Mai més trens d'esquena al Mediterrani

La cimera de Catalunya i País Valencià posa en evidència les deficients comunicacions entre dos territoris germans que els fan perdre 300 milions d'euros

Un dels trens d'alta velocitat en marxa
Un dels trens d'alta velocitat en marxa
Redacción VÍA Emprendida
19 de Setembre de 2016
Act. 17 de Gener de 2017

Viatjar en cotxe de Barcelona a València implica tres hores i mitja, aproximadament. El mateix temps, a vegades fins i tot més (de fet aquest estiu Renfe ha augmentat la devolució de l'import dels bitllets per retards superiors a 30 minuts) del que costa arribar en l'Euromed, tal com ha fet aquest matí el president Carles Puigdemont per trobar-se amb el seu homòleg, Ximo Puig, a València. Una incongruència que ambdós presidents han deixat palesa: "No s'entén que no hi hagi un AVE entre la segona i la tercera ciutat d'Espanya ni que totes les carreretes siguin de peatge", ha assegurat Puig en la seva declaració institucional. La cimera pel Corredor Mediterrani que s'ha celebrat a la capital del Túria ha estat un crit d'exigència cap al Govern espanyol, ja que, com èpicament ha remarcat Puigdemont, "no es pot governar l'Estat d'esquena al Mediterrani".

Ho diuen les xifres que quantifiquen les realitats econòmiques i socials dels territoris. Tal com ha matisat Ximo Puig, el Corredor Mediterrani és "una infraestructura que té un interès molt més enllà de les quatre comunitats autònomes del Mediterrani, és un assumpte europeu de primera divisió: suposa el 45% del PIB, el 46% de l'ocupació... A més, la meitat de les exportacions espanyoles passen pel Corredor Mediterrani". Si més no, Puig ha emfatitzat el fet que entre Catalunya i el País Valencià registren el 40% de les exportacions de l'Estat espanyol. "No és una exigència conjuntural, és una estricta necessitat per a qualsevol decisió de futur", ha afegit el valencià.

La reunió d'aquest dilluns, a banda de trencar definitivament amb el gel institucional que glaçava les relacions entre les dues Administracions, estabilitzarà un nou marc de relacions bilaterals que se celebraran semestralment, alternant les ciutats; buscarà la complicitat de la resta de comunitats autònomes implicades i convocarà una comissió tècnica permanent per fer un seguiment real i quotidià de les obres.

 
 
 Puig i Puigdemont han deixat veure la seva bona relació durant la trobada. ACN

La contundència és la sensació que, sobretot Puigdemont, han volgut transmetre en la seva declaració: "Ve el temps de les exigències de les realitats. En qualsevol cas, qualsevol Govern ha de saber que tindrà al seu clatell l'alè de la gent del mediterrani, pel bé de la nostra gent, de les nostres empreses i pel bé d'Europa", ha matisat.

Les esquenes de Madrid
En l'últim pacte (fallit) entre el Partit Popular i Ciutadans, anomenat 150 compromisos para mejorar España, s'incloïen referències al Corredor Mediterrani com una infraestructura que "s'impulsaria decididament". Tot i que en la pràctica el projecte continua sense inversions reals, les referències des de Madrid han estat habituals, però. Al gener del 2013, en la inauguració de l'AVE a Barcelona, l'actual president en funcions Mariano Rajoy va assegurar que l'executiu espanyol donaria un impuls a la infraestructura.

Però, en la pràctica, què ha passat? En la darrera campanya electoral s'ha parlat molt del concepte "Corredor Madridterrani" encunyat per l'economista tarragoní Germà Bel qui, precisament aquest dilluns també és a la cimera de València. Bel justifica el concepte perquè "les actuacions que es fan en política estatal en les cinc sortides de Madrid a la Mediterrània són invariablement incloses dins d'una secció d'inversions al Corredor, encara que entre Granada i Almeria no hi ha la connexió, ni s'espera", explicava en la seva darrera entrevista amb VIA Empresa. "Que es desestressin, que no diguin mentides. És molt important respectar la gent en una política civilitzada, és més important que les inversions", recordava.

Precisament aquest matí el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat mentre viatjava en l'Euromed que en l'etapa d'Ana Pastor com a ministra de Foment, el Govern català ja va reclamar el nomenament d'un ''coordinador tècnic independent'' que s'encarregués de fer el seguiment de les obres i el compliment del calendari. En aquella època, i tal com ha explicat Rull, l'exministra es va negar dient que era un nomenament que "no feia falta fer perquè la coordinadora sóc jo'', segons ha explicat Rull en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.

La reclamació al Govern espanyol, més enllà de la creació de la figura tècnica, és la de posar solució a l'incompliment del Govern espanyol d'executar el pla d'inversions compromès des de fa anys en el Corredor del Mediterrani. Aquest 'oblit' institucional fa que només entre el País Valencià i Catalunya hi hagi aturades inversions empresarials per valor de 300 milions d'euros, ha quantificat Rull.

Des de Comissions Obreres de Catalunya, sindicat present a la cimera, recorden que des de la Unió Europea s'ha considerat aquesta infraestructura com a prioritària (xarxa transeuropea), el que comporta un elevat nivell de finançament comunitari. "Ni tan sols aquest argument ha permès que els responsables del Ministeri de Foment desencallin les obres i les tramitacions necessàries per desenvolupar, d'una vegada, el Corredor Mediterrani. En canvi, es continuen construint kilòmetres d'AVE sense considerar el seu servei a la població -a l'Arc Mediterrani som el 40% de la població estatal- ni a l'activitat industrial, turística o agrícola", han explicat.

Tornar en l'Euromed
La trobada valenciana-catalana ha volgut, segons els presidents, institucionalitzar una realitat que la societat ja ha assumit des de fa temps. Una societat que fa temps que trampeja els peatges per evitar pagar car un trajecte que podria ser gratuït, que des de les empreses exigeix una doble via ferroviària per ser competitius i descarregar de trànsit les carreteres que transiten milers de camions cada dia.

Mentrestant, els usuaris continuaran fent servir les opcions alternatives a l'AP-7 que els conductors comparteixen pel boca-orella, les quals suposen sortir i entrar diverses vegades de l'autopista per reduir a la meitat els vora 40 euros que costa el peatge entre les dues ciutats més dinàmiques de la costa mediterrània espanyola. Embussat per la falta de llum i de compromís en l'assignació dels fons públics que han d'arribar des del Govern espanyol, el trajecte de l'anhelat Corredor Mediterrani serà el camí pel qual tornarà Puigdemont aquest vespre. Ho farà de nou en un tren Euromed que, 35 minuts més tard que en la seva inauguració allà pel 1997, el deixarà a Barcelona, evidenciant de nou les febles connexions entre el litoral mediterrani on, encara entre Tarragona i Vandellòs existeix via única.