor dolç.
El domini no va allargar-se més enllà dels anys 80. Va coincidir amb l'entrada de la fruita de Huelva i del Marroc, que va fer desaparèixer gran part de les explotacions per la impossibilitat de competir contra els preus que oferien els nous productors. La regió andalusa és la primera pel que fa al conreu de maduixa i maduixot, acumula aproximadament el 90% del producte que es distribueix a l’Estat espanyol, mentre que el 10% es reparteix entre Catalunya, Lugo, València, Mallorca i les illes Canàries.
L’entrada al mercat de la fruita de Huelva i el Marroc va desplaçar el producte del Maresme
Per això el més habitual és trobar a les grans superfícies fruita de Huelva, mentre que la del Maresme és més territori de les fruiteries que prioritzen el producte de proximitat. També cal saber que el que comprem realment és maduixot, no maduixa. La segona és més petitona i delicada, mentre que el primer permet un conreu més estable i es manté fresc durant més temps, característiques idònies per a la seva distribució arreu de la península.
Una millora genètica nord-americana
Una dada curiosa respecte al conreu d’aquest aliment vermellós es troba en l’origen real. L’impuls en la seva producció a finals dels 80 va ser gràcies al conreu massiu de la maduixa i el maduixot, el que va demanar que es busqués una fórmula industrialitzada que fos més resistent. La solució es va trobar en un programa de millora genètica de la fruita de les universitats de Florida i de Califòrnia.
Aproximadament del 80% del maduixot dels principals productors de Huelva és d’aquesta varietat transgènica, això significa que els seus pagesos paguen llicències a les universitats nord-americanes, segons l’últim informe de Servifapa. I, de retruc, s’ha d’entendre com que més de la meitat del fruit que trobem al mercat és d’aquesta classe. Ara, però, els professionals volen recuperar les varietats autòctones i reivindicar les qualitats del producte de temporada per abaratir costos i reeducar cap el consum de proximitat.
Espanya, l’horta maduixera mundial
El 90% de la maduixa i maduixot espanyol es destina a l’exportació. Representa aproximadament 265.000 tones i té un valor de 558 milions d’euros. Es busca molt a Alemanya i França, tots dos països aglutinen el 50% de les compres, seguits del Regne Unit i Itàlia, que plegats sumen prop d’un 18%.
La venda exterior de maduixa i maduixot espanyol genera 558 milions d’euros
En el mercat internacional, Huelva continua sent el líder, mentre que la fruita catalana té una quota molt petita. La regió andalusa és líder en producció a Europa i a escala mundial. Tot i això, cada cop té més competidors, sobretot del Marroc.
Com que es tracta d’un fruit delicat, catalogar d’èxit o fracàs una campanya sempre va lligat a les condicions climatològiques. Això també afecta la venda exterior, que en les dues campanyes ha tancat amb una caiguda d’entre el 8% i l’11% en volum i un 2% màxim en valor.
Supermercats
Les xifres ja deixen clar que el que es troba a les grans superfícies és maduixa i maduixot de Huelva i amb una visita ràpida a alguns supermercats es pot comprovar. La majoria distribueixen envasos de 500 grams i 1 kg de fruita de Palos (Huelva), tot i que també es troben formats d’arreu de la província.
Les grans cadenes distribueixen maduixot de Huelva i només Bon Preu i Condis en tenen de proximitat
Només Bon Preu i Condis comercialitzen envasos amb producte català, a un preu lleugerament més alt que l’andalús. Tot i això, es pot trobar maduixa des dels 5 euros/kg i fins a 2 euros/kg segons l’origen i el moment de compra.
L’opció més factible és optar per les fruiteries, on es pot preguntar directament per l’origen, o anar a cadenes com Cal Fruitós i Ametller, que sí que prioritzen la venda de fruita i hortalissa de proximitat.